Ética y Moral


Invisibles; Javier Bardem. Declaración Universal de los Derechos Humanos


1. Cap al primer pacte: Declaració Universal de Drets Humans

1.1 Modernitat

El filòsof i matemàtic francès René Descartes va obrir les portes a la Modernitat i al segle de les Llums quan va afirmar que “la raó és per natura igual a tots els homes”.

Reconeixia que la raó és una eina molt potent a disposició de tothom (nobles i no nobles, aristòcrates i súbdits).

Les llums d'aquest segle van aportar a reconèixer que tot home pot ser un ésser que pot pensar per si mateix i fent ús de la raó, criticar els comportaments i valorar-los èticament.

Els pensadors denuncien les desigualtats. Amb això, al segle XVIII es uvan redactar les primeres declaracions del drets humans. Totes elles partien de situacions d'explotació (respectar la llibertat, la dignitat i defensar la igualtat de tots davant la llei). Els individus deixaven de ser súbdits i es convertien en ciutadans. Així, al 1776, la Declaració de Drets de Vigínia i la Independència dels Estats Units d'Amèrica.

El 26 d'agost de 1789 (Revolució Francesa) es redactà la “Déclaration des droits de l'homme et du citoyen”. El monarca perdia el seu poder absolut; el rei Lluís XVI es va veure obligat a signar aquesta revolucionària declaració.

Però aquesta declaració revolucionària de drets de 1789 aviat serà rebaixada, i quasi tots els francesos, com europeus, tornaran a ser súbdits. Amb Napoleó es produirà un retorn de les condicions polítiques anteriors i oposades a la Revolució. Caldrà passardevastadores guerres i sofrir noves desgràcies abans d'afirmar de nou els drets de les persones.

1.2 Condicions socials i econòmiques

La revolució industrial, estimulada pel liberalisme econòmic (oferta i demanda), transformà la vida de moltes persones aguditzant les diferències socials i imposibilitant l'exercici de drets per les classes socials menys afavorides. I en els llocs on amb més força es produïren aquests canvis socials fou on va aparèixer el moviment obrer obrint pas als primers sindicats (Regne Unit, 1829) reivindicant millores en les condicions de treball.

La crítica més profunda sobre la societat capitalista, emergida amb la revolució industrial, la realitzà Karl Marx. Analitza la situació d'explotació extrema dels obrers, amb el que suposava de destrucció o negació de si mateixes i, com alternativa, estableix les pautes per una societat més justa i igualitària, la societat socialista i comunista.

1.3 La més esperançadora declaració humana

A més dels titànics progresos científics i tecnológics que s'han produït al segle XX, a més de les dues guerres mundials de magnitud mai pensada, també s'ha d'atribuir al segle XX la creació d'un ideal que ha estat com una llum enmig de les tenebres, l'aparició al 10 de desembre de 1948 per l'AssembleaGeneral de les Nacions Unides de la Declaració Universal dels Drets Humans. La seva aprovació, en els moments de formació dels blocs oposats, l'occidental i el comunista, fou un acord que anys després potser hauria estat impossible.

La Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i promulgada consta d'un Preàmbul i un conjunt de Trenta Articles. Accepta els drets polítics defensats en les constitucions dels països occidentals i accepta els drets socials i econòmics que estaven en la base de la constitució de l'URSS. Tot rebutjant la ideologia nazi, assumeix i parteix de quatre principis bàsics: el principi de la llibertat, el principi d'igualtat, el principi de no discriminació i el principi de la solidaritat. Quatre principis bàsics que donen fonament i es concreten en un conjunt de drets personals, civils i polítics, socials, econòmics i culturals.

La Declaració només és una declaració, no un tractat vinculant com seria desitjable, però malgrat tot, ha esdevingut i fatificat la Declaració. Aquest gran pacte, acordat després de grans vergonyes internacionals i tan àmpliament ratificat, ens mostra un camí a seguir ia consolidar i aconseguir acords mínims entre tots els pobles.

