Articles

Les opinions que he pogut recollir sobre la immigració i les notícies que s'han produït al seu entorn les he classificat i comentat. El comentari de cada notícia (o grup de notícies sobre el mateix tema amb una opinió semblant) està estructurat de la següent manera:

• Localització: on explico quan i on he trobat la notícia.

• Resum: on resumeixo el contingut de la notícia.

• Comentari: on comento l'opinió sobre el tema que pugui reflectir la notícia (si és que hi ha opinió), i on comento el meu parer sobre el fet explicat per la notícia.

1er article:

Localització: Aquest article es pot trobar a una pàgina web anomenada “Inmigración en España”, l'adreça de la qual és www.knowin.es/immigrat/index.htm. El va escriure el senyor David R.Vidal el febrer de 1998.

Resum: En aquest article se'ns mostren els diferents mètodes que pot utilitzar un immigrant per legalitzar la seva situació un cop ha arribat a Espanya. L'article reflexa la gran dificultat que tenen aquestes persones per sortir de la il·legalitat. Hi ha moltes traves legals que limiten a casos molt concrets els que estan en condicions d'obtenir la residència. Això és una manera de regular la entrada d'estrangers al nostre país.

Comentari: Són tan poques les opcions que tenen els immigrants per obtenir els permisos de residència quan arriben a Espanya que aquests estan gairebé condemnats a viure en la il·legalitat. La Constitució espanyola està pensada per regular l'entrada d'immigrants, cosa que enlloc de provocar que es desdiguin d'intentar entrar a Espanya, fa que hi entrin igualment però que hi resideixin sense papers.

2on article:

Localització: Aquest altre article va ser publicat al diari “Avui” el dia 25 de setembre de l'any passat en la secció “Editorial”. També he trobat dos articles més que parlen d'aquest tema i que reflecteixen el fet de la mateixa manera (i la mateixa opinió): un publicat el 24 de setembre al diari “El País”, i l'altre publicat el mateix dia a “La Vanguardia”.

Resum: La primera part d'aquest ens explica la tràgica notícia de la mort d'una immigrant nigeriana, Semira Adamu, a Bèlgica, a causa dels mals tractes de la policia d'aquell país. La noia va morir quan els policies li van tapar la boca amb un coixí per que callés, en un últim intent d'evitar l'expulsió. Semira havia anat a Bèlgica demanant asil polític perquè els seus pares l'obligaven a casar-se amb un polígam de 65 anys (ella en tenia 20).

Després l'article profunditza explicant que l'allau d'immigrants provinents d'Àfrica és un gran problema de la majoria de països Europeus. També reclama que els governs podrien posar més interès en aconseguir que els immigrants rebessin un tracte més digne i humà.

Comentari: L'actitud que adopten els països europeus en front de l'arribada en massa d'estrangers és errònia. El tractament que es dóna a aquestes persones és sovint inhumà i rossa, per no dir que traspassa, els límits de la legalitat. El cas que ens reflexa aquest article és un més dels nombrosos casos que es donen degut al tracte que reben els immigrants. No són fets aïllats quan veiem pels noticiaris com uns policies apallissen a un immigrant, o com utilitzen mètodes violents per fer-los fora del país (com el del coixí).

3er article:

Localització: L'article està extret del diari “El Periódico de Catalunya”. Probablement fou publicat cap a finals de setembre.

Resum: Aquest article ens reflexa l'opinió de Herman Boon, el capellà catòlic de l'aeroport de Brusel·les, sobre la mort de Semira Adamu, la nigeriana morta pels violents mètodes de la policia (fou asfixiada amb un coixí quan intentaven fer-la callar). D'aquest tràgic incident també ens en parla l'article anterior, tot i que l'opinió de l'autor és ben diferent que la del capellà.

Comentari: El religiós diu que la noia morta s'inventava històries per tal de poder allargar el seu temps d'estada a Bèlgica. També sosté que no existeixen maltractaments en els Centres d'internament (els centres d'internament són aquells llocs on l'immigrant resideix fins que és retornat al seu lloc d'origen). Herman afirma que la desinformació sobre el cas és “escandalosa” i que la violència no es dona per part dels policies sinó que bé del col·lectiu contra les expulsions. Aquesta és una altra manera de veure aquest problema. Aquest tipus d'opinions es basen en la idea de que són els immigrants els que provoquen la situació de violència cap a ells.

4rt article:

Localització: L'article va ser publicat al diari “El Periódico de Catalunya” un dia de finals de setembre (posterior al dia 24) de l'any 1998.

