1. L'ISLAM

Aquestes persones que professen d'islamisme reben el nom de musulmans.

La paraula islam significa submissió, i la paraula musulmà, musulmana, designa aquella persona que se sotmet lliurement a Deu. Aquesta religió te l'origen històric en el segle VII. La revelació divina rebuda per Mahoma esta recollida en D'Alcorà, llibre sagrat de l'islam, escrit en àrab. En aquest llibre es recullen els dogmes i les prescripcions religioses fonamentals de l'islam.

2. EL FUNDADOR DE L'ISLAM

• Mahoma

Muhammad ben Abdal.la (Mahoma) va néixer l'any 570 de a la ciutat de la Meca, en una família pertanyent a la tribu nòmada dels quraixites.

• La Meca, el seu país

En temps de Mahoma la Meca era un centre molt important, tant des del punt de vista comercial com religiós. Estratègicament situada, era una ciutat visitada per multitud de persones; aquests no tan sols hi anaven a fer negocis, sinó que també anaven al temple de la Ka'ba. La Meca era una ciutat-estat governada per un consell hereditari format per homes pertanyents a les grans famílies de comerciants, entre les quals es trobava la família de Mahoma,una família que, malgrat la seva importància, era pobra.

• Infància

Mahoma va ser un nen orfe, no va arribar a conèixer el seu pare, Abdal.lah, ja que aquest va morir abans del naixement del seu fill, quan tornava d'una expedició comercial. La seva mare, Amina, va quan el nen tenia sis anys;

llavors va ser acollit pel seu avi-Abd-al-Mutalib, i ,a la mort d'aquest l'orfe anà a casa del seu onele Abu-Talib, pare d'Ali, gran amic de Mahoma,que l'educà conforme a la religió pagana tradicional.

• Joventut

Mahoma va fer de pastor abans de dedicar-se a conduir caravanes, entre les edats de 15 i 25 anys. Quan tenia 25 anys, començà a treballar per a Khadija, una dona rica i vídua, 15 anys mes gran que ell. L'èxit en els negocis i les seves qualitats com a persona no van fer tan sols que Mahoma adquirís fama d'home just i honest fins al punt de ser anomenat Al Amin, "digne de confiança", sinó que conquerís el cor de Khadija amb qui es casaria.

• Vocació religiosa

Mahoma va sentir aviat vocació religiosa; prengué el costum de retirar-se unes quantes vegades a la cova de la Hira, en pIe desert, on es dedicava a la meditació. Durant aquests recessos, va tenir una visió, se li va aparèixer un àngel enviat per Deu, i l'angel li anuncià que ell, Mahoma, havia estat l'escolli't com a missatger per a fer arribar a la humanitat la revelació divina.

Mahoma torna espantat a casa, on, segons la tradició, Khadija l'animà, i desprès l'acompanyà, a visitar un cosí seu convertit al cristianisme, un home veIl i cec, que li assegura que la visió no era altra que la visita de l'arcàngel Gabriel. Durant un parell d'anys no va tenir cap mes revelació. Això provocava comentaris per part de la gent, que qüestionava la paraula de Mahoma. Fins dos anys mes tard, retirat de nou al desert,no torna a tenir revelacions a traves de l'arcàngel Gabriel. Des d'aleshores, vers 1'any 612 dC,.Mahoma,confirmat en la seva fe, començarà a pregar entre els habitants de la Meca, una predicació que tindrà dos eixos principals: Deu es únic i fa justícia; i desprès del judici de l'últim dia dones i homes ressuscitaran.

• Governant, legislador i cap militar a Medina

En aquell temps Medina tenia un greu problema: les diferents tribus i comunitats de la ciutat es

disputaven el poder i hom no reconeixia cap autoritat; mantenir l'ordre interior i la seguretat

davant les tribus velnes era impossible. Davant aquesta situació, Mahoma proposarà ales diferents comunitats i tribus que es posin d'acord per escollir un cap comú, i ell, Mahoma, fou escollit per majoria. A partir d'aquest moment, l'any 2 de l'hègira, com a governant i legislador, dictarà unes normes per al funcionament de la seva comunitat de creients, l'umma. Aquest primer codi dona origen a la sunna, norma de conducta per a la població musulmana. Mahoma establirà tractats d'aliança amb diverses tribus i rebrà 1'adhesio a la seva fe religiosa per part d'àrabs de tot arreu.

• Pren la Meca i mor poc desprès

L'any 7 de 1'hegira, Mahoma i uns 2.000 companys entraran pacíficament a la Meca per

realitzar el ritu del pelegrinatge. L'any següent s'apoderarà políticament de la ciutat i aquesta esdevindrà el centre de la nova fe. En 1'any 10 de 1'hegira, Mahoma dirigirà personalment el pelegrinatge segons el ritu que ell mateix havia prescrit. Aquest serà conegut com el "pelegrinatge de l'adéu". Poques setmanes desprès morirà a causa d'unes febres, a Medina, envolta't de les seves

esposes. Amb la seva mort es va acabar la revelació profètica.