Hi ha molts pobles que tenen tradicions que xoquen amb els drets que proclama la Declaració Universal; tradicions i costums que no proclamen la igualtat ni la llibertat, sinó la diferència i la submissió. S'ha afirmat que cada poble, cada cultura té els seus propis valos i que allò qu és un valor poels homes occidental no ho és pels xinesos; aquesta postura és coneguda com relativisme cultural. Certament, cada cultura té els seus propis valors, les seves tradicions; però també és cert que pobles i cultures evolucionen. Durant segles, pels homes occidental l'esclavitud era considerada com quelcom natural, i també era natural que els homes fossin súbdits o propietat privada d'un monarca. Avui aquestes concepcions han estat superades a Occident; en la seva superació, tant l'extensió de l'educació com la capacitat crítica han complert una funció fonamental.

La proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans no ha suposat pas la superació de l'explotació de l'home per part de l'home ni ha establert la llibertat i igualtat entre els humans. La Declaració proclama uns ideals, uns valors que han de guiar el nostre comportament i les nostres actituds. Tots trobem, malauradament, pluralitat de situacions en les que no es compleixen els drets humans, però a les nostres mans hi ha la possibilitat de fer-hi alguna cosa: avui són moltes les persones i les institucions que col.laboren en la supressió de les injustícies que ens envolten. Els diferents drets pressuposen o exigeixen determinats deures que sovint són desatesos: sense obligacions o deures resulta absurd parlar de drets.

2. Declaració Universal de Drets Humans

2.1 Preàmbul

El preàmbul enuncia set consideracions prèvies a la Proclama. Es considera que el reconeixement de la dignitat de tot membre de la família humana està a la base de la llibertat, de la justícia i de la pau; el menyspreu d'aquesta dignitat ha originat moltes barbaritats. Es considera essencial protegir les persones amb drets fonamentals, establir relacions amistoses entre persones. Un ideal comú que és inalineable, que és universal, que és innegociable.

2.1 Els Articles

Els 30 Articles de la Declaració contenen una proclamació de principis i de drets. Uns drets es presenten com a fonamentals o personals: com el dret a la propietat o a la intimitat o com el dret al sufragi universal i secret o el dret a la llibertat d'associació. Altres són drets econòmics, socials i culturals: com el dret a formar família o a l'habitatge o com el dret al treball i a un salari igual per igual treball o com el dret a l'educació.

Els drets humasn no s'acaben amb la Declaració de 1948. El redactat d'aquesta no s'ha modificat, però en anys posteriors s'han anat introduint i aprovant altres drets amb nous documents; així, s'han reconegut els drets dels infants, el dret a no discriminació de la dona, el dret a un entorn saludable, etc.

2.3 Diferents tipus de drets

2.3.1 Drets personals o fonamentals

El dret a la vida, proclamat en l'article 3 de la Declaració, és un dret fonamental sense el qual els altres drets ja no tenen sentit o deixen d'existir; es denuncia qualsevol atemptat contra la vida sigui per part d'un individu, sigui per part de l'estat o d'un grup reivindicatiu. La vida és un valor absolut que no es pot subordinat a interessos diversos.

Que tots naixem lliures vol dir que ningú ens pot sotmetre, que tenim la capacitat d'autodeterminar-nos voluntàriament, que podem actuar com vulguem; però que som lliures pel fet d'estar dotats de raó i consciència. I és la convivència amb els altres el que posa límits a la nostra llibertat.

I és també fonamental el dreta a la seguretat sense la qual queda malmesa o impossibilitada la vida de la persona.

2.3.2 Drets civils i polítics

Més enllà dels drets fonamentals, però pressuposant-los, els drets civils i polítics. Uns drets i llibertats que garanteixen la seguretat jurídica, reconeixen el dret de circular lliurament, la de pensament, la d'opinió i la de participar en el govern del país. Són uns drets que estableixen límits a l'actuació de l'estat o de la comunitat en relació a les persones.

