FITXA DE LECTURA

- Nota bibliogràfica:

Manuel de Perdono

Joc brut.

Edicions 62.

El Cangur.

Barcelona Octubre de 1975.

37ª Edició: Barcelona, juny de 1999

- Informació complementària:

MANUEL DE PEDROLO (l'Aranyó, Segarra 1918-1990), Premi d'honor a les lletres catalanes, és un dels escriptors més importants, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle xx.

Ha conreat tots els gèneres literaris. La seva obra més important és, però, la narrativa: contes i, sobretot novel·les. A causa primordialment de la censura moltes de les seves obres han estat publicadés al cap d'anys d'haver estat escrites. Ha obtingut diversos premis literaris, entre d'altres, el Joanot Martorell, el Víctor Català, el Sant Jordi i el Prudenci Bertrana. Coneixedor de la llengua anglesa, ha estat assessor literari i traductor de l'editorial Albor, i ha dirigit la col·lecció “cua de palla” d'Edicions 62. Entre les seves obres cal destacar avui es parla de mi, Totes les bèsties de càrrega, el cicle de novel·les “Temps obert” i mecanoscrit del segon origen, totés eles publicades per Edicions 62.

Joc brut està estructurat en quatre capítols, segons la trama del llibre; que abarquen cent set pàgines.

- Gènere literari al qual pertany:

La narració d'un crim ens demostra clarament el gènere d'aquesta novel·la; la podríem classificar dins la prosa en llengua catalana per a joves, com una novel·la d'intriga. M'agradaria citar que no és una novel·la d'intriga usual, ja que l'assassí el sabem des del primer moment i que el misteri que ens oculta l'autor és el que succeirà amb la vida dels protagonistés a partir del fet de l'assassinat.

B. Fitxa literària.

- Tema principal:

Jo crec que el tema en què es basa tota la trama d'aquest llibre, és a dir el tema principal, és els diners en la vida i en la relació entre les persones. Ens vol demostrar com poden arribar a ser les persones d'obstinades i egoistes a causa dels diners; i de les cosés que poden arribar a fer per tal d'aconseguir-los. Per tant veiem que l'acció principal de la novel·la, l'assassinat, també es fa per diners.

També hi podem veure alguns temes secundaris, com són la vida en les grans ciutats i en els pobles, la relació entre familiars, com és el cas del Xavier i la seva mare o la Juna i la seva tia…

- Argument o resum:

La culpa de tot la van tenir les meravelloses cames de la Juna. Ella estava seguda en un banc esperant l'autobús, en Xavier es va quedar embaladit davant la seva bellesa; no va ser fins que no va arribar l'autobús que ella li va regalar un tímid somriure.

Va ser una topada una mica inusual, però des d'aquell dia varen seguir veient-se algunes tardes quan ella agafava l'autobús per anar a veure a la seva amiga paralítica.

La Juna vivia a Barcelona amb els seu oncle i la seva dona, la tieta de la Juna havia mort ja feia temps. En Xavier era un humil noi que vivia amb la seva mare en un pis de lloguer.

Les seves trobades es van fer cada cop més intenses fins que la seva relació era…. Bé…., ja m'enteneu. La Juna, però, no n'estava gaire segura, doncs tots dos eren bastant pobres i això a ella no la satisfeia en un futur ja que no volia passar-se la vida sense un duro.

Una tarda, ella va explicar-li que la seva difunta tieta era una d'aquestes donés que treballen de nit en cabarets i al llarg de la seva vida s'havia embutxacat un munt de bitllets; en morir va deixar-los-hi tots en herència, però la Juna no els podria heretar fins que el seu oncle es morís. Encara que semblés incoherent l'única opció que tenien per estar junts era que en Xavier matés a sang freda l'oncle de la Juna. En el primer moment a en Xavier li va sonar com una cosa terrorífica, però la passió envers aquella noia va fer-li acceptar la proposició.

Ho van planejar tot per que ningú pogués sospitar res: … tot va anar rodat, en poc segons la víctima seia al terra de la moqueta amb una taca de sang a la camisa. En Xavier va quedar-se'l mirant durant una bona estona, després va anar al moble de fusta i va fer un glopet d'alcohol d'una botella i per tal que no quedessin empremtes va fregar l'ampolla amb els guants. Finalment, va posar l'arma entre les mans de la víctima per tal que semblés un suïcidi.

Per allunyar sospites, havien decidit de no veure's en sis mesos, temps en què ella estaria al seu poble esperant amb delit poder tornar a estar en braços del Xavier. La cosa no va anar ven bé així, al cap de sis mesos ella no va aparèixer i ell no en sabia res d'aquella misteriosa noia de meravelloses cames. Després de buscar i viatjar per arreu, va trobar-la i llavors ho va saber tot: La Juna en realitat era la dona del coronel virós, ella havia ensarronat a en Xavier perquè matés al seu marit i així quedar-se els diners i anar-se'n amb el seu amant.

La policia havia descobert que ell havia matat al coronel virós, doncs el que no sabia és que la víctima tenia el braç dret paralitzat i per tant s'havia descartat la possibilitat d'un suïcidi. Les proves l'inculcaven com a autor del crim, parany en el qual havia caigut encegat per la passió i la simple bellesa de les seves cames.

- Estructura:

L'estructura d'aquesta novel·la és ciclo-lineal, ja que l'acció segueix un ordre cronològic i una continuïtat, però en molts moments recula un temps més enrera, retornant desprès al lloc on era i seguint altre cop la cronologia.

