INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA

de Peter L.Berguer

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA de Peter L.Berguer

IMATGE DE LA SOCIOLOGIA I ELS SEUS PROFESSIONALS

• La idea q te la gent de la socio es la de treballar amb persones (rel humanes i públiques) rotllo versió laica d'1 capella, 1 professional en de la realització de tasques edificants pels altres i la col·lectivitat

Els sociòlegs passen desapercebuts xq la soc a penetrat menys en la imaginació col·lectiva.

Preocupació de la socio x les conseqüències de la Rev. ind: fenòmens migratoris, destrucció dels estils de vida tradicionals, creixement de les ciutats i els suburbis.

El treball social es sempre 1 pràctica social i la sociologia no es 1 practica, es 1 intent de comprensió.

Segons Weber la socio es lliure de valors i valorativament neutra: l'únic valor q ha de adquirir el sociòleg es el de la integritat científica.

El sociòleg ha d'informar amb tota la cura possible d'1 terreny social determinat

Per a Comte la socio era concebuda com a doctrina de progrés, pubilla secularitzada de la teologia i reina de totes les ciències

• Imatge com assessor teòric del assistent social

• Reformador social

• Recopilador d'estadístiques sobre el comportament humà

Des d la I GM els sociòlegs es concentren en la realització d'estudis empírics molt concrets i a més son potenciats des de el món universitari xq aquests estudis son la manera d'avaluar la productivitat científica i de pujar graons.

LA socio cm a ciència necessita seguir les regles del mètode científic, això ha fet q els sociòlegs es centrin en la metodologia i x alguns això a suposat deixar la societat de banda, a més, concentrar-se massa en la tècnica condueix a la impotència.

Tota disciplina necessita una terminologia adequada i més en el cas de les CC.SS xq la proximitat amb els objecte fa q la seva percepció sigui equivoca o errònia.

• Imatge de personatge observador ,distant i sardònic i com a fred manipulador.

Tipus ideal ! Ajuntar tots els elements i dibuixar 1 perfil en estat pur q no es dona a la realitat.

El sociòleg es 1 individu interessat a conèixer la societat d'1 manera disciplinada afirmant els fenòmens socials dins 1 marc de referència força concret i determinat a 1 sèrie de regles sent objectiu.

El focus ppal d'atenció del sociòleg no es la significació d'allò q els homes fan sinó l'acció en ella mateixa.

La fascinació de la sociologia es q ens fa veure des d'1 altre perspectiva allò q sempre hem viscut d'1 mateixa manera

1ª MÀXIMA DE LA SOCIOLOLGIA ! Les coses mai son com semblen o les aparences enganyen.

Xoc cultural ! Impacte d'1 cultura nova sobre el foraster 1 cop si ha immergit

SOCIOLOGIA COM A FORMA DE CONSCIÈNCIA

• La sociologia es 1 empresa humana q no es ni intemporal ni necessària.

• La sociologia se'ns presenta cm 1 tipus de reflexió típicament moderna i occidental.

• Els sociòlegs es refereixen a societat com un gran complex de RR.HH, per designar 1 sistema d'interacció. La possibilitat d'aplicar el terme no es pot determinar només x mètodes quantitatius, s'aplicarà quan un complex de relacions es prou unitari x ser analitzat x ell mateix com a 1 entitat autònoma i diferent a d'altres del mateix tipus.

• Els sociòlegs utilitzen l'adjectiu social x referir-se a la qualitat d'1 interacció i segons Weber, 1 situació social es aquella en la qual les persones orienten recíprocament les seves accions.

• Al sociòleg no l'interessa la validesa jurídica dels actes sinó altres aspectes q la llei no contempla.

• LA socio s'interessa x la “estructura informal del poder” q fuig d'estatuts i procurarà descriure com 1 sèrie d'interessos q influencien fins i tot controlen als polítics.

• La forma de govern d'1 denominació es el resultat d'1 llarg procés històric.

• Es parla de problema social quan hi ha 1 cosa a la soc q no funciona segons les pautes oficials.

• HI ha 1 profunda intenció desenmascaradora en la consciència sociològica

• Weber ens proporciona 1 antítesi radical de les concepcions de q la hª es la realització de les idees.

• Durkheim afirma q la societat ha de ser entesa com a realitat sui generis, com 1 realitat no reduïda a factors psicològics ni altres nivells d'anàlisi. Viure en societat significa viure sota la lògica de la soc, i així trobem 1 dinàmica interna.