El dret a la llibertat d'opinió vol dir que tu pots dir el que tu consideris, que ningú et pot reprimir les teves opinions ni la seva exposició en públic o per escrit, ara bé no faltant al altres, no difamant o sense aixecar falsos testimonis, és a dir, no atemptant contra la fama o el bon nom o la dignitat d'altres. Tothom mereix un respecte i la llibertat d'opinió no et dona dret a faltar a aquest respecte.

2.3.3 Drets econòmics, socials i culturals

En els llargs debats d'elaboració de la Declaració, els països que formaven part del bloc occidental defensaven, preferentment, els drets civils i polítics, drets que han estat considerats de primera generació. Per altra banda, els moviments d'esquerres i el bloc comunista van forçar la proclamació de drets econòmics i socials, drets que han estat considerats de segona generació.

Formen parts del grups de drets socials, econòmics i culturals el dret al treball, a un salari igual per igual treball, el dret a una limitació raonada de la jornada de treball, dret a un nivell de vida que asseguri la salut, el dret a l'educació.

El dret a l'educació vol dir dret a no ser ignorant, dret i gairebé obligació a desenvolupar les nostres capacitats, a desenvolupar-nos com a persones intel·ligents. A abandonar l'analfabetisme i tota la foscor de supersticions i prejudicis i enganyifes, fruits de la ignorància, que durant molt de temps han explotat a la gent i les han mantingut en aquesta situació de infracultura, com encara es manté a algunes noies i dones en alguns països prohibint-los l'accés al coneixement i a l'educació, vol dir dret a saber i poder escollir el que un vol ser, el que un vol llegir, el que un vol escoltar i el que un vol veure, en fi, dret a ser un mateix i poder desenvolupar totes les seves potencialitats.

3. Deures i imperatius

A. Drets i deures; però, dret a ser feliç?

Quan un dret és reconegut, es pot exigir la seva satisfacció: algú té un determinat deure. S'estableix una relació entre dos pols: un dret i el seu corresponent deure.

Un dret no correspost per un deure, pot ser un dret reivindicat, però no un dret reconegut.
Això és el que comenta el professor Josep-Maria Terricabras en el seu llibre I a tu, què t'importa; i continua amb el fragment que segueix, però amb paraules perdures que hem de recuperar.

«Això vol dir que no es pot reclamar pròpiament com a dret allò que ningú no pot satisfer, és a dir, allò que ningú no té el deure de satisfer. “Ser feliç”, per exemple, és un desig o una aspiració -pot­ser universalment compartida-, però no és un dret. I és que no hi ha ningú que tingui l'obligació de fer­-me feliç -encara que en tingui la voluntat i el de­sig-, entre altres coses, perquè a ningú se li pot recriminar que no ho aconsegueixi. I un deure s'ha de poder complir. Poder complir un deure vol dir saber com es pot complir, de manera que també se sàpiga si s'ha complert o no.»

B. Les dues cares: drets i deures

En la nostra societat, en la qual tots gaudim de drets, no hi ha dret sense el seu corresponent deure. Si tens dret a utilitzar els mitjans públics de transport, també tens el deure de no fer-los malbé ni embrutir-los. Si tens el dret a la llibertat d'expressió, també tens el deure d'informar-te i no mentir.