La vida de Mahoma, el seu exemple i la seva doctrina son la norma de conducta per a la

població musulmana.

3. ELS TEXTOS SAGRATS DE L'ISLAM. L'ALCORÀ.

Amb aquesta oració, molt usada per les persones musulmanes, comença l'Alcorà. De fet l'Alcorà ha estat concebut per a ser recitat melòdicament en veu alta. L'Alcorà és la paraula de Déu. Segons la tradició islàmica, abans que el1libre fos redactat, el model original ja existia al cel, juntament amb Déu: és l'umm al Idtab, la mare del llibre. L'Alcorà és l'únic mitjanar entre Déu i les persones. L'Alcorà esta escrit en àrab, d'aquesta manera la llengua àrab esdevé la llengua pròpia de Déu. Les revelacions són conservades en la memòria del profeta. Com que no hi havia cap indicació del profeta, Zayd ibn Tabit va optar per classificar les sures d'acord amb l'extensió: de la més llarga (de 228 aleies) a la més curta (de 8 aleies).Contingut de l'Alcorà hi trobem una infinitat de temes, però presentats d'una forma ben dispersa:Déu, el profeta, la moral, els principis religiosos.

Hi ha col·leccions de textos, anomenats hadits, en els quals escullen les paraules i els fets del profeta. En un primer moment es van transmetre oralment, després es van posar per escrit. Actualment estan recollits en diferents compilacions, i es presenten classificats per temes. Cada text va acompanyat d'una llista de noms de persones que es van transmetre el hadit de l'una a l'altra, fins que la llista arriba al mateix Mahoma un t'estimo directe. Aquesta llista rep el nom d'isnad i és una mena de certificat d'autenticitat.

4. ELS CINC PILARS DE L'ISLAM O ARKAN

l. Professió de fe o sahada

La professió de fe o sahada és el credo de l''islam. Expressada amb una intenció sincera

davant dos testimonis musulmans, és la forma com una persona entra formar part de la comunitat musulmana. En arab, Al.la significa Déu. No és el nom del déu de l'islam; el Déu que es va revelar a Mahoma és el mateix Déu d'Abraham, deIs profetes i de Jesús. Aquest credo expressa: «Dono testimoni que no hi ha déus sinó Déu i que Mahoma és L'envia't de Déu.» La sahada és fa present al llarg de tota la vida de la persona musulmana.

II. oració ritual o assal.la

L'oració és el moment de trobar-se amb Déu,és un moment diferent de la resta de moments del dia, ha de ser puro. Aquesta puresa afecta tant la persona que prega com el lloc on prega. Abans d'iniciar la pregaria la persona es renta ritualment: és a dir, duu a terme les ablucions.

III. L'almoina legal o el zakat

En l'Alcorà freqüentment mencionen juntes l'oració i l'almoina: la primera es 1'expressi6 de les obligacions que tenen les persones amb Deu i la segona la de les obligacions amb les persones mes necessitades .L'Alcorà prescriu una almoina legal, una mena d'impost religió que havia de pagar tot membre de la comunitat musulmana a les autoritats religioses, les quals destinaven aquests diners a ajudar les persones pobres, a 1'atenci6 dels pelegrins, al rescat dels captius, a l'atenció del servei a la mesquita...

IV. El dejuni del mes de ramadà o swan

Durant el mes de ramada, el novè del calendari musulmà, en el qual es commemora que Mahoma va rebre la revelació de l'Alcorà,d'islam prescriu que es faci dejuni. Aquest dejuni consisteix a abstenir-se de menjar, beure, fumar... L'obligació de fer dejuni s'estén a totes les persones musulmanes que han arribat a la pubertat i que estan sanes.

V. El peregrinatge a la Meca o hajj

El peregrinatge a la meca es un cop a la vida és obligatori per a tota persona musulmana. Els ritus del peregrinatge es realitzen en unes dates fixes, els primers dies de l'últim mes del calendari musulmà. El peregrinatge o hajj és l'expressió de la unitat de totes les persones musulmanes independentment del seu origen ètnic.

5.LES PERSONES RELIGIOSES

La persona musulmana es aquella que se sotmet lliurement a Deu. Aquesta submissio

es tradueix en el compliment de tot un seguit de normes legals i rituals que obliguen

per igual tots els membres de la comunitat musulmana, l'umma. La relacio que estableixen les

persones musulmanes amb Deu es fa d'una manera directa i personal.