• Aquesta afirmació es incorporada al la perspectiva teòrica del funcionalisme, q analitza la soc a partir del seu funcionament com a sistema. Rober Menson ho expressa a partir de conceptes de “funcions manifestes” i “funcions latents”. Les primeres conscients i les segones involuntàries.

• LA definició d'ideologia es la racionalització dels interessos creats d'1 grup social, i x això distorsionen la realitat social en funció dels seus interessos

• La consciència sociològica te + probabilitats de brollar quan comencen a trontollar les interpretacions de la societat habitualment acceptades.

• La sociologia sorgeix en períodes de ràpid canvi social com a conseqüència d'ordenar l'immens coneixement generat x les ciències

• LA sociologia connecta tan be amb el pensament modern xq avui en dia els valors han quedat radicalment relativitzats, es a dir, la mentalitat moderna es mòbil. Les societats tradicionals assignen 1 identitat ben marcada als individus i en la soc moderna aquesta identitat es indefinida, xq no hi ha ningú q ens expliqui q s'espera de nosaltres com a indv normals, ni q es la cultura. Per tant viure a la soc moderna significa viure 1 constant canvi de rols i papers.

• La mobilitat geogràfica sense precedents fa q contemplem el mon de formes molt diverses, el q potencia la idea d q la cultura pròpia es relativa en l'espai i el temps

• LA mobilitat social augmenta aquesta sensació

• LA societat moderna es caracteritza x ser 1 època de conversió, sovint s'ha comentat l'atracció q exerceixen als intel·lectuals els sistemes de pensament tancat i cohesionats. L'actual multitud d cultes es presenten en segons quins graus de refinament segons el nivell educatiu de la seva clientela.

• Alternació significa interpretar la existència en el nostre món segons sistemes de significació contradictoris.

• Al llarg del capítol s'han posat en relleu les dimensions de la consciència psicològica a través de 3 tendències:

• Hi ha 1 quart motiu de consciència social: El motiu cosmopolita

• Es particularment característic de la cultura urbana

• La perspectiva sociològica es oberta, panoràmica, emancipada i cosmopolita.

DIGRESSIÓ: ALTERNACIÓ I BIBLIOGRAFIA

(COM ADQUIRIR 1 PASSAT PREFABRICAT)

• Periodització segons els historiadors es considerar quan comença 1 període a partir de fets decisius.

• LA maduresa significa posar seny i acceptar allò q som i tenim, es 1 auxili psicològic q proporciona a l'individu 1 racionalització x haver rebaixat les seves pretensions.

• Segons Henri Bergson al recordar el passat el reconstruïm segons les nostres idees presents, això es anomenat pels psicòlegs “percepció selectiva” q significa q d'1 cúmul de coses només percebem aquelles q ens interessen.

• Anem interpretant la nostra pròpia biografia xq x nosaltres el passat es mal·leable i flexible

• Quan 1 soc hi ha molt movilitat social els seus membres tenen la necessitat de reinterpretar els seus orígens personals. Tots son ind capficats en esmentar el seu destí a base de refer la seva Hª

• L'individu tendeix a rectificar el passat allà on fa falta i incorpora a la imatge tot allò q actualment t d'ell mateix

• La conversió es 1 acte xl qual el passat queda transformat dramàticament

• La conversió a 1 sistema de creences entén el passat de l'individu com 1 captivitat de falsa consciència, llavors els esdeveniments passats son reinterpretats de forma radical i les relacions socials revaluades.

• El psicoanàlisi representa 1 perfeccionament tecnològic xl q fa a l'organització de les conversions

• L'experiència de la conversió a 1 sistema de significació susceptible d'ordenar dades disperses d'1 biografia resulta alliberador i profundament satisfactori

• El marc sociològic només es 1 sistema més d'interpretació q es pot aplicar a la existència

• Totes les cosmovisions son construccions socials, venen a ser com 1 conspiració, la majoria de nosaltres trobem sentit a les coses gràcies als altres i x això no es perd la credibilitat.

• L'individu s'adapta a la soc i es madur en la mesura q s'adapta a aquesta soc, es assenyat quan comparteix els pressupòsits cognitius i normatius, i si canvia de sistema de significació canvia les seves relacions socials.

• La consciència sociològica es mou en el marc de referència que permet percebre la nostra biografia dins d'1 món social concret i uns sistemes de significació determinat.

LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA: L'HOME DINS LA SOCIETAT

• L'adult normal es aquell q viu dins les coordinades q li han estat assignades

• L'individu identifica la seva existència amb la seva manera d'estar col·locat en el mapa social

• Estar col·locat en 1 societat significa trobar-se a 1 punt d'intersecció d'1 forces socials específiques

• L'individu es belluga (dins 1 societat) x 1 marc de sistemes de poder i de prestigi perfectament delimitats

• Per les classes populars el “sistema” es 1 mapa construït x gent forastera xl qual cal navegar, a les classes altes hi ha molta + sensació de llibertat xo hi ha 1 resistència constant: els costums, convencionalismes i l'habitud.

• La localització a la societat constitueix 1 la definició d'1 sèrie de regles q cal obeir

• El control social fa referència als mitjans q disposa la societat x posar a ratlla els indesitjables i donar exemple als demés.

• La violència es el fonament de l'ordre polític i el + vell dels sistemes de control social.

• Hi ha altres mitjans de control com el polític, el jurídic i l'econòmic, q es 1 dels més efectius.

• En els grups primaris els mecanismes de control més utilitzats son: la persuasió, la ridiculització, la murmuració i l'aprobi.

• Quan ets minoria en 1 grup s'acaba acceptant la visió majoritària (dinàmica de grups). Subjacent a aquesta pressió del consens hi ha 1 desig profund de ser acceptat

• Les soc utilitzen la por al ridícul x controlar els nens.

• La murmuració es contundent a les petites comunitats on l'indiv viu en situació de molta visibilitat social i esdevé 1 dels principals canals de comunicació.

• Finalment el mitjà de càstig + devastador es l'aprobi o ostracisme sistemàtic, q consisteix en separar a l'individu del grup.

• L'exercici d'1 feina comporta l'adopció d'1 codi de conducta.

• Familisme ! Es 1 conjunt de valors q posen l'accent a la llar com a refugi de les tensions del món exterior i com a realització personal. Per a l'individu l'esfera de la intimitat serveix com a control social molt poderós xq han intervingut factors molt importants en la construcció de seva biografia i les seves relacions intimes son aquelles amb les q ha de comptar x tal de preservar la seva pròpia imatge.

• Estratificació social ! Tota societat te 1 sistema de jerarquització, classificació, i resumint graduació de les desigualtats en definitiva. S'hi pot trobar uns nivells diferents de poder, privilegis o prestigi q es relacionen es termes de subordinació o supraordinació.

• Els criteris x assignar els individus son molt diferents en cada societat

• Els 3 principals distintius característics de la posició social (poder, privilegis i prestigi) es presenten ne diversos sistemes d'estratificació amb relativa autonomia

• El tipus d'estratificació fonamental a la societat occidental es el sistema de classes, es a dir el criteri de classificació es en termes econòmics. Això vol dir q hi ha 1 notable mobilitat social xq mai hi ha posicions definitives. En aquest cas l'individu es dedica a exhibir davant els altres el nivell q ha assolit, això s'anomena símbols d'status.

• Weber defineix la classe en termes d'expectatives q 1 individu pot tenir a la seva vida.

• Les diferents classes socials viuen de distinta manera des d'aquest punt de vista qualitatiu

• El medi d cada classe social va configurant la personalitat dels sous membres a través d'influències incomptables.

• 1 individu neix en el si d'1 casta i tota la vida ha de viure-hi amb el si q això comporta. P ex localització racial. Això vol dir q la raça configura el comportament, les idees, i la identitat psicològica d'1 persona amb 1 força + radical q no pas la classe.

• Tota situació social es definida pels nostres contemporanis i pre-definida pels nostres avantpassats

• La institució es 1 complex específic d'accions socials. Segons Arnold Genlen es com 1 òrgan regulador q canalitza les accions socials de forma similars als instints als animals. Les instis proporcionen mecanismes x les quals la conducta humana esdevé pautada i es veu obligada a seguir 1 canals q la societat considera necessària.

• L'imperatiu institucional protegeix a l'individu del dilema d'elegir o fins i tot expulsar opcions q no convenients a la societat.

• La institució serveix x canalitzar la conducta del xicot i q el seu comportament sigui l'adequat, l'estructura institucional de la soc subministra els models als quals s'han d'adequar les nostres accions.

• L'Aparent inevitabilitat dels imperatius de les institucions fa q l'individu rebutgi 1 opció xq li resulta literalment impensable. Per lo tant l'individu s'enganya a ell mateix i significa q tota estructura institucional esta necessàriament basada en l'enganyifa.