Dret a l'educació

Deure d'assistir a classe i estudiar

Dret a votar en reunions o assemblees

Deure de raonar i justificar les teves decisions

Dret a la propietat privada

Deure de respectar les propietats dels altres i cuidar les pròpies

Dret a la vida

Deure de vetllar per la teva salut

Dret al treball

Deure de complir amb les obligacions encomanades

Dret a l'atenció sanitària

Deure de no abusar de visites mèdiques no justificades

Dret a la intimitat

Deure de no xafardejar les vides privades

Dret a un nivell de vida adient

Deure de no malbaratar els recursos com l'aigua, per exemple

Dret a l'oci

Deure de respectar el descans dels altres i el mobiliari urbà, per exemple

Dret a la llibertat de pensament

Deure de respectar les opinions dels altres

C. Què voldries per a tu?

La Regla d'Or de la moralitat o imperatiu categòric és un principi que sovint ajuda a comprendre què és el que he de fer en cada cas. Molts sofriments i penalitats s'haurien evitat si tots haguéssim atès més el principi "no facis als altres el que no vulguis que et facin a tu" o, dit en positiu "tracta els altres de la mateixa manera que voldries que et tractessin a tu".

1. Sofreixes una accident a la carretera. Què voldries que fessin?
Passar de llarg
Oferir-se a ajudar-te
Tafanejar

2. Has perdut la teva cartera amb un quants euros. Què voldries que fes qui la troba?
Quedar-se-la
Portar-la a la Policia Municipal
Agafar els euros i deixar la cartera on era

3. Ets una noia i un noi t'està insultant i pegant. Que voldries que fessin els altres?
Passar de llarg
Intervenir i posar-se a favor teu
Mirar a veure com acaba

4. A la botiga, al abonar la factura, has pagat 20€ de més. Què voldries que fessin ells?
Quedar-se'ls
Tornar-te'ls i demanar disculpes
Despistar

5. Un company ha agafat un dels teus CD de música, sense el teu coneixement, i l'ha perdut. Què voldries que fes?
Inventar-se una història
Dir-t'ho i demanar disculpes
Despistar

D. A casa, quines responsabilitats?

En les diferents situacions de la nostra vida, adolescents, joves, adults, tenim uns determinats drets i un determinats deures. Però sempre hem de compartir les feines, tasques o responsabilitats en l'àmbit familiar. No s'hi val que una sola persona assumeixi totes les responsabilitats d'allò que beneficia a tota la família, i altres s'ho mirin: és una injustícia en l'àmbit familiar.
Explora el teu nivell de col·laboració familiar. Si estàs sota zero, tens molt a millorar.

Molt

Força

Poc

Mai

1. Ajudes a rentar els plats o estris de la cuina?

2. Ajudes a escombrar la casa (fer dissabte)?

3. Vas al Super a comprar el que encarrega la mare o el pare?

4. Et fas el llit cada dia?

5. Reculls la teva habitació cada dia?

6. Ajudes a cuidar o reparar els objectes de la casa?

7. Recull la teva roba bruta cada dia?

8. Col·labores en els debats familiars aportant les teves opinions?

9. Ajudes parar i a desparar la taula familiar?

10. Col·labores amb la neteja dels banys de casa teva?

E. Esontaneïtat, una excusa

A vegades justifiquem el nostre comportament afirmant que som espontanis, considerant "ser espontani" un valor; però això sovint és una excusa per no haver fet el que era el nostre deure. Com si ser espontani impliqués fer el que surt de dins, i complir el deure impliqués fer el que ve de fora. Però no és gens així!

Si consultem en un diccionari el terme "espontani" podem trobar una explicació com aquesta "és el comportament que procedeix d'un impuls interior sense la intervenció d'un impuls exterior", com si ser espontani fos ser natural o ser un mateix. Però aquest jo interior, aquest jo mateix natural s'ha hagut de fer i depèn de l'educació rebuda i de les experiències viscudes. Per tant, ens podem preguntar per això que anomenem "espontaneïtat", perquè quan se'm diu que sigui espontanis, puc ser espontani?

En el llibre Ben educats. Una defensa útil de les convencions, el civisme i l'autoritat, Salvador Cardús analitza el que vol dir "ser espontani", expressió oposada a "ser formals". D'aquest llibre procedeixen els següents fragments.

