Introducció al dret i al dret mercantil

El Dret és una realitat tangible que consisteix fonamentalment en un sistema de normes, en un conjunt normatiu, amb una clara finalitat instrumental: la resolució pacifica dels conflictes que és generen i sorgeixen a la societat. El dret neix a i per a la convivència social humana i nomes a ella està destinada.

El Dret imposa unes obligacions però també atorga uns drets, com molt bé descriu el seu nom, en el conjunt social.

El Dret ha de ser igual per a tothom, proporcional i en teoria hauria de resoldre els conflictes amb rapidesa. Una funció del dret és, també, la de proporcionar seguretat, es a dir, quan més informació tenim sobre les lleis i les normes més protegits ens podem sentir. D'aquí es podria extreure que per tal de proporcionar-nos aquesta informació per a la nostra seguretat, les normes redactades hauries de ser clares per poder-les comprendre.

El Dret és fonamentalment un instrument ordenador de la convivència social, i per tant, s'estructura al voltant d'un conjunt de regles que tracten de donar una solució als diversos conflictes socials. Aquestes regles, per tal de distingir-les d'altres regles de conducta són denominades normes jurídiques.

Les normes jurídiques es caracteritzen per tenir un caràcter d'obligatorietat i coercitiu (que serveix per forçar la voluntat o conducta d'alguna persona) i per ser d'àmbit general que vincula a tots els membres d'una determinada comunitat organitzada.

Les normes jurídiques es poden dividir segons si són imperatives o dispositives.

Si una norma jurídica és imperativa significa que obliga al compliment de la norma “al peu de la lletra” segons estigui escrita.

Pel contrari, si és dispositiva permet la modificació del contingut de la norma i adaptar-la a les necessitats.

Les normes jurídiques també poder ser de dret públic o privat.

En el cas de que una norma jurídica sigui de dret públic (dret fiscal) aquesta es caracteritza per contenir normes que regulen uns interessos generals. Aquí una de les parts és l'Estat i només poden ser imperatives.

Les normes jurídiques de dret privat (dret civil) regulen les relacions entre particulars que es troben en el mateix nivell (comprador - venedor). Aquests no representen el poder de l'Estat i poden ser imperatives o dispositives.

En el dret civil (general) l'eix central és la persona i, per tant, regula tot el que fa referència a les relacions entre persones (relacions familiars, dret de successió, dret de propietat, obligacions i contractes...).

El dret civil està regulat fonamentalment al Codi Civil (llei codificada). No obstant això hi ha casos que són regulats mitjançant unes lleis civils especials (no es troben al codi civil).

Les Fonts del Dret

Les fonts del dret

• Materials: Grups socials que tenen la capacitat (potestat) de crear normes (poder legislatiu). Aquestes fonts s'estudien en el dret Constitucional.

• Formals: Formes a través de les quals s'exterioritza en una societat democràtica les normes jurídiques (llei, costum i principis generals).

• Directes: Contenen en si mateixes la norma jurídica (llei, costum i principis generals). Aquestes lleis són formals.

• Indirectes: Contenen informació que ens ajuden a interpretar les fonts directes però no són normes (manuals, doctrines, opinions, jurisprudència opinió del poder judicial, sentències.)

Les fonts formals directes

1) LLEI és la més important i habitual.

Quina eficiència té la llei en el temps?

• Vigor Una llei entra en vigor, si no es disposa el contrari, als 20 dies de la seva publicació al BOE. Aquest període de temps que hi ha entra la publicació i l'entrada en vigor s'anomena VACATIO LEGIS. Com més important és la llei que ha d'entrar en vigor, més llarg és la Vacatio Legis.

• Vigència Una llei deixa d'estar vigent mitjançant una derogació (la nova llei ha de ser posterior, respecte a la mateixa mateix que legisla ha de ser incompatible i la llei anterior ha de ser d'una jerarquia igual o inferior a la nova llei). En alguns casos també perd la vigència per la caducitat de la llei (llei de pressupostos de l'Estat) o quan desapareix la situació que la llei regula (Estat de guerra, d'excepció...).

• Retroactivitat / Irretroactivitat Una llei és iretroactiva quan s'aplica a les situacions que regula la llei aprovada a partir de la seva publicació.

Pel contrari, una llei és retroactiva quan s'aplica a les situacions que regula la llei i que neixen a partir de la seva publicació i a les situacions anteriors a aquesta.

Una llei serà irretroactiva si no es disposa el contrari excepte quan sigui sancionadora no favorable o restrictiva de drets com així ho disposa la Constitució.

Tot això està regulat al Codi Civil i a la Constitució.

Una llei ha de complir unes característiques:

• Publicitat

• Legalitat Una llei ha de complir el procés d'elaboració que estableix la Constitució.

CLASSES DE LLEIS

CONSTITUCIÓ: La Constitució es una llei de lleis en la que es troba la 5a essència de l'ordenament jurídic, el conjunt de principis fonamentals que serveixen de suport a l'ordenament jurídic d'una determinada comunitat.

La Constitució es la norma superior que te supremacia normativa respecte del conjunt de l'ordenament jurídic .

Regula els drets fonamentals com els drets de la persona, les institucions bàsiques de l'estat i els poders. També estableix l'existència d'un Tribunal Constituciónal (Alt Tribunal) i mostra el procediment que s'ha de seguir per modificar-la.

Característiques:

• Superlegalitat material cap altra norma de l'ordenament jurídic pot contradir-la.

• Superlegalitat formal per reformar-la cal una majoria qualificada de les corts (3/5 parts Congrés i Senat) i haurà de ser sotmesa a referèndum. L'opinió del TC sobre d'interpretació de la Constitució s'anomena jurisprudència.

LLEI ORGÀNICA I ORDINÀRIA

Llei orgànica son les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els Estatuts d'Autonomia i el regim electoral general i les previstes per la Constitució. Totes les institucions bàsiques estan regulades per una llei orgànica. Necessiten una majoria absoluta del Parlament (meitat més 1 dels membres del Congrés) i majoria simple del Senat (meitat més 1 del membres assistents a l'acte)

Llei ordinària son totes aquelles lleis que no tracten les competències de lleis orgàniques i son les més freqüents. Necessiten la majoria simple del Parlament i del Senat per ser aprovades.

Entre la lleis orgànica i l'ordinària s'estableix una relació competencial.

DECRET LLEI I DECRET LEGISLATIU

Decret - llei En aquest tipus de lleis, el Govern té capacitat per dictar disposicions normatives amb rang de llei en casos d'extraordinària i urgent necessitat i que, per tant, la llei no pot seguir el procediment habitual d'aprovació. Aquest tipus de lleis són provisionals ja que en un període de 30 dies, el Congrés ha de convalidar-les.

Les competències reservades a les lleis orgàniques no poden estar regulades mitjançant decrets - llei.

Decret legislatiu La Constitució (Art. 82) permet que les Corts Generals deleguin al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries que no estiguin reservades a lleis orgàniques.

La finalitat de la delegació legislativa pot consistir en la formació d'un text articulat o en una refundació de diferents textos legals preexistents.

Les similituds que presenten els dos tipus de lleis es que en comptes de fer-se mitjançant el poder legislatiu es porten a terme pel poder executiu.

REGLAMENT: Els reglaments són normes jurídiques inferiors a una llei i són portats a terme mitjançant el poder executiu ja que té potestat reglamentaria. Un reglament no pot contradir una llei i serveix per regular i desenvolupar els detalls d'una llei.

TRACTATS INTERNACIONALS (NO COMUNITARIS): (Art. 1.5 Cc / 96 CE) Els tractats formen part de l'ordenament intern en el moment que es publiquen integrament al BOE. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del Dret Internacional (principi d'inviolavilitat).

2) COSTUM

Darrera la llei, en la enumeració de les fonts del dret hi ha situada la costum. Mentre que la llei és una font del dret que procedeix de l'organització política que la societat dona de si mateixa, amb la finalitat de crear unes pautes o normes d'organització de la convivència, la costum procedeix de la mateixa societat no organitzada que, mitjançant la reiteració d'una conducta, acaba per imposar-la. Així, doncs, no podem buscar uns òrgans que la creïn.

La costum és el model concret de conducta observat reiteradament en una comunitat de forma espontània i popular, que acaba creant dret.

Només s'aplicarà la costum quan no hi hagi una llei que reguli la situació i, per tant, només serà una norma jurídica en aquest cas.

CONTRA LEGER (Contra la llei) No norma jurídica

SECUNDUM LEGER (Interpretació de la llei) No norma jurídica

EXTRA LEGER (En cas de llei) Noema jurídica

3) PRINCIPIS GENERALS DEL DRET (Art. 1.4 Cc)

Aquests principis només s'aplicaran en defecte de llei o costum i poder aplicar-se de manera directa o indirecta.

De manera directa es produeix quan no hi han lleis ni costums i aquests principis són el tancament del sistema de fonts per tal de no deixar un buit legal.

Són aplicats de manera indirecta quan si que existeix una llei però els hem de tenir sempre en compte per tal d'interpretar-la de la millor manera possible.

Les fonts indirectes

Aquests tipus de fonts no són normes jurídiques, i per tant, no son vinculants.

DOCTRINA CIENTÍFICA

Formen part d'aquestes fonts els manuals, les monografies, etc.

JURISPRUDÈNCIA

La jurisprudència és una font complementaria a l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de forma reiterada, estableixi el Tribunal Suprem a l'interpretar i aplicar les lleis, costums i principis generals del dret.

Doctrina reiterada: el tribunal ha interpretat una norma de la mateixa manera.

Jurisprudència vacil·lada: La mateixa norma ha estat interpretada de diferents maneres.

Jurisprudència consolidada: Una norma ha obtingut sempre la mateixa interpretació.

2. L'ordenament Jurídic Comunitari

El Dret Comunitari

El Dret Comunitari és l'ordenament jurídic d'unes organitzacions internacionals d'integració parcial que es denominen Comunitats Europees.

Característiques:

Estreta relació que s'estableix entre l'ordenament jurídic comunitari (temes que afecten a tota la zona econòmica euro) i els diferents ordenaments jurídics nacionals.

La supremacia de l'ordenament jurídic comunitari sobre els ordenaments jurídics nacionals.

Cada Comunitat està dotada d'unes institucions pròpies.

La Comunitat es caracteritza per una atribució de competències sobiranes per part dels Estats membres.

La creació de les Comunitats Europees suposa la creació d'un ordenament jurídic propi que té un sistema propi de creació de dret.

El Dret Comunitari Originari

El Dret Comunitari Originari o Primari està constituït pels Tractats fundacionals i els seus protocols i annexos i pels Tractats posteriors que modifiquin els primers.

(Tractats fundacionals + tractats que modifiquen els tractats fundacionals).

El Dret Comunitari Derivat

El Dret Comunitari Derivat fa referència als actes normatius adoptats per les institucions comunitàries per tal de desenvolupar les disposicions dels Tractats, al mateix temps que desenvolupen les seves disposicions.

• El Reglament “El Reglament tindrà un abast general, és a dir, serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable en cada Estat membre.”