• La societat es la muralla del nostre empresonament en la hª

LA PERSPRECTIVA SOCIÒLOGICA: LA SOCIETAT DINS DE L'HOME

• La teoria del rol ! S'entén rol com el paper q cadascú juga a la societat

• Segons Willam Thomas entén la situació social com 1 mena de realitat acordada i convinguda pels sous participants, per a l'individu això significa que cada situació en la q participa li planteja unes expectatives i exigeix d'ell unes respostes.

• En la correspondència entre expectatives i respostes hi cap 1 cert marge de maniobra, si les definicions de la situació son massa discrepants es produeix 1 desorganització o conflicte social.

• El rol es pot definir com 1 resposta tipificada a 1 expectativa igualment tipificada, el rol proporciona 1 pauta d'acord amb la qual l'individu ha d'actuar en el context d'1 situació determinada. Els rols comporten determinades accions, i al mateix temps emocions i actituds corresponents. Tot rol comporta 1 disciplina interior anomenada formació. Normalment ens convertim en allò q representem.

• L'exercici de qualsevol rol va lligat a 1 certa identitat. Aquesta es confereix, manté i es transforma socialment. No es 1 dada sinó q es conferida en actes de reconeixement social.

• Segons George Herbert Head la gènesi del propi jo i la descoberta de la societat son processos coincidents.

• LA conducta es 1 resposta a 1 situació social concreta.

• Qualsevol acte de filiació social significa triar 1 identitat

• L'individu es col·loca socialment dins d'1 sistemes de control q disposen d'1 generador d'identitats.

• Transformació d'1 identitat social, els antropòlegs anomenen ritu de pas al acte de rebutjar 1 antiga identitat i l'adquisició d'1 nova

• Segons els psicoanalistes la transferència es la creació d'1 medi social artificial pel qual la transformació esdevé possible.

• La transformació del jo no depèn del context social exclusivament, sinó també de la habituació identitats anteriors.

• Hi ha 1 certa maniobralitat en l'exercici dels rols xo si es traspassen certs límits de tolerància la societat retira el seu reconeixement i considerarà la seva conducta com 1 aberració moral.

• Poc endevina el q diu q la Soc te la mena d'homes q es mereix, sinó la societat te aquella mena d'homes que necessita

• Segons Karl Scheler el món de les idees tb es pot parlar d'1 localització social

• Parlem d'ideologia quan 1 idea determinada està al servei d'uns interessos creats. Te 2 funcions: justificar l'actuació del grup i interpretar la realitat social de manera q la justificació es pugi creure.

• La concepció privada de la moralitat del protestantisme de caire ultraconservador permet q tothom concentri l'atenció en allò aquells aspectes de la conducta q no son rellevants pel manteniment de l'ordre social i distreu aquells aspectes on el judici ètic podria crear tensions en el bon funcionament del sistema.

• L'individu treu de la societat la seva cosmovisió, els seus rols i la seva identitat.

• La fórmula d'Alfred Schutz “el món q hom dona x descomptat” formula q el conjunt de suposicions generals de cada societat engendra passen a ser auto-evidents i incontrovertibles. Aquesta cosmovisió ens ve donada pel llenguatge q si menys no configura la nostra manera de relacionar-nos amb la realitat. D'aquesta manera la societat defineix l'aparell simbòlic pel qual ordenem la nostra experiència i interpretem la nostra pròpia existència.

• La realitat es constitueix de forma social xq la cosmovisió en la qual estem socialitzats se'ns apareix com autoevident i x lo tant no hi ha necessitat de revaluar-la.

• Teoria del grup de referències ! Es 1 col·lectivitat q presenta unes opinions, conviccions i firmes de fer q resulten definitives en les nostres opinions , conviccions i forma d ser. Es 1 patró i 1 model al qual podem comparar-nos constantment. Els processos de filiació comporten compromisos cognoscitius.

• Els sociòlegs utilitzen la paraula interiorització x referir-se al conjunt de fenòmens q abans s'han descrit.

LA PERSPRECTIVA SOCIÒLOGICA:

SOCIETAT COM A TEATRE

• La llibertat no es demostrable ni empíricament ni filosòficament

• una ciència empírica ha d'acceptar la causalitat universal sobretot si tracta d'1 objecte que es la seva pròpia causa: com en aquest cas la llibertat

• Tot allò que s'apareix com lliure a la consciència subjectiva individual te relació amb la causalitat.

• Des de la perspectiva metodològica de les Ciències Socials es pressuposa que el món humà es 1 sistema causal tancat, en el que la llibertat queda exclosa.