  • Algunes de les següents frases són extretes del llibre de Salvador Cardús i es dedueixen lògicament dels fragments presentats. Ets capaç de descobrir quines són aquestes frases o expressions.

  • Principio del formulario

    El gust per la moda surt de dins, com un impuls intern sense cap estímul extern.No cal, doncs, educar el gust.

    Final del formulario

  • Principio del formulario

    Si alguna cosa és poc espontània és el gust que crea la moda, perquè el bon gust s'ha d'aprendre

    Final del formulario

  • Principio del formulario

    Actualment la informalitat és molt obligada, és una convenció social que es nega a si mateixa, una convenció emmascarada.

    Final del formulario

  • Principio del formulario

    Amb l'espontaneïtat podem triar el que som i el que fem, permetent dissenyar la pròpia vida. Som del tot els protagonistes de la nostra pròpia història.

    Final del formulario

  • Principio del formulario

    Jo considero que el diàleg és un fet espontani, que no demana disciplina ni regles; d'entrada, ja se'n sap.

    Final del formulario

  • Principio del formulario

    Sovint un comportament incívic ho és per gregarisme, per manca d'individualitat.

    Final del formulario

    4. Invisibles

    Cuestiones

    1. ¿Por qué crees que el documental lleva el nombre de invisibles?

    Porque las cinco historias que se cuentan tienen como protagonistas a personas que son “invisbles” para la sociedad, que la sociedad no ve o no quiere ver

    2. En el primer documental, “Cartas a Nora”, ¿qué derechos humanos crees que no se tienen en cuenta?
    El derecho a recibir asitencia sanitaria en caso de enfermedad (y en este caso, enfermedad mortal)

    3. Investiga sobre la enfermedad de Chagas. ¿Qué es?, síntomas, etc.

    La enfermedad de Chagas-Mazza es una enfermedad parasitaria tropical, generalmente crónica, causada por un protozoario flagelado, el trypanosoma cruzi. Es transmitido comunmente por unos insectos llamados Triatoma infestans. La enfermedad se propaga básicamente por América Latina. En el hombre, la enfermedad presenta tres estados: la fase aguda (se desarrolla edema periorbital, conjuntivitis y linfadenitis preauricular), poco después de la infección; la fase intermedia (pueden presentarse fiebre, anorexia, linfadenopatía, hepatosplenomegalia leve y miocarditis); y la fase crónica, que puede desarrollarse incluso pasados diez años (afecta al sistema nervioso, al sistema digestivo y al corazón).

    4. Investiga sobre otras enfermedades minoritarias y en las que no están interesados los laboratorios farmacéuticos.

    - Síndrome de Behçet: se caracteriza por el ataque que realiza al sistema inmunológico del paciente sobre sus propios vasos sanguíneos produciendo una inflamación de éstos.

    - Síndrome de Prader-Willy: afecta a niños y provoca una hipoxia perinetal, obesidad y retardo en el lenguaje.

    - Schonlein Henoch: se caracteriza por la presencia de púrpura acompañada de más manifestaciones clínicas.

    5. ¿Cómo valorar la postura de las industrias farmacéuticas respecto de esta cuestión?

    Son muy materialistas porque sólo buscan obtener dinero y no curar las enfermedades de la gente (puedan pagar las medicinas o no).

    6. ¿Por qué crees que en el segundo documental, “Crímenes invisibles”, se filma a las mujeres transparentes o incluso ausentes?

    Porque son “transparentes” para el resto del mundo, al resto del mundo no le importan y, por lo tanto, no las ven o no las quieren ver.

    7. Sitúa la República del Congo.

    El país está dividido por el ecuador. Está en el centro de África.

