Índex

1. Resum Pág. 3

2. Descripció Pàg. 4

3. On es la part més violenta? Pàg. 5

4. Justificació del títol Pàg. 6

5. Estructura de la novel·la Pàg. 7

6. Biografia Pàg. 8

7. Bibliografia Pàg. 9

Resum

Tot va començar un dia que en Xavier es va quedar meravellat de la bellesa de la Juna. Ella li va fer creure que s'hi interesava per ell. Cada tarda es veien d'amagat dels familiars de la Juna, de vegades anaven al parc, d'altres a una cafeteria o d'altres al cinema, així que cada vegada més la seva relació era més seriosa, tot i que ella no n'estava molt convençuda. Una tarda la Juna li confessa al Xavier, que el seu oncle disposa d'una gran fortuna, però aquesta nomes la podran tenir quan ell mori; i per que aixo pases encara quedava molt i molt de temps. D'aquesta manera la Juna intenta convèncer a en Xavier pequè mati el seu oncle.

En un principi en Xavier si nega rotundament, però la Juna el tenia tan enamorat que ell estava disposat a fer qualsevol cosa per a ella. Per no deixar cap suspita van decidir que en Xavier el mataria i al cap de sis mesos es tornarien a trobar.

un cop en Xavier mata el oncle de la Juna , se li ocudeix posar-li l'arma del crim a la mà de, per fer veure què havia sigut un suïcidi. Al cap de sis mesos després de l'assassinat, en Xavier va al cinema on havien acordat veurès, però la Juna no apareix, durant aquell més en Xavier va anar cada dia al cinema per si es trovava amb la seva estimada, però aixo no va succeir. Així que decideix anar a busca-la per a tots els llocs d'on ella li havia parlat. Poc a poc va anant descobrin la veritat sobre la vida de la Juna, en realitat no anava cada dissabte a veure a una amiga seva invàlida, sino al seu amant. Després de molt buscar la va acaba trobant a un pis de Badalona. Quan la va anar a visitar, en Xavier estava tan nervios que li volia esgarrar la cara perque mai mes tornes a ser tan bonica com ho era llavors; va se en aquell moment que la policia va entrar en el domicili de la Juna i van detindre a en Xavier per l'assessinat del coronel Virós, l'oncle de la juna.

La policia va descobrir que havia sigut en Xavier perquè l'oncle de la Juna tenia la ma paralitzada, d'aquesta forma no podia haver sigut un suïcidi.

Dins el cotxe de policia en Xavier va descobrir tota la veriatt sobre la Juna, el coronel Virós no era l'oncle de la Juna sino el seu marit, i ni tan sols es deia Juna sinó Caterina.

Descripció

XAVIER: En Xavier era un noi, que treballava en una empresa que feia enquestes pel carrer, vivia amb la seva mare en un pis força petit. No era que disposecin de molts petons, ja que aquesta va ser una de les principals raons de la mort del coronel Virós. Era força atrevit, ja que no tots els dies quan surts d'un autobús un noi se't declara.

Tenia els cabells morens tirant cap a ros, tenint en compte que en determinats moments hi ha petits detalls que el narrador ens comenta podem deduir que en Xavier és força alt i amb un cos atletic.

JUNA: La Juna era una noia que per tal com la describia en Xavier havia de ser tota una meravella, la forma que l'autor té de descriure la noia és força interessant, ja que d'ella en tenim definides totes les parts del cos, però principalment descriu les parts més caracteristiques d'un cos femení, com podrien ser les cames, les cuixes, els pits i tota la faceta de la cara.

Psicològicament, no sens detalla tant com fisicament, però tenint en compte els seus actes es podria dir que es força avariciosa, i molt indecisa, però el get de que fos indecisa no ho podem saber amb tota seguretat ja que no sabem si es que ho era veritablement o que ho fingia al estar amb en Xavier.

On es centra la part més violenta?

Sense dubte la part més violenta de la novel·la, és en el moment en què en Xavier assassina al coronel Virós, ja que en aquesta part de la novel·la ens trovem amb unassassinat a sang freda, és una part en la que el protagonista descriu cada segon dels quals passa i dels que ven segur mai oblidara.

Però també cal destacar una altre part violenta de la novel·la, potser més que violenta podriem dir tensa, es en el moment en que el Xavier, desprès de molt buscar, acaba trovant a la Juna a un apartament de Badalona. En aquell moment en Xavier tenia que descargar tota la rabia que portava dins seu, ja que se sentia enganyat, es en aquest moment quan en Xavier come´ça a pegar i escridassar la Juna. Tot i que no es una part d violencia com la el assassinat també es podria considerar.