• Segons Thomas l'individu ha de definir la situació, siguin les pressions externes o internes de la societat l'individu ha de col·laborar en el manteniment d'aquella situació concreta.

• Talcott Parsons qualifica la sociologia weberiana com “voluntarista” i fa veure la insistència de Weber en la intencionalitat de l'actuació social.

• Durkheim subratlla la importància de la objectivitat mentre q Weber subratlla la importància de les significacions subjectives, les intencions i interpretacions i els actors que hi participen. Per tant per arribar a 1 veritable comprensió sociològica la dimensió subjectiva s'ha de tenir en compte, el que implica la interpretació de la significació de l'acció social.

• La teoria del carisma de Weber denota 1 tipus d'autoritat social que no es basa ni en la tradició ni en la legalitat sinó en l'impacte d'1 líder. El carisma consisteix en 1 desafiament terrible i apassionat contra el poder de les pre-definicions, substitueix les definicions velles i redefineix les supòsits previs.

• Aquest carisma s'acaba rutinitzant, perd bona part de la radicalitat i queda reintegrat en les estructures de la societat.

• La perspectiva durkheimiana i la weberiana son antitètiques perquè es centren en aspectes diferents de la realitat social, si les ajuntem ens adonem que la societat fa a l'individu i l'individu fa la societat.

• En la societat no hi ha cap poder absolut i per tant els sistemes de control han de ser confirmats per aquells a qui van adreçats.

• Hi ha 3 possibilitats:

• Transformació

• Es tracta de transformar les definicions socials.

• Si es produeix 1 fenomen aïllat parlarem de “desviació aïllada”, si comença a sovintejar l'anomenarem “desorganització social”

• Si 1 individu es nega a reconèixer la definició dels drets econòmics ens trobem davant d'1 delicte, si ho fan les masses direm que es 1 revolució

• A tota revolució els actes externs contra l'ordre establert van precedits de l'esfondrament de les adhesions i les lleialtats internes, com la pèrdua de credibilitat d'1 rol. Això vol dir que abans que s'ensorri 1 sistema la seva sustentació ideològica ja comença a fer aigües

• També hi ha situacions molt + rutinàries q poden ser transformades o sabotejades refusant les acceptacions prèvies.

• Distanciament

• Es 1 mètode de resistència al control social basat en l'ataraxia. La persona es retira de l'escenari social i s'endinsa en el seu propi món i s'endú el seu llenguatge, identitat i cúmul de coneixements.

• Aquesta mena de contrasocietats es donen en forma de sectes, cultes o petits cercles anomenats subcultures. A l'individu que prové de l'exterior se li fa notar molt que entra en 1 mon que no te res a veure amb l'altre.

• L'excentricitat religiosa, la política subversiva, les extravagàncies sexuals, tec... poden donar lloc a la creació de subuniversos molt ben protegits contra el control de la societat global. En que l'anonimat i la llibertat de la vida urbana faciliten enormement la seva construcció.

• En definitiva, les persones poden construir llurs propis universos distanciant-se del món en el qual havien estat originalment socialitzades.

• Manipulació

• L'individu agafa per sorpresa els defensors de l'ordre social establert o s'obre camí enmig la selva social d'acord amb els seus interessos socials

• Segons Goffans la “reserva de rol” es 1 mena de doble joc que tenen els individus per preservar la seva consciència i de tots aquells que juguen 1 paper sense sentir-se identificats, es a dir, l'actor social estableix 1 frontera interior i el rol que juga.

• L'èxtasi te lloc quan 1 individu es capaç de saltar d'1 món a altre en la seva existència social, quan representa 1 rol sense comprometre's personalment. L'èxtasi transforma el nostre coneixement de la societat de tal manera que les dades passen a ser possibilitats.

• L'existència de la reserva de rol i l'èxtasi planteja si hi ha contextos o grups socials que afavoreixin aquest tipus de consciència

• Karl Mannheim relata la seva tesi sobre 1 grup d'intel·lectuals no compromesos amb els interessos creats a la societat

• Aquest fets solen donar-se en les ciutats, en grups marginals i en grups amb 1 posició social poc segura. Així tot alliberament de rols socials es produeix dins uns límits igualment socials

• Així desemboquem en una 3 concepció de la societat: la societat com a teatre, en la que els actors trien el paper que volen fer.

• Georg Simmel en la seva teoria de la sociabilitat afirma que aquesta es la forma lúdica de la interacció social, transformant les negociacions formals en converses que no duen a res i l'erotisme en coqueteria. Es a dir una creació artificial que es pot anar a orris en qualsevol moment xq els individus que prenen acte en 1 acte de pura sociabilitat renuncien provisionalment a les seves identitats serioses i s'alliberen de les seves posicions i passions que els acompanyen.

