INTRODUCCIÓ

El món gira cada cop més ràpid, en els últims cent anys hem passat de pràcticament res a tot. Almenys en el camp de la informàtica, on l'evolució es produeix de forma geomètrica; fa vint anys ningú no hauria somiat res del que ara donem per suposat que poden fer els ordinadors. Paral·lelament a aquest desenvolupament de la informàtica, va sortir als Estats Units, com a conseqüència de la carrera de la guerra freda entre russos i nord-americans, la idea de connectar els ordinadors a distància: Internet. El departament de defensa nord-americà va iniciar a principis dels anys 60 el que s'havia de convertir, en opinió d'alguns, en la gran revolució de finals de mil.leni.

Hi ha qui diu que hem de donar gràcies a la guerra freda, ja que sense ella la Terra mai no hauria vist una xarxa de les característiques d' internet. Sortirien, sens dubte, altres xarxes però estarien molt controlades amb finalitats comercials, i no serien tan espontanies, obertes, anàrquiques i universals com és Internet. Si Internet hagués estat creada ara seria molt diferent, molt més restrictiva i clarament influenciada per una ideologia política.

QUÈ ÉS INTERNET?

Internet és un conjunt de xarxes d'ordinadors interconnectades que comparteixen el mateix protocol de comunicacions (TCP/IP). El seu límit és el límit que tenen les xarxes que l'integren.

La definició anterior és, potser, la més exacta per intentar definir internet. Tot el que es pugui dir de més, són dades estadístiques que ens serveixen per acabar d'entendra la magnitud d'Internet.

Apart de compartir el mateix protocol de comunicacions, el medi de connexió d'aquestes xarxes són les línies telefòniques.

També es pot definir Internet com un nou mitjà de comunicació amb un esperit de globalitat. Actualment és el sistema més ràpid que hi ha per transmetre informació i segons l'evolució de la xarxa, amb un creixement del 150% anual, en poc temps estarà a l'abast de tothom.

Es calcula que està integrada per més de 80.000 xarxes i que la fan servir més de 100 milions d'usuaris. A internet hi trobem xarxes corporatives d'universitats, de governs, d'empreses privades i, fins i tot, de particulars. Cadascuna d'aquestes xarxes és responsable d'internet, des de la gestió dels recursos fins a les connexions exteriors, passant per la informació que posen a disposició dels usuaris. No hi ha ningú que controli directament internet. Hi ha, però, institucions que s'encarreguen de fixar els estàndards dins la xarxa, de que no es repeteixin les adreces, etc..

Protocol de comunicació e IP

Com hem dit abans internet és un conjunt de xarxes d'ordinadors interconnectades que comparteixen el mateix protocol de comunicacions (TCP/IP).

Protocols

Internet es regeix per protocols, concretament pels de la família TCP/IP, que regulen les transmissions a través dels múltiples servidors, i són el que realment uneix les diferents màquines escampades pel món. Aquests protocols s'encarreguen de decidir com i per on s' enviaran els arxius, de quina manera es dividiran en paquets i es podran recompondre i en general tot el que es refereix al transport i distribució a internet. Els protocols no són més que programes iguals a tots els ordinadors de la xarxa i que s' encarreguen que es puguin entendre els diferents ordinadors.

Protocols de transport:

TCP (Transmission Control Protocol). Protocol de control de transmissió. És un dels més importants, i dona el nom a tot el grup de protocols (TCP/IP). Aquest protocol s' encarrega d'organitzar les connexions entre el servidor i el client. És ràpid i eficient, però bloqueja completament els dos terminals de la connexió fins que s' ha acabat la transferència, cosa que enlenteix la xarxa en general. Per exemple Telnet o FTP utilitzen el TCP com a protocol per a la transmissió de dades.

UDP (User Datagram Protocol). Protocol de datagrames a nivell de usuari. Semblan al TCP, però en lloc de mantenir oberta la connexió entre client i servidor envia paquets (datagrames) amb la direcció IP del destí, agilitant la xarxa però disminuint la fiabilitat de la transferència. Com a comprovació que el paquet ha arribat correctament el destí, envia un remitent on informa que l'ha rebut; si el servidor no rep aquest paquet en un cert temps, assumeix que la informació no ha arribat i la torna a enviar. Tot i la seva poca fiabilitat comparat amb el TCP, la majoria de connexions a la xarxa es fan via UDP per agilitar-la.

HTTP (HyperText Transport Protocol). Protocol de transport d' Hipertext. És el protocol que permet la connexió a la Wold Wide Web, i a les pàgines web en general.

Protocols de rutes:

IP (Internet Protocol). Protocol d' Internet. El protocol IP gestiona la transmissió de les dades. És el protocol principal del TCP/IP. És fa sense connexió directa, com l' UDP. S'encarrega per exemple de la divisió del paquet en fragments més petits (de com a màxim 64 Kb, tot i que generalment son més petites), i en general de montar els paquets que s' hauran de distribuir per Internet.

ICMP (Internet Control Message Protocol) Protocol de control de missatges d' internet. Aquest Protocol gestiona els misatges de canvis de ruta, d'errors, etc. Els paquets d' error de l' ICMP tenen una estructura pròpia: Una part explica el tipus de problema trobat, i l' acompanya una altra part amb un tros del missatge original, que ajudarà a fer el diagnòstic.

RIP (Router Information Protocol). Protocol d'informació de rutes. Un dels múltiples protocols encarregats de la determinació de rutes.

OSPF (Open Shortest Path First). Obre primer el camí més curt. Protocol alternatiu per a la determinació de rutes, el funcionament del qual és característic per elegir el camí en funció de la distància amb el destí.

Direccions de la Xarxa:

ARP (Address Resolution Protocol) Protocol de resolució de direccions. S' encarrega de la determinació de les direccions numèriques (numero IP).

DNS (Domain Name System) Sistema de noms de domini. S' encarrega de relacionar els números IP amb els noms de les màquines. Per exemple, a partir d' un nom (http://www.Yahoo.com) el DNS el traduirà al seu número IP (204.71.177.35).

RARP (Reverse Address Resolution Protocol) Protocol de resolució inversa de direccions. Fa la mateixa funció que ARP però a la inversa.

Serveis d' usuari:

BootP (Boot Protocol). Protocol d' arrancada. S' encarrega d'iniciar una màquina de xarxa.

Telnet: La seva funció és la de proporcionar accés remot a una màquina a través de la xarxa, permetent a l'usuari actuar com si estigués a la màquina remota i, per tant, aprofitar-ne els seus recursos. El seu funcionament es molt semblant al dels terminals, que envien informació a un ordinador central, aquest la processa i els dona la resposta.

FTP (File Transfer Protocol) Protocol de transferència de fitxers. S'encarrega de la transferència de fitxers entre dues màquines. El seu funcionament és invers al de Telnet: Fa totes les operacions a l'ordinador local i només contacta amb el remot per transferir l' informació o obtenir-ne dades. La connexió que s' utilitza és del tipus TCP.

TFTP (Trivial File Transfer Protocol). Protocol sencill de transferencia de fitxers. És un protocol no gaire suportat i per tant poc utilitzat. El seu funcionament es basa en UDP: L' usuari envia un missatge demanant un fitxer i la màquina remota el retorna pel mètode UDP.

Protocols de passarel·la:

EGP (Exterior Gateway Protocol). Protocol de Passarel·la extern. Transmet informació de ruta per xarxes externes.

GGP (Gateway-to-Gateway Protocol) Protocol de passarella a passarel·la. Transmet informació de ruta d' una passarel·la a una altre.

IGP (Interior Gateway Protocol) Protocol de passarel·la intern. Transmet informació de ruta per xarxes internes.

Altres protocols:

NFS (Network File System) Sistema de fitxers de xarxa. Permet l' accés a directoris d' un ordinador remot com si fosin locals.

NIS (Network Information Service) Servei d' informació de xarxes. Manté els comptes dels usuaris a totes les xarxes, simplifican i unificant el manteniment de logins i passwords.

RPC (Remote Procedure Call) Trucada remota de procediment. Permet la comunicació entre aplicacions remotes.

SNMP (Simple Network Management Protocol). Protocol simple de gestió de xarxes. Envia missatges d'estat sobre la xarxa i els dispositius units a ella.

SMTP (Simple Mail Transfer Protocol). Protocol simple de transferència de correu. S'encarrega de la transferència de correu electrònic entre màquines. Té un funcionament semblan a l' FTP. S' encarrega de gestionar el correu sortint (de la màquina local fins al servidor, que el transmet al servidor remot). Combinat amb el MIME (Multipurpose Internet Mail Extensions: Ampliacions multipropòsit del correu d' Internet) permet enviar fitxers binaris de qualsevol tipus juntament amb el text.

POP3: Protocol d' oficina de correu. S' encarrega de la recepció de missatges de correu electrònic descarregan-los del servidor al disc dur, i eliminant-los, o no, del servidor posteriorment. La seva principal avantatge és que no hi ha necesitat de mantenirse connectat mentre es miren els missatges, i el seu principal inconvenient és que si es descarreguen en un ordinador remot al que posteriorment no es te accés no hi ha possibilitat de recuperar-los, i en cas de mantenir els missatges al servidor, s'aniran descarregant cada cop que es revisi el correu.

IMAP (Internet Message Access Protocol) Protocol d' accés a missatges d' Internet. És, igual que el POP3, un protocol per a la recepció de correu electrònic, però difereix de l' anterior en el punt que els missatges no es copien a l' ordinador local, sinó que es mantenen en el servidor. Quan s' inicia una sessió amb IMAP, el programa de correu es connecta al servidor i mostra per pantalla l' assumte dels missatges, en el moment que l' usuari està interessat en algun i l' activa, el missatge és descarregat i s' obre automàticament, però no s'ha descarregat al disc local. L'avantatge que presenta aquest sistema és l' actualització constant del correu, i els seus inconvenients son que s' ha d' estar connectat mentre es revisen els missatges i que si es talla la connexió serà necessari tornar-se a connectar per continuar visualitzant els missatges.

PPP (Point-to-Point Protocol) Protocol de punt a punt. Protocol que permet a un ordenador personal connectar-se a Internet simplement amb un mòdem i una línia telefònica normal.

IP

El número IP és el codi de cada ordenador a internet, que pot ser permanent o canviar a cada connexió. Dir el numero IP és el mateix que dir el nom del servidor: per ejemple dir http://www.yahoo.es, és el mateix que dir 204.71.177.35. En realitat, les màquines en tenen prou amb el 204.71.177.35, però per les persones resulta més sencill i pràctic recordar-se de http://www.yahoo.com. Un número IP té 32 bits de llarg, dividit en quatre blocs de números del 0 al 255, o sigui que el número IP més alt possible seria 255.255.255.255. Aquesta distribució dóna lloc a uns 4 bilions de combinacions, que semblaven més que suficients per a la futura expansió, però ja hi ha veus que diuen que s' estan acabant.