Justificació del títol

En un primer moment, quan encara no has començat a llegir el llibre o ho has fet però molt poc, es pot deduir que el títol té a veure amb algun xantatge que els protagonistes poden arribar a fer, però per a ments una mica més complicades, ja desde un primer moment es pot, no arribar a saber, però si arribar a intuir que la juna ja tenia la intenció d'utilitzar en Xavier per aconseguir els diners del seu oncle. Una vegada s'ha acabat de llegir el llibre es pot pensar que el autor a deicit titular aquesta novel·la així simplement perquè el que fa la Juna amb en Xavier es jugar amb els seus sentiments, i posar-hi el adjectiu brut seria per donar a conèixer que, el que la Juna li fa a en Xavier no es del tot correcte.

Estrucura de la novel·la

Joc Brut és una novel·la estructurada en quatre parts o capítols, la primera part és titula "El projecte"; en aquest capítol es on els dos protagonistes es coneixen, s'enamoren i fan els plans de futur. La segona part és titulada "Els fets", que és on es narra l'assessinat de l'Enric Virós. En la tercera part és narra com en XAvier investiga i busca on està la Juna ja que no s'ha presentat a la cita acordada, aquesta part es titula la "La recerca". I per últim "Les Explicacions", on ens expliquen com s'emporten en Xavier cap a Barcleona, una vegada ja ha estat arrestat i com els agents de policia expliquen tota la veritat de la vida de la Juna.

Les quatres parts de la novel·la estan força ven distribuides perquè son les quatre caracteristiques de la novel·la, es a dir, els quatre fets més destacats.

Biografia

Manuel de Pedrolo, nascut l'1 d'abril de 1918, es donà a conèxer públicament amb Ésser en el món (1949), una obra poètica de temàtica existencial. Fins a 1957, escrigué una sèrie de novel·les pròximes a l'existencialisme, on insistí en la incomunicació i en una visió desesperançada de l'existencia: Elena la segona mà (1949), Sendra per Martina (1952), Balans fins a la matinada (1953), Premi Sant Jordi. La preocupació per la condició humana el dugué a la investigació dramàica on, de forma simbòica, planeja, entre altres, el tema de la llibertat de l'home en un món opresor: Cruma (1957), Homes i no (1957). D'altra banda, el seu interès per la novel·la policíaca el mogué a escriure tres obres d'aquest gènere: L'inspector arriba tard (1953), Joc Brut (1965) i Mossegar-se la cua(1967) incorporades a la col·lecció "La cua de palla" que Manel de Pedrolo dirigí entre 1962 i 1970.

En canvi, a Acte de Violencia (1961) o Hem posat les mans a la crònica (1969) aquestes dos novel·les son l'historia de resistència contra una tirania, Pedrolo torna a exposar simbòlicament una trama política, mitjançant una tècnica policíaca el caràcter prolífic de l'obra de Pedrolo, així com la varietat de tècniques i la pluralitat de perspectives narratives conreades sense obvia el fet que gran part de la seva obra, a causa de la censura, no s'hagui publicat a mesura que l'escrivia, n'ha dificultat el coneixement i el seguiment. Amb tot, val a dir que Pedrolo ha escrit obres realistes, simbòliques, psicològiques, etc... darrere de les quals sura una mateixa visió, sovint pessimista, del món i dels problemes humans. Remarquem, si més no, uns dels seus projectes més ambiciosos: el cicle de Temps obert, onze novel·les escrites entre 1963 i 1969 que componen dos llibres: les nou primeres constitueixen el llobre primer, i les dues últimes, el llibre sego, que ha resultat inacabat.

També, ha publicat Els elefants son contagiosos (1974), recull de la seva col·laboració a la premsa catalana, així com l'Obra Completa dels seus contes i narracions en quatre volum, els Anònims I, II, III, escrits entre 1970 i 1971, i com sobretot col esmentar Mecanoscrit del segon origen (1974), la història de la segona fundació de l'humanitat arran d'una experiència plànetaria que ho destrueix tot i Trajecte final (1975), que entre altres, l'han acostat a la literatura de ciencia ficció.

Amb Acte de violència Manuel de Pedrolo guanya el primer premi Prudenci Bertrana (1968) encara que no es publica fins al març de 1975.