HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'ESPANYA

TEMA 1: LA DEFINICIÓ D'AMÈRICA I LA INSERCIÓ DEL NOUS CONTINENT A EUROPA

Per Europa, va canviar sobre ella mateixa perquè

• A finals del segle XV el mon era Europa, part d'Àfrica i Àsia (que era un territori mític d'on arribaven moltes coses), sent Europa el centre del mon pels europeus però no pels altres

• Des del “descobriment” Amèrica feta per part de la monarquia hispànica i en menys quantia Portugal però al temps s'afegiren francesos i anglesos. Els colònies del nou continent, no foren importants fins a la segona meitat del segle XIIX, una volta s'independitzaren els 13 colònies del nord

Als descobridors els va sobtar la riquesa

• Material

• Natural i per això va quedar com al continent de la natura per sempre i no com al continent de la civilització, sent açò un element clau per entendre la trobada europea amb Amèrica

Al descobrir que el continent estava habitat per criatures que de vagades no vivien a les ciutats i per tant no estaven civilitzats , sent bàrbars. Fins que el papa no va aclarir que eren humans i èssers animats, era un gran repte per Europa.

Va canviar la idea sobre ella ja que

• La imatge de Europa de ella mateixa perquè la identitat europea tenia un altre a partir de qui definir-se, sent la colonització i el imperialisme els elements claus per entendre Europa

• De ser el continent europeu una economia basada a l'agricultura i la manufactura però amb el descobriment va haver una transformació per la gran quantitat de recursos que va moure i van arribar

Va haver 2 grans moments del impacte cultural foren

• El humanisme del segle XVI perquè és vegueren front a un altre

• La il·lustració

LA IL.LUSTRACIÓ

Fou un altra forma de interrogar-se.

Els seus trets bàsic foren

• La raó com instrument de modernitat

• La idea de progrés sempre cap endavant i per millorar

• La ciència, tenint confiança amb ella

Transformaren el mon pels plantejaments universalistes on els valors morals servien per tots però amagaven l'etnocentrisme perquè els valors universals eren els francesos perquè els il.lustrats destacats eren francesos.

Respect del altre tenia molt poca corretja perquè la capacitat de comprensió era molt curta respecte del altre, sent un exemple el pensament de Buffon que creia que el continent americà era el més recent i per tant no podia desenvolupar-se res bo entre altres coses perquè l'havien descobert i colonitzats hispànics.

A partir del segle XIIX l'altre va passar a definir-se com a orient sent un concepte femení que devia de ser conquerit per l'element masculí que era occident, considerant-se Espanya com a orient cosa a la que va ajudar la dominació musulmana.

Amèrica era considerada com una cosa extranya.

AMÈRICA O LES AMÈRIQUES

La visió de una Amèrica del nord i de iberoamericà és va donar als segles XIIX i XIX pel creixement i el desenvolupament fins vorer els Estats Units com una cosa independent però no és un fet geogràfic.

A d'açò ha ajudat la teoria del excepcionalisme nord-americà on Estats Units és veia des de la creació fent una autointerpretació on és consideraven un país peculiar per les seves característiques pròpies,

Interpretant-se els nord-americans a ells mateixos com a escollits per deu, a les seves terres és posaren en pràctica els ideals republicans o de igualtat, sent un model per la resta de la humanitat.

Per tot açò, el continent americà és veia com una cosa dels Estats Units segons la doctrina Monroe i per tant els europeus no devien intervenir.

Actualment, els Estats Units no són Europa, havent una gran diferència entre el nord i el sud del continent americà veient-se Canada com un apòsit dels Estats Units menys el Quebec.

Hi ha que reflexionar sobre la imatge d'Amèrica al llarg del temps.

Cap denominació és única ja que depèn de qui la definixa.

El panamericanisme presenta al nou continent com a una unitat però aquesta visió va fracassar després de la independència americana.

Els americans indígenes no pensaven que vivien a un mon unificat i si de cas, maies o asteques és consideraven el centre del mon però no és sabia l'extensió del seu territori.

