Les actituds: gènesi i concepte

“Estructura cognoscitiva- emocional que canalitza la significació dels objectes i orienta el comportament envers els objectes “ - cognitiva -

“ Reacció avaluativa favorable o desfavorable cap a alguna cosa o algú” - conductista -

Components:

• Model unidimensional

• Model tridimensional sistema nerviós

Afecte verbal

Estímul actituds coneixement conjunt de creences sobre el tema,

persona

(individu, comportament accions manifestes sobre la

tema social,...) conducta

Funcions:

• Defensiva del jo

• Expressiva de valor o d'autorealització expressiva

• Instrumental, utilitària o adaptativa

• D'economia o coneixement

• Cognitius:

• De processament d'informació (codifica la informació en funció de l'actitud que tens)

• De valoració o recerca de noves informacions (valorem les coses)

• Participen en els records de la informació rellevant per l'actitud

Formació de les actituds:

• Familiarització o hipòtesi de la simple exposició: només pel fet d'estar exposat davant d'algú o alguna cosa això fa que aquesta familiarització construeixi una actitud determinada.

• Factors d'aprenentatge (reforçament i càstig en l'aprenentatge): les actituds són un producte del reforçament. Quan es penalitza una expressió tenim una actitud negativa i viceversa.

• Família, mitjans de comunicació: sobretot al ser petits

• Grups i formació d'actituds: Fins quin punt estar en un grup fa que ajustem les actituds del grup a les nostres pròpies.

• Teoria de la comparació social de Festinger (1954)

• Grups d'iguals (Hyman, 1942)

• Pertinença: grup del qual una persona és membre

• Referència: la persona voldria ser membre

Teoria: Les persones quan dubtem per comportar-nos, mirem la gent del voltant, alhora de forma actituds n'és una causa. Actuem en acció de les persones del voltant quan no sabem com actuar (Teoria de la comparació social)

Explicacions de la relació actituds- comportament:

• Els primers estudis sobre la relació actituds i comportament (La Pière, 1934). Féu un estudi amb xinesos: els restaurants els acceptaven en presència, per carta no.

• Teories sobre la coherència de les actituds.

• Teoria de la dissonància cognitiva de Festinger (1957): Sensació de malestar o incomoditat que experimenta una persona quan es troba amb què manté dues cognicions contradictòries. Exemple: si tens dues amigues i entre elles no es suporten et sents incòmode.

Festinger:

• Quan una reconeix la negació de l'altre: Si afirmo una haig de negar l'altre. Ex: si fumo, accelero la mort.

• Dues cognicions podrien fer que si no estan relacionades no es produeix l'estat de dissonància cognitiva. Ho pot semblar però que no estiguin directament relacionades, per tant, no hi ha incomoditat.

• La persona intenta corregir algun element per fer coordinar les dues cognicions negatives. Ex: fumar mata però mira percentatges. S'inclou una informació nova i hi ha un equilibri entre ambdues cognicions.

• Disminuir el pes d'una de les dues cognicions

• Teoria de l'acció raonada: el rol de les normes socials, les expectatives dels altres i la desitjabilitat social sobre la nostre conducta.

• Teoria de l'autopresentació: el paper o rol que té el fet de presentar-se d'alguna manera en realitzar un comportament referent a l'autoimatge.

• Teoria de l'autopercepció de Bern: Les nostres accions són autoreveladores, el que fem ens informem a nosaltres mateixos sobre com fem les coses, de les nostres actituds.

Factors que expliquen l'inconsistència

• Factors personals (caràcter, personalitat)

• Situacionals (la persona té clar el que pensa però no ho fa per la situació en que es troba)

• Metodològics (dificultats i limitacions de l'estudi psicosocial de les actituds)

• Factors de la teoria de l'acció raonada de Fishbein i Ajzen (expectatives i normes de la motivació)

Les actituds com a pràctiques lingüístiques i com a producte de la interacció

Les actituds com a pràctiques avaluatives que permeten “posicionar-nos” a favor o en contra de certes situacions.

• el rol del llenguatge, els valors i el context de les actituds

• Canvi de l'intrapersonal a l'interpersonal (interacció)

• Concepció de la persona com a agent

• Èmfasi en la interacció i la relació

L'actitud es construeix amb la interacció. Aquest modifica, modula l'actitud.

• el llenguatge com una pràctica de construir “versions” sobre el món

• Pràctica comunicativa i “constructora”

• Els discursos lligats a l'estructura social, les institucions, grups socials,...

• Context, variabilitat i consistència

El discurs com a:

• Conjunt d'idees, valors, opinions, etc. que s'articulen en pràctiques lingüístiques des de certes posicions institucionals.

• “Situat històricament”: a cada moment històric hi ha particularitats sobre alguna cosa.

• Es transmet i donen forma a “objectes” en relació a què és possible dir i què no, des d'on, per a qui, etc.

Anàlisi retòric = oratòria. Repertoris lingüístics: ventall d'idees que expressades de manera diferent recullen un mateix fons, mateixa idea.

• L'ESTUDI DE LA PERSUASIÓ A PARTIR DE LES ACTITUDS: MODELS D'EXPLICACIÓ

Persuasió:

Processos de creació, reforç o canvi d'actituds a partir de la comunicació.

El canvi d'actituds des del conductisme

• Credibilitat i atractiu font

• Manifestar la intenció d'influir

• El missatge

• El canal

• L'auditori

1. Estudis: la persona que dóna el missatge és atractiva si té algun efecte sobre el missatge. Tant el tema de ser atractiu i creïble influencia. L'atractiu de la font no és físic sinó d'utilitzar persones properes a tu perquè t'hi puguis identificar. Percebre com a sincer, efecte de convèncer.

2. A vegades dius les teves intencions, et volen creure i altres no. La impressió genera resistència. Però això depèn de la situació o com ho diguis.

3. Com es presenten els continguts: arguments favorables i/o desfavorables. Quan vols donar un missatge que has de presentar els arguments favorables, desfavorables o els dos? El fet de permetre un cert grau de crítica ___ a l'auditori a la contrarietat.

4. És millor dir directament una conclusió o argumentació final o no donar la conclusió clara així l'auditori arribi sol a la conclusió. Augmenta el potencial de persuasió.

Quan hi ha dos arguments dins el missatge: veure si es recorda més del primer lloc o el final, què recorda més la gent. Quan hi ha un ___ de temps ambdues informacions es recorda millor la última i al revés.

Es treballa si s'utilitza les emocions: com utilitzar la por (exemple els anuncis que mostren accidents de trànsit per agafar por)

5. Els estudis conductistes han generat: que és millor un tipus d'auditori implicat en allò que vas a explicar o no. Si la gent ja està interessada en allò és més fàcil que influeixin.

Quines característiques de les persones que vas a persuadir: gent amb autoestima alta té més resistència a la persuasió dels que tenen l'autoestima baixa.

Cognitivisme:

a) Des de la “dissonància cognitiva”

b) Model de la probabilitat de l'elaboració = les dues notes

c) El rol de les emocions

b) model que s'ha desenvolupat que diu que hi ha dos maneres de processar la informació: més superficial i menys superficial

Missatges persuasius

Superficialment Específicament

Utilitzant heurística Elaborant arguments

Exemple: Explicació llarga Motivació Capacitat cognitiu

sobre alguna cosa acabes

acceptant o si vas ràpid i tens

pressa dius que si.

c) el rol de les emocions

Emocions

Superficials Sistemàticament

Tècniques de submissió: de persuasió

• Peu a l'entrada de la porta

• Favor o compromís disfressat

• Demanda exagerada o “cop de porta a la cara”

1. Demana primer un favor petit, en demana després un altre de més gran i ho aconsegueix. Tenen la idea, les persones, que han cedit i fa que per coherència quan es demana el 2n favor les persones no són capaces de dir que no perquè cau bé als compradors. El 1r favor pot ser senzill. Les dues peticions han de ser de naturalesa semblant.

2.Es demana un favor petit però després se'ls diu que al haver fet un favor n'hi ha un altre sense prèvia informació.

3. La persona comença clarament un favor gros i important i llavors introdueix un altre favor senzill i llavors la gent com que en el primer han dit que no es veuen obligats a dir que si a la segona proposta.

Relacions de poder i prejudicis

El poder: 1.3. Els estudis psicosocials del poder: Influir en les decisions

Estudis de la psicologia social sobre com influir en una persona. Els estudis s'anomenen “bases psicosocials del poder”: es fan la pregunta “com podem influir en una decisió?” Dos tipus d'estudis o blocs d'aquest estudi:

• Control social

• Teories de bases del poder

Per pensar el poder han d'incorporar una altre noció que és la llibertat. Astor va fer una divisió:

• Relacions de dominació: situacions on no hi ha sortida

• Relacions de poder

Teories clàssiques del poder

O = font de poder (la persona)

P = on s'exerceix el poder (la persona

Capacitat d'influir sobre les accions dels altres = poder

Tipus:

• Poder de recompensa: perquè es doni aquest poder hi ha d'haver una condició en què “p” ha de percebre que “o” té aquesta capacitat. Si “p” creu que “o” té la capacitat de donar-li una recompensa “o” pot exercir poder.