Existeixen tres categories principals de números IP: A, B i C. També existeixen les classes D i E, però estan destinades a finalitats especials, i no s' utilitzen com a part de la numeració IP. Segons a quina de les tres classes principals pertanyi una adreça IP, està dividida d' una forma o una altra: Els núm. de la classe A venen identificats per un zero en primer lloc, un bloc de 7 bits que indica la xarxa i un altre de 24 per el usuari final dins la xarxa; els de classe B venen identificats per un 10, dediquen 14 bits a la xarxa i 16 més per l' usuari; finalment els de classe C s' identifiquen amb un 110 inicial, un bloc de 21 bits per la xarxa i un altre bloc de 8 bits per l' usuari.

El número de xarxes de classe A serà molt més reduït que els altres dos, però podrà donar espai a milers de milers de hostes locals, les de classe B a 65.000 i les de classe C, molt més nombroses que les altres, però que només disposen de 254 hosts cadascuna. La classe de xarxa a la que un usuari pertany també es pot determinar per el primer nombre de la direcció IP: Classe A a 0 a 127, classe B a 128 a 191 i les de clase C a 192 a 223, per exemple, un usuari del PIE tindrà un numero IP semblant a 193.145.91.217. Aquest primer nombre indica la pertinència a una xarxa de classe C.

Com configurar l'accès a internet

Apart dels models PC card, només d'útilització pels propietaris d'órdinadors portàtils,existeixen, desde unaperspectiva física dos tipus de mòdems els interns i externs.

La conecció física dels módls externs es més simpleque l'extern. L'únic que s´ha de fer és conectar un extrem del cable sèrie al modem y un altre al port serie de l'órdinador y seguidament fer el propi amb el cable de telèfon.

La instalació del mòdem intern es més complicada perquè requereix la obertura del ordinador i la seva inserció a ranuras d'expanció ISA. Només faltarà conectar el cable de telèfon i tot s´ha de fer amb l'ordinador apagat.

Un cop finalitzada la instalació fisica del módem, encengui l'ordinador i realitzi el següent:

1.- Vagi a Mi PC situat a l'escritori. Desde allà, accedeixi a la carpeta Panell de Control i afectui dos clicks a Agregar Nuevo Hardware.

2.- S'iniciarà un asistent per instalar el software del hardware recen instalat. Abans l'asistent buscarà nous dispositius.En primer lloc, els dispositius de tipus Conectar y Utilizar (PnP) para pasar,seguidamente a la detección de hardware sin esa característica.

3.- Si el módem ha sigut reconegut com un dispositiu estandar, es recomenable cambiarlo elegint el fabricant y el model adecuat d'una llista queel propi asistent ens ofereix. En el cas que la marca del mòdem no existeixi en la llista, utilitzi el disquet ams els controladors del fabricant per una configuració correcta.

4.- Desprès de la aparició d'una finestra confirmant les caracteristiques del mòdem, el procès d'instalació pot donarse per finalitzat.

Multimèdia a internet

Encara que es sigui nou en la red s'ha escoltat sobre la multimedia en la web, escoltar sons, veure animacions y videos, i fins i tot jugar en espai tridimensional.

Per experimentar amb multimèdia en línea, s'ha de disposar de un ordinador amb targeta de audi i video. Desprès es necesitan peces anomenades plug-ins. Un plug-in amplia les capacitats del seu navegador Web, transforman el seu ordinador en una radio o televisió.

El terme plug-in s'utilitza de dos maneras en internet. La definició es una petita peça adicional de software que s'ajusta al estandar de netscape navigator, encara que altres navegadors també el suporten.

Microsoft utilitza el ActiveX en lloc del plug-in de manera que s'instalin controls automaticament quan s'arrivi a una pàgina ue conté un arxiu que necesiti un control ActiveX. Pels controls configurats d'aquesta manera, podria apareixer un mistage dient que un controlador està a punt de ser instalat.

Molts contrls de multimèdia encara necesitan ser obtinguts des del fabricat, però s'instalan automàticament. Un ejemple és el Shockwave, tot el que es necesita es visitar el lloc de Macromedia amb el Explorer y fer click en el enllaç per instalar el control activeX, la resta succeiex automaticament.

Shockwave és un dels plug-in més utils en la Red.

És de Apple Computer, reprodueix video clips.

Converteis el seu ordinador en una radio o televisió.

Ofereix audio y video en temps real, ejecuta 30 quadres per segon.

Internet Explorer

Fundaments

Botó atrás: És per tornar a la pàgina anterior.

Boto Adelante: És per anar a la pàgina següent de ua serie de pàgines ja visitades.

Botó Actualizar: És per actualitzar la pàgina actual si no apareix l'informació última o la que s'espera. Això es útil si vei informació antiga en una pàgina que s'actualitza amb freqüencia o si els gràfics no apareixen correctament.

Botó inicio: És per anar a la pàgina d'inici.

Botó búsqueda: És per obrir la barra de búsqueda, on pot elegir un servei de búsqueda y buscar en internet.

Botó favorito: És per obri la barra de favoritos, on pot guardar vincles als llocs Web o documents que visita amb més freqüencia.

Barra de direcciones: Escriu aquí as direccions de las pàgines web, o rutes d'accès a documents en el seu PC.

Barra d'informació: Obsarvi la part esquerra de la barra per veure el proces de carga de la pàgina web.

Buscar informació

Amb la característica Búsqueda d'informació en internet resulta extremadament fàcil.

Si fa clic en el botó Búsqueda de la barra de tasques de l'exploredor, s'obrirà la barra de búsqueda, un panell independent ubicat a l'esquerra de la finestra.

L'ajudant de búsqueda l'ajudarà a definir la búsqueda. Escull el tipo d'informació que desitgi trobar. Quan escriu la solicitud de búsqueda, apareix en la barra de búsqueda una llista ab els resultats obtinguts. Conforme fagi clic en els elements de la llista, les pàgines actuals aparaixeran a la dreta de la finestra de l'exploredor. Fagi clic en la x de la part superior de la barra de búsqueda per tancarla.

Favoritos

Agregui els seus llocs o documents favorits a la llista de Favorits per accedir a ells amb un simple clic del mouse. Pot agregar elements fàcilment a la llista mitjançant el menú Favoritos. Pes facilitar l'accés a les seves pàgines web preferides, fagi clic en el botó Favoritos en la barra de tasques. S'obrira la barra de Favoritos que conté els accesos directes a tots els seus elements preferits

Coneix l'historial

Si fa clic en el botó Historial de la barra de tasques, s'obrirà la barra d'Historial, que mostra un registre de tots els llocs visitats en els últims 20 dias, incloses pàgines HTML contingudes en el seu PC. Pot cambier el número de dias que desitgi mantenir el Historial.

Pot ordenar la llista de varias formas per fer més fàcil la búsqueda del lloc: pel nom, la freqüencia amb la que es visita o el ordre d visita

Configurar la Página de Inicio

Pot elegir qualsevol página web per què sigui la primera que apareix al obrir Internet Explorer. En la majoria dels casos, la primera vegada que s'utilitza internet explored la pàgina web ja està escollida de manera predeterminada.

Per cambiar una página de inici diferent, vs a la pàgina que desitgi, fagi clic en el menú Herramientas y, a continuació, en Opciones de Internet. En la ficha General, fagi clic en Usar actual. Moltes pàgines de inici habituals faciliten aquesta operació al incluir un botó o un vincle que converteixi aquella pàgina en la seva pàgina de inici de manera automatica.

Netscape Navigator

Componentes

Botó Anterior: retorna a la pàgina que s'ha visitat avanç

Botó Siguiente: retorna a lapàgina d'on caba de arrivar.

Botó inicio: et porta a la pàgina inicial que s'ha escollit

Botó Recargar: carga un altra cop la pàgina, alguna cop tots els elements de la pàgina no s'han carregat, perquè la transferencia dels elements ha estat interrumpida

Botó buscar: el conecta als llocs web que ofereixen una llista de directoris d'internet.

Botó Bookmarks: es on pot grabar les direccionsde llocs web que vol tornar a visitar.

La barra de localització

Sota de la barra de tasques es veu un lloc anomenat localització. Allà es on es teclaixa la direcció d'un lloc web que es vol visitar. Desprès d'indresarlo, es presiona enter per accedir al lloc.

Al fer clic en el petit triangle a la dreta del espai de localització, obtindra una llista dels llocs web que ha visitat més recentment. Per tornar a ser visitat, simplement fagi clic en la direcció

La barra de menú

Localitzada en la part superior de la finestra, la barra menú ofereix una selecció de cosas que es poden fer amb la pàginaweb, com guardarles en el disc dur, o augmentar el tamany del text dela pàgina.

El indicador d'acces

Té una petita imatge en la cantonada superior dreta. Quan la imatge esta animada, significa que el nevagador, està accedin a les dades de ua computadora remota

Barra d'estat

En la part inferior, es troba una finestra coneguda com barra d'estat. Pot veure el progrès de la transmisió de la pàgina web, la direcció del lloc al que s'està conectant, si la computadora anfitriona ha estat contactada y el tamany dels arxius que es van baixant.

Barra de desplazament

La barra vertical a la dreta permet desplaçar una pàgina llarga cap amunt o cap avall. Es pot fer això colocan la fletxa de cursor en las fletxetes de adalt i abaix y oprimint el botó esquerra del ratolí.

BUSCAR INFORMACIÓ A INTERNET

Un portaL és simplement un Web site que ofreix un umbral en un món de la informació SOBRE una cosa específica.

Un portaL és un sistema dels programas integrats disenyats per fer-lo més fàcil per que un utilizador encuentre la información. Estos programas incluirán típicamente cosas como E-mail lliure, xarlas, foros, el ads clasificats i lo més important un Search Engine.

El propòsit de tots aquests programas integrats és proporcionar a conveniència, i un sentit de la comunitatal utilizar-los, ja que la ajuda fa que l' usuari es senti més cómode sobre utilitzar el portal amb la fi de començar el seu viatge " allà " .

EXEMPLES

EN ESPANYOL

Dónde? www.donde.com

Starmedia www.starmedia.com

Yahoo! www.yahoo.com

¡Olé! www.ole.es

Ozú www.ozu.es

Lycos www.lycos.es

Altavista www.altavista.com

Infoseek www.infoseek.com

MSN www.msn.es

World Online www.worldonline.es

Canal 21 www.canal21.com

Terra www.terra.es

Inicia www.inicia.es

EresMas www.esmas.es

ALTRES

AltaVista

America Online (AOL)

Excite

Go Network

go2net

GoTo.com

InfoSpace

Lycos, Inc.