A l referir-se a les pluralitats, l'autor s'oblida de la població negra sent una població important a tot el continent al igual que altres poblacions com els llatins.

EL XOC DE CIVILITZACIONS

Per Huntington, occident és Europa i els Estats Units però la resta del continent, no.

Al seu segon llibre afirma que Estats Units no és multicultural perquè si ho afirma, pot ser causa de conflictes a causa de les fractures.

Al 1989 havia caigut el mur i al 1991 va caure l'URSS, acabant així la guerra freda i per tant, l'enfrontament fou guanyat pels Estats Units cosa que va provocar unes noves relacions internacionals ja que sols hi havia una potència militar.

Estats Units als anys 80 va haver un creixement de corrents conservadores (republicanes) sent R. Reagan el iniciador de la segon guerra freda anomenada “la guerra de les galàxies”.

Posaren en pràctica els nord-americans la seva victòria a la primera guerra del Golf quan va haver una coalició liderada pels Estats Units que els va fiançar com a la única potència militar sent un canvi important a les relacions després del conflicte, escrivint-lo després de la guerra.

Fou una guerra adreçada contra un país musulmà de govern laic, argumentant Huntington que el xoc de civilitzacions és produïa entre

• Occident

• El mon musulmà

L'atemptat del 11 de Setembre a les Torres Bessones és va interpretar com la confirmació del pensament de Huntington al interpretar-se com un atac als valors occidentals. La seva tesi és que els conflictes estaran causats per raons culturals, fonamentalment produint-se entre les nacions i els diferents grups de civilitzacions (definides per la cultura).

La tesi del article afirma que els conflictes seran causats per raons fonamentalment, fonamentalment entre les nacions i les diferents civilitzacions que ell defineix per elements culturals.

EL PROPER MODEL DE CONFLICTE

La política mundial està entrant a una nova fase i per això els intel·lectuals han expressat classe de visions sobre el futur com

• La decadència dels estats nacionals a causa de les tensions entre el tribalisme i la mundialització

• El fi la història

• Etc.

Quasi tots copsen els aspectes de una realitat emergent però ignoren una veritablement central com les de caire cultural que en opinió de Huntington seran les causes fonamentals de conflictes sent els principals entre les nacions i els grups de diverses civilitzacions, dominant per ell el xoc de civilitzacions la política mundial, sent les línies de fractura les batalles del futur.

Opina que l'enfrontament de ls civilitzacions serà la última fase de l'evolució del conflicte al mon modern. Opina que des de la pau de Wstfalia els conflictes han tingut diferents fases

• Des de la Pau de Westfalia fins la revolució francesa foren majoritàriament entre prínceps per sobretot, incrementar el territori que controlaven

• Des de la revolució francesa fins a la I Guerra Mundial foren entre nacions

• Des de la I Guerra Mundial fou entre idelogies, incorporant-se des de la guerra freda la lluita entre els Estats Units i l'URSS

Aquestes són lluites entre la propia civilització occidental però acabada la guerra freda, sortiren de la civilitzaciò occidetal al ser entre occidentals i no occidentals

LA NATURA DE LES CIVILITZACIONS

Durant la guerra freda el mon estava dividit al

• Primer mon

• Segon mon

• Tercer mon

Però actualment te més sentit no agrupar-los per criteris econòmics, polítics o de desenvolupament econòmic sinó segons la seva cultura o civilització.

L'autor defineix com a civilització a entitats culturals formades per cultures amb diferents nivells de heterogeneïtat cultural, tenint trets que permeten diferenciar-les entre elles i per tan, la civilització és un grup de persones més grans amb un nivell cultural de persones més ampli amb elements comuns com

• La llengua

• La història

• La religió

• Les costums

• Les institucions

• La autoidentificació subjectiva de les persones

Poden incloure a grans nombre o un petits grup de persones.

Una nació pot incloure a diverses estats nacionals o sols una, com el Japò.

Les civilitzacions és barrejen i és solapen, sent entitats significatives i dinàmiques .

Els occidentals tendeixen a veure als estats nacioals com als principals protagonistes als afers mundials.