És un acte de caràcter obligatori que vincula als Estats membres i a les seves nacionalitats pel que fa a tot el seu contingut.

La seva aplicació directa significa que des del moment que entra en vigor, el seu contingut no es adaptable sinó que s'aplica directament.

Es publica en totes les llengües oficials de la Comunitat i entra en vigor a la data que ells mateixos estableixen o als 20 dies de la seva publicació.

• La Directiva “La directiva obligarà a l'Estat membre destinatari pel que fa al resultat que s'hagi d'aconseguir, deixant a les autoritats nacionals la elecció de la forma i els mitjans”.

La seva aplicació té caràcter general i indirecte ja que existeix un període de temps per la seva adaptació.

La directiva és utilitzada per homogeneïtzar un tema determinat entre els Estats membres i imposa uns mínims iguals per a tots ells.

• La Decisió “La decisió serà obligatori en tots els seus elements per tots els seus destinataris”. Les decisions són molt importants en l'àmbit del Dret Comunitari. Aquestes són d'aplicació directa però no general ja que des del moment que s'emeten s'han de portar a terme però només als Estats membres als que vagi dirigida.

3. La persona física i la persona jurídica

La persona física

Per fer referència dels individus particulars és parla de persones físiques, per poder-ho diferenciar de les persones jurídiques que són les entitats, col·lectius o agrupacions.

Les persones físiques són anteriors al dret ja que aquest neix per resoldre els problemes que sorgeixen entre persones físiques. Per la seva part, les persones jurídiques ho són sempre que siguin regulades i reconegudes pel dret, per tant, neixen d'ell.

La personalitat

La personalitat és el reconeixement d'algú com a subjecte de drets i obligacions. El naixement de les persones físiques o la creació de persones jurídiques comporta la seva integració a la societat i l'adquisició d'uns drets i unes obligacions, malgrat que la persona física o jurídica pot no saber-ho o no poder-ho practicar.

La personalitat s'adquireix al néixer. S'ha de tenir figura humana i viure 24 hores separat de l'úter matern

Ser titular de drets i obligacions i ser capaç d'exercitar-los té enormes conseqüències jurídiques.

Capacitat jurídica

Tenir aptitud i idoneïtat necessària per ser titular de rets i obligacions. Les seves característiques la fan quasi igual que la personalitat.

Capacitat d'obrar

És la possibilitat que té una persona física o jurídica de poder exercir els drets i les obligacions que li poden ser imputats. La capacitat d'obrar està sotmesa a gradacions.

LA plena capacitat d'obrar s'aconsegueix amb la majoria d'edat (18 anys). No obstant això, existeixen excepcions, com per exemple, la impossibilitat d'adoptar un fill si ets menor de 25 anys.

Emancipació

Es produeix sempre abans d'arribar a la majoria d'edat, donat que a arribar a aquesta, la persona física queda automàticament emancipada.

Causes de l'emancipació:

• Majoria d'edat.

• Matrimoni, en cas de ser menor.

• Per concessió de qui exerceix la pàtria potestat o per tutors.

• Concessió judicial.

Incapacitació

Ningú pot ser declarat incapacitat si no ho fa el jutge sota uns requisits que expressa la llei, que estableix unes causes genèriques com pot ser una malaltia o deficiències cròniques o persistents.

Per això la incapacitació pot ser parcial o global i la sentència que declari la incapacitació pot ser revocable.

La persona jurídica

La persona jurídica és una organització de persones i patrimonis amb uns fins particulars o generals.

Tipus de persones jurídiques

• Associacions Són una unió de persones que decideixen crear una associació (existeix per voluntat). L'element bàsic és l'element personal però també el patrimonial. Té una estructura creada per una assemblea general i una junta directiva.

Aquestes persones jurídiques s'inscriuen al registre d'associacions. Aquest és públic perquè es pugui conèixer l'informació.

Les comunitats autònomes tenen competències per regular el sistema d'associacions mitjançant lleis autonòmiques per+o també existeix na llei orgànica estatal.

• Fundació Són un conjunt de béns (patrimoni) adscrits a un fi comú.

L'element bàsic no és la persona sinó el patrimoni. Una fundació pot ser creada per una persona física o com a conseqüència de la seva mort.

Els òrgans principals són el patronat, que s'encarrega de buscar els fins pels quals ha estat creada la fundació, i el protectorat que és l'òrgan d'administració de la fundació que controla que l'interès que persegueix és col·lectiu.

Les fundacions són regulades per lleis estatals i autonòmiques i reben alguns incentius fiscals com desgravacions.

4. Les obligacions

Les obligacions

Una obligació és una relació obligacional entre dues parts (deutora i creditora). És un deure jurídic en que la part deutora ha de complir una prestació i que la part creditora té el dret creditor d'exigir el seu compliment.

La prestació pot consistir en donar, fer o no fer quelcom.

Fonts de les obligacions

• Llei

• Contractes

Classificació de les obligacions

• Mancomunada Presumpció del Codi Civil. El deute es divideix en tantes parts com creditors existeixen.

• Activa: Cada un dels creditors només pot reclamar o exigir la part que li correspon del crèdit. (varis creditors)

• Passiva: Cada un dels deutors només està obligat a complir la part del deute que li correspon. (varis deutors)

• Solidaria El creditor pot exigir la totalitat del deute només a un deutor.

• ­Activa: Qualssevol dels creditors pot demanar la totalitat del deute. (varis creditors)

• Passiva: Tota els deutors queden obligats a complir el deute quan el creditor ho fixi, i el creditor pot reclamar a qualssevol dels deutors. (varis deutors)

• Positiva Consisteix en donar o fer quelcom.

• Negativa Consisteix en no fer alguna cosa.

Obligació amb clàusula penal (Art. 1152-56)

És una obligació accessòria que s'afegeix a una obligació principal que consisteix en entregar una quantitat monetària.

Aquest tipus d'obligació té el caràcter d'estimular el compliment de l'obligació.

Les funcions principals són la substitutiva i punitiva (castigar) però no es poden donar les dues a la vegada.

• F. Substitutiva: Sempre tindrà aquesta funció si no s'estableix el contrari. Substitueix d'indemnització de danys i prejudicis.

• F. Punitiva: En aquest cas s'ha d'especificar expressament ja que pel contrari tindria una funció substitutiva. Aquesta funció garanteix que si no es compleix l'obligació s'haurà de pagar una indemnització per danys i prejudicis més una altra quantitat monetària.

Les obligacions unilaterals i bilaterals o recíproques

• Unilaterals: És una tipus d'obligació que només sorgeix per una de les parts.

• Bilaterals: En aquest cas sorgeixen obligacions per cada una de les parts. La obligació d'una de les parts és la raó de ser de l'altra part (entregar article venut ! pagar article comprat).

Si una de les parts no compleix, l'altra part pot exigir el compliment o resoldre l'obligació i en els dos casos pot demanat una indemnització.

5. El pagament o compliment de les obligacions

Compliment de les obligacions

El compliment d'una obligació és d'exacta compliment de la prestació de vida., la obligació s'extingeix i el deutor queda lliure. Perquè això sigui així fa falta que es compleixin totes les clàusules i les han de complir el deutor i el creditor, a l'hora, al lloc...fixats.

Si no és dona algun d'aquests requisits es produeix un incompliment de l'obligació.

Pagament o compliment d'una obligació

Deutor

SUBJECTES

Creditor

Identitat

CONDICIONS Integritat

Indivisibilitat

COMPLIMENT

TEMPS

LLOC

PROBA

DEUTOR: Aquest està obligat a pagar la prestació del deute. (Subjecte passiu)

CREDITOR: És la persona a la quan s'ha de pagar la obligació, a ell o al seu representant. (Subjecte actiu)

CONDICIONS

Identitat: Complir l'entrega exactament com s'ha establert.

Integritat: Complir integrament amb tot el que s'ha establert.

Indivisibilitat: En un principi el compliment és indivisible tret que es pacti la divisibilitat.

TEMPS: Fa referència a quan s'ha d'executar la prestació, ja que a partir d'aquell moment, el deutor pot ser considerat en mora.

• Obligacions Pures No estan sotmeses a condició ni període de temps i es compliran de forma immediata.

• Obligacions Condicionals Aquestes es compliran quan es produeixi el succés contemplat com a condició o el dia estipulat com a termini.

LLOC: S'han de mirar les clàusules per saber si s'ha establert el lloc, tot i que de vegades ja es dona per suposat el lloc de l'acció si tenim una averia a casa donem per suposat que el tècnic vindrà a casa a reparar-la.

Si no es posa el lloc però l'objecte és específic s'haurà d'entregar al lloc on l'objecte estigui en el moment que es crea l'obligació.

Si no e posa ell lloc i l'objecte és genèric s'entregarà al lloc on el deutor tingui el seu domicili (principi general anomenat FAVOR DEBITORIS).

PROBA DE PAGAMENT: (Art. 1258 Cc) Si s'ha complert l'obligació, el creditor haurà de lliurà una proba conforme se li ha pagat.

6. Incompliment de les obligacions

L'incompliment d'una obligació

ABSOLUT No hi ha compliment (és poc freqüent)

Exacte i impuntual mora

INCOMPLIMENT

RELATIU Puntual i inexacte s'entrega menys quantitat, és defectuós...

Inexacte i impuntual

Mora (retràs)

Existeix mora del deutor quan l'incompliment de l'obligació no té lloc en el moment temporal fixat. En algunes obligacions el simple retràs equival a l'incompliment total. La mora només es produeix en les obligacions positives.

Perquè el retràs es converteixi en mora, el creditor ha d'exigir al deutor el compliment de l'obligació.

• Deutor morós Està obligat a complir l'obligació i els danys i perjudicis que hagi causat al creditor. Ha de respondre per la falta de compliment de l'obligació fins i tot en aquells supòsits en que el compliment sigui impossible, amb posterioritat al moment de constitució de la mora, ja sigui per casos fortuïts o per força major.

• Deutor retardat No haurà d'indemnitzar i no respondrà per la falta del compliment

En les obligacions bilaterals no fa falta requerir perquè ja està en mora, una mora automàtica, des del moment que hauries d'haver complert.

Causes de l'incompliment

CULPA

Imputables

Causes de DOLO

L'incompliment

CAS FORTUIT

Inimputables

FORÇA MAJOR

Dolo El dolo és una conducta conscient del deutor, que, amb mala fer es resisteix al compliment d'allò que deu.

Culpa (Presumpció de culpa) Negligència o falta de diligència. Es considera que existeix culpa quan hi ha una omissió d'aquella diligència que exigia la naturalesa de l'obligació i correspon a les circumstàncies de les persones, del temps i del lloc.

Força major Es considera cas fortuït a aquells fets o circumstàncies que fa que el deutor no pugui portar a terme el compliment de l'obligació i el deutor no ho pot evitar.

Efectes de l'incompliment

El creditor pot reclamar judicialment el compliment de l'obligació o la resolució d'un contracte. Una vegada el jutge hagi dictat la sentència pot ocórrer que el deutor es decideixi a complir la condemna, però també pot passar que el deutor es negui a complir-la. En aquest últim cas, el creditor es veu obligat a reclamar la intervenció del jutge perquè obligui a executar la sentència. Això s'anomena execució forçosa de l'obligació i es pot donar de dues maneres:

• Específica es força a complir en natura.

• Genèrica es força un compliment equivalent en diners.

Aquesta execució forçosa de l'obligació comporta la indemnització per danys i perjudicis, que és la suma de diners que el deutor haurà d'entregar al creditor.

Efecte incompliment culpós Danys i perjudicis que s'hagin pogut preveure al moment de celebrar-se el contracte.

Efecte incompliment dolós Respondrà de tots els danys que es derivin de l'incompliment de l'obligació (previstos o no)

8. Teoria general de contracte

El contracte

Negoci econòmic en que existeixen dues parts i es creen i s'extingeixen obligacions.

(Art. 1255 Cc) “Els contractants poden establir els pactes, les clàusules i condicions que tinguin per convenient sempre que no siguin contraries a les lleis, a la moral i a l'ordre públic”. Pacta sunt serjanda

Autonomia de la voluntat

Classes de contractes

Un contracte pot ser:

• Bilateral (existeixen obligacions per a les dues parts)

• Unilaterals (només existeixen obligacions per una de les parts)

• Onerós (contracte remunerat Compra - venda)

• Gratuït (contracte no remunerat donació)

• Consensuals (contracte en el que hi ha consentiment)

• Reals (és necessari que s'entregui l'objecte del contracte)

• Formals (la llei exigeix que tingui forma de document públic hipoteca)

• Típic (contracte que té una llei que el regula tot compra - venda)

• Atípic (contracte que no té cap llei que el regula tot) socialment típic

• De adhesió (contracte sotmès a condicions generals imposades per la part forta Cont. bancari) Aquest tipus de contractes poden generar clàusules abusives que constitueixen un desequilibri patrimonial per la part dèbil del contracte.

• Negociat (contracte amb clàusules que han estat negociades)

Elements del contracte (elements essencials)

Consentiment Tenim que tenir capacitat d'obrar i no pot estar viciat (violència, error, dolo). La violència pot ser física, psíquica i hi pot haver intimidació. Respecte a l'error ens referim al coneixement inexacte de la realitat. El dolo (Art. 1269 Cc) és quan l'altra part del contracte ens enganya i existeix mala fer.

L'Art 1270 Cc indica els efectes del dolo (en els casos que anul·lar) i considera dues classes de dolo:

• Dolo greu o essencial: En aquest cas pots anul·lar el contracte ja que les condicions que t'han portat a firmar el contracte són falses i aquestes condicions són determinants a l'hora de firmar el contracte.

• Dolo lleu o incidental: Aquest cas de vici només dona dret a demanar danys i prejudicis. Aquí tu concedeixes el contracte amb unes condicions que no son reals.

Objecte del contracte (Art. 1271 i següents Cc). Perquè existeixi l'objecte del contracte s'han de complir 3 condicions:

­- Possible

• Lícit (legal)

• Determinat o que sigui determinable ( la determinació de l'objecte ha d'aparèixer al contracte o si no es pot determinar l'objecte s'han d'establir els criteris per a que en un futur pugui ser determinat).

Causa per la qual contractes (Art. 1274 i següents)

Tot contracte ha de tenir una causa ja que és la seva funció socioeconòmica del contracte. La causa ha se ser vertadera i lícita.

Als contractes onerosos és la retribució que es percep i en els gratuïts és la donació que existeix.

En els contractes formals la forma és un element essencial.

En les contractes formals, l'element essencial és la forma.

La eficàcia dels contractes (Art. 1278 i següents)

De l'article 1278 se'n desprèn el principi general de llibertat de forma.

Els contractes seran vàlids sigui quina sigui la seva forma a no ser que hi hagi una llei que digui el contrari.

L'article 1280 és complex i s'ha de tenir coneixements jurídics.

A efectes de poder provar el contingut del contracte és necessari que constin en un document públic, però això no significa que tot el que es diu hagi de constar en un document d'aquestes característiques. Serà necessari només quan es digui expressament, en casos formals (casos excepcionals).

La ineficàcia del contracte

És ineficaç quan no produeix efectes.

NUL es considera que mai ha estat vàlid

Defecte de capacitat

INEFICÀCIA ANULABLE

Vici de consentiment

RESCINDIBLE Produeix un prejudici econòmic / patrimonial a una de les parts

NUL: En qualsevol moment es pot anular per qualsevol de les parts tot i que va en contra de la llei. És una aparença del contracte ja que mai ha estat vàlid.

ANUL·LABLE: (Art 1300 i següents) Li dona acció per anul·lar el contracte en un període de 4 anys a partir que existeix el vici per la part que ha esdevingut la víctima d'aquest vici. Si quan passa aquest període la víctima no l'anul·la perquè a ell ja li interessa es converteix en vàlid

RESCINDIBLE: (Art. 1290 i següents) Si es produeix un dels prejudicis econòmics que apareixen a la llei, el contracte és rescindible. No és un contracte nul ni anul·lable. La recensió té un període de 4 anys des que es produeix el dany.

El dret mercantil

Dret mercantil

El dret mercantil regula les relacions entre particulars que tenen la condició d'empresari (dret privat especial), tot i que en alguns casos concrets s'aplica a particulars que no compleixen aquesta condició.

El dret mercantil també s'aplica als actes conseqüents de l'activitat econòmica que els empresaris portin a terme i regula les relacions que sorgeixen entre l'empresari i els seus clients.

Fonts del dret mercantil (Art. 2 C de comerç)

• Llei mercantil

• Costum mercantil consuetudinària

• Dret comú (civil) en aquest cas la llei civil està per sota de la costum mercantil.

* (Art 50 C de c) Estableix que si no existeixen lleis mercantils per regular una situació s'ha de mirar directament al codi civil sobretot en l'àmbit de la contractació, tornant així a establir la jerarquia de llei, costum i principis generals del dret.

La Constitució econòmica

La Constitució Econòmica és el conjunt de principis i normes d'origen bàsicament constitucional que delimiten el marc o model econòmic de la nació espanyola. Tot el dret mercantil es basa en aquesta constitució.

Alguns articles importants són:

• Art. 38 Llibertat d'empresa en el sistema de l'economia de mercat. (llibertat que tenen els particulars a crear una empresa)

• Art. 128 Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general.

Es reconeix la iniciativa pública en l'activitat econòmica.

• Els empresaris han de permetre que els treballador puguin participar en el poder de gestió i l'accés als medis de producció cooperativa.

• Art. 51 Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos.

• Art. 149.1.6 L'Estat té la competència exclusiva sobre les matèries de legislació mercantil, penal, i penitenciaria.

Tendències actuals del dret mercantil

Tendència a la unificació del dret privat (civil i mercantil) sobretot en l'àmbit de la contractació. A Espanya no s'ha produït a la pràctica però costa d'explicar les diferències que s'estableixen entre la contractació civil i la mercantil.

Tendència a la uniformització del dret mercantil en l'àmbit internacional ja que aquestes relacions cada vegada són més habituals.

En un contracte internacional pot existir conflictes ja que cada país té la seva legislació.

INCOTERMS Són un intent d'uniformització del dret mercantil. Són costums que es solien aplicar per regular la compra-venda internacional. La CCI (Cambra de Comerç Internacional) va recollir aquests usos i va crear unes clàusules com per exemple el CiF que diu que els venedors s'han de fer càrrec del transport i l'assegurança de la mercaderia.

CNUDMI Va fer lleis uniformes en les relacions internacionals per evitar que una mateixa acció es reguli per diferents lleis.

Tendència a la creixent penetració del dret públic. Hi ha sectors que es regulen mitjançant dret públic tot i que el dret mercantil és dret privat especial.

Tendència a la crisi dels títols valors. L'acció representada en títols valors està en crisi ja que s'ha deixat d'utilitzar aquest sistema i ha estat subtituït per l'anomenat “diner de plàstic”.

Tendència a la creixent protecció dels interessos dels consumidors i dels usuaris (Art. 51 CE) que va sorgir als anys 70 i que actualment està bastant avançada.

2. L'empresa Mercantil

L'empresa

En concepte econòmic l'empresa és una organització de capital i de treball per a la producció de béns i serveis o per a la mediació per al mercat.

Qüestions del dret mercantil que interessen a l'empresa

• La forma jurídica de l'empresa, la qual estudia detalladament el dret mercantil.

• L'àmbit de la contractació (tots els contractes no són mercantils la compra d'un edifici és un contracte civil).

• Llei de defensa de la competència un grup d'empreses no es poden posar d'acord per fixar el preu d'un producte.

• Llei de la competència deslleial són les formes de competir de l'empresa amb les altres empreses del mercat.

• Les marques, noms comercials, patents dret a la propietat industrial

Elements que apareixen en una empresa

• Elements materials ( diner, béns mobles i immobles)

• Element immaterials (marques, patents...)

• Relacions contractuals (contractes laborals i mercantils)

• Relacions de fet (clients i expectatives de guanys i beneficis)

L'empresari fa una organització d'aquests elements. Això fa que l'empresa obtingui un valor superior del que tenen aquests elements aïlladament i això és l'objecte del negoci jurídic.

L'empresa o establiment és el conjunt d'elements adequadament ordenats per l'empresari

L'empresa com a objecte de tràfic jurídic

El negoci jurídic de l'empresa pot constituir un contracte de compra-venda de l'empresa en el qual hi haurà un empresari transmitent i un empresari adquirent.

En una empresa hi ha:

Deutes (obligacions de pagament) de l'empresari transmitent. la llei mercantil i el Codi civil no estableix res sobre el tema dels deutes, per això haurem d'establir en el contracte que els deutes els assumeix l'empresari adquirent. No obstant això, si el creditor dels deutes no ho consent ha de ser la persona que té els deutes qui els pagui.

Drets de crèdit la llei mercantil i el Codi civil no estableix res sobre el tema dels crèdits, per això si hi ha un cessió de crèdits, aquests produiran efecte notificant al deutor que existeix un nou creditor del deute.

Contractes (de subministrament, laborals...) La legislació mercantil i civil no estableix res sobre els contractes. En aquests casos, en principi s'ha de pactar una cessió de contractes i en alguns casos la llei es pronuncia sobre la cessió automàtica en el cas dels contractes laborals i d'assegurances.

Relacions de fet Pel que fa a la clientela s'ha d'establir una obligació negativa de no competir fins que l'empresari adquirent no hagi pogut consolidar els seus clients. Per què l'empresari adquirent consolidi aquesta clientela és necessari:

• Temps (no més de 5 anys)

• Lloc (no es pot competir en el mateix àmbit geogràfic en el període de temps establert)

• Sector (no es pot competir amb la mateixa activitat que l'empresa que as venut.)

Si el negoci jurídic és l'arrendament existeixen unes diferències ja que al cap del temps fixat l'empresa torna a les mans del seu primer propietari en les mateixes condicions en les que s'havia cedit al principi del contracte.

Aquesta empresa arrendada no pot estar inactiva, no pot canviar d'activitat, etc.

3. L'empresari

L'empresari

El Codi de Comerç de 1885 va utilitzar el terme “comerciant” en comptes del de “empresari”.

Un empresari és una persona física o jurídica amb capacitat i professionalitat que actua en nom propi i habitualitat per realitzar una activitat d'emissió de bens i serveis pel mercat ajudat pels seus col·laboradors o auxiliars.

Característiques del concepte

Activitat d'organització Organització dels elements personals i materials que són el mitjà o instrument per a la producció de béns i serveis per al mercat.

Activitat professional L'activitat que realitza l'empresari ha de ser constant, ha de ser habitual i s'ha de manifestar a l'exterior, és a dir, s'ha de donar a conèixer i efectuar-se públicament.

Actuació en nom propi L'empresari únicament és el titular de l'empresa i no tenen aquesta consideració ni els administradors, ni col·laboradors...

Conseqüències legals que implica la condició d'empresari

Tenint la condició d'empresari se t'apliquen unes normes jurídiques que no tens al no tenir aquesta condició pots accedir al Registre Mercantil.

L'empresari individual no esta obligat a inscriure's al Registre Mercantil, en canvi un empresari social si.

L'empresari també està obligat a portar a terme la comptabilitat de l'empresa.

En un contracte, si una de les parts té la condició d'empresari, aquest contracte és MERCANTIL i, per tant, té dues regulacions; la civil i la mercantil.

Abans de la reforma concursal era important tenir la condició d'empresari, però actualment aquesta llei no distingeix entre empresari i persona cm a individu. S'aplica únicament el concurs de creditors.

La capacitat de l'empresari

Si no tens capacitat (ser menor d'edat, incapacitat...) no pots iniciar una activitat mercantil però si que existeix el principi general de CONSERVACIÓ DE L'EMPRESA que garanteix la continuïtat de l'empresa, és a dir, un menor d'edat podrà dirigir una empresa (heretada) a través del seu representant legal.

Existeixen, també, les LLEIS D'INCOMPATIBILITAT que prohibeixen a una persona totalment capacitada a realitzar una activitat mercantil ja que existeixen una sèrie de càrrecs amb accés a informació privilegiada, etc. Es il·legal utilitzar aquests càrrecs amb interès propi.

La responsabilitat de l'empresari

Segons l'art. 1911 del Codi Civil i el 105 del Codi de Comerç, del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus bens, presents i futurs, i del compliment dels seus contractes, com am mínim amb la part amb la que va contractar. No obstant, enfront a tercers amb els que no té cap lligam contractual, l'empresari també pot ser responsable, però només si el tercer demostra que el mal sofert procedeix de l'empresari.

Malgrat això, tan la doctrina com els tribunals tendeixen a afirmar que l'empresari ha de respondre objectivament enfront als contractants i enfront a tercers tot i que no es donin les circumstàncies anteriors, ja que s'entén que l'explotació del seu negoci lucratiu crea un estat de risc del que ha de respondre l'empresari.

4. Els col·laboradors de l'empresari

Col·laborador dependent

Aquest col·labora amb l'empresari des de dins de la seva organització empresarial amb un contracte laboral i s'estableix una relació jeràrquica.

El dret mercantil distingeix entre els apoderats generals i els apoderats singulars.

• Apoderat general o factor (gerent).- (Art. 281 i seg.) Es la persona que l'empresari li atorga poders generals perquè el representi en tot el que fa referència a l'activitat empresarial. Actua en nom de l'empresa.

Aquests tipus de col·laboradors estan units a l'empresari amb un contracte d'alta direcció i són inscrits al Registre Mercantil.

Un gerent i un administrador no són el mateix ja que el gerent és un col·laborador dependent i un administrador pertany a l'òrgan d'administració de la persona jurídica i no se li apliquen les mateixes responsabilitats.

• Apoderat singular.- (Art.292 i seg.) És un treballador que l'empresari li ha atorgat poders però només dins d'un cert àmbit o activitat (cap d'algun departament de l'empresa).

Col·laborador independent

Els col·laboradors independents col·laboren amb l'empresari des de fora de l'organització empresarial. No estan relacionats mitjançant un contracte mercantil (intermediaris, advocats, economistes...)

5. La publicitat registral

La publicitat registral

Funció primordial que compleixen tots els registres.

El Registre Mercantil

La existència del Registre Mercantil suposa una reducció dels d'informació i publicitat.

Aquest registre està regulat en el Codi de Comerç (Art. 6-24) i aquests articles es troben regulats al Reglament del registre Mercantil.

Al 1989, el Reglament del registre Mercantil va tenir una modificació ja que existien una sèrie de directives i una d'elles regulava aquest registre i amb aquesta reforma el Reglament va adquirir unes noves funcions.

Art. 81 Reglament del Registre Mercantil Què s'ha d'inscriure?

• El naviero empresario individual

• Sociedades mercantiles

• Sociedades de garantía recíproca

• Cooperativas de crédito i de seguros, mutuas...

• Sociedades de inversión colectiva

• Agrupación de interés económico

• Fondos de pensiones i de inversión

• Sucursales de cualquiera de los sujetos enunciados anteriormente

• Sucursales de sociedades extranjeras

• Sociedades extranjeras que trasladas su domicilio en territorio español

• Las demás personas i entidades que establezcan las leyes

S'han d'inscriure tots aquells actes dels subjectes inscrits que estiguin regulats per la llei.

El primer que s'ha d'inscriure són els estatuts constitució de la societat. Actes relacionats amb el funcionament de l'empresa (la denominació capital, administradors, objectes social...) regulats per llei.

Funcionament

Existeixen diferents Registres provincials i un de central (a Madrid). Depèn del

domicili social s'inscriurà al registre de la respectiva província.

El registre central s'encarrega de les denominacions i de la publicació al BORME (Butlletí Oficial del Registre Mercantil) que és l'instrument de publicitat del registre ja que es considera que les terceres persones tenen la obligació de conèixer la seva informació. És un acte d'oponibilitat enfront tercers i es produeix a partir de la publicació de la informació registral al BORME i no a partir de la seva inscripció al Registre Mercantil.

Funcions

Els Registres provincials van adquirir unes noves funcions en el moment de la seva reforma:

• F. de legalitzar els llibres obligatoris de l'empresa (llibres de comptabilitat, actes...).

• F. de nombrament d'experts independents Això es necessari quan en una S.A. hi ha unes aportacions no dineràries

• F. de proporcionar informació econòmic - financera cada any s'han de dipositar els comptes anuals de les empreses registrades.

Principis registrals

Els registres es regeixen mitjançant els principis de:

• P. de titulació pública Tot el que està inscrit ha de ser document públic.

• P. de legitimització Tot el que està inscrit es presumeix que és vertader sempre que no es demostri el contrari mitjançant sentència judicial.

• P. de legalitat Tot el que està inscrit ha d'estar conforme amb la llei i el registrador qualifica que això sigui així.

• P. de publicitat Ofereix un sistema de publicitat que permet a tercers disposar de la informació. Un exemple de la necessitat de la informació: “Fefaentment” hem de provar de forma eficaç el contingut dels assentaments de Registre Mercantil.

• P. d'inscripció constitutiva Té una eficiència constitutiva, és a dir, fins que no estàs inscrit no en formes part i la societat encara no està constituïda.

6. Les societats mercantils

Empresari individual

S'estableix un conflicte entre ser

Empresari social

L'empresari individual és poc habitual i en la majoria de casos s'opta per ser un empresari social.

Empresa individual

L'empresari individual és una persona física amb una responsabilitats il·limitada, es a dir, respon amb tot el seu patrimoni.

Una empresa individual no garanteix la continuïtat ja que no hi ha més socis que se'n puguin fer responsables.

No hi ha un nombre gaire alt d'aquests empresaris sinó que s'utilitza més la forma societària ja que té més credibilitat de cara al mercat i sobreviuen més que les individuals.

Empresa social

Les més utilitzades són la S.A. i sobretot la S.L. Abans del 1989 totes les empreses eren societats anònimes però amb la reforma de la llei la S.A. va destinada principalment a les grans empreses, en canvi, les PIMES tenen un major funcionament amb la forma jurídica de S.L. ja que la seva legislació és més flexible per la quantitat de lleis dispositives que existeixen.

El 99% del teixit industrial són PIMES i, per tant, el 99% de les empreses tenen la forma jurídica de S.L.

Classes de societats mercantils

• S. PERSONALISTA (S. Col·lectiva)

Aquesta forma jurídica és poc utilitzada, són societats petites i amb poc capital, la raó social ha de ser subjectiva la denominació ha de fer referència un soci o a tots i té un sistema de responsabilitat il·limitada.

• S. MIXTA (S.L.)

Aquesta forma jurídica va destinada principalment a les PIMES. Té un sistema de responsabilitat limitada, en aquest tipus de societat l'important és l'aportació del soci i les seves qualitats. En aquestes societats s'emeten obligacions però no són lliurement transmissibles.

• S. CAPITALISTA (S.A.)

Aquesta forma jurídica va destinada a les grans empreses i és una forma totalment oposada a la forma personalista.

En aquestes societats hi ha una gran quantitat de socis, amb unes accions lliurement transmissibles i pot cotitzar en borsa.

El que importa es l'aportació del soci però no les seves qualitats i s'estableix un sistema de responsabilitat limitada.

7. La societat anònima

Concepte i característiques

La S.A. és una societat de naturalesa mercantil sigui quin sigui el seu objecte. El seu capital està dividit en accions transmissibles que atribueixen al seu titular la qualitat de soci, el qual gaudeix del benefici de la responsabilitat limitada enfront la societat i no respon personalment davant tercers.

És una societat capitalista i, per tant, les aportacions només poden ser de diners, béns o drets valorables en diners, però no el treball.

És una societat de responsabilitat limitada per als seus socis.

És una societat regida democràticament degut a que es sotmet a un règim de majories.

Constitució de la Societat Anònima

1.- Escriptura pública i estatuts

La escriptura pública és un document públic, atorgat davant notari que conté la declaració de voluntat dels socis per constituir la societat.

En els estatuts podran apareix el que els socis creguin convenient tret que vagi en contra de la Llei d'Anònimes (Art. 9).

Un exemple és la denominació que ha de ser única (principi d'unitat) i aquesta pot ser subjectiva o objectiva.

La denominació subjectiva és la raó social i apareix el nom de tots o d'un soci.

La denominació objectiva són realitats inventades o bé fa referència a l'objecte social o a l'activitat a que es dedica l'empresa.

En els estatuts també podran aparèixer pactes establerts pels socis fundadors quant la norma sigui dispositiva.

2.- Subscripció i desemborsament del capital social

La subscripció ha de ser íntegra però el desemborsament ha se ser com a mínim d'una quarta part. S'entén com a desemborsament el valor de cada una de les accions. Cada soci aporta o es obligat a aportar l'equivalent al valor nominal de les accions per ell subscrites. Aquests diners pendents de desemborsament s'anomenen dividends passius.

El capital mínim exigit per a una S.A. és de 60.101 €

El més normal per desemborsar el pagament del deute és que els administradors fixen els terminis de pagament. Si un accionista no compleix al dia aquests pagaments estarà en mora.

EFECTES DE LA MORA D'UN ACCIONISTA (Art. 44)

1r efecte no tindrà dret de vot

2n efecte no tindrà dret a cobrar el dividend

3r efecte no tindrà dret a la subscripció preferent

3.- Inscripció al Registre Mercantil

El procés de fundació acaba amb la inscripció de l'escriptura pública, abans anunciada, al Registre Mercantil. A partir d'aquest moment la societat adquireix personalitat jurídica.

Des que els socis acorden constituir la societat fins que aquesta està inscrita al Registre Mercantil pot transcórrer un lapse important de temps, durant el qual, el socis i administradors poden realitzar contractes i altres operacions. La llei reconeix la validesa i eficàcia del realitzat en aquest període de temps però distingeix entre dos tipus de situacions anormals:

• La societat en formació i la societat irregular

Societat en formació situació jurídica que sorgeix des de el moment de concessió de la escriptura pública fins que, transcorregut un any com a màxim, s'inscriu al Registre Mercantil.

Societat irregular situació jurídica que es dona quant la societat, després d'un any de la concessió de l'escriptura publica no ha estat inscrita en el Registre Mercantil.

• Procediments fundacionals

Segons l'article 13 la societat pot fundar-se per:

Fundació simultània Consisteix en atorgar l'escriptura en un sol acte amb tots els fundadors que subscriuen la totalitat de les accions representatives del capital social i han de desemborsar el 25% com a mínim.

Fundació successiva

El capital social

El capital social és aquella xifra que apareix als estatuts i que com mínim ha de ser de 60.101 € (concepte jurídic).

Hem de distingir entre capital i patrimoni. Mentre que el capital, com ja hem dit, és la xifra que apareix en els estatuts en el moment de la constitució, el patrimoni és el conjunt de béns de la societat en un moment donat. Aquest últim pot variar segons si obtenim pèrdues o guanys mentre que el primer sol ser invariable.

Entre aquests dos elements s'ha d'establir, segons la llei d'anònimes, el principi de correspondència.

Principis pels quals es regeix el capital:

• Capital mínim de 60.101 €.

• P. de correspondència entre capital i patrimoni.

• P. de determinació que estableix que la xifra de capital ha d'estar present als estatuts (escriptura).

• P. de subscripció íntegra i desemborsament mínim (25%).

El capital està format per les aportacions dels socis que poden ser diners, béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica destinats a l'explotació de l'objecte social de la S.A.

Aquestes aportacions poden ser dineràries i/o no dineràries.

En una societat anònima no pot ser objecte d'aportació el treball però pot constar com a prestació accessòria i és molt important. Aquesta prestació és una obligació i figura als estatuts socials.

En una S.A. a diferència d'una S.L. les aportacions no dineràries estan sotmeses a un rigorós control mitjançant un expert independent (Art. 38), el qual redactarà un informe i s'adjuntarà a l'escriptura. Aquest control es fa per evitar una sobrevaloració del patrimoni de la societat, tot i que l'art 133 RM estableix un marge del 20%.

L'acció

La acció és un document que se li incorpora la condició d'accionista. Representa la participació en el capital i es transmet mitjançant la simple transmissió del document.

L'acció com a part del capital

Quan s'emeten accions s'ha de decidir quin serà el valor que tindrà cada acció i en quantes accions es dividirà el capital, per tant, el nº d'accions x preu/acció ha de ser igual a la xifra de capital.

L'acció té diferents valors:

Valor nominal és el que ha de constar als estatuts i al títol i aquest és invariable.

Valor real aquest augmenta o disminueix en funció de la situació patrimonial de la societat.

Casos que la llei permet als socis separar-se de la societat, fet que fa que la societat es veu obligada a mirar quin és el valor real de l'empresa.

• Quan es produeix una modificació important de la societat requereix que es voti en junta. Si un o alguns socis no hi estan d'acord tenen dret a separar-se de la societat i això significa que se li ha de retribuir el valor real i no nominal de les seves accions.

• Quant la societat es converteix en una societat de responsabilitat il·limitada.

• Quant la societat trasllada el seu domicili a l'estranger.

Existeixen accions de diferent classe i sèrie.

La sèrie fa referència al valor nominal de l'acció poden existir accions de diferents valors nominals però totes les accions d'una mateixa sèrie tindran el mateix valor.

També existeixen diferents classes d'accions i no totes aquestes tenen els mateixos drets i privilegis. Aquests privilegis poden ser de caràcter econòmic (dividend preferent) però mai polític com el dret de vot.

L'acció com a dret

Amb l'adquisició d'accions el soci també se li atorguen una sèrie de drets econòmics i polítics.

• DRETS ECONÒMICS

• Dret al dividend Aquests dret és un dret abstracte que té cada soci a participar en els beneficis però aquest només sorgeix quan la junta ho acorda així i el soci ho pot reclamar.

Si es decideix repartir els beneficis obtinguts cada soci obtindrà un % del capital efectivament desemborsat en aquell moment.

• Dret de subscripció preferent d'accions Aquest dret es produeix quan hi ha un augment de capital (art. 158). Quant això succeeix s'emeten noves accions i els socis poden subscriure's a aquestes accions per un valor proporcional a les accions que ja tenien. Aquest dret existeix per evitar que els socis es vegin perjudicats per aquest augment de capital.

Per exercitar aquest dret hi han uns períodes de temps. Per les empreses que cotitzen a la borsa aquest període no serà inferior als 15 dies i per les que no cotitzen serà de 30 dies com a mínim.

• DRETS POLÍTICS

• Dret de vot És el dret de caràcter polític més important i es regeix per un concepte capitalista. Aquest dret fa referència al valor nominal de les accions.

És important mencionar les accions sense vot. El propietari d'aquestes accions no té dret a votar i, per tant, a decidir en els acords que es prenen a les juntes. Els accionistes que posseeixen aquesta classe d'accions se'ls atribueix uns privilegis com cobrar el dividend preferent, són els primers de cobrar la quota de liquidació i són els últims de veure's afectats per la reducció de capital.

Aquestes accions només existeixen en aquelles societats en les quals ha estat creades i, per tant, no totes les societats disposen d'aquesta classe d'accions ja que no tenen tanta importància com les de dret a vot.

• Dret d'assistència En la S.A. la llei estableix que per assistir a les juntes

has de ser titular d'un mínim d'accions. No obstant això, pots agrupar-te amb altres accionistes per aconseguir aquest nombre mínim i nomenar un representant.

L'assistència a les juntes pot ser personal o representada.

• Dret a la informació Aquest dret es pot exercir de dues maneres: una abans de la celebració de la junta i per escrit que és el més important i un altre que té lloc a dins de la junta i és verbalment.

Aquesta informació per escrit es pot aconseguir anant al domicili social o demanat que te l'enviïn gratuïtament al teu.

Quant la junta ja s'està celebrant pots demanar informació de tipus verbal (aclariment de conceptes).

A Espanya la tradició era de socis passius, es a dir, de no participació, però un escàndol va provocar que s'interessessin més pel funcionament de la societat on estaven invertint.

• Dret d'impugnació (mirar tema dels òrgans socials)

Representació de l'acció

Fins l'any 1989 l'únic mètode de representació de l'acció era mitjançant un títol valor però amb la reforma de la llei d'anònimes es va crear un altre sistema. Aquest nou mètode era el d'una anotació en compte que es realitza en un sistema comptable que ve determinat per la llei del mercat de valors.

Les accions poden ser nominatives o al portador tot i que hi ha casos en que hauran de ser obligatòriament nominatives i hauran d'aparèixer en un llibre per saber qui és el portador d'aquelles accions no lliurement transmissibles.

Casos en que l'acció no està alliberada:

• Quan no està desemborsat la totalitat del valor de l'acció.

• Quan tinguin prestacions accessòries.

• Quan les accions no són lliurement transmissibles.

• Tots aquells casos que la llei ho estableixi.

Transmissions de les accions

La transmissió de les accions es regeix pel principi de lliure transmissibilitat a no ser que en els estatuts s'estableixi una clàusula que digui el contrari. Com ja hem vist hi ha casos que l'acció nominativa no és lliurement transmissible però les accions al portador no poder estar subjectes a cap restricció.

Clàusules per restringir la transmissió d'acció: (s'han de posar en el moment de la constitució)

• Establir una clàusula per restringir la transmissió d'accions aplicant el sistema de la S.L. Un soci que vol vendre les seves accions ha de comunicar-ho a la Junta però normalment ho autoritzarà l'òrgan d'administració. Si després de 2 mesos no hem obtingut cap resposta considerarem aquest silenci com a positiu però si ens ho deneguen hauran de posar els motius de la decisió.

• Crear una classe d'accions que els atribueixi un privilegi d'adquisició Si un soci es ven les seves accions hi hauran uns altres accionistes amb el privilegi d'adquirir aquestes accions abans que tercers.

Les reserves

Concepte

Les reserves són valors patrimonials obtinguts per la societat que no s'han repartit als accionistes, i que, acumulades al patrimoni, es reserves per formar un fons de previsió futur.

Classes de reserves

• Legals comuns Són les establertes per la llei per consolidar la situació econòmica.

• Legals especials Són les establertes fora de la llei per disposicions especials (reserves per bancs, companyies d'assegurances).

• Estatutàries Són aquelles que venen establertes pels estatuts.

• Lliures: Es produeixen quan la Junta General acorda constituir un fons de provisió integrat amb beneficis que la pròpia junta acorda no repartir.

• “Tàcites o ocultes” Procedeixen de la plusvàlua, de la infravaloració de l'actiu o sobrevaloració del passiu i la comptabilitat social no manifesta la seva existència.

8. Els òrgans de la societat anònima

La Junta General

La Junta General és una reunió d'accionistes degudament convocada per deliberar i decidir per majoria de capital sobre determinats assumptes socials propis de la seva competència.

Procediment

Per poder-se celebrar una Junta General primer ha d'haver estat degudament convocada i posteriorment ha d'haver-hi un quòrum per prendre decisions. Aquest ha de ser del 25% del capital subscrit com a mínim.

La Junta general ha de ser obligatòriament convocada pels administradors mitjançant un anunci al BORME i en un dels diaris de major circulació de la província 15 dies abans del dia que s'ha de realitzar.

Convocatòria

Quòrum

Celebració

Votació

Competències de la Junta General

Aprovació dels comptes anuals, repartició dels dividend, aprovar o no la gestió dels administradors Qüestions ordinàries

Modificació dels estatuts socials, acords d'escissió i fusió, assigna, destitueix i cessa als administradors, és l'òrgan competent per exercir responsabilitats, decideix sobre acords de dissolució, liquidació i extinció de la societat.

Classes de Junta

• ORDINÀRIA.- (Art. 95) Aquest tipus de junta s'ha de celebrar dins dels 6 primers mesos de cada exercici per aprovar la gestió de la societat i per aprovar, si s'escau, els comptes de l'exercici anterior i resoldre l'aplicació del resultat.

• EXTRAORDINÀRIA.- (Art. 96) És tota junta que no reuneix els requisits mencionats a l'apartat anterior.

• UNIVERSAL.- (Art. 99) L'únic requisit que ha de complir és que a l'hora de convocar-se hi hagi present el 100% del capital. És un tipus de junta destinada a les petites societats anònimes ja que no ha de complir els requisits de convocatòria.

Convocatòria de la Junta (Art. 97)

La decisió de convoca la junta correspon als administradors de la societat els quals també han de prendre la iniciativa de convocar la Junta General Ordinària dins dels 6 primers mesos de cada exercici i la Junta General Extraordinària es pot convocar quan sigui necessari pels interessos dels socis.

Si els administradors no convoquen la Junta General, existeixen dos mètodes:

Convocatòria de la Junta General Ordinària: La llei faculta als accionistes mitjançant una petició notarial per convocar aquesta junta sempre que representin com a mínim el 5% del capital social. Els accionistes hauran de comunicar als administradors els assumptes ha tractar a la junta i aquesta haurà de ser convocada per ser celebrada 30 dies després de la data que s'hagués requerit notarialment als administradors per convocar-la.

Convocatòria judicial de la junta: (Art. 101) Pot consistir d'una Junta General Ordinària o Extraordinària i la seva convocatòria l'ha de realitzar un jutge per petició dels socis.

Constitució de la Junta

Després de la convocatòria de la junta mitjançant un anunci per part dels administradors al BORME i al diari de major circulació de la província s'han d'establir una quòrums.

Aquests quòrums estan regulats a l'article 102 i 103. No obstant això, els del 102 són inferiors al 103 ja que les decisions que es poden prendre amb aquests últim quòrum són més importants. Per tant, per fixar els quòrums haurem de mirar els punts del dia per saber quines són les decisions a discutir.

Art. 102 1ª convocatòria 25% del capital present o representat.

2ª convocatòria qualsevol

Art. 103 1ª convocatòria Assistència del 50% del capital com a mínim i les decisions s'adopten per majoria.

2ª convocatòria Assistència del 25% del capital com a mínim i les decisions s'adopten pels 2/3 dels accionistes presents.

Impugnació dels acords socials (Art.115 i seg.)

La impugnació dels acords socials són els mateixos per la S.A. que per la S.L.

La llei diu que un acord pot ser impugnable perquè és nul (contrari a la llei), anul·lable (contrari als estatuts) i perquè beneficia a un grup i perjudica a tercers.

Els acords nuls poden ser impugnats per qualsevol accionista, administrador o tercers que acrediti un interès legítim.

Els acords anul·lables poden ser impugnats pels accionistes absents i els assistents a la Junta que haguessin fet constar a l'acta la seva oposició a l'acord.

Els terminis per impugnar són d'1 any pels acords nuls i de 40 dies pels anul·lables.

Òrgan d'administració (Art. 123 i seg.)

L'òrgan d'administració gestiona i administra la societat. És l'òrgan necessari de representació.

Art. 123-136 Regulació dels administradors

Art. 136 i seg. Regulació del consell d'administració

Art 124 RRM Possibles estructures que pot adoptar l'òrgan d'administració

Nomenament dels administradors

Els administradors són nomenats per la Junta General.

Un administrador ha de tenir capacitat i ha de tenir lliure disposició de béns, pot ser o no soci de la societat i ha d'acceptar el càrrec d'administrador.

El nomenament d'administradors requereix una modificació dels estatuts de la societat i s'han d'inscriure en el Registre Mercantil.

Els administradors de la S.A. són nomenats per un període de 5 anys i s'ha d'establir en els estatuts de la societat. Això es diferent en la S.L. ja que el administradors tenen un període indefinit de temps.

Cessament dels administradors

Un administrador pot ser cessat de la societat havent passat el període de 5 anys o no, pot dimitir per voluntat pròpia o pot ser revocat per la Junta sense que aquest tema sigui inclòs dins de l'ordre del dia perquè, per exemple, perdi la seva confiança Principi de lliure revocabilitat de l'administrador.

Responsabilitat (Art. 133)

Els administradors respondran enfront la societat, els accionistes i els creditors socials dels mals que causin per actes o omissions contraris a la llei o als estatuts o pels realitzats incomplint els deures inherents al càrrec.

El que actuï com administrador de fet de la societat respondrà personalment enfront la societat, els accionistes i els creditors socials dels mals que causin per actes contraris a la llei o als estatuts.

Respondrà solidàriament tot l'òrgan administratiu que va realitzar l'acte i va adoptar l'acord il·legal menys els que provin que no van tenir-hi res a veure o aquells que van fer tot el possible per evitar-ho. La responsabilitat continua als articles 134 i 135.

Retribució (Art. 130)

La retribució dels administradors s'haurà d'establir al sistema de retribució dels estatuts de la societat. Aquesta retribució pot consistir en un salari, en salari més dieta, en accions...

Estructura del cos administratiu (Art. 124 RRM)

• Administrador únic (depenent de si la societat és gran o petita).

• Dos o més administradors solidaris o amb facultats indiferents.

• Dos administradors amb facultats mancomunades o conjuntes

• Consell d'administració És obligatori en una S.A. amb més de dos administradors mancomunats.

En els estatuts s'ha d'establir un tipus d'estructura i si aquesta requereix canviar-se s'haurà de produir una modificació dels estatuts socials

El Consell d'Administració (art. 139)

Es parla Consell d'administració quant l'administració de la societat recau sobre dos o més persones amb facultats mancomunades.

El Consell d'administració quedarà vàlidament constituït quant entre els membres presents i representats suposin la meitat més un dels membres components. També s'accepta que el Consell d'administració es constitueixi sense convocatòria prèvia sempre que estiguin presents tots els seus membres i cap d'ells s'oposi a la celebració de la sessió.

A diferència de la Junta General, els consellers voten per cap i no per capital, tenint en compte que per ser conseller no fa falta ser accionista.

Tan el quòrum com la votació són els mínims i els estatuts poden elevar-ho.

Especialment en les grans societats, el Consell d'administració no pot reunir-se amb la freqüència que exigeix el bon funcionament de la societat i es per això que la gestió i representació es concentra en poques mans com és el cas del comitè-executiu o el comitè-delegat, el conseller-delegat o els apoderats generals.

9. Els comptes anuals i la distribució del benefici

Concepte i classes

La situació econòmica de la societat i els resultats obtinguts en cada exercici de l'explotació de l'empresa s'han de conèixer sempre amb claredat i exactitud, per l'interès de la pròpia societat, dels accionistes, dels creditors i de qualssevol tercer.

L'art. 171 de la llei d'anònimes estableix que els administradors de la societat estan obligats a formular, en un interval de temps de 3 mesos, com a màxim, comptats a partir del tancament de l'exercici social, els comptes anuals (Balanç de situació, compte de Pèrdues i Guants i la Memòria), l'informe de gestió i la proposta d'aplicació del resultat.

Una vegada ultimades els comptes anuals, s'han de sotmetre a la verificació dels auditors de comptes, els comptes socials i, en el seu cas, l'informe dels auditors es posaran a disposició dels accionistes en el domicili social.

El Balanç

És un element comptable fonamental de les societats del qual se'n desprèn amb claredat i exactitud, la situació patrimonial de la societat en el moment del seu tancament. Està regulat de l'art. 175 al 180 de la llei d'anònimes.

El balanç pot ser abreujat i ple.

El balanç ple ha de ser auditat en tots els seus exercicis per auditors professionals, mentre que el balanç abreujat no requereix ser auditat.

El balanç abreujat es podrà realitzar quan es compleixin dos dels tres requisits següents:

Que el total de la partida de l'actiu no superi els 180.303 €.

Que l'import net de la seva xifra anual de negocis sigui inferior a 2.884.858€.

Que el número mitjà de treballadors no sigui superior a 50 persones.

El Compte de Pèrdues i Guanys

Podran presentar compte de P i G abreujat les societats que durant dos exercicis consecutius reuneixin, com a mínim, dos de les circumstàncies següents:

Que el total de la partida de l'actiu no superi els 7,2 milions d'€.

Que l'import net de la xifra anual de negocis no superi els 210.785.174 €.

Que el nombre mitjà de treballadors no sigui superior als 250.

Memòria

La memòria completarà, ampliarà i comentarà el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys.

Aprovació i distribució dels comptes

L'aprovació dels comptes està contemplada a l'art 212 i seg. de la llei d'anònimes, on s'explica que els comptes es sotmeten a l'aprovació de la Junta General anual o ordinària per a la seva aprovació rebutg.

La llei diu que a partir de la convocatòria de la Junta General, qualssevol accionista podrà obtenir de la societat, de forma immediata i gratuïta, els documents que han de ser sotmesos a l'aprovació de la mateixa i l'informe dels auditors de comptes.

Art. 218 Primer de tot s'haurà de produir al Registre Mercantil el dipòsit d'un exemplar de cada un dels elements que integren els comptes anuals, de l'informe de gestió i dels auditors, acompanyat tot això d'una certificació que els comptes dipositats han estat aprovats per la Junta General. S'han de publicar al registre Mercantil i després es dipositen els seus comptes, amb la finalitat que el BORME publiqui que les societats han complert les seves obligacions.

Aplicació del resultat o distribució dels beneficis

Segons l'art. 213 de la llei d'anònimes, correspon a la Junta General acordar el que la societat ha de fer amb el resultat obtingut, però sempre d'acord amb el balanç aprovat.

Només es podrà repartir dividends si el valor del patrimoni net comptable no és zero o, com a conseqüència del repartiment, no resulta inferior al capital social.

Una vegada obtingut el benefici net repartit, la Junta General, normalment com a proposta dels administradors, pot acordar:

• Retenir el benefici en reserves al patrimoni de la societat.

• Retenir una part com a reserves i distribuir l'altra part als accionistes en forma de dividends.

• Distribuir-lo tot als accionistes en forma de dividends.

10. Modificacions estatutàries

Condicions generals

La modificació dels estatuts significa la modificació d'un document important en el qual hi ha uns requisits mínims que ha de complir la societat.

En una societat en algun moment s'haurà de produir una modificació dels estatuts però cal evitar fer-ho al principi de la seva vida.

Per modificar els estatuts s'ha de:

• convocar una junta (administradors) i s'ha de redactar un informe on s'exposin els motius de la modificació. En aquest punt el dret a la informació és molt important per al soci.

• constituir la junts amb un quòrum especial.

• si s'adopta l'acord s'ha d'inscriure al Registre Mercantil es portarà l'acta on s'ha adoptat la modificació al notari qui l'elevarà a document públic i posteriorment es portarà al Registre Mercantil.

Casos de protecció especial dels accionistes

• Si la modificació fa referència a la modificació de l'objecte social els accionistes que votin en contra tenen dret a separar-se de la societat.

• Si una societat limita la transmissió de les seves accions es produeix una modificació dels estatuts. En aquest cas els accionistes que votin en contra disposen d'un període de 3 mesos des de la seva publicació al BORME sense que l'acord els afecti i, per tant, poden transmetre lliurement les seves accions.

• Si s'exigeixen prestacions accessòries per a determinats socis no serà necessari que la majoria hi estigui a favor sinó que fa falta el consentiment dels socis afectats.

LA MODIFICACIÓ ESTATUTÀRIA MÉS IMPORTANT ÉS LA DE LA XIFRA DE CAPITAL

Augment de capital (Art. 151 i seg)

Causes que poden produir un augment de capital:

• Augment del capital social per la incorporació de nous mitjans patrimonials aportats pels accionistes, per tercers o per ambdós.

• Augment del capital social sense la incorporació de nous mitjans patrimonials a la societat, per la transformació de reserves...

• Augment del capital per la necessitat de convertir accions en obligacions, restablir la correspondència entre capital i patrimoni.

L'òrgan competent per adoptar un acord d'augment de capital és la junta general però a la S.A. hi ha més possibilitats: (Art 153)

• La Junta General adopta l'acord però pot delegar als administradors per executar-lo en un període de temps d'un any.

• La Junta General pot autoritzar a l'òrgan d'administració l'adopció i l'executació de l'acord. Això és coneix amb el nom de capital autoritzat i compten amb un període de temps de 5 anys.

Sistemes d'augment de capital:

• Emissió de noves accions Sorgeix el dret de subscripció preferent a favor dels antics accionistes però aquest dret pot ser suprimible.

• Increment del valor nominal de les accions ja emitides.

La contrapartida de l'augment de capital serà el que es pugui aportar a títol de capital tot allò que pugui ser valorat econòmicament com les aportacions dineràries o no dineràries. Aquestes aportacions hauran de ser controlades per un expert independent igual que en el moment de la constitució.

Reducció de capital

Causes que poden produir una disminució de capital:

• Correspondència entre capital i patrimoni per pèrdues.

• Retorn de les aportació d'un soci.

• Condonació de dividends passius.

En aquests 2 últims casos haurem de tenir en compte els creditors l'acord de reducció de capital s'haurà de publicar al BORME i als diaris amb més lectors de la zona per informar als creditors que es vulguin oposar a l'acord. Aquests no es poden oposar a l'acord de reducció de capital quan es produeix per pèrdues però si quan el seu crèdit ha nascut abans de l'últim anunci.

Sistemes de reducció:

• Amortitzar les accions per valor de la reducció.

• Reduir el valor nominal de les accions ja emeses.

• Agrupar les accions i canviar-les per unes noves accions de valor nominal inferior.

11. Dissolució i liquidació

Dissolució

Concepte

Segons l'art. 260 i seg. De la llei d'anònimes es diu que la societat està en període o situació de dissolució quan es troba en alguns de supòsits de la llei o dels estatuts. Aquests supòsits generen la dissolució quan la seva existència ha estat contrastada per la Junta General o, en el seu defecte, per un jutge. L'art. 260 també parla d'una possibilitat de dissolució duta a terme pel Govern.

El reconeixement de l'existència d'una causa de dissolució pots ser realitzada per la Junta General per acord majoritari o quan els accionistes que representen com a mínim el 5% del capital social o el personal de l'empresa ho cregui convenient prr l'economia nacional i ho faci saber al Govern.

Causes (Art. 260 llei S.A.)

Transcurs del període de duració de la societat fixada als estatuts.

Conclusió de l'empresa que constitueix l'objecte social.

Per la manifestació de l'impossibilitat de realitzar l'objecte social.

Per pèrdues que deixin reduït el patrimoni a una quantitat inferior a la meitat del capital.

Per la fusió de la societat, així com la escissió total.

Per acord de la Junta General.

Per qualssevol altra causa establerta dels estatuts, diferent de les enumerades per la llei d'anònimes.

Pel fracàs de la societat, sempre que així ho acordi la Junta General.

Per la reducció del capital social per sota del mínim legal.

Per la paralització dels òrgans socials (50% vota que si i el 50% vota que no sense arribar a cap acord.)

Liquidació

Compren la sèrie d'actes que condueixen al pagament total o parcial dels deutes socials i al repartiment del patrimoni social restant entre els accionistes de forma prevista pels estatuts.

L'extinció de la societat s'inicia amb la inscripció de l'acord al Registre Mercantil i acaba amb la cancel·lació de la inscripció de la societat al RM.

La liquidació té com a finalitat repartir el patrimoni social entre els creditors i els socis, per la qual cosa és necessari designar uns nous càrrecs:

Pleguen els administradors i inicien les seves funcions els liquidadors. El número de liquidadors ha de ser imparell, per evitar possibles empats.

Les funcions dels liquidadors són les d'ocupar-se de l'administració i representació de la societat durant el període de liquidació.

Altres funcions del liquidadors art. 272

Segons l'art. 269, els accionistes que representin el 20% del capital social podran sol·licitar al jutge la designació dels liquidadors.

A més el liquidadors hauran de tenir en compte la informació de la liquidació, el balanç final i la seva aprovació, el repartiment, la cancel·lació registral, la responsabilitat dels liquidadors, d'insolvència de la societat en liquidació i la cancel·lació de la societat

13. La societat de responsabilitat limitada (I)

Concepte

La societat de responsabilitat limitada es diferencia de la societat anònima per no tenir capital dividit en accions sinó en participacions, i el capital no podrà ser inferior a 3.006 €. Es una societat tancada ja que no pot cotitzar en el mercat de valors i té vetat el sistema d'emetre obligacions.

Questions que funcionen igual a la S.A. i la S.L.

• Impugnació dels acords socials.

• Temes que han d'aparèixer en els estatuts socials.

• Requisits de constitució.

• Inscripció obligatòria sinó no està constituïda.

• Societat irregular i societat en formació.

• La responsabilitat dels administradors.

Fundació i constitució de la Societat Limitada

La societat de responsabilitat limitada no es regula pel procés de fundació successiva sinó que només es pot fundar pel sistema simultani, és a dir, en un sol acte. De la mateixa manera que a la societat anònima, s'ha d'entregar la totalitat del capital ja que no existeixen els dividends passius. S'exigeix l'atorgament de l'escriptura pública i la seva inscripció al Registre Mercantil. A partir d'aquest moment la societat tindrà personalitat jurídica.

En els estatuts que hauran de regir el funcionament de la societat hi haurà de constar: la denominació, l'objecte social, la duració de la societat, el domicili social... (igual que a la S.A.)

Règim legal de les aportacions

El capital ha d'estar totalment subscrit i desemborsat en el moment de la seva constitució o fundació. Les aportacions realitzades pels socis poden ser dineràries o no dineràries. S'haurà d'acreditar davant de notari conforme s'ha dipositat el capital de la societat.

Les aportacions no dineràries poden ser béns immobles, drets subjectes a una valoració econòmica...

Les aportacions dineràries poden realitzar-se en l'acte de constitució, amb la presència del notari autoritzant, o poden haver-se realitzat abans que en aquest cas s'haurà d'haver fet constar així en l'escriptura per donar de manifest que s'ha complert l'exigència que el capital està integrament desemborsat en el moment constitutiu.

Quant es realitzen aportacions no dineràries, aquestes s'han de descobrir i valorar mencionant les participacions que s'assignen a canvi. Els socis respondran solidàriament del valor que se'ls hagi atorgat a l'escriptura.

El treball no pot formar part del capital ja que es considera com a prestació accessòria. Aquestes prestacions accessòries han de figurar als estatuts socials i s'hi ha de fer constar si aquestes són gratuïtes o remunerades.

La llei no es pronuncia sobre el contingut de les prestacions accessòries i, per tant, el diner pot formar part d'una prestació accessòria però aquesta no constarà com a capital.

TEORIA DEL LEVANTAMIENTO DEL VELO Les prestacions accessòries dineràries haurien de formar part del capital per poder fer front al deutes ja que existeix una infravaloració del capital.

14. La Societat de Responsabilitat Limitada (II)

Els òrgans socials

Els òrgans socials són els mateixos tant per la S.A. com per la S.L.

Junta General És l'òrgan suberà en el que participen els socis, encarregats d'emetre, pel règim de majories, la voluntat de regir la vida de la societat.

Administradors Aquests poden o no ser socis i es posaran obligatòriament a l'escriptura de constitució, sent el seu nomenament inscrit al Registre Mercantil.

La Junta General

CONVOCATORIA DE LA JUNTA GENERAL

La convocatòria de la Junta l'ha de fer els administradors amb antelació i exposant els assumptes que es tractaran. Els administradors convocaran necessàriament la Junta General quant ho sol·licitin un nombre de socis que representi, com a mínim, la desena part del capital social. No obstant això, la Junta quedarà vàlidament constituïda per tractar qualsevol assumpte sense la necessitat de prèvia convocatòria si, estant present o representat la totalitat del capital social, els assistents decidissin celebrar-la.

En la Junta General de la societat de responsabilitat limitada poden assistir-hi tots els socis personalment o de forma representada.

PRINCIPI MAJORITARI

Els acords socials s'adoptaran per majoria de vots emesos sempre que aquests representin un terç de les participacions en que es divideix el capital social.

En la S.L. existeixen les participacions de vot plural (tenen més d'un vot per cada acció). Aquesta qüestió està prohibida per la llei d'anònimes ja que això constitueix un dret polític.

IMPUGNACIÓ DELS ACORDS SOCIALS (Igual que a la S.A.)

Els acords són impugnables per ser contraris a la llei (nuls), contraris als estatuts (anul·lables) o per què perjudiquen el benefici de un o varis socis.

L'òrgan d'administració

NOMBRAMENT

Els administradors són nomenats per la Junta General i poden o no ser socis. Aquests es designaran obligatòriament a l'escriptura de constitució i el seu nomenament serà inscrit en el Registre Mercantil. El nomenament dels administradors no es temporal o limitat a diferència de la S.A (5 anys), tret que els estatuts estableixin el contrari i poden ser designats en un moment posterior a la constitució.

EXERXICI DEL CÀRREC

Els administradors han de desenvolupar el seu càrrec amb diligència d'un ordenat empresari i d'un representant legal. Hauran de guardar secret sobre les informacions de caràcter confidencial encara que ja no exerceixi el càrrec.

RETRIBUCIÓ DEL CÀRREC

El càrrec d'administrador és gratuït tret que els estatuts diguis el contrari. Quan el càrrec és retribuït en base a una participació en els beneficis, els estatuts ho determinaran personalment, però no serà superior al 10% dels beneficis repartibles entre els socis. Quan la retribució no tingui com a base la repartició dels beneficis, la remuneració serà fixada en cada exercici per acord de la Junta General.

ESTRUCTURA DE L'ÒRGAN D'ADMINISTRACIÓ (Art. 57 llei S.L.)

Pe trobar les estructures possibles dels administradors no es necessari mirar al RRM ja que apareix tot a la llei de limitades.

• Un administrador únic.

• Varis administradors que actuen solidàriament o mancomunadament.

A diferència de la S.A. en les societats de responsabilitat limitada no s'exigeix que es constitueixi un Consell d'administració havent-hi varis administradors mancomunats.

En la S.L. es pot establir l'alternança de les estructures sense haver de modificar cada vegada els estatuts però s'hi haurà de reflectir aquesta alternança.

La societat unipersonal de responsabilitat limitada

• No és una classe de societat, simplement és una S.L. amb la característica que té un únic soci.

• Aspecte que no se li pot aplicar: la majoria de vot.

• Aspecte que de li pot aplicar: la impugnació dels acords socials.

Unipersonal sobrevinguda Primerament era una societat pluripersonal però acaba esdevenint unipersonal.

Unipersonal originària Aquesta classe d'unipersonals van sorgir al 1995 i des del principi de la seva constitució ja és unipersonal.

Quan la societat és unipersonal originària ja s'ha de registrar al RM però quan és sobrevinguda s'ha de registrar. Si això no es compleix existeixen unes sancions amb la responsabilitat il·limitada (Art. 129).

Un inconvenient que es dona en una unipersonal és que el soci ha de fer contar tots els seus contractes en un llibre de la societat i en la memòria.

Un altre problema és la publicitat, que ha perjudicat molt la vida de la societat unipersonal i aquestes qüestions han estat molt criticades. Per evitar aquests entrebancs trenquen la unipersonalitat de la societat agafant un altre soci.

La societat limitada nova empresa

La societat de responsabilitat limitada nova empresa és una especialització de la S.L. i es troba regulada a l'art. 130 i seg., al final de la llei.

El motiu de crear aquesta especialitat va ser per una recomanació de la UE ja que els interessava la creació de PIMES amb forma societària però això requeria molts tràmits i molt temps.

Aquesta llei va sorgir per simplificar els tràmits per crear una societat i es pot passar de S.L.N.E a una S.L. pràcticament sense cap modificació.

Al 2003 es va promoure la llei de S.L.N.E. la qual va tenir molta polèmica ja que es va aprofitar per modificar aspectes de la llei de S.L. introduint una esmena perquè existissin participacions sense vot.

Per constituir aquest tipus d'empreses es pot fer per via telemàtica amb uns punts d'assessorament d'inici de tramitació.

Condicions (Marc jurídic)

• Denominació (es pot canviar) La denominació estarà formada pels dos cognoms i el nom del soci juntament amb un codi alfanumèric (subjectiu).

• Número de socis Els socis nomes poden ser persones físiques i no poden ser més de 5.

• Capital El capital mínim és de 3.012 € i el màxim de 120.202 € i només pot estar constituït per aportacions dineràries.

• Òrgans socials Els òrgans socials són la Junta General i l'òrgan d'administració. La diferència de la S.L. recau en que la Junta General pot ser convocada per via telemàtica i per ser administrador de la societat s'ha de ser soci d'aquesta.

• Modificacions estatutàries Només es poden modificar el capital, la denominació i el domicili social. Com que no permet la modificació de l'objecte social, aquest haurà de ser el més ampli possible.

• Té un sistema simplificat de comptabilitat.

• L'art 144 La SLNE pot continuar la seva activitat com a S.L. adoptant l'acord en junta per majoria de capital i modificant la societat per adaptar-la a la llei de la S.L.

També es van aprovar uns estatuts orientatius que simplement s'han de copiar i completar però no es poden mofidicar.

19. La nova Llei Concursal

El dret concursal és la part del dret mercantil que regula la insolvència d'una empresa.

La reforma d'aquesta llei era molt necessària ja que abans del 2003 aquesta llei havia quedat antiquada i desfasada.

La llei concursal és una llei ordinària però té aspectes que pot privar els drets i llibertats i això només pot ser regulat per lleis orgàniques. Per això, el mateix dia que es va aprovar la llei concursal també es va aprovar la llei orgànica per la reforma de la llei concursal.

Amb l'existència d'aquesta llei ta

mbé van sorgir els tribunals del mercantil que ja feia temps que eren demanats. Aquests jutjats, però, no tenen totes les competències del dret mercantil ja que per exemple, per jutjar un contracte de compra-venda haurem d'anar als jutjats civils. Actualment, la situació és caòtica ja que existeixen pocs jutjats mercantils per solucionar aquests problemes concursals.

La llei concursal es va aprovar al juliol del 2003 i va entrar en vigor al setembre de l'any següent a tenir una vacatio legis molt llarga ja que necessitaven, entre altres coses, preparar els nous jutjats.

Aquesta llei fa una reforma de 30 lleis (codi civil, de comerç...) i tota la llei en conjunt va implicar 2 canvis molt importants:

• Unitat Només existeix la ll. Concursal per regular la situació d'insolvència.

• Aquesta llei s'aplica a qualssevol persona física o jurídica que tingui o no la condició d'empresari i estigui en una situació d'insolvència Només existeix un procediment, la declaració de concurs de creditors. (Abans n'existien 4).

20. Declaració de concurs

Requisits i àmbits d'aplicació

La declaració de concurs és un procediment judicial que està presidit en tot moment per un jutge.

La declaració del concurs de creditors es demana quan existeix un cas d'insolvència del deutor.

Poden demanar la declaració de concurs el deutor i el creditor i, fins i tot els treballadors (l'administrador està obligat a fer-ho ja que si no és així incorre en responsabilitats).

És preferible el concurs voluntari (el mateix deutor el sol·licita) ja que la llei incentiva a aquests deutors que es donen compte de la seva situació patrimonial (Art. 40). En canvi, però, si és una declaració necessària (és sol·licitada pel creditor), la llei és molt dura pel deutor ja que perd el control de l'administració de l'empresa (Art. 40.2).

Es pot demanar la declaració de concurs quan es produeixi el pressupost objectiu de la llei (Art. 2).

S'està en situació d'insolvència quan:

• El deutor no pot complir regularment el pagament de les seves obligacions.

• Si la sol·licitud la presenta el deutor, haurà de justificar el seu endeutament i estat d'insolvència, que podrà ser actual o immediata.

• Si la sol·licitud es presentada pel creditor, aquest haurà de provar algun dels punts següents:

• El deutor deixa de pagar de forma general les seves obligacions.

• Existència d'embargaments que afectes al patrimoni del deutor.

• Obtenció ràpida de diners per part del deutor.

• Incompliment generalitzat d'obligacions com: pagament a Hisenda, a la Seguretat Social o els salaris durant 3 mesos seguits.

Com ja em dit abans, quan la sol·licitud la presenta el deutor, aquest per justificar el seu estat d'insolvència haurà de presentar una memòria.

Aquests documents seran presentats al jutge que serà l'encarregat de declarar el concurs.

Els administradors concursals (art.26)

Els administradors són un òrgan col·legiat ja que prenen les decisions conjuntament.

El jutge serà l'encarregat de nombrar a l'administrador concursal. Aquests podran ser: (art. 27)

• Advocats amb 5 anys d'experiència, com a mínim.

• Auditor de comptes, economistes o titulats mercantils, amb experiència de 5 anys com a mínim.

• Creditors que sigui el titular d'un crèdit ordinari o amb privilegi especial que no estigui garantit.

Aquests candidats s'inscriuran en unes llistes i el jutge serà qui escollirà l'administrador del concurs.

Tan el jutge com l'administradors són els òrgans necessàries pel procediment concursal.

L'administrador és qui auxilia al jutge presentant un informe en un període de temps de 2 mesos on hi ha de constar el següent: (art. 75)

- Anàlisi del dats i circumstàncies del deutors expressades a la memòria.

- Estat de la comptabilitat del deutor

- Memòria de les principals decisions i actuacions de l'administració causal.

A l'informe també s'adjuntaran:

- L'inventari de la massa activa Béns i drets integrats a la massa del deutor.

- Llista de creditors (massa passiva) enumeració dels crèdits i deutes que no es considerin crèdits contra la massa.

Classificació dels crèdits

C. amb privilegis especials

C. amb privilegis general

Massa Passiva Crèdits Concursals C. ordinaris

(Crèdits que no es considerin contra la massa) C. subordinats són els que no es presenten dins del període de temps

Crèdits contra la massa (art. 84) salaris de l'últim mes, despeses judicials ocasionats per la sol·licitud i declaració del concurs, alimentació del deutor i de les persones que tingui el deure legal de fer-ho...

Són el crèdits que es pagaran immediantament.

Crèdits amb privilegi especial (art. 90) crèdits garantits amb hipoteques, crèdits per quotes d'arrendaments financers...

Crèdits amb privilegi general (art. 91) crèdits per salari que no siguin reconeguts amb privilegi especial, quantitats corresponents a retencions tributàries i de la Seguretat Social...

Crèdits ordinaris

Crèdits subordinats (art. 92) són els que no es presenten dins del període de temps, crèdits per pactes contractuals, crèdits per multes...

21. El conveni de liquidació

La fase preferible és la de conveni ja que així es pot sortir de la difícil situació econòmica de l'empresa i es pot continuar amb la seva activitat.

Proposta de conveni (art 98 i seg.)

El deutor presenta una proposta de conveni que pot consistir “quita” (perdonar) el deute, en espera o en les dues coses.

La “quita” pot ser com a màxim del 50% del deute tot i que no es recomanable demanar aquest % i l'espera pot se de 5 anys com a màxim tot i que el millor es que no suposi més de 3 anys.

Si el deutor demana una “quita” del 50% i una espera de 5 anys el jutge haurà de qualificar el concurs. En aquest punt es poden donar una sèrie de circumstàncies que podran donar lloc a la qualificació de culpable i declararà la inhabilitació del concurs El jutge pot declarar el que concursat no pot administrar cap empresa durant un període de temps entre 2 i 15 anys.

El conveni consisteix en la reunió dels creditors el junta i per majoria es pot aprovar o denegar la proposta i a partir d'aquest moment els deutors han de complir-lo.

Si això no és així, els creditors poden demanar la liquidació.

També pot succeir que els creditors ordinaris aprovin la proposta però els privilegiats no i estiguin d'acord. Si passa això el conveni no els afectarà i el deutor ha de pagar la totalitat del deute de crèdits amb privilegis.

Liquidació (art. 142)

Si no es pot arribar a una proposta de conveni s'ha de proposar un pla de liquidació. Si s'arriba aquí, s'haurà d'intentar vendre l'empresa com una unitat. Quan els administradors han liquidat es procedirà a pagar els deutes per ordre de classificació, sent pagant en primer lloc els crèdits contra la massa i els crèdits amb privilegis especials.

Puede que el programa sea más extenso, pero por falta de tiempo no se dio el programa previsto para toda la asignatura asi que , estos apuntes deberian completarse con los apartados que falten según el programa.

Matt

OjO Os recomiendo que os mireis los examenes que hay colgados en el servidor delfos de la UAB EUEE para que os los mireis, normalmente son del mismo estilo, y aunque las preguntas llevan a confusión os pueden ayudar.