Resum: La notícia ens explica com un gendarme holandès de 23 anys va violar a una dona equatoriana de 32 a l'aeroport de Schiphol (Amsterdam), quan aquesta esperava ser repatriada. Durant el trasllat, el guàrdia va conduir a la dona a un lavabo, on la va violar. La dona també es va queixar pel tracte que havia rebut després de ser violada, quan va ser enviada a un hospici per immigrants il·legals que esperen ser repatriats.

Comentari: Aquest cas és un més dels molts que es produeixen de mals tractes a immigrants. La seva situació d'il·legalitat fa que molts cops aquests fets no arribin a ser denunciats, ja que al fer-ho s'estan descobrint i corren el risc de ser repatriats. La notícia també posa de manifest les males condicions en que es troben els centres d'internament per a immigrants que esperen ser repatriats.

El racisme és un factor que també influeix en el tracte que es dóna als immigrants. El gendarme que va violar a la dona equatoriana segurament no ho hauria fet amb una dona blanca sense papers.

5è article:

Localització: La notícia va aparèixer el dia 24 de gener a el diari “El Periódico de Catalunya”, en l'apartat de societat.

Resum: Ens explica la situació en que es troben els immigrants quan tenen algun problema de caràcter sanitari. Diu que les ONG exerceixen de pont entre els immigrants il·legals i els centres hospitalaris, ja que si els “sense papers” acudeixen per ells mateixos a l'hospital se'ls hi reclama la cartilla i se'ls hi nega l'atenció. La notícia afegeix, però, que el ser atesos o no depèn de la caritat del funcionari que rep a l'immigrant.

Comentari: Segons aquest article la situació dels immigrants pel que fa a aquest tema és bona, doncs ens parla d'uns 2000 immigrants sense documentació atesos per la sanitat pública. La situació, però, és reflectida de diferent manera per un altre article que comento posteriorment (6è article). La funció que fan les ONG en aquest camp és molt meritòria. Crec que és bastant trist que la decisió de ser o no ser atès depengui de la “bona voluntat” de la persona de l'hospital a qui es dirigeixi l'immigrant.

6è article:

Localització: Aquesta notícia es publicà al diari “El Periódico de Catalunya” el dia 26 de gener. Els dies 28 i 30 també es publicaren en el mateix diari algunes notícies sobre el tema. El dia 30 del mateix mes també se'n publicà una, del mateix tema i opinió, al diari “El País”.

Resum: La notícia en qüestió ens informa de les queixes efectuades pel PSOE en relació a les suposades ordres donades per l'Insalud de no atendre a aquelles persones que no disposin de la cartilla de la Seguretat Social. Això fa que els immigrants sense documentació i els ciutadans que no portin la cartilla es quedin sense l'atenció sanitària pública. La legislació vigent diu que tots els residents a Espanya han de rebre assistència sanitària gratuïta, cosa que, segons el partit socialista, no s'està complint.

Dins de la notícia en trobem inclosa una altra que ens explica que el sistema sanitari d'Itàlia i de França també discrimina als immigrants.

Comentari: Aquest article posa en dubte les optimistes dades que ens oferia el mateix diari 2 dies abans (notícia comentada anteriorment), on es deia que la Seguretat Social atenia sense problemes les persones sense papers.

Si aquesta violació de la llei és certa (ja que la llei diu que la sanitat pública ha d'atendre a totes les persones residents a Espanya) vol dir que ens trobem davant d'una situació de discriminació injustificada. Crec que l'atenció sanitària hauria de ser igual per a tothom, i amb més raó si la llei diu que ha de ser així.

Aquesta situació de falta d'atenció també la pateixen els fills d'immigrants. Aquest només són atesos en cas que el seu problema sigui una urgència. Si no ho és, la seva atenció està supeditada a la bona voluntat i a la caritat del funcionari que l'atengui. El PSOE també reclama a l'INSALUD que la situació legal dels pares de l'immigrant no influeixi en el seu tractament.

7è article:

Localització: Aquest article va sortir publicat al “Periódico de Catalunya” el dijous 28 de gener, en l'apartat de societat.

Resum: Ens explica que el Govern posava permisos de treball a disposició dels immigrants. També ens narra els problemes que hi va haver en aquelles delegacions del govern on s'entregaven les sol·licituds per obtenir aquests permisos. Durant les cues per recollir-los es produïren incidents als quals la policia respongué carregant amb contundència. Les aglomeracions foren degudes a la necessitat que tenen aquesta gent d'obtenir els permisos, a la falta d'organització per part de les delegacions i al retard amb el que aquestes obriren.