Microsoft Network@

MyWay.com

NBCi

Netscape Netcenter

QuePasa.com

Snap!

Women.com Networks

Yahoo!

BUSCADOR

Un buscador és un programa especialitzat en la recerca d'informació a la xarxa.

Tipus de buscadors:

Indexs: navegació a través d'una estructura jeràrquica de temes. Aquesta tipologia és adient per quan no busquem una cosa concreta sinó que volem donar una ullada sobre un tema.

Motors de cerca: fa una consulta a una base de dades a partir d'una o vàries paraules clau de tema que volem buscar.

Hi ha buscadors que recopilen les pàgines web de forma automàtica (a través d'un robots de restreig) i altres que un equip de persones analitza les pàgines una a una i les inclou al buscador si creu que són de qualitat (això és molt relatiu). Fins i tot, vosaltres podeu proposar que incloguin una nova web omplint uns formularis que trobareu en els buscadors (normalment és una opció "Add a URL").

Els motors de rastreig analitzen les paraules que surten a text de les pàgines web, al títol i metadades (les descripcions que fan els dissenyadors de webs sobre el contingut de la pàgina però que no veiem nosaltres). Molts buscadors ponderen aquestes pàgines segons la quantitat de vegades apareix una paraula, de manera que les pàgines que hi surt més una paraula concreta hauria de ser més interessant per nosaltres (encara que no sigui ben veritat). Hem de tenir en compte que alguns buscadors només consideren una part del text de la pàgina, com poden ser les primeres línies de les pàgines web i, per tant, el resultat no serà tant bo perquè no trobarem aquelles webs que incloguin la paraula al capdavall de la pàgina.

Abast geogràfic i abast temàtic:

Cal considerar que hi ha buscadors més adients per a cada cerca, encara que sovint ens habituem a un o dos de concrets i no en provem d'altres. Hi ha buscadors que només indexen les pàgines d'un àmbit geogràfic concret (regió o internacional), i aixímateix, d'un àmbit temàtic especialitzat. En teniu una bona relació feta per la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Opcions de cerca:

Hi ha buscadors que ofereixen una finestreta senzilla per introduïr els termes de cerca, però n'hi ha d'altres que permeten fer una cerca més complexa (com Yahoo-España) per tal de concretar la cerca.

Si anem introduïnt-nos per l'índex temàtic, possiblement també podrem fer una cerca dins de la categoria on ens trobem. D'aquesta manera evitem que la resposta de la cerca sigui "bruta" a causa del gran nombre de webs que indexa el buscador.

Truncament de les paraules: l'utilitzarem volem trobar webs que incloguin una paraula o una de la familia semàntica. Així si busquem esportistes no trobaríem esportista; en aquest cas,  la solució seria els truncaments ja que la paraula del tema que volem té una mateixa arrel (esportist). La manera de fer-ho en la majoria de buscadors és amb l'asterisc (*), i seguint l'exemple fariem esportist* , o si volem generalizar més fariem esport* per recuperar esports, esportistes, esportista, esportiu, ..

Principio del formulario

Final del formulario

 

Cerca de frases: quan volem buscar un concepte format per més d'una paraula com Generalitat de Catalunya. Si ho introduïm directament trobarem moltes coses que no ens interessa ja que pot parlar de la generalitat d'alguna cosa i, posteriorment, aparegui la paraula Catalunya. La manera d'assegurar-nos un bon resultat serà buscant la frase complerta entre comentes (" "):

Principio del formulario

Final del formulario

 

Combinacions booleanes: això és fa servir per trobar webs que incloguin dues o més paraules a la vegada, o també perquè n'inclogui una però no una altra. Anem per parts:

Més d'una paraula alhora: utilitzarem el signe de suma (+) entre les paraules. Això significa que volem que parli d'un tema i, a la vegada, d'un altre. Posem l'exemple que volem trobar webs sobre seleccions de futbol:

Principio del formulario

Final del formulario

Una paraula però no una altra: quan volem que parli de bolets però no de bolets tòxics haurem d'utilitzar el signe de resta (-) entre paraules. Com faríem això? Doncs posant la que no i ens interessa trobar darrera i precedida d'un signe menys:

Principio del formulario

Final del formulario

Els buscadors i els caràcters:

Les lletres majúscules i minúscules són considerades com el mateix caràcter, com a norma general.

Els accents no influeixen a la cerca, per tant, no cal que els poseu.

Els símbols com %, /, (, ), ?, ^, ... poden interferir el funcionament del motor de cerca, així que eviteu-los perquè tampoc els considera a l'hora d'analitzar les pàgines.

NAVEGACIÓ OFF-LINE

És exactament el mateix que navegar on-line però sense estar conectat a la xarxa.Pertant haurem de disposar d'un medi fisic on llegir els arxius web, per exemple consultar un manual en format web desde un CD.

A la navegació off-line et pots guardar una pagina web, en un CD, en el PC... de tal manera ke la pots llegir mes tard sense estar conectat a internet.

CORREU ELECTRÒNIC: E-MAIL

QUÈ ÉS I PER SERVEIX EL CORREU ELECTRÒNIC O E-MAIL

Imaginat agafant un paper i un bolígraf, escrbint una carta a un familiar que està molt lluny de tu. Després de que la hagis escrit, la llegeixes i analitza per un moment el que has escrit, després la guardes en un sobre. Escrius la direcció de familiar, la direcció de retorn i hi engantxes un segell. La carta està llesta per a ser enviada. El correu electrònic és molt similar, sino que es necessita un ordinador connectat a una xarxa en lloc de paper i bolígraf, i enlloc de ser enviada a domicili per un servai postal, es enviada per una xarxa a l'ordinador que utilitzi la persona a qui va enviada.

El més probable es que el correu electrònic sigui l'eina més utilitzada pels usuaris d'internet, perque permet comunicar a tots els usuaris d'una manera sencilla i analògica a la del correu comu i corrent on el que cada usuari disposa d'una direcció la qual es descriu en el format de domini propi de la xarxa.

El correu electrònic té les seves avantatges sobre el correu convencional, una d'elles és que és molt més rapid, ja que si al e-mail et costaria uns segons o bé uns minuts en el correu comu trigaries dies o setmanes. La desventatja del correu electrònic es que està limitat a enviar només el que el ordinador pugui processar, imatges, texte, so i programes; en canvi el correu postal pot enviar a més objectes físics com cintes, diners, presents....

Es a dir que serveix per enviar i rebre missatges a altres usuaris i per això no hi ha dos noms iguals. La primera part d'una direcció identifica habitualment a la persona i la segona a l'empresa per a le que treballa, o al proveidor d'internet a través del que reb la informació.

Així, una direcció com josepvl@merlin.upc.edu identificaria, imaginariament, a un usuari que es diu Josep Vialnova López (josepvl), amb una bústia que estigués (@ significa en) en un ordinador anomenat Merlín (.merlin), en la Universitat Politècnica de Catalunya (.upc), que es un entre universitari (.edu).

Una persona pot tenir diferents direccions de correu electrònic. I existeixen directoris internacionals en els que buscar direccions de persones connectades a Internet, tal com les pègines grogues.

QUE ES NECESSITA PERA QUE FUNCIONI BÉ EL CORREU ELECTRÒNIC?

Per a que funcioni correctament el correu electrònic o e-mail, son necessaries tres components a saber:

Un Agent: Que inclourà un intefaz de l'usuari, que permet inf¡gresar el missatge electrònic, llegir la correspondència rebuda i altres operacions interactives.

Un Transport: Que es el medi pel qual el correu es enviat del emisor al receptor, en molts casos es una xarxa d'ordinadors però també existeixen altres medis. Tu mai treballes directament amb el programa, l'agent de transport funciona `ocult', enviant i rebent correu entre els servidors STMP

Un Servisor (proveidor): La seva missió es transferir el missatge electrònic entre els dos agents a través del transport.

E-MAIL

La principal avantge que hi ha al denarse d'alta en el correu electrònic es que pots consultar el teu coreu desde qualsevol equip connectat a Internet i tant és el lloc del mon on hi siguis.

Conseguir un compte a www.hotmail.com :

Una vegada introduida l'adreça adalt escritra ens sortira una pègina tal com es mostra a sota:

Al prémer el ratolí sobre sobre el text que diu “Regístrese...” a la part superior dreta ens sortirà un formulari on hi haurem d'especificar algunes dades personals, tantmateix poden ser falses doncs no son verificades exepte en Wanadoo Mail que et demana el DNI, a més d'un nom d'usuari (login) i una contrasenya (password) amb els quals t'identificaràs cada vegada que vulguis accedir a la teva compte de correu electrònic. Es sumament important que guardis en secret aquestes dades doncs a qui li diguis es podria connectar al teu compte hotmail. Una vegada omplert aquest formulari ja tindràs el teu propi correu electrònic on seguidament et sortirà la següent pàgina principal:

Per poguer enviar un correu electrònic aurem de prémer amb el ratolí la pestanya on diu `redactar' on tindrem el següent:

Para: És la direcció del remitent

CC i CCO: Còpia de l'original (s'entent la direcció de para) a altres usuaris.

Asunto: El tema de que es tracta el correu

Lista de direcciones cort.: Surten els possibles destinataris sempre i quant s'agin introduit a la llibretade direccions

Datos adjuntos: Serveix per poguer enviar documents, imatges, programes... a més a més d'escriure el text

Un cop escrit el missatge tenim dos opcions enviarlo, o guardar-lo abans d'enviarlo, el botó de cancelar fa que no s'envii el correu.

 

Si premem la “libreta de direcciones” s'ens mostrarà una pantalla amb tots els noms, correu electrònic de la gent que hi coneixem si ho fem per primera vegada haurem de prémer un votó on posa “crear nuevo” i ens apareixerà un formulari (com adalt) que haurem d'omplenar i prenen el botó de “aceptar” s'ens quedarà automàticament guardat.

Si premem la pestanya de “bandeja de entrada” podrem veure tots el e-mails que ens han enviat i per a poder-los llegir només caldrà fer dos clics amb el ratolí sobre el correu dessitjat, en tot cas un cop obert el correu si el volguessim imprimir tan sols caldrà anar a la part esquerra d'adalt on posa “archivo” i dins d'aquest premem “imprimir...” ens sortirà el e-mail per impresora.

Totas els corerus electrònic funcionen més o menys iguals com pots veure no té gaire complicació, però el més important és que prenguis una sèrie de mesures de seguretat, per exempre si hi accedeixes al teu correu electrònic desde un servei públic (cibercafè...)assegurat de pulsar el botó “cerrar sessión” que està a la part dreta de dalt (tal com mostra la primera figura), ja que hi ha correus com el eresMas que donant al botó “atrás” estabem dins del correu i qualsevol t'el pot xafardejar, tant mateix sino es interessant llegir l'apartat de condicions d'us i ajuda que estan inclosos, on hi ha informació de gran utilitat i eines d'interès. També pots incloure filtres que et permeterà organitzar automàticament els missatges que rebis, aquest sistema és interesant pel correu no dessitjat que s'et pugui colar o bé enviar.

QUE SON ELS GRUPS DE NOTICIES?

Els grups de noticies son grups de discussió en els que hi participa gent interessada al mateix tema; la diferencia amb les llistes d'enviar està en que en un grup de noticies, les persones envien missatges a un tauler electrònic públic (bulletin board), el qual pot ser consultat per cada integrant del grup quan ell ho desitgi. Es com la cartellera de una empresa: un taulell públic en el qual tots els empleats poden col.locar y consultar informació (molt mes pràctic que enviar comunicacions a cada empleat).

Les llistes d'enviar tenen sentit mentrestant el nombre de participants no sigui molt gran. Quan hi ha massa gent el tràfic de missatges resulta poc pràctic el fet de enviar un missatge de correu electrònic a cada un dels membres de la llista; en aquest cas, l' ideal son els grups de noticies d'Internet (Usenet newsgroups).

La finalitat d'aquest servei és l'intercanvi d'informació temàtica entre els usuaris interessats. Originàriament es volia instal·lar una eina que distribuís notícies sobre temes determinats, a la fi, aquest servei es va acabar convertint en grups de discussió. Aquesta descripció pot recordar a les llistes de discussió o fòrums, que fan servir el sistema de correu electrònic, de fet, l'objectiu que persegueixen és semblant. La diferència entre els dos sistemes, radica en el fet de que en la modalitat de les llistes, l'usuari s'ha de subscriure (donar-se d'alta); a partir d'aquell moment, rebrà tots els missatges que circulin per la llista al seu compte de correu, i no caldrà que faci cap més operació. 

 COM FUNCIONEN?

Els grups de notícies funcionen d'una altra manera. Podríem comparar-los amb els taulers d'anuncis. Cada grup és un tauler d'anuncis especialitzat en un tema determinat. L'usuari que ho desitgi, pot anar a consultar el grup que li interessi i veure quins missatges hi ha, de la mateixa manera, pot deixar al grup consultat el missatge que vulgui, que no són reenviats a ningú, com en el sistema de llistes, sinó que quedarà allà per poder ser consultat per tothom que ho desitgi. L'usuari no rep els nous missatges automàticament, sinó que ha d'anar a consultar quan vulgui els nous missatges del "tauler d'anuncis".

 A diferència de les llistes de discussió, els grups de notícies no tenen cap ordinador central que gestioni els missatges i els usuaris, sinó que cada grup i els missatges que l'integren, està dipositat a un ordinador servidor del servei, que alhora està connectat amb altres ordinadors distribuïts per tota la xarxa, que s'intercanvien entre si, els nous missatges que van arribant a cada servidor, formant així una xarxa d'ordinadors que emmagatzemen els grups de notícies, que anomenarem usenet. De vegades podem trobar-nos que usenet és tractada com una xarxa a part d'Internet, ja que ni tots els ordinadors d'Internet són també servidors de grups de notícies, ni tots els servidors d'usenet donen accés a Internet.

 Els grups de notícies fan servir un sistema de noms per domini com el que es fa servir en la resta de la xarxa. Ara bé, l'ordre d'especificació és a l'inrevés, o sigui, de esquerra a dreta. Per exemple: soc.history.war.us-civil-war. Aquest domini ens diu que el grup tracta sobre la guerra civil d'Estats Units, que es troba dins el subdomini war, que a la vegada entra en el domini history que pertany al servidor de notícies soc

El primer element del nom identifica d'una manera molt genèrica la naturalesa del grup. Aquests són alguns d'aquests identificadors de primer nivell:

comp	Ordinadors: maquinari, programari, sistemes, llenguatges i teories.
sci	Ciències pures i aplicades.
soc	Temes socials i multiculturalitat.
talk	Discussions i debats diversos.
news	Discusions sobre el servei Usenet i els programes de news.
misc	Miscel·lània de temes.
rec	Temes recreatius (esports, jocs, música, humor...).
humanities	Literatura i art.
alt	Temes diversos (hi ha de tot!).
bionet	Biologia.
bit	Redistribució de llistes diverses de correu electrònic.
biz	Negocis, productes i serveis.
hepnet	Investigació sobre física d'alta energia.
info	Redistribució de llistes de correu electrònic d'informació.
k12	Educació primària i secundària.
es	Grups de discussió en espanyol.

No cal dir que cal tenir molt presents les normes de "netiquette" a l'hora de participar en els grups de news, ja que el vostre missatge serà llegit per milers de persones de tot el món. A la majoria dels fòrums d'Usenet cal participar-hi en anglès, tot i que n'hi ha d'específics per a altres llengües i cultures. Podeu participar en català a soc.culture.catalan i a bit.listserv.catala, o en espanyol a soc.culture.spanish i a tots els que comencen amb es.

Existeixen dos mecanismes per tenir accés aquests missatges:

Subscrivint-se a un grup determinat de noticies o buscant-los per mitjà de motors de busca especialitzats. Per a utilitzar el primer servei, el proveïdor de accés a Internet ha de disposar de un servidor de noticies, informació que es consignarà al configurar el cercador (si no es coneix el seu nom, el proveïdor us ho proporcionarà). El programa que s'utilitza per a llegir les noticies dels grups (y para col·locar informació a ells) es un lector de noticies. Alguns cercadors (browsers), com Microsoft Internet Explorer y Netscape, ja ho porten incluit. Existeixen llocs en els quals es pot buscar un grup d'interès; es el cas de Tile Net News, on aquests son classificats per categories.

Per a trobar un tema específic, es pot recórrer a un motor de busca l' anomenat Deja News. Aquest lloc funciona de la mateixa manera que Yahoo o Altavista, amb la única diferencia que busca llocs de noticia, i no pagines web, els missatges que concordin amb les paraules clau que el usuari va ingressar.

GNews.com es presenta com el primer cercador hispà de grups de noticies i articles de Usenet, que posa a disposició del món hispà, accés gratuït a més de 33.000 grups de noticies y fòrums de debat de Usenet http://gnews.com/.

CONVERSAR: XAT

QUÈ ÉS?

Un xat és un protocol de conversació en el temps real mitjançant un programa client/servidor, que permet a dos usuaris comunicar-se per escrit de forma simultània a traves del seu ordinador, es a dir, l' IRC és un sistema que permet xerrar interactivament amb varies persones a la vegada a través de "canals" o creant canals "privats" per comunicar-se amb una sola persona. Normalment es comuniquen les persones que volen xerrar sobre un tema en especial, encara que no es indispensable. Haches nom be del verb anglès to chat que significa xerrar, parlar amb tertúlia mitjançant Internet, però possiblement els que algun cop hagueu entrat a dialogar en qualsevol àrea de chat, estareu amb mi que la paraula te un significat molt més complex d'explicar i que fa d'ell, una droga dura, això si, sense efectes secundaris (salvant la factura de telèfon).

Hi ha diferents tipus de chat, des del que tan sols pots veure el text en pantalla, fins els més sofisticats chats amb gràfics en 3 dimensions en els que et pots moure per veritables ciutats virtuals al teu gust parlant amb qualsevol que es posi en el teu camí. Pensa que el teu interlocutor, podrà ser el teu veí o viure a l'altre costat de les Antípodes, a Internet no hi ha distàncies i en el chat no havia d'ésser menys.

COM FUNCIONA?

Com baixar-se el mIRC.

El mIRC es distribueix en un arxiu auto-extraïble que instal·larà el mIRC al vostre PC. Com molts altres programes que hi ha a Internet, vaja. El primer que heu de descobrir és quina versió del mIRC aneu a executar, ja que el mIRC està disponible en una versió de 16 bits i en una altra de 32 bits. La versió de 16 bits està pensada per a sistemes operatius més vells (de 16 bits) com ara el Windows 3.1 o 3.11, mentre que la versió de 32 bits està pensada per a sistemes operatius de 32 bits com ara els Windows95, Windows98, Windows2000 o NT.

Estem segurs que ja sabeu quin arxiu necessiteu. L'arxiu amb la versió de 16 bits s'anomena una cosa similar a mircxxs.exe. ¿Hi veieu la "s" al final? Vol dir "setze". L'arxiu amb la versió de 32 bits s'anomena una cosa similar a mircxxt.exe. La "t" significa "trenta-dos".

Així doncs, ja esteu preparat per descarregar l'arxiu del mIRC adient des d'algun dels llocs web del mIRC. Inicieu el vostre navegador i aneu a http://www.mirc.com o a algun dels seus mirrors. Hi veureu un enllaç cap a la pàgina de descàrrega amb una llarga llista d'adreces de descàrrega. No importa l'enllaç de descàrrega que utilitzeu; tots ofereixen el mateix fitxer! És clar que si us el baixeu des d'una ubicació més propera la cosa anirà més ràpida, si més no en teoria. Només heu de desar el fitxer que hagueu seleccionat al vostre disc dur. Seleccioneu-hi un directori on pugueu trobar el fitxer després. Paciència, la descàrrega del mIRC pot trigar alguns minuts...

I ara què fem? La instal·lació!

Ara que ja us heu baixat el mIRC, esteu preparat per a instal·lar-lo al vostre PC. Recordeu el nom del fitxer que us acabeu de baixar? Busqueu-lo al vostre disc dur. Quan l'hagueu trobat, feu-hi doble clic. Això iniciarà la instal·lació del mIRC. El programa us demanarà que llegiu la llicència d'usuari, i us preguntarà la "carpeta de destinació", és a dir, el directori del vostre disc dur on voleu que el mIRC s'instal·li. Normalment, el directori proposat -c:\mirc\- ja us anirà bé. Premeu "D'acord" unes quantes vegades i, finalment, el botó "Instal·la", i llestos! L'instal·lador farà tota la feina.

El mIRC en Català

Si voleu el programa en cátala baixeu-vos la versió en català que trobareu al web de Softcatalà. Tingueu en compte que, per poder instal·lar la versió 5.51 en català, heu de tenir instal·lada prèviament la versió 5.51 en anglès. Aquesta versió en català es pot instal·lar sobre una versió superior a la 5.51 (per exemple la 5.6); en aquest cas tornareu a tenir una versió 5.51, però, això sí, en català.

Ara, inicieu el mIRC per primera vegada.

El mIRC ja està instal·lat al vostre PC i preparat per a ser utilitzat. Abans de seguir, assegureu-vos que esteu connectat a Internet. Simplement, inicieu el mòdem com feu sempre, d'acord? Ara cerqueu la petita icona del mIRC en algun lloc del menú Inici o al grup de programes mIRC. Feu clic a aquesta icona per iniciar el mIRC.

El mIRC s'iniciarà per primera vegada i apareixerà el menú Opcions, on haureu d'introduir algunes dades bàsiques. Al començament només és important el quadre de diàleg Connecta; és el primer element de la llista. Que no us distraguin les altres opcions. Ompliu les línies amb el vostre nom complet, adreça electrònica, sobrenom i alternatiu;

- Nom complet: el vostre nom real (p.ex. Tjerk Vonck)

- Adreça electrònica: la vostra adreça electrònica (p.ex. tjerk@mirc.com)

- Sobrenom: un àlias d'un a vuit caràcters per utilitzar al sistema xat (p.ex. Kreet)

- Alternatiu: si algú altre ja està utilitzant el sobrenom que heu escollit per a l'IRC, se us coneixerà pel nom alternatiu (p.ex. Kreet2)

Podeu seleccionar un altre servidor IRC com el IRC Hispano, en aquest cas escriurem irc-hispano però el servidor predeterminat Random US DALnet us anirà bé. No TENIU que utilitzar el vostre nom o la vostra adreça reals si voleu romandre anònim. Ah, ¿veieu el petit quadre de verificació "mode invisible"? Us suggerim que l'activeu, ja que impedirà que sigueu vist en les recerques que es fan al llarg dels servidors.

Ara que ja està tot a punt, feu clic al botó gran "Connecta al servidor IRC" i anireu directes a l'IRC. Enhorabona! I el millor de tot és que la propera vegada no haureu de tornar a fer tot això :)

¿Què està passant?

Preneu-vos-ho amb calma i mireu al voltant... Estan passant moltes coses. El mIRC (esperem) ha connectat amb algun servidor DALnet IRC. Aquest servidor us ha enviat alguns missatges referents a l'estat del sistema a la finestra Estat. També ha aparegut la carpeta de canals del mIRC. Mireu-la amb atenció; us mostra una selecció dels canals mIRC més populars a què es pot accedir arreu del món. ¿Potser voleu provar-ne alguns? Podeu fer doble clic a qualsevol dels canals suggerits a la llista.

Quan entreu a un canal, a la vostra pantalla apareix una nova finestra. Els noms de la columna de la dreta pertanyen a la gent que ja està xerrant al canal. A la finestra de l'esquerra és on té lloc la tertúlia. Intenteu dir "Hola!" a la gent del canal, simplement escriviu el text al quadre d'una línia que hi ha a la part inferior de la finestra del canal... Xerreu i divertiu-vos!

Per sortir del canal, simplement feu doble clic al quadre de tancar, que es troba a l'extrem superior esquerre de la finestra del canal.

La petita llista de canals que heu vist no està completa ni de lluny. N'hi ha milers d'ells en aquesta xarxa IRC. Podeu escriure l'ordre /list per a veure'ls tots.

Suggeriment: al menú Ordres -a la part superior de la pantalla- es troben totes les ordres bàsiques del mIRC. Us poden ser d'utilitat si no sabeu què esteu fent.

Us podeu connectar fàcilment a altres xarxes IRC. Com ja heu vist, al menú Fitxer/Opcions/Connecta podeu seleccionar altres xarxes i servidors IRC. Premeu el botó gran "Connecta al servidor IRC" per a connectar-vos a un altra xarxa.

Si voleu quedar amb amics a l'IRC, assegureu-vos d'anar a la mateixa xarxa IRC. Si sabeu el canal al que ells van, però no la xarxa, és com si busqueu un carrer però no sabeu en quina ciutat es troba.

Ara que ja heu instal·lat el mIRC, és cosa vostra adquirir-ne una mica d'experiència. Al principi tot sembla molt confús, però sols heu d'acostumar-vos al medi. I no ho oblideu; sempre hi ha gent amable que us pot ajudar... quan necessiteu ajuda, només heu de demanar-la! Ningu neix ensenyat.

Us podeu desconnectar de l'IRC amb el botó de l'extrem superior esquerre de la barra de botons, el que mostra un petit connector. Abans de desconnectar-vos-en, us suggereixo que proveu alguns dels altres botons; us poden fer falta més endavant.

Consulteu també el menú d'ajuda del mIRC. Com veureu, el mIRC ve amb dos importants fitxers d'ajuda; un per al mIRC en si i l'altre per a l'IRC en general. De l'últim fitxer -la introducció a l'IRC- ja n'he parlat abans, i us recomano que el llegiu com més aviat millor. La introducció a l'IRC explica gairebé tots els fenòmens amb què us trobareu aviat, i introdueix els estranys costums i el divertit comportament envers vostre de la gent de l'IRC!

CURIOSITATS:

Per la raó anteriorment exposada, també es freqüent trobar que el sentit de una frase pot ser mal interpretada i donar algun conflicte innecessari. Per això s'han ideat els conjunts de caràcters que poden ser entesos fàcilment i que donen sentit a una frase. Es coneixen com "Smileys", "Emoticons" o "Smarticons".

Existeix un altre servei que requereix modems més ràpids i targetes de so que permetin la comunicació a través d'Internet utilitzant els altaveus i el micròfon, això és, parlant de llarga distància amb tarifes extremadament baixes, i que requereixen altres programes com l'"Internet Phone".

Per últim i de manera semblant al servei telefònic trobem les "conferències" en les que incloem una imatge de vídeo provenint d'una càmara sobre el monitor de la computadora que ens permet "veure" amb qui estem xarrant al mateix temps que escrivim, dibuixem, enviem o corregint un document simultàniament. Això ho podem realitzar amb programes com Netmeetings, Cine Vídeo, VideoPhone o Visual IRC.

 

LES MÉS CONEGUDES SÓN:

Terra (www.Terra.com)

Olé (www.olé.es)

Yahoo(www.yahoo.com)

 

.Mirc (www.mirc.com)

ICQ: Un nou programa permet saber qui està conectat a la red i conectar amb la persona immediatament. L'ICQ (al pronunciar aquestes sigles en anglès és produeix un joc de paraules: " I seek you", "et busco") és un programa que permet saber en tot moment qui està conectat a la red -independentment d'un racó del món a on es vulgui- i conectar amb ell. ICQ només vol que els usuaris instal·lin el programa (de moment gratuït), es registren i es conecten a Internet. Desde aquest moment es pot mantenir un chat.

MSN

Altavista (ww.altavista.com)

 

PER A QUÈ SERVEIX?

Serveix per tenir una conversa amb algú, per a coneixer gent nova. Es una bona manera de passar el temps. També serveix (en uns canals especialitzats), per promocionar alguna cosa, una botiga, una empresa,etc.

 

PER QUÈ AGRADA?

Agrada, perquè pots conversar amb altra gent, d'altres països i coneixer-la. I també perquè pots parlar amb algú, de la qual no coneixes l'aspecte, ni la veu, i això fa que la gent s'animi a parlar de tot el que vol, sense tallar-se ni un pèl. Malauradament, bastanta gent mateix.

CONSELLS

Si decideixes posar-te a xatejar aquí tens uns quanta consells:

No esperis a que et parlin, en alguns chats (on hi entra poca gent), els que estiguin allà et donaran la benvinguda a la teva entrada, però en molts altres casos, la gent anirà al seu aire i hauràs de provocar el seu interès per que parlin amb tu. Quan entris, saluda i si no reps contesta, busca un comentari original que atragui l'atenció dels tertulians. En el moment que et coneguin, no donaràs a l'abast per poder contestar.

Aprèn a ignorar. En els chats, com en la vida real, hi ha gent per a tot. Intel·lectuals, romàntics, simpàtics, pocasoltes i també alguns/es amb el coeficient intel·lectual tan baix que no mereixen que els hi dediquis ni un minut del teu temps. IGNORAR-LOS, és la millor opció, si els dones conversa, ho tindràs molt difícil per desfer-te'n durant molt de temps. Polsa en el botó que posi "ignorar" (si el chat disposa d'aquesta opció) i continua la teva xerrada amb la resta de la gent.

No et fiïs de ningú. En termes generals en el chat, volem donar la nostra millor imatge (tots som fantàstics, macos, joves i simpàtics), però tingues en conte que és molt fàcil enganyar. Ningú et veu, ningú et coneix, perquè reconèixer que portes unes ulleres de cul de botella o que ets casat i tens 3 fills, amb el risc que ell o ella que parlar amb tu, et doni carbasses per algú més maco, jove o sense cap mena de compromís?. Mentides piadoses amb les que has de tenir presents quan parlis per algú d'aquests canals, es la part interessant del mitjà, el fet de no saber amb qui estàs parlant realment. Si llegeixes un comentari com aquest, no et refiïs!

PEGUI: El meu nom es Isabel

Sóc rossa, ulls blaus i mesuro 1,90

Sóc directora de Marketing i en les estones lliures, model

No et dic que no t'ho creguis, només et dic que no et facis il·lusions pot ser (i no seria el primer cop) que la tal Pegui es digués en realitat Bartolo, que encara no hagués acabat els seus estudis i a més a més fos la viva imatge de Frankenstein, (encara que et faci arribar una foto per email) pot ser que no sigui seva. No fa falta mentir per ser genial, ser simpàtic/a i no fardis per ser més popular. Les mentides encara que siguin virtuals sempre s'acaben de descobrint.

No revelis dades personals en públic. Vigila, no donis el teu número de telèfon, la teva adreça, i encara menys el número de targeta en àrees públiques. Mai podràs saber el mal ús que algun espavilat/ada, podran fer amb elles.
Si has d'informar a algú d'alguna cosa personal o confidencial, dirigeix-te de manera privada, millor encara enviar-li un e-mail.

Pregunta. No tinguis vergonya de preguntar i aprendre, ningu ha nascut ensenyat.

VIDEOCONFERÈNCIA

QUÈ ÉS?

La videconferència és com el xat però amb una transmissió simultania de só i imatge. Aquesta transmissió pot ser unidireccional o multidirrecional. En el primer cas el creador de la informació o emisor transmet les dades multimedia a un receptor, en haches cas podem ficar com exemple la TV i la radio per internet.Quan els dos usuaris actuen a la mateixa vegada d'emisors i de receptors ens trobem en un cas de videconferència.

Per dur a terme una videoconferencia necesitarem disposar d'un equip amb els següents accesoris:

Tarja de só, per poguer transmetre i rebre só. És molt recomenable que tingui caracteristiques full-duplex per poder parlar i escoltar al mateix temps.

Camara de video o una camara web. És interesant per poder enviar imatges, no només rebreles.

Software apropiat com el Netmitting inclós amb el Windows.

Conexió a la xarxa Igualment que en el xat per poguer fer una videoconferencia necesitarem conexió a Internet. Per realitzar videoconferències es recomenable disposar d'una conexió de banda ample, ja que la quantitat de informàció transmesa (imatge i só) és major que en el xat normal.Les conexions més apropiades per poder realitzar la comunicació amb fluidesa és recomenable desposar d'ADSL o cable.

COM FER UNA PÀGINA WEB

Per a una persona que vulgui esposar el seu treball al mon sencer li és més fácil i barat publicar-ho a Internet que en altres mitjans de comunicació tals com la televisió o la radio.

El que es necesita és un ordinador, un editor de documents HTML (com FrontPage o GoLive…), un compte d'accés a Internet amb pret a poguer hospedar pagines i una aplicació especialitzada (com l'Asssitent per la publicació en web), que permeti transferir els arxius de la teva pàgina desde l'ordinador fins al servidor on s'hospedi la pàgina.

DISSENY HTML EN WINDOWS 98

Con FrontPege Express es pot dissenyar una pàgina web d'una manera molt sencilla, ja que és un editor de HTML, inclòs de sèrie en Windows 98 on consta de plantilles per poder-ne facilitar el seu us. Adés, és un editor WYSIWYG, el que vol dir que pots comprobar en la pròpia finestra d'aquest editor l'aspecte que aportarà la teva pàgina web al visualitzar-se en un navegador.

L'Assitent per a la publicació de pàgines web guia de l'usuari en la publicació de pàgines web en un servidor i automatitza el procés de tranferència dels arxius desde l'ordinador al servidor.

L'aplicació Personal Web Server té la capacitat de convertir un ordinador personal amb el sistema operatiu Windows 98 en un servidor Web, a escala reduida, on els usuaris podran fer la seva pròpia sede.

PASSOS BÀSICS

Ara passarem a començar a construir pas per pas una pàgina web molt sencilla on s'explicarà com posar un encapçalament, escriure i modificar un text o engatxar ua imatge utilizant el FrontPage Express.

LA PLANIFICACIÓ

Aquesta part es inpresindible, el dissenyador ha de determinar, en primer lloc, quin tema o temes vol desenvolupar i a quin tipus de públic es vol dirigir. Seguidament ha d'establir quins continguts (texte, imatge…) utilitzarà. També definirà quins colors aplicara al fons i al text, quin tipus de lletra utilitzarà i quines imatges posarà.

Per poder obrir el programa farem els següents passos premerem el botó “inicio/programas/internet explorer/frontpage”

ELEMENTS BÀSICS

Sel.lecioni “Archivo/nuevo” on sutirà un menu anomenat Página Nueva i escollirem Página normal. Si no t'agrada el color de fons i texte predeterminat els podràs modificar des del quadre Propiedades de Página que surgirà al sel.leccionar Fondo, dins de Formato

Seguidament hi posarem un titol que ens servirà com a encapçalament, fes-ho com a Formato Parrafo. S'obrirà un quadre de diàleg que li permetrà escollir deiferents tipus de tamany d'encapçalament. L'opció Encabezado 1 serà un tamany de lletra més gran que el Encabezado 6 que serà el més petit, també té una opció que serveix per alinear al l'equerra, centre o dreta el text.

Inclou una linea horitzontal que actui de separació entre l'encapçalament i la resta de document. És una mesura útil per ordenar el document en seccions. Per afegir la linea situa el cursor on vulgui que apareixi. En la barra de menús, escull Insertar, linea horizontal. Aparexerà en el document una linea amb uns valors establerts per defecte. Si es desitja modificar-los fes dos clics sobre l'element. Surgirà el recuadre Propiedades de linea horizontal, mitjançant el que podrà establir, entre altres propietats, amplada i alçada.

Escriu el text en el FrontPage Express és com fer-ho en un processador de text com el Word. El programa també té prederteminat un format de text. Si es vol canviar algun element del format com, per exemple, el tipus de lletra, l'estil, el tamany, selecciona el text que has escrit i escull, en la barra de menús, Formato, Fuente. Desde el quadre de diàleg Fuente no només podràs canviar el tipus, l'estil i el tamany sino que també establir formats especials, com text parpadejant, subíndex i superíndex, entre altres. Un cop introduides les preferències fes clic a Aplicar, i seguidament Aceptar.

Per incluir un gràfic en el seu document , esculli Insertar, Imagen. El quadre de diàleg Imagen et donarà a escollir entre dos possibilitats. Si el gràfic es troba en una ubicació local escull Desde archivo i introdueix el directori on es troba la imatge. En el cas en que es trobi localitzat en un servidor diferent al teu escull Ubicación i introdueix el URL. A continuació, fes clic a Aceptar per que la imatge s'enganxi a la finestra del FrontPage Express. Si es vol variar el tamany de la imatge fes clic sobre ella; l'objecte quedarà enmarcat per una sèrie de punts, que et permeteran augmentar o reduir el tamany de la imatge, conservant o no la seva proporció original.

ORGANITZAR EL PROJECTE

Si la teva pàgina té una certa complexitat es convenient organitzar tots els arxius que hagis d'utilitzar en la confecció de la mateixa. Crea en el seu disc dur una carpeta nova amb el nom del projecte. Inclou en ella els documents que vagi a utilitzar. Ara bé, per a que tot estigui correctament ordenat i et sigui més fàcilment localitzable crea, dins del fitxer del projecte, diverses subcarpetes que agrupin els diferents arxius segons les seves característiques. Guarda tots els documents HTML en una carpeta específica i fes el mateix amb les imatges i amb altres arxius que pot utilitzar.

HTML

El llenguatge HTML (HyperText Markup Language) és un llenguatge de descripció de documents, que utilitza un conjunt d'ordres que ens permeten indicar l'estructura i aspecte del contingut d'un document HTML, una de les seves característiques principals és la seva funcionalitat d'hipertextual, és a dir la possibilitat que fent clic, amb el ratolí, un text o una imatge ens permeti navegar fins un altre document.

Tots els documetns HTML son documents de text ASCII i poden ser editats amb qualsevol editor de textos. Un document HTML inclou el contingut del document barrejat amb les ordres HTML que en concreten el seu aspecte a pantalla.

Totes les ordres HTML van entre els simbols < >

Hi ha dos tipus d'ordres HTML, les simples i les que delimiten un contigut.

Les simples utilitzen únicamentels caràcters < >, per exemple :

<P>

<BR>

<HR>

Les que delimiten un contingut començen amb < > i acaben en </ >, exemple:

<B> Text en negreta </B>

<I>Text en cursiva</I>

Algunes ordres HTMLutilitzen paràmetres que controlen el seu funcionament, exemple :

<FONT FACE= `'Arial''COLOR= `'#FF0000''>Text en vermell</FONT>

ESTRUCTURA BÀSICA D'UN DOCUMENT HTML

Un document HTML té una estructura interna concreta, que cal conéixer i respectar pel bon funcionament de les nostres webs.

Treballant amb FrontPage Express poques vegades ens haurem de procupar pel codi HTML i per les interioritats d'un document HTML, però es bo conéixer la seva estructura per tal d'entendre el concepte de document HTML i estar preparats per quant calgui fer modificacions directament en el codi.

<HTML>

<HEAD>

<TITLE>Això és un document HTML</TITLE>

</HEAD>

<BODY>

Hola, aquest text surt en la zona de navegació del navegador

</BODY>

</HTML>

COOKIES…GALETES?

Una cookie és un tros d'informació enviat per un servidor de web al browser d'un usuari. Quant visitem un server que utilitza el desenvolupament denominat Magic Cookie(MC), aquest introdueix al browser del PC per crear un arxiu Magic Cookie al que se sol nombrar com cookies.txt o similar. Aquí s'inclou una determinada informació, per exemple; podria contenir un identificador exclusiu per l'usuari generat pel servidor, la data i hora actual, la direcció IP del proveidordel servei d'accés a Internet mitjançant el qual el PC de l'usuari es connecta en la xarxa, o qualsevol altre grup de dades que es desitgi. El browser que ha rebut la cookie ho reenviarà al server cada vegada que es carregui la pàgina HTML que el va originà. Es important tenir en compte que el browser tornarà a la cookie únicament al server que el va sitar. Això significa que el lloc que va fixar el cookie no te manera de conéixer si el teu browser conté altres cookies i, en cas afirmatiu, quins son els llocs els quals s'han sitat.

A les cookies se'ls troba gran varietat d'aplicacions: es possible que després de preguntar el nom de qui accedeix a una pàgina, ingrsar-lo a un cookie sitat en un directori del browser del client. El dia en que dit usuari retorni, la informació serà utilitzada per saludar-lo de manera personalitzada.

Es possible respaldar un sistema de vende on-line utilitzant les cookies que conserben la informacció del que vol comprar una persona: si algú inverteix llarga estona revisant un ampli stock de Discos Compactes, i repentinament té que deixar la xarxa, pot recuperar aquestes dades encara que retorni setmanes després.

TREBALL DESDE INTERNET

INTRANET

És la implantació o integració en una xarxa local o corporativa de tecnologías avançades de publicació electrónica basades en WEB en combinació amb el serveis de missatgeria, compatricio de recursos, accesos remots i tota una série de facilitats client/servidor proporcionades per la pila de protocols TCP/IP, desenyat inicialment per a la xarxa global internet. El seu proposit fundamental es optimitzar el fluxe d'informació amb l'objecte de aconseguir una important reducció de costos en l'us de domcuments i comunicacions internes.

Podem dir que es na eina de gestió que permet una potent difusió de informació i mecaismes de colaboració entre el personal.

GRAFIC ESTRUCTURA DE UNA INTRANET.

PROCEDIMENTS DE CONSTRUCCIÓ DE UNA INTRANET:

El protocol TCP/IP es el centre de la Intranet. No es necessari que sigui l'únic protocol y, en moltes ocasions, les empresses utilitzen TCP/IP sobre altres protocols com IPX (Internet Paket Exchange) de Netware. Tot i aixi, la mayoria de les aplicacions Intranet necesitan TCP/IP.

Seguidament, es precis adquirir el component software fundamental de la intranet:UN SERVIDOR WEB.

Els servidors http de lliure distribució i versions shareware, protegits per drets de autor, generalment ofereixen tot el que voste necessita per a tenir una intranet operativa.

Els servidiors comercials de gama mitja incorporen eines de monitorització y manteniment del WEB mentre que els de gama alta , implementen exelents mesures de seguretat, recursos de criptografia per a transaccions segures i fins a enllaços amb bancs de dades corporatives.

El control de acces al servidor web pot ser de dos tipus. Normalment es defineixen diferents nivells de acces caracteritzats per els permissos otorgats sobre la informació contenida en el servidor. Aquest tipus de control es similar a la distribució de drets per usuaris de la xarxa. Aixo es lo que s'anomena filtrat de la IP o nom de hostès, en virtud del que algunes direccións IP poseeixen els permisos necessaris per accedir a determinades págines en el servidor. A més, existeix tambe un métode de verificació a nivell d'usuari o accés cocntrolat per contrasenya a les pagines Web.

Si encara no ho ha fet, ara es el monemt de determinar el tipus d'informació que desitja compartir en la intranet. Una de les tasques mes imprtants i mes dificils de planificar inicialment es la estructuració del contingut i la elecció del criteri de navegació en la intranet.

Una vegada planificat i estructurat el contingut real, deu ser preparat per al seu enmagazament en la Web.

Aixo significa que deu ser codifiat amb un llenguatge de programació de hipertexte o utilitzar alguna eina automatitzada disenyada per a tal fi.

És possible crear documents en llenguatge HTML directament,emplear eines de traducció de documents en altres formats a HTML, utilitzar un sistema automatitzat de generació de codi o utilitzar un banc de dades de documents existents que ofereix una traducció HTML automatitzada en temps real per usuaris web.

TREBALL DESDE INTERNET I EL COMERÇ QUE PROVOCA.

Cada dia mes ens estem trobant que surten treballs per internet. Aixo, es degut a que molta gent comença a veure que es pot treballar desde casa a les hores que vagin be, sense control... nomes cal que s'entregui la feina el dia i l'hora acordada a cambi d'un sou. D'aquesta manera el treballador obte una llivertat en el treball i a canvi el empresari te uns estalvis considerables.

Una posible definició de comerç electronic seria:”qualsevol forma de transaació comercial en la que les parts interactúen electrónicament en lloc de per intercanvi o contacte físic directe”. De totes maneres aquesta definició dificilment capta el esperit del comerç electronic , que en la práctica pot veure's mes aviat com un d'aquells casos en els que les necessitats de cambi i les noves tecnologies s'uneixin per revolucionar la forma en que es fan els negocis.

El comerç modern esta caracteritzat per un increment de la capacitat del suministradors, de la competitividat global i de les expectatives dels consumidors. En resposta, el comerç mndial está cambiant tant en la seva organització com en la seva forma d'actuar. S'estan sobrepassant les estructures jerárquiques antigues i erradicant les barreres entre divisions de empresses, aixi com les existents entre les empresses i els suministradors i client. Els processos comercials s'estan redissenyant de manera que travessin aquests limits.Existeixen ja molts exemples de processos que afecten a una empresa sencera, inclòs alguns ho fan de manera conjunta les empresses i els seus consumidors o suministradors.

El comerç electronic es un mitja de fer possible i suportar tals cambis a escala global. Permet a les empreses ser mes eficients i mes flexibles enn les seves operacions internes, treballar mes estretament amb els seus suministradors i donar millor resposta a les necessitats y expectatives dels seus clients. Els permet seleccionar els millors proveídors, sense tenir en compte la seva localització geogràfica, i vendre en un mercat global.

Un tipus especial de comerç electronic es la venta electronica, en la qe un suministrador proveeix bens o serveis a un client a cambi de un pagament. Com cas especial de venta electronica estaria aquell en que el client es un consumidor ordinari en lloc de altre empresa.

Tot i així encara que aquests cassos especials tenen una considerable importancia economica, son solament casos particulars del cas mes general de qualsevol forma de operació o transaació comercial portada a terme a traves de mitjans electronics. Altres exemples igualment válids son les transaccions internes dins de una mateixa empresa o el suministrament de informació a una organització externa amb o sense càrreg.

El comerç electronic es tecnologia per el cambi. Les empresses que ho miren com un “reatall” a la seva forma habitual de fer negoci obtindràn tan sols beneficis limitats, siguent el major benefici per aquelles que siguin capaces de cambiar la seva organització i els seus processos comercials per explotar completament les oportunitats oferides per el comerç electronic.

Hi ha difrentes categories de comerç electronic:

• Empresa-empresa

• Empresa-consumidor

• Empresa -administracio

• Consumidor-administracio

Un exemple de la categoria empresa-empresa seria una companyia que utilitza una xarxa per endreçar comandes a preveidors, rebent els carrecs i fent els pagaments. Esta establerta desde fa suficients anys, utilitzant en particular Interncanvi Electronic de Dades (EDI,Electronic Data Interchange) sobre xarxes privades o de valor afegit.

La categoria empresa-consumidor es sol igualar a la venta electronica. S'ha extès amb l'arribada de la Word Wide Web. hi ha ara galeries comercials sobre internet oferint tot tipus de bens consumibles, desde dolços i vins a ordinadors i vehicles de motor.

La categoria empresa-administrador cobreix totes les transaccions entre les empresses i les organitzacions gobernamentals. Per exemple, en USA les disposicions gobernamentals es publiquen en Internet i les companyies poden respondre electrónicament. Generalment aquesta categoria esta començant, pero pot creixer rápidament si els goberns la utilitzen per a les seves operacions per promoure la qualitat i el creixement del comerç electronic. A mes a mes, les administracions poden oferir tambe la opció del intercambi electronic per a transaccions com determinats impostos i el pagament de taxes corporatives.

La categoria consumidor-administració, no acaba de emergir. Tot i aixì,a la vegada que creixen tant les categories empresa-consumidor i empresa-administrador, els goberns podran extendre les interaccions electroniques a areas tals com els pagaments de pensions o el autoasesorament en devolucions de taxes.

SEGURETAT

Internet és una societat mundial en linia, i es normal que existeixin tota clase de riscos que posin en perill la seguretat de les nostres dades i els nostres equips. Protegir-los es la única manera d'impedir qualsevol agresío, com la dels virus informàtics, o la violació de la privacitat en l'enviament d'informació personal.

Per erradicar les possibles agressions per virus es fa servir els antivirus.

Els antivirus són uns programes que s'encarreguen de detectar “virus “ informàtics i d'eliminar-los.

Els virus són programes aliens a la teva voluntat que ocasionen danys en les teves dades personals o la màquina( com formatejar la màquina, danyar arxius, esborrar arxius, o pendre el control de la màquina),

Els antivirus també es fan servir per evitar els “trojans”, petits programes que permeten a un altre ordinador accedir al nostre a traves de la xarxa sense el nostre consentiment.

ANEXOS

ANEX 1

WEBS D'INTERÈS

Aqui hem fet un breu llistat de pàgines web que hem considerat utils

ADVOCATS I ASSESORIES JURÍDIQUES

www.abogado-joaquinsanchez.com

www.viagest.com

ACTIVITAT INDUSTRIAL

www.gencat.es/dgsi/home.html

www.juncosa.es

ALIMENTACIÓ

www.arearural.com

www.condis.com

ANIMALS

www.aquariumbcn.com

www.ousteau.org

ARQUITECTURA

www.forotec.com

www.apabcn.es

ART

www.icpnet.es/+lago

www.bcnartdirecte.com

ARTS GRÀFIQUES

www.cambrabcn.es/conver

www.mkm.es

ASSESORIES I CONSULTORIES

www.sbdconsultors.com

www.auren.es

ASSISTENCIA EN CARRETERA

www.racc.es

www.europ-assistance.es

AUTOMÒBILS I MOTOS

www.allianz.es

www.autosaenz.com

www.ferrari.com

BANCA

www.lacaixa.com

www.interbrockers.com

www.caixalaietana.com

CAMPINGS

www.adventurecaravanas.com

www.acampa.com

CINEMA

www.fantasticfactory.com

www.disney.com

CLIMATITZACIÓ

www.mts.it

www.coraci.es

www.carrier.es

CORREU ELECTRÒNIC

www.wanadoo.es

ct.yahoo.com

es.yahoo.com

www.terra.es

www.hotmail.com

CULTURA

www.firabcn.es

www.planetaagostini.es

www.circulodelectores.com

www.gencat.es

EDITORIALS

www.edicions62.com

www.editorial.planeta.es

www.anaya.es

www.planetaagostini.es

EDUCACIÓ

www.

www.aidea.net

www.fpc.upc.es

www.rincondelvago.com

ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA

www.roland.es

www.corasi.es

www.crovisa.com

ELECTRODOMÈSTICS

www.redelite.es

www.milar.es

ESPORTS

wwe1.rally-live.com/GB

www.f1.on.net

www.benettonf1.com

www.geocities.com/Colosseum/Park/2997

www.benarnet.es/fek

www.worldfide.com

www.diariosport.com

www.detallsesports.es

www.amicsgolfcatalunya.es

HOTELS I VARIANTS

www.hvsl.es

www.intervac.com

www.interhotel.com

www.parador.es

www.escapade.es

INMOBILIARIES

www.viagest.com

www.grupolar.com

www.sasi.es

INSTITUCIONS

www.cambrapropbcn.com

www.ajterrassa.es

www.lleida.org

www.bcn.es

INTERNET

www.nodo50.org

www.macromedia.com

www.es.netscape.com

www.freeexpresion.org

www.aol.com

www.consupermiso.com

www.freedomland.es

www.bcnartdirecte.com

www.cibernarium.com

www.ahorradinero.com

www.adnstudio.com

LLIBRERIES

www.crapze.com

www.casadellibro.com

www.circulodelectores.es

MITJANS DE COMUNICACIÓ

www.lamalla.net

www.radiosalut.com

www.comradio.com

www.elperiodico.com

MUSICA

www.mtv.com

www.los40principales.com

www.muchoruido.com

www.audiogalaxy.com

www.discoweb.com

OCI

www.concursa.com

www.turicon.com

www.lastminute.com

www.mercasexo.com

www.diversexo.com

www.elephantchanel.com

www.24x30.com

SALUT

www.comb.es

TRANSPORTS

www.fgc.catalunya

www.tmb.es

TREBALL

www.inem.es

www.labores.com

www.jobline.com

www.monster.com

ORDINADORS

www.sdd.es

www.microsoft.com

www.informatica-industrial.com

www.vobis.es

www.beep.es

NENS

www.disney.com

www.tegar.net

VIATGES

www.iberia.com

www.viageshalcon.com

www.caminsdelmon.com

www.giramon.com

www.atrapalo.com

ANEX 2

DICCIONARI DE SMILEYS

:-) Simpàtic

:-O Sorprès

:-X Llavis segellats

:-( Trist

:-| Indiferent

:-/ Dubtós

:-D Ens fa riure mol

>:-) Maliciós

:-S Incoherent

;-) En broma

%-) Confós

:-> Somriure Malicios

%-) Usuari amb 15 hores conectat al PC

[:] Robot

8-) Porta ulleres

B:-) Ulleres de sol al cap

:-[ Un vampir

:-{) Porta bigoti

:'-( Està plorant

:'-) Plora d'alegria

:-X La meva boca està tancada

:-/ L'usuari és escèptic

:-)~ Estic babejant

:-{} Els llavis pintats

:-O Roncar amb la boca oberta

:-D Riure

:-S Estar dient incoherències

}:-) Ser un dimoniet

{:-) Portar peluca

0:-) Ser un ángel o fer-ho veureu

(:I Tenir cap d'ou

-:-) Ser punk

-:-( Punk de veritat

69:-) Només pensar en sexe

C=:-) Ser un chef

*:O) Ser un pallaso

@:-) Portar turban

ç{:-) Una avia amb monyo

:-Q Ser un fumador

:-? Fumar amb pipa

@= Estar a favor de la guerra nuclear

:-9 Llepar-se els llabis

.-) Ser “tuerto”

,-) Ser tuerto picant l'ullet

:-~) Estar encostipat

:*) Petonets

@--->--- Una flor

ANEX 3

GLOSSARI

ARPANET: És una abreviació de Advanced Research Projects Administration Network, el sistema de xarxa informàtica del qual va naixer l'Internet. ARPANET començà en 1969 com un experiment del Ministeri de Defensa dels EE.UU. que probaba les xarxes de comunicació per mitjà de paquets d'informació.

Protocol: Son unes normes que son utilitzades per dos ordinadors per tal de comunicar-se.

Xarxa: Dos o més ordinadors connectats uns amb els altres utilitzant un protocol.

Servidor: Ordinador que tracta les peticions de dades, correu electrònic, la transferència de fitxers i altres serveis de xarxa realitzats per altres ordinadors (clients).

Portal: És un lloc web amb gran quantitat d'informació, al voltant d'una gran varietat de temes. La majoria d'ells ofereixen e-mail gratuít, xat, botigues virtuals, la possibilitat d'enviar missatges a telèfons mòbils, notícies d'última hora, esports, jocs on-line, *etc.

Proveïdor: també anomenat servidor és l'empresa que et connecta a Internet. Poden ser de pagament o gratuïts.La diferència fonamental entre els proveïdors existents, és la velocitat que et connecten i la fiabilitat de la connexió. Del tipus de proveïdor elegit depèn, per exemple, el temps que tarde una pàgina en visualitzar-se, si la connexió es talla molt a sovint o no, etc

Html: Sigles de Hypertext Markup Language. L'HTML és el llenguatge informàtic utilitzat per a crear documents hipertext. L'HTML utilitza una llista finita de ròtuls, o tags, que descriu l'estructura general de diversos tipus de documents enllaçats entre si en el World Wide Web.

Hipertext: Hipertext es refereix a qualsevol text disponible en el World Wide Web que continga enllaços amb altres documents. Utilitzar el hipertexto és una manera de presentar informació en la qual text, so, imatges i accions estàn enllaçades entre si de manera que es puga passar d'uns a altres en l'ordre que es desitge.

Tag: Codecs de format utilitzats en documents HTML que donen instruccions al navegador sobre la presentació de text i de gràfics en una pàgina web.

Gateway: Sistema de maquinari o programari que fa de pont entre dos aplicacions o xarxes incompatibles per a que les dades puguen ser transferides entre distints ordinadors. Les passarel·les s'utilitzen correntment amb els correus electrònics que circulen entre els llocs Internet i les xarxes privades, com America Online.

WWW: Literalment "teranyina mundial", més coneguda com web. Existeixen tres descripcions principals:

- Sèrie de recursos (Gopher, FTP, http, telnet, Usenet, WAIS, i altres) als que es pot accedir per mitjà d'un navegador.

- Sèrie de fitxers hipertext disponibles en servidors del web.

- Sèrie d'especificacions (protocols) que permeten la transmissió de pàgines web per Internet.

Es pot considerar el web com una sèrie de fitxers de text i multimèdia i altres serveis connectats per mitjà d'un sistema de documents

Hipertext. Http (Hypertext Transfer Protocol) va ser creat en 1990, al CERN,

L'European Particle Physics Laboratory, a Ginebra, com a mitjà per a compartir les dades científiques a nivell mundial, de manera immediata i barata. Amb hipertext, una paraula o frase pot contenir un enllaç amb altre

text. Per a conseguir això, el CERN va desenvolupar un llenguatge de programació anomenat HTML, que permet enllaçar fàcilment amb altres pàgines o serveis al web.

Http són les sigles de HyperText Transfer Protocol, el mètode utilitzat per a transferir fitxers hipertext per Internet. Al World Wide Web, les pàgines escrites en HTML utilitzen l' hipertext per a enllaçar amb altres documents. Al accedir a un hipertext, passem a altra pàgina web, fitxer de so, o imatge.

La transferència hipertext és simplement la transferència de fitxers hipertext d'un ordinador a un altre. El protocol de transferència hipertext és el conjunt de regles utilitzades pels ordinadors per a transferir fitxers hipertext, pàgines web, etc. per Internet.

FTP: Sigles de File Transfer Protocol. És un mètode molt comú per a transferir un o més fitxers d'un ordinador a un altre. L'FTP és un mitjà específic de connexió d'un lloc Internet per a carregar i descarregar fitxers. Aquest programa va ser desenvolupat durant els començaments d'Internet per a copiar fitxers d'un ordinador a un altre. Amb l'arribada del World Wide Web, i dels navegadors , ja no cal conèixer els seus complexos comands; es pot utilitzar FTP al escriure l' URL a la barra de localització que es troba en la part superior de la pantalla del navegador. Per exemple, a l'escriure ftp/://nom.del.lloc/carpeta/nomdelfitxer.zip/ es transfereix el fitxer nomdelfitxer.zip al disc dur de l'ordinador. A l'escriure ftp/://nom.del.lloc/carpeta/ ens dona una llista amb tots els fitxers disponibles en aquesta carpeta.

Quan un navegador no està equipat amb la funció FTP, o si es vol carregar fitxers a un ordinador remot, caldrà utilitzar un programa client FTP. Per a utilitzar l' FTP, necessitem conèixer el nom del fitxer, l'ordinador al que resideix i la carpeta a la que es troba. Es pot disposar de la majoria dels fitxers mijançant "anonymous FTP", el que significa que es pot entrar a l'ordinador amb el nom d'usuari "anònim" i utilitzar l'adreça de correu electrònic pròpia com a contrasenya.

URL: Sigles de Uniform Resource Locator. És l'adreça d'un lloc o d'una font, normalment un directori o un fitxer, al World Wide Web i la convenció que utilitzen els navegadors per a trobar fitxers i altres serveis distants.

Ample de banda: L'ample de banda és la màxima quantitat de dades que poden passar per un camí de comunicació a un moment determinat, normalment mesurat en segons. Quant major siga l'ample de banda, més dades podràn circular per ella al segón.

Bit: Abreviació de binary digit, un bit és la unitat més menuda de dades que un ordinador pot manetjar. Els bits s'utilitzen amb distintes combinacions per a representar distints tipus de dades. Cada bit pot tenir un valor de zero o d' un.

Mòdem: Abreviació de Modulador/Desmodulador, un mòdem és un dispositiu que permet als ordinadors remots comunicar-se entre ells, transmetent i rebrent dades utilitzant les línies telefòniques.

Cercador: És un tipus de programari que crea índexs de bases de dades o de llocs web segóns els titols dels fitxers, de paraules clau, o del text complet d'aquests fitxers. L'usuari connecta amb un cercador i especifica la paraula o les paraules clau del tema que desitja. El cercador torna una llista de resultats presentats en hipertext.

TCP / IP: Són les sigles de Transmission Control Protocol / Internet Protocol, el llenguatge que regeix totes les comunicacions entre tots els ordinadors a Internet. El TCP/IP és un conjunt d'instruccions que dicten com s'han d'envíar paquets d'informació per distintes xarxes. També té una

funció de verificació d'errors per a assegurar-se que tots els paquets arriben a la seua destinació final en l'ordre apropiat.

IP, Internet Protocol, és l'especificació que determina cap a on són encaminats els paquets, segóns la seua adreça de destinació. El TCP, o Transmission Control Protocol, s'assegura que els paquets arriben correctament a la seua destinació. Si el TCP determina que un paquet no ha estat rebut, tornarà a enviar-lo fins que siga rebut correctament.

Taxa de transferència: És la quantitat màxima d'informació que pot transmetre un perifèric. Generalment es tracta dels mòdems. La unitat de mesura és el Kilobit per segón.

e-mail: Abreuviació d' Electronic mail. Consisteix en missatges, sovint sols amb text, enviats d'un usuari a un altre per mitjà d'una xarxa. El correu electrònic també pot ser enviat automàticament a diverses adreces.

Programari: És la part lògica o intangible de l'ordinador. Està composta pels programes de l'ordinador

Maquinari: És la part física o tangible de l'ordinador. Està composta per la Unitat Central i tots els perifèrics connectats a ella,

Usuari: Persona que utilitza l'ordinador per a treballar, jugar o navegar per internet, entre altres fins.

BIBLIOGRAFIA

Pàgines web visitades

• www.rincondelvago.com

• www.aulaclic.org

• www.mirc.co.uk/translations/catalan.html

• www.pangea.org/newscat.php

• www.andorra.ad/escola_andorrana/segona_ensenyanca_sta_coloma/Tema%20de%20centre%202000/noticies/Que%20son%20els%20Grups%20de%20Noticies.htm

• www.meliana.net/guia_mirc/smileys.html

• www.palosquemados.com/sugiere/smileys/smileys.htm

• http://www.internet.ad/PuntChat/QueEs.htm

Buscadors web visitats

• www.google.com/

• www.yahoo.com

• http://es.yahoo.com/

• http://ct.yahoo.com/

Llibres i revistes consultats

• Varis, Gran enciclopèdia catalana, ed. 62

• Alonso Àlvarez García, HTML Creación de páginas web, Anaya

• Apunts Esec

Usenet: És el nom que rep el servei mundial de "news". Vindria a significar "La xarxa dels usuaris", i no està centralitzada ni controlada per cap organització.

WYSIWYG:What you see is what you get: El que veus és el que obtens, és adir, el que veus per pantalla és el que es visualitzarà en el resultat final.

- 1 -