La pregaria que es realitza a la mesquita es presidida per l'imam, un laic, un home musulma

que ha estat escollit per la seva devoció i pels seus coneixements En l'islam xiita,branca minoritaria de l'islam els aiatol.las (sovint han fet de dirigents de la seva comunitat)no tenen tampoc la consideracióde sacerdots. EIs aiatol.las són una mena de sacerdots en teologia xiita.

Aquesta recerca en l'experiencia religiosa per part de tots els musulmans ha donat lloc a una gran tradició mistica: el sufisme. EIs sufís cerquen la comunió mistica amb Deu a traves de diversos mitjans.

Un d'aquests mitjans es el sema, un conjunt de cants, oracions, musica i una rotació circular que ajuda a qui practica aquesta dansa a apropar-se misticament a Deu Aquesta dansa, pot ser presenciada per persones no pertanyents a la confradia, fins i tot per persones no musulmanes.

Aquesta dansa es practicada pels dervixs, individus que han fet vot de pobresa i que generalment formen part d'una confradia religiosa.

7. LA SUNNA I EL XIISME, LES BRANQUES MÉS IMPORTANTS DE L'ISLAM

Bàsicament el mon es divideix entre la sunna j el xiisme, les dues principals branques de la fe islàmica. Entre ambdós corrents no hi ha gaire diversitat. I dins d'aquests han sortit setes i grups amb caràcters diversos. EIs sunnites representen la major part dels musulmans, Sunna significa"costum", "tradició”.EIs sunnites eren que aquesta successió no és possible i que la comunitat. EIs xites, en canvi, eren que Mahoma, essent l'únic i l'últim dels profetes, un successor, un imam, que és qui pot interpretar adequadament l'Alcorà. El primer entre aquests successors seria Alí, fill adoptiu del profeta. Actualment són aproximadament un 10%de la població musulmana del món, la majoria de la qual viu a Iran. EIs anomenats ulemes són doctors de la llei, Aquesta branca de l'islam va sorgir amb motiu de la successió del tercer califa de l'islam, el xüsme introduí la noció de passió i de sofriment com a mitja de salvació.

8. LA MESQUITA, ESPAI SAGRAT DE CONSTRUCCIÓ HUMANA

Amb aquest nom es fa referència a qualsevol lloc destinat a l'oració; amb el pas del temps passa a denominar exclusivament la mesquita, una edificació destinada prioritàriament a l'oració comunitari: Que també es dedica a altres finalitats, com ara la meditació, l'administració de justícia, l'ensenyament, etc. Les mesquites estan bellament decorades amb formes geomètriques, alabeses i riques cal·ligrafies amb textos de l'Alcorà;no hi trobem mai, però, pintures amb representacions humanes o animals.

La mesquita és el monument islàmic per excel·lència. Al seu voltant hi podem trobar les madrasses, escoles islàmiques; els hamam o banys, i els socs, mercats o basars, centre de la vida comercial de moltes poblacions.

9. EL TEMPS RELIGIOS, EL CALENDARI MUSULMÀ

El calendari musulma es un calendari lunar amb anys de 354 i 355 dies, dividits

en dotze mesos altems de 30 i 29 dies.L'any 1 del calendari musulma es l'any en que el

profeta va fugir de la Meca cap a Medina. El calendari lunar serveix per a mesurar el

temps de la religio i per a fixar les festes religioses, i el calendari solar per a 1'agricultura.

Com que l'any lunar es mes curt que el solar, les diverses festes islamiques s'avancen uns 11 dies cada any, i aixi passen per totes les estacions de l'any solar. La setmana musulmana te set dies. El divendres dia en que l'oracio de migdia es fa en comunitat a la mesquita. EIs dies religiosos musulmans no comencen a mitjanit, sino a la posta de-sol del dia anterior. Per aixo el temps de dejuni durant el mes de ramada comença s'acaba en pondre's el sol.

• Les festes de I'any islamic

Les festes son molt importants en 1'any religios dels musulmans. Com en totes les religions

es temps dedicat a Deu, temps sagrat, diferent de tot altre temps.

El dia 1 de muharram, el primer dia del primer mes del calendari musulma, es conmemora el dia de l'hègira. Tambè es celebra l'Aixura en commemoració de la mort en batalla d'un dels néts de Mahoma.

El mes de rabí 1 se celebra la festa del naixement del profeta: màwlid.

La principal festa de l'islam és: el mes de ramadà: l'ultima nit del mes de xa'ban i acaba amb la festa anomenada id al-fitr, el primer dia del mes de xawwal. El dia 27 del mes de ramadà, es celebra la revelació de l'Alcorà a Mahoma.

Tambè son temps sagrats els deu dies a l'any que es realitza el pelegrinatge o hajj a la Meca. Al final d'aquests dies es fa la festa del sacrifici amb el sacrifici d'un be: id al-adha.