Comentari: La situació dels immigrants il·legals és tan desesperant que aquests fan tot el possible per abandonar-la. Un permís de treball, dels que atorga el ministeri, significaria per aquestes persones una millora substancial de la seva qualitat de vida.

També cal condemnar l'actuació dels policies contra els incidents que es produïren a les cues. La contundència emprada pels agents fou innecessària i injustificada.

8è article:

Localització: La notícia va ser publicada el divendres 29 de gener a “El Périódico de Catalunya”. L'endemà, el diari “El País” publicà una notícia de característiques semblants.

Resum: La notícia ens informa que l'INSALUD ha decidit donar la targeta sanitària a els fills dels immigrants il·legals. Aquesta notícia és conseqüència de la comentada en el 7è article, on el PSOE es queixava de la falta d'assistència que reben aquests infants.

L'article manifesta que la Delegació del Govern a Andalusia va negar que la policia actués amb violència en les cues on els immigrants esperaven per aconseguir un permís de treball (fet explicat en el 8è article). També diu que la Taula d'immigració de Jaén va acusar a Tomás García, director provincial de treball, de fomentar el rebuig social dels immigrants, perquè va qualificar com “una mica idiota” el fet d'admetre treballadors estrangers quan hi ha molt espanyols sense feina.

Comentari: Ja era hora que l'INSALUD acceptés atendre als fills dels immigrants il·legals, encara que això comporti algunes contradiccions legals. Tot i això, l'endemà de publicar-se aquesta notícia el mateix diari en treia una altra en que es deia que Sanitat va rebutjar un nen amb càncer per tractar-se d'un fill d'immigrants il·legals.

En la notícia també veiem un exemple de les persones que són de l'opinió de que els immigrants treuen la feina als espanyols. És trist, però, que una persona d'aquestes, el senyor Tomás García, ocupi un càrrec públic com el de Director provincial del treball, des d'on pot perjudicar l'accés dels immigrants a un contracte de treball..

9è article:

Localització: Aquesta notícia va ser publicada pel “Periódico de Catalunya” el dimecres dia 27 de gener.

Resum: La notícia que ens explica aquest article és la exigència per part del Consell d'Europa de que Espanya canviï la seva Constitució, per tal de garantir la igualtat de tots els individus subjectes a la seva jurisdicció. Aquest organisme també denuncia les discriminacions que es produeixen a gitanos, africans i àrabs en l'accés al treball, a l'habitatge, i a la justícia.

El Consell d'Europa també posa de manifest els buits legals que existeixen a la hora de fer front a les organitzacions d'extrema dreta, les racistes, i les xenòfobes i neonazis.

Comentari: La denúncia del Consell d'Europa evidencia la gran quantitat de racisme que podem trobar a Espanya. Aquest racisme, present en molts ciutadans que creuen que els immigrants el estan robant la feina, també es manifesta en el cos de policia. La policia, que teòricament és l'encarregada de l'orde constitucional, és una més entre les que practiquen el racisme. El Consell posa en entredit moltes actuacions policials en les que diu que s'han produït discriminacions racistes.

CONCLUSIONS:

Opinió personal

La meva opinió personal és que el problema de la immigració no només resideix en la situació que els immigrants es troben al arribar aquí, sinó que el problema de fons ve de la situació (normalment dolenta) que hi ha al seu país d'origen. En molts casos aquesta mala situació és deguda a l'explotació que el país ric (el que rep els immigrants) ha fet sobre el seu país.

Molts dels immigrants arriben a Espanya per mitjà de xarxes organitzades que el que fan és aprofitar-se de la persona que vol entrar a Espanya, donant-li falses expectatives i escurant-li fins la última pesseta de la seva butxaca. Però el que es troben quan arriben aquí no és allò que els hi havien promès. Els immigrants arriben en una situació d'il·legalitat de la qual es molt difícil sortir-ne.

Com que no tenen papers, no poden accedir a un treball estable, cosa que els hi donaria la possibilitat d'adquirir una vivenda i fruir d'una vida en condicions. N'hi ha que han de recórrer a altres mètodes per subsistir, com la delinqüència. L'associació que es fa dels immigrants amb la delinqüència a petita escala, com ara els petits robatoris, ajuda a alimentar les teories racistes. Crec que tallant el problema en la seva arrel, que és el no tenir papers, aconseguiria solucionar en part aquest problema. Els immigrants s'acostumen a quedar al país encara que no tinguin la documentació pertinent i, per tant, si s'han de quedar igualment, és millor que ho facin d'una manera legal, cosa que les lleis del nostre país no permeten.

El immigrants s'agrupen en determinats barris on, segons el meu parer, s'aïllen, cosa que dificulta la seva integració en la societat. La seva situació s'agreuja amb el racisme dels altres ciutadans.

DESENVOLUPAMENT DEL TEMA

La immigració

La immigració és un fenomen produït generalment a causa de les diferencies de recursos entre dos espais geogràfics diferents (no tenen perquè coincidir amb les fronteres polítiques).

La immigració il·legal és i ha sigut sempre un dels grans problemes dels països europeus i és potser un dels de més difícil solució. El problema de fons és la mala situació dels països d'on provenen els immigrants. Aquests prenen la decisió d'emprendre aquest viatge per motius generalment econòmics. Pretenen guanyar diners durant un parell d'anys i després tornar al seu país per muntar un negoci amb els diners aconseguits. Però la realitat que es troben al arribar aquí es ben diferent a la que ells s'havien imaginat i normalment s'han de quedar a Espanya durant tota la seva vida.

Es calcula que a Barcelona hi ha uns 40.000 estrangers en situació legal, la majoria dels quals provenen del Perú (3.900) i del Marroc (3800). A Barcelona els immigrants representen un 2,86% de la població total, a Catalunya un 1,87% i a Espanya un 1,35%. El barri de Barcelona amb més percentatge d'immigrants és el de Ciutat Vella, amb un 7,5%. Però quan es parla d'immigració il·legal les coses canvien molt i les xifres, que es multipliquen, es fan molt més difícils de controlar.

Els immigrants que volen travessar la frontera paguen sovint quantitats desmesurades a xarxes organitzades que els prometen que ho faran amb èxit. La via per on entren més immigrants a Espanya és per l'estret de Gibraltar. Molts d'ells moren quan naufraguen les "pateres" amb les que intentaven arribar a Espanya. Si són enxampats per la policia espanyola seran ràpidament repatriats. Mentre esperen ser tornats al seu país s'allotgen als Centres d'internament. Allí també hi van aquells immigrants en situació irregular que no han obtingut el permís de residència o que no l'han aconseguit renovar. Aquests centres, al no estar sotmesos a una regulació com és el cas dels centres penitenciaris, es troben en unes condicions deplorables pel que fa a l'higiene i fan molt difícils les visites de familiars i amics. Si els immigrants detinguts tenen fills, aquests són enviats als Centres d'acolliment de la Generalitat, on perden el contacte amb els seus pares fins al moment de l'expulsió.

Per obtenir el permís de residència es necessita tenir un contracte de treball, cosa difícil d'aconseguir en aquesta situació d'il·legalitat.

En el quadre següent es reflecteixen els permisos de treball concedits des dels anys 1986 fins l'abril del 1995 a les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

INTRODUCCIÓ

He triat el tema de la immigració perquè crec que és un problema actual i un dels de més difícil solució. També l'he triat perquè trobo injusta la situació en que es troben els immigrants sense papers, i crec que els governs dels països afectats no fan res per tal de millorar-la. El tracte que reben aquestes persones és injust i a vegades inhumà.

El treball està orientat cap a la immigració il·legal i als problemes que comporta, problemes que crec que van fortament lligats al problema del racisme. En el treball no he tractat vessants del tema com la immigració urbana (del camp a la ciutat), la immigració legal, la que es produeix dins d'un mateix país,... sinó que m'he decantat concretament per la que es produeix entre països de diferents races i de manera il·legal.

ÍNDEX

• Introducció

• Desenvolupament del tema:

• La immigració

• Articles

• Conclusions (opinió personal)

• Bibliografia

BIBLIOGRAFIA

- “El Periódico de Catalunya”

- “La Vanguardia”

- “El País”

- Enciclopèdia Catalana, volum 8

- Les pàgines web següents:

• Instituto euromediterraneo de migraciones y asilo: (www.Isid.es/ongs/IEMA/)

• Jóvenes contra el racismo en Europa: (www.arrakis.es/ jre/)

• Catalunya Llibertats: (usuarios.intercom.es/cllibertats/)

• Instituto de migraciones y servicios sociales (www.seg-social.es/inserso/)

• Inmigración en España (personal3.iddeo.es/vjmillan/index_1.htm)

• Amnistia Internacional (www.pangea.org/ai-cat/)

• Inmigración ilegal: (www.ceuta.com/basico/c-inmigracion.html)