• La pura sociabilitat només es possible entre persones socialment força iguals xq sinó la ficció es difícil de mantenir gaire estona i la incomoditat va pujant a mesura que s'esgoten els temes de conversa.

• Les afirmacions de Simmel es confirmen en allò que parlava Mead dient que l'aprenentatge dels rols socials es fa a través del joc.

• S'ha demostrat l'existència d'1 certa llibertat enfront els controls socials xo la llibertat per actuar socialment mai no la podrem descobrir d'1 manera científica.

• Com es pot pensar sociològicament sense abandonar la nocions de llibertat?

Gehlen presenta les institucions com uns òrgans que canalitzen els comportaments humans similar als instints animals però la diferència fonamental es que els homes poden dir que “NO”

• Segons Jean-Paul Sarte la “mala fe” consisteix a pretendre que es necessari quelcom es voluntari, es a dir, fugir de la llibertat i evitar-se “l'agonia de l'elecció” La possibilitat mateixa de la mala fe demostra realment la llibertat de l'home. L'intent de defugir a la llibertat està predestinat a fracassar xq estem condemnat a la llibertat.

• Tot aquell conjunt de rols que configura la nostra existència en la societat resulta 1 impressionant aparell de mala fe.

• Els homes son responsables de les seves accions

• La societat es 1 xarxa de rols socials, cadascun dels quals es poden convertir en coartades per eludir les seves responsabilitats i afirmar que l'autoengany i l'engany son base de la realitat social.

• L'engany es 1 imperatiu funcional, es a dir la societat no es pot mantenir si alguns dels seus membres atorguen un estatut metafísic a les seves ficcions. Per tant la societat proporciona a l'individu un amagatall a si mateix i a la seva pròpia llibertat.

• Som éssers socials i la nostra existència esta lligada a unes localitzacions socials, tot rol pot ser exercit de bones o dolentes, de la primera forma pot esdevenir 1 vehicle de les nostres pròpies decisions.

• Segons el sistema social de Heidegger el concepte “hom” s'inscriu dins el context de la qüestió de l'autenticitat i l'inautenticitat. Existir autènticament es viure en la plena consciència de la unicitat, la insubstituïbilitat i la incomparabilitat de la pròpia individualitat. Per contraposició l'existència inautèntica es la que es perd en l'anonimat de “l'hom” i sacrifica la seva pròpia unicitat en favor de les abstraccions socialment construïdes.

• En amagar-nos en aquest “hom” ens estem amagant nosaltres mateixos.

• La societat que “hom dona x descomptat” proporciona unes estructures que ens proporciona unes regles, rutines i rituals amb els quals podem fer front als terrors amb molta serenitat.

• Sota la dimensió de l'hom la societat es 1 conspiració a favor d'1 existència inautèntica, encara que sense ella mai arribaríem a ser humans.

• La llibertat pressuposa 1 cert alliberament de la consciència.

DIGRESSIÓ: MAQUIAVELISME SOCIOLÒGIC I ÈTICA

• Tot aquell que entén les regles del joc està en situació de fer trampa. L'insinceritat es el secret del triomf.

• El maquiavelisme es 1 postura ètica neutra en ella mateixa

• Quan 1 individu compren prou be les regles del joc pot adoptar unes postures diferents enfront el problema, es a dir ser neutral. El problema ètic sorgeix quan el compromís personal ocupa el lloc d'aquesta neutralitat.

• La sociologia posa de manifest la radical precarietat de totes les identitats assignades socialment, i el sociòleg tendirà a adoptar unes postures morals i polítiques que no absolutitzin ni sacralitzin dogmàticament unes categories determinades.

• El fet de menysprear els grups perseguits confirma la identitat dels individus i que te com arrel fugir de la pròpia llibertat.

• La superxeria consisteix en fer veure que no s'està actuant com individu sinó en funció del rol que li ha estat assignat, i per tant ells no son responsables, sinó els ens anònims com la llei, l'Estat o la voluntat popular.

• L'alternativa més lògica de la comprensió sociològica es: una opció capaç de combinar la compassió, el compromís parcial i un cert sentit de la comicitat del carnaval dels homes.

LA SOCIOLOGIA COM A DISCIPLINA HUMANÍSTICA

La sociologia te en comú amb les altres ciències socials que es preocupa per la condició humana.