(Exemples)

- Característiques formals:

• Marc ambiental:

La història passa a la gran ciutat de Barcelona i els pobles del seu voltant, en un ambient trist de pobresa i foscor, on el dia a dia és du, on a pesar de tot s'intenta tirar endavant malgrat les circumstanciés que es viuen.

(Exemples)

• Temps:

Extern: No cita l'any en què passa la historia, però pel context sabem que és a la primavera i a l'actualitat ja que el mode de vida ens ho demostra. Al final del llibre ens dóna una informació que ens permet saber que la història va passar l'any 1964.

Intern: Aproximadament un any.

Verbal: En passat, ja que tota la historia és explicada i recordada per propi protagonista.

(Exemples)

• Espai per on transcorre l'acció:

El marc ambiental el podríem situar a la ciutat de Barcelona en les places i carrers on es trobaven, a l'apartament d'en Xavier i a la torre de l'oncle de la Juna on es produeix l'assassinat. També es podria situar als diferents pobles per on passa en Xavier quan decideix buscar a la Juna sense moure's, però, dels voltants de la gran ciutat.

• Personatges principals:

Els dos personatges principals són la Juna i en Xavier:

En Xavier és el protagonista de la novel·la juntament amb la Juna. Ell és un noi d'uns trenta anys, més aviat pobre. Viu amb la seva mare en un pis de lloguer, tot i la seva escassa edat, treballa en una agència fent entrevistes i qüestionaris a la gent per obtenir una sèrie de resultats. Pels seus comentaris no sembla gaire content de la seva feina, però és limita a tenir un sou per poder tirar endavant la seva vida i la de la seva mare.

Abans de conèixer a la Juna la vida del Xavier semblava més aviat avorrida, ja que no tenia gaires amics i en el seu temps lliure solia estar-se a casa o de tant en tant sortia a ferina volta per la ciutat. Amb la vida que porta abans d'encegar-se de Juna, ens demostra que és un noi tímid, educat i llest però poc divertit, més aviat monòton i un pel solitari. La seva vida va canviar en certa manera quan s'enamorà de Juna, llavors li dedica molta part del seu temps, fins i tot en alguns casos hores de treball. La seva personalitat canvia radicalment, fins al punt que arriba a matar un home, tornant-se així agressiu i maliciós.

La Juna a diferència d'en Xavier és una mica més jove, és una noia molt maca: alta, prima i amb unes cames realment meravelloses.

La seva situació familiar és molt bona ja que la seva família té molts diners els quals un dia o altre acabaran sent seus.

La juna és una noia molt intel·ligent, és capaç de fingir ser una persona diferent per aconseguir el que ella vol. Amb el seu físic sedueix a en Xavier i fa el que vol amb ell i la seva vida, deixant-lo desprès sol i sense resa les mans. Els seus actes la converteixen amb una persona sense escrúpols, realment dolenta, sense sentiments ni un mínim de respecte envers les persones del seu voltant. Aquest personatge és una mica confós ja que amb les seves mentides, a pesar que al final es desmenteixen, acabes per no saber ven bé del cert, qui és en realitat.

• Personatges secundaris:

Enric virós

Mare Xavier

Coronel virós

Senyor ferrús administrador de la torre 70

Sorribes

Home del banc

Policies que arresten al Xavier

Pol promès de la juna

• Punt de vista:

El punt de vista ès subjectiu ja que, com he dit abans la història l'explica el propi protagonista, que fa de narrador. Explica els fets a mesura que recorda la historia, narra de forma subjectiva tot i que molts cops utilitza el diàleg.

- Nivells de llenguatge:

S'utilitza un llenguatge estàndard, en molts casos utilitza frases fetes o paraules pròpies del català oriental que es fan estranyes de sentir i que probablement només s'utilitzen en petits barris de Barcelona o en uns determinats nuclis de gent:

- Ulls fits.

- Sobrevinguda.

- Ni amical ni hostil.

- Miraven francament o d'esquitllents.

- Els blens de la banda esquerra li queien sobre els ulls.

Algunes vegades, però, també utilitza paraules de caire més a viat culte o si més no poc usades en llenguatge col·loquial:

- Llambregava.

- Ullades cabejoses.

- Famolenca.

- Nuca aborrossilada.

- Estil:

L'estil d'aquesta novel·la és molt ràpid. En Xavier i la Juna estableixen relació en molt poc temps i tota la trama del llibre succeeix molt ràpidament, això fa que el llibre es faci curt i amè. En alguns casos també costa una mica de recordar les coses i has de rellegir els fragments que has oblidat per tal de no perdre't i seguir el fil de la novel·la.

- Valoració personal:

Fer una valoració personal d'una novel·la pot semblar un punt senzill i superficial, m'agradaria donar la meva opinió sense que sigui falsa o que intenti quedar bé dins del treball en conjunt.

En el principi es presenta una historia misteriosa que cada cop es comença a posar més interessant i que t'enganxa. Els personatges s'adiuen molt en l'ambient de la novel·la i estan molt ben caracteritzats. Poc a poc, però la història es va fent més previsible i va perdent encant. Abans d'arribar al desenllaç ja has intentat endevinar el final i et pensés que no et sorprendrà, que acabarà per avorrir-te. Doncs no, les coses no eren com tu t'havies imaginat i finalment el llibre t'ha deixat més bon gust a la boca del que t'esperaves.

Bé, aquesta ha intentat ser la reflexió del que m'ha semblat aquesta novel·la recomanable per passar una estona entretinguda.