PERQUÈ XOQUEN LES CIVILITZACIONS?

Al futur la identitat de civilutzació serà cada vegada més important, havent interaccions entre 7 o 8 civilitzacions

• L'occidental

• La confuciana

• La japonesa

• La islàmica

• La hinduista

• L'eslaca-ortodòxa

• La llatinoamericana

• L'africana possiblement

Les línies de fractura seran motius de conflicte per

• Les diferències entre elles com a producte dels segles, sent la més important la religió. Les persones de cada civilització tenen diferents formes de veure les relacions. Però les diferències no impliquen necessàriament el conflicte i el conflicte, no implica necessàriament la violència

• Les interaccions entre les civilitzacions intensifiquen la consciència de civilització com mostra la reacció nord-americana negativa front a les inversions japoneses o la immigració nord-africana que genera hostilitat entre els francesos. Les interaccions posen en relleu la consciència de civilització de la gent a banda de reforçar les diferències i les antipaties. És un argument vàl.lid en cas de ser descriptiu ja que el contacte està generant una consolidació dels tòpics a causa de no ser una interacció reial

• Els processos de modernització econòmica i de canvi social estan allunyant a la gent de les antigues identitats locals a banda de debilitar les identitats nacionals. Aquest buit l'ha omplert la religió que normalment és qualifica com a fonamentalista. A la majoria de països i de les religions, les persones fonamentalistes actives són joves universitaris, tècnics de classe mitjana, professionals i persones dedicades als negocis. Hungtinton considera que les nacions pdoen desaparèixr al no adaptar-se als nous hàbits però realment no és deviliten sinó que és transformen. L'autor destaca que açò provoca un rebuig a la modernitat, com els fonamentalismes i per tant, per ell tot rebuig la modernització és fonamentalisme

• L'augment de la consciència de civilització és veu reforçat pel paper dual occidental ja que està al apogeu del seu poder però a les civilitzacions no occidentals hi ha un fenomen de retorn a les arrels produint-se açò per un procés de des-occidentalització i indigenització de les elits ja que al passat les seves elits estan formades per persones compromeses amb occident però la resta de població estava profundament impregnada de la seva indígena

• Les característiques i les diferències són menys mutables i per tant, més difícils de pactar i resoldre que les polítiques i econòmiques. La religió discrimina les persones de forma precisa. Les identitats són fonamentalment construïdes

• El increment les regionalisme econòmic i probablement continuara creixent la importància dels blocs econòmics regionals, sent un factor per intensificar la consciència de civilització. Aquest procés econòmic sols pot tenir èxit quan està arrelat a una civilització comuna. Les diferències dificulten la regionalització com li passa al Japó al est asiàtic ja que el Japó és una civilització única en si mateixa. la cultura i la religió són la base de l'organitzaió per la Cooperació Econòmica que reuneix 10 països musulmans no àrabs. És un argument econòmicament reial

Com la gent defineix la seva identitat en termes ètnics i religiosos, probablement és veura com una relació entre ells i nosaltres.

La manifestació de les identitats i els antipaties tradicionals s'ha facilitat pel fi de la guerra freda.

La proximitat geogràfica facilita les reivindicacions territorials contraposades.

Els esforços occidentals per promoure els seus valors democràtics i liberals com a valors universals, per mantenir el seu predomini militar i per promoure els seus intessos econòmics provoca respostes contràries d'altres civilitzacions.

Els governs i els diversos grups intentaren cada vegada més mobilitzar el seu suport apelant a la religió i la identitat de civilització comunes.

El xoc de civilitzacions pensa que és produira a 2 nivells

• Micronivell al llarg de les línies de fractura pel control del territori

• Macronivell entre les civilitzacions rivals

LES LÍNIES DE FRACTURA ENTRE LES CIVILITZACIONS

Les línies de fractura entra les civilitzacions estan substituint als límits polítics i ideològics de la guerra freda.

Al desaparèixer la guerra freda, va reaparèixer la divisió cultural d'Europa entre la cristiandat occidental amb la ortodoxa i la islàmica sent el seu límit el oriental de la cristiandat occidental al 1500.

Als Balcans aquesta línia coincideix amb la frontera històrica entre el imperi dels Habsburg i l'otomà dividint

• Els pobles del nord i del oest són protestants o catòlics, gaudint els del oest de una situació econòmica millor que els països del est, podent gaudir de una política econòmica comuna i de la consolidació dels sistemes polítics democràtics

• Els pobles del sud i l'est són ortodoxes o musulmans pertanyeren al imperi otomà o tsarista. Menys avançats econòmicament, semblem menys inclinats a desenvolupar sistemes democràtics estables. Pel ell el Teló de Vellut e3 la cultura ha substituït al d'Acer de la ideologia com a més important línia divisòria d'Europa

Després de la segona guerra mundial els països occidentals és retiraren per la descolonització però segueix depenent dels països dels Gol Pèrsic pels seus recursos naturals, culminant al 1990 amb la Guerra del Golf Pèrsic a partir de la qual la planificació de l'OTAN està cada vegada més orientada cap a les amenaces potencials i la inestabilitat al llarg de la seva “franja sud”, sent poc probable que aquesta interacció militar de segles decaigui.

Molts països àrabs estant assolint nivells dedesenvolupament econòmic i social a les quals les formes autoritàries de govern són poc adequades i per tant, hi ha esforços per introduir la democràcia de forma cada vegada me´s enèrgica, sent els principals beneficiaris els moviments islàmics perquè Huntington creu que la democràcia ocidental enforteix a les forces polítiques antiocidentals.

El gran increment de població musulmana ha generat una immigració que ha fet que la interacció entre el islam i occident siga vista per tots 2 com a un xoc de civilitzacions.

Els conflictes al llarg d'aquesta frontera són

• La modernització d'Àfrica i la extensió el cristianisme augmenten les possibilitats de violència al llarg d'aquesta línia de fractura

• A la frontera nord del islam han esclatat cada vegada més conflictes entre ortodoxes i musulmans

• La religió reforça el ressorgiment de les identitats ètniques i revifa les pors russes a les seguretat de les fronteres del sud

• El conflicte entre musulmans i hindús és manifest

• Disputes territorials xineses amb els seus veïns

• Diferències cada vegada més grans entre la Xina i els Estats Units

Les interaccions entre les civilitzacions varien molt quant a la mesura en que és probable que estiguin caracteritzades per la violència.

El conflicte ètnic és cada vegada més freqüent i més violent entre les diferents civilitzacions.

EL REAGRUPAMENT DE CIVILITZACIONS: LA SÍNDROME DE UN PAÍS DIFRENT

Els grups o estats que pertanyen a una mateixa civilització implicats contra membres d'altres civilitzacions volen aconseguir el suport d'altres membres de la seva civilització fent una comunitats de civilitzacions que substitueix les consideracions de ideològiques polítiques i del tradicional equilibri de poder com a base principal per la cooperació i les coalicions.

Aquest fenomen és pot veure a

• La guerra del Golf Pèrsic on els moviments fonamentalistes islàmics donaren un suport universal al Iraq i per això, S. Hussein va abandonar el nacionalisme àrab per intentar definir el conflicte com una guerra de civilitzacions. El reagrupament de importants sectors de les elits i de la població per suportar al líder iraquià va fer que els governs àrabs a la coalició contrària al Iraq moderaren les seves activitats i suavitzaren les seves declaracions. Per la guerra, els governs àrabs és distanciaren dels posteriors esforços occidentals per presionar a Iraq

• El síndrome del país parent va aparèixer a alguns conflictes de l'antiga Unió Soviètica perquè una vegada acabada aquesta realitat política, les consideracions polítiques foren substituïdes per les religioses

• Per la lluita de l'antiga Iugoslàvia, els occidentals manifestaren el seu suport pels musulmans bosnians, sent aquesta guerra el equivalent emocional de la lluita contra el feixisme a la guerra civil espanyola

Els conflictes entre els grups de una mateixa civilització són menys intensos al reduir la possibilitat de violència.

El reagrupament limitat fins ara, anira creixent veient a aquest procés els mitjans de comunicació l'oportunitat per mobilitzar el suport de les masses i per pressionar als governs indecisos.

OCCIDENT CONTRA ELS ALTRES

Avui occident està al màxim del seu poder respecte d'altres civilitzacions, sent els conflictes entre els països occidentals inevitables però el seu poderiu militar no te comparació menys de Japó econòmicament ja que els països occidentals dominen les institucions polítiques i defensives internacionals i junt amb el Japó, les institucions econòmiques internacionals.

Entre tots ells les relacions són molt estretes menys als països menors i majoritàriament, no occidentals.

Occident està usant les institucions internacionals, el poderiu militar i els recursos econòmics per governar el mon per mantenir el seu domini, sent una visió dels països no occidentals.

Una part important de la cultura occidental ha impregnat a les resta del mon però tenint poc ressò a la civilització

• Japonesa

• Islàmica

• Hindú

• Budista

• Ortodoxa

Aquesta difusió provoca una reacció contra el “imperialisme dels drets humans” i una reafirmació dels valors indígenes.

Políticament les diferències més manifestes estan entre els Estats Units i d'altres potències occidentals per induir altres pobles a adoptar les idees occidentals (democràcia i drets humans).

Probablement l'eix central de la política mundial siga els conflicte entre occident i els altres amb les respostes no occidentals al poder i els valors occidentals, podent adoptar 3 formes diferents

• L'aïllament com Birmània o Corea del sud

• Pujar al tren de les relacions internacionals i acceptar els seus valors i isntitucions

• Intentar contraposar el propi poder econòmic i militar cooperant amb altres societats civilitzacions no occidentals contra occident

ELS PAÏSOS ESCINDITS

Els països amb un gran nombre d'habitants de civilitzacions diferents són candidats al desmembrament com Iugoslàvia però altres països tenen un nivell raonable d'homogeneïtat cultural però estan dividits per la qüestió de si la societat pertany a una civilització o un altra.

Els seus líders segueixen una estratègia de pujar al tren però la història, la cultura i les tradicions dels seus països no són occidentals com són

• Turquia que va sol·licitar entrar a la Unió Europea

• Mèxic ha deixat de definir-se en oposició als Estats Units al intentar imitar-los a través del Tractat de Lliure Comerç Nord-Americà. Els seus líders amb redefinit la identitat mexicana i han introduït les reformes econòmiques fonamentals

Els elements significatius de la societat és resisteixen a la redefinició de la identitat del seu país.

Pels Estats Units, Mèxic és el país escindit més proper però el més important és Rússia ja que Ieltsin va adoptar els principis i els objectius, intentant fer un país normal i part d'occident però la població està dividida per aquesta qüestió.

Per redefinir la seva identitat com a civilització, un país escindit ha de complir 3 craacterístiques

• La seva elit política i econòmica generalment donen suport i senten entusiasme per l'opció

• La població ha d'estar d'acord amb la redefinició

• Els grups dominants de la civilització receptora han d'estar desisjosos de rebre els elements redefinits

El conflicte entre democràcia liberal i marxisme-leninisme comparteix un objecius últims de llibertat, igualtat i prosperitat.

LA CONNEXIÓ CONFUCIO-ISLÀMICA

Els obstacles

EL XOC DE IGNORÀNCIES

Said exposa que la teoria de Huntington és la guerra freda però canviant als protagonistes als qui s'enfronta occident ja que el nou enemic és l'islam però fent-ho a costa de convertir les identitats i les civilitzacions al que no són.

Per ell, les etiquetes de orient i occident el que fan és no ajudar-nos a situar-nos al mapa.

Creu que els afirmacions culturals no són suficients per definir a una civilització perquè no és un concepte tancat i estàtic ja que les cultures tenen intercanvis entre elles. Huntington i altres persones com ell pensen que com el islam està al centre del perill, estant oblidant-se les records de les primeres conquestes àrabs i islàmiques que sempre han estat a Europa.

1

4