    8. Investiga sobre el conflicto armado que se desarrolla allí.

    La Segunda Guerra del Congo conocida como Guerra Mundial Africana, Gran Guerra de África o Guerra del coltán, provocó la muerte de aproximadamente 3,8 millones de personas, la mayoría de ellas por hambre y enfermedades prevenibles y curables. Dentro de estos graves hechos, se considera a este episodio el más álgido dentro del llamado “Genocidio Congoleño”. Esta trágica cifra convirtió a esta guerra en el conflicto más mortífero desde a Segunda Guerra Mundial y eso sin contar los millones de desplazados y refugiados en los países vecinos.

    9. Investiga sobres los Mai-Mai. ¿Quiénes son, qué pretenden?

    Son grupos de milicianos de la República Democrática del Congo que actuaron durante la Segunda Guerra del Congo. Se dedicaron al pillaje y el saqueo dentro de la zona devastada por el conflicto. Los Mai-Mai permanecieron al margen del acuerdo de Lusaka que puso fin a la guerra y una vez que descendió la intensidad del conflicto se alzaron como uno de los grupos más poderosos de la zona. Como resultado, gran parte de los problemas de violencia que han convulsionado el país desde el término formal de la guerra ha sido producto de la intervención de estos grupos aramados.

    10. En este caso, ¿qué derechos humanos no se están teniendo en cuenta?

    Todos los seres humanos nacemos libremos e iguales , tenemos derecho a la vida, nadie puede ser sometido a esclavitud o servidumbre y nadie será sometido a tortura.

    11. ¿Con qué finalidad crees que se producen las violaciones?

    Con la finalidad de someter a quienes no pueden defenderse y de demostrar su poder o superioridad.

    12. Investiga sobre otros conflictos armados en los que se hayan producido violaciones sitemáticas a mujeres.

    El número de conflictos armados cada vez es mayor y por lo tanto las violaciones vinculados con ellos también van creciendo. Siendo el 90% de las víctimas de la sguerras actuales civiles, la mayoría de ellos mujeres y niños, en contraste con lo que sucedía hace un siglo, cuando el 90% de los que perdían sus vidas era personal militar.

    13. Valora la acción de la asociación de mujeres en apoyo de las víctimas.

    Es muy útil dada la situación actual de ese lugar. Pero para que la cosa empezara realmente a mejorar, se tendría que montar algo mucho más grande.

    14. ¿Qué cuenta el tercer documental, “Buenas noches, Ouma”?

    En Uganda, Médicos Sin Fronteras ayuda a miles de civiles que acuden a los campos de des plazados. La organización también gestiona centros de acogida en la ciudad de Gulu. Además, ofrece atención sanitaria a muchos de ellos.

    15. Sitúa Uganda.

    Uganda está al este de la República Democrática del Congo, un poco por debajo del ecuador.

    16. ¿A qué guerra se refiere el documental?

    A la guerra entre el gobierno de Uganda y el Ejército de Resistencia del Señor.

    17. ¿Qué derechos son ignorados en este caso?

    Todos.

    18. Investiga otros conflictos armados en los que se utilice a niños como soldados.

    Los niños-soldado participan en más de 24 conflictos armados en este momento. Cerca de 200.000 niños-soldado son africanos.

    19. Investiga sobre Médicos Sin Fronteras. ¿Qué son, qué hacen, qué proyectos tienen,etc?

    Es una organización no gubernamental fundada en Francia en 1971 por un grupo de médicos con la idea de que todo el mundo tiene derecho a una asistencia médica, independientemente de su origen social y del país deonde vive.

    20. ¿Cómo te implicarías tú en la defensa de los derechos humanos?

    Asesorando a las personas de esos países sobre cómo organizar instituciones que les permitieran distribuir los recursos y garantizar los derechos.

    21. Escribe la opinión que te merece el documental y los casos que se presentan.

    Es un documental que se centra en las víctimas de los conflictos y en sus padecimientos. En él se apela a las emociones del espectador pero no le proporciona a éste elementos para analizar y comprender las causas del conflicto y, por tanto, cuáles podrían ser las vías de solución, más allá de mitigar el sufrimiento de las víctimas.

    9




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar