Tema 10: Els inicis de la recuperació lingüística

Bilingüisme i disglòssia

El bilingüisme es la possibilitat d'un individu d'emprar dues o més llengües a un mateix nivell. Aquesta definició serveix només per a un individu i no per a un estat.

El fenomen de disglòssia es dóna quan dues llengüeses reparteixen les funcions socials. Hi pot haver una llengüa més generalitzada que l'altra com a la situació imposta per el Dectret de Nova Planta provocant que els intel·lectuals escriguessin en castellà fins a l'arribada d'escriptors com Rubió i Ors o Aribau.

Situació socio-lingüística al segle XIX

En un principi el català continuà amb el seu procés de pèrdua de posicions degut per exemple a una alfebetització disglòssica. Altres fonts de discriminació del català foren l'ensenyança a les escoles o els mitjans de comunicació a sectors populars però a la guerra de Napoleó es reforça el sentiment de una llengua única. L'Estat volia impossar el castellà al teartre que era un àmbit popular i com a reacció els autors deixaven els papers més ridículs als personatges castellans.

A partir de l'any 1850 comença un procés de normalització bilateral:

I finalment es crea “L'associació protectora de l'ensenyança catalana”.

En el principat l'administració parlava castellà i els traballadors extrangers introduiren més el castallà.

En el País Valencià apareixen periòdics es català encara que no massa acurat.

A l'industria la situació és similaer però amb una major proximitat entre buergesia i aristocràcia i amb l'esglesia passà el mateix.

A les Balears per la condició illenca no es formà una clase buergesa però tampoc hi va haver una intenció de separació.

A Menorca encara restava la influència de la dominació britànica.

La Renaixença: llengua i ideologia

A la primera mitat del segle tyot continuà igual i només va ser reconegut el català com a llegua durant un cinc mesos de dominació francesa però l'esglesia sempre es va veure reprimida per tal de intentar fer desapareixer la llengua.

Amb el domini dels moderats es produeix la divisió de catalunya i l'eliminació del català i amb la continua caiguda de l'Antic Règim la nova aristocràcia admet la castellanització i amb aquets i altres fets sorgeixen els inicis dels ideals romàntics de la Renaixença.

Es pren la publicació de l'oda “La Patria” com a punt de partida i els jocs florals com a punt màxim.

Els escriptors catalans fixaren la seva actuació en els punts seguents:

1.- Reconstruir la història de l'Edat Mitjana.

2.- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.

3.- Recollir totes les llgendes i la poesia popular de la tradició oral.

4.- Codificar la llengua.

5.- Crear una literatura completa.

6.- potenciar les institucions existents i crear-ne de noves.

Cap a finals de segle la situació ja era prou bona com per poder esperar les primeres reivindicacions de la llengua i això arribà amb el projecte de autonomia presentat per la Unió Catalaniasta amb el nom de Bases de manresa.

El paper de les institucions

Els Jocs Florals

Es reinstauraren al maig de 1859 i foren aun peça clau a la recuperació de la llengua literària (només en català) i també sorgiren altres con els valencians però que no tengueren continuitat. Amb es temps es convertiren en la plataforma de llançament de les primeres publicacions periodístiques i el fet de la intenció de la publicació d'una obra recollint els premiats va obligar a la publicació d'unes normes (Projecte d'ortografia catalana i Ensaig d'ortografia catalana)

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Va ser una de les més dinàmiques institucions, va crear cinc càtedres i entre els seus membres més destacats trobam: Martí d'Eixilà (filòsof), Rubiò i Ors (filòleg i escriptor)...

Va ser una institució bilingüe amb la predominancia del castellà i va convocar concursos propis i va tenir publicacions pròpies com Ortografia de la llengua catalana.

L'Academia catalana

Es fundà a la celabració del Primer Congrés Catalanista però nasqué inviable per les discrepancies dels seus fundadors.

Els estudis sobre la llengua

La principal normalització es basà en l'ortografia gracies princpalment a la publicació de dues obres ( Gramàtica i apologia de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina). S'editaren també gramàtiques per tal d'elevar la llengua a la plenitud cultural i aquest sentiment de necessitat de normalització s'estengué per tot el país amb la conseqüent aparició d'obres relacionades.

Totes equestas feines havien de superar una dificultat: la realitat de que no sabien com s'havia de codificar una llengua.

La llengua literària i les polèmiques ortogràfiques

El català acadèmic

Els enfrontaments sorgiren a ran de la polèmica plantetjada a les pàgines del “Diario de Barcelona” i la reinstauració dels jocs florals. Existiren tres concepcions diferents:

“El català que ara es parla”

Tingué èxit arreu dels països catalans i els seus seguidors defensaven la existència de tantes varietats literàries com variants dialectals i el seu punt màxim es va donar cap a la dècada dels setanta sobretot a catalunya.

La campanya lingüística de “ L'Avenç”

És la primera revista modernista de Catalunya amb un gran èxit encara que desaparegué durant una temporada per motius econòmics i cap a finals dels vuitanta alguns autors la usaren per tal de donar a conèixer idees gramaticals. La campanya es desenvolupà en tres fonts diferents:

L'equip de “L'Avenç” volia aconseguir el següent:

Tot això possibilità la futura tasca de Pompeu Fabra.

Premsa i literatura

L'accés a la premsa fou lent però als anys vuitanta es dóna un gran augment pel dedig normalitzador de l'època. Destaquen nombroses revistes de dos tipus:

• De carácter popular i humorístic

• De caràcter cultural i literari

L'aportació literaria es distribueis en tres gèneres:

• Èpica (poesia): Gènere amb més adeptes de tots gracies a autors com Jacint Verdaguer

• Lírica (novel·la): Va ser el que més problemes va tenir per adaptar-se a la nova situació literària.

• Dramàtica (teatre): Va ser el gènere més popular de tots i va anar augmentant amb el temps en quant a qualitat i quantitat. Un autor molt destacat va ser Emili Vilanova, ...