• Poder legítim: Quan “p” reconeix a “o” el dret d'ordenar i prendre decisions

• Poder quarsitiu: “P” està convençut que “o” el pot castigar. Poder que funciona sota vigilància.

• Referent: funciona per identificació. “p” s'identifica amb “o”. Sovint aquest procés fa que li deixem espai perquè ens dirigeixi o ens recondueixi e la nostra vida o altre aspecte.

• Expert: la base de funcionament és quan la “p” atribueix a “o” superioritat en algun camp.

Perquè funcioni es necessita un altre element: des de quin punt “p” depèn de “o”. No sempre funciona. “Factors de dependència”: una persona fa el que fa un altre.

- Teories d'intercanvi: es basen en una distribució desigual de recursos. Situació on una persona o grup que està en una situació privilegiada i viceversa.

B part desprivilagiada. A privilegiat. Quan B depèn de A hi ha una diferència important i de poder.

- Teoria decisió: Semblant a l'anterior però incorpora dos elements més: el desgast o cost que suposa a “A” exercir el poder, fer obeir a B. I “B” fins quin punt podria aconseguir el que vol sense A.

Quines estratègies de la relació de poder:

• Quan A planteja alternativa a B pot donar tal informació per influir a B. Quan es pot incidir en les alternatives. Si A no dóna prou alternatives condiciona l'acció de B.

• Quan el que es modifica és la desitjabilitat, quan la font de poder és quan diu si pot fer tal cosa però si fas això modifiques la seva presa de decisió o comportament.

• L'alternativa de B no és possible per força major, la situació, però l' argument de A és situacional i és intocable. Més sofisticat.

“Paradigma jurídic”: estan dins d'aquest model tots aquestes característiques. Model vertical.

“Paradigma estratègic”: Un altre model que agafa unes característiques del paradigme jurídic però més sofisticat. (Foucault)

Autoregulació: persones vigilades s'autoregulen el comportament j que estan vigilades però no saben quan.

Disseny de Berthram: UCI i presó d'una planta:

- Totes les persones vigilades des del centre i no saben quan els vigilen i es porten bé.

Foucault: Agafa una metàfora del model p.... de Berthram de la planta central, per explicar les normes socials funciona fent que ens comportem segons unes normes que no veien el seu origen d'aquestes i ens comportem així sense cap mena de vigilància i pensant que som lliures.

Explica el poder. No per lleis sinó per normes invisibles. Els comportaments s'autoregulen sense necessitat de vigilància i com si fessin fets en llibertats.

• Prejudicis, estereotips i discriminació: gènere i cultura

Hi ha una dicotomia bàsica o polaritats : natura/cultura, racional/emocional,... Tots aquest seguit de dicotomies impregnen el pensament occidental ordenant una visió del món, lo simbòlic (valors, creences, imatges,...) Hi ha moltes explicacions de persones caracteritzades per aquestes dicotomies. No són diferencies neutres. Aquestes construccions diferencials entre sexes és ----desigualtat.

No és un tema neutre, parteix d'una sèrie de dicotomies occidentals: cultura/ natura,.. que obeeixen a una jerarquia social i configuren diverses situacions de desigualtat social.

• El procés de socialització a la família i a l'escola es transmet.

• Els mitjans de comunicació i masses també influeixen.

• El “currículum ocult” en la docència: conjunt de normes, valors i conviccions transmesos de manera no explícita a partir de regles i relacions socials.

• El llenguatge audiovisual també transmet indirectament aquestes relacions entre homes i dones i també construeix les característiques entre el femení i el masculí.

• Altres orígens dels prejudicis I dels estereotips:

• Desigualtat social I prejudicis.

• Teoria del conflicte per recursos.

• Paradigma del grup mínim.

• Identitats.

• El grup dominant decideix com ha de ser el dominat. El dominant té el poder per construir les normes i els prejudicis cap al dominat. Por de perdre privilegis.

• Quan es planteja una situació de competència entre grups per aconseguir una sèrie de recursos. Implica com a conseqüència que si no hi ha conflicte no hi ha aspecte negatiu.

• Es genera un grup per el fet només de dir-los que són un grup. Favoritisme pel propi grup i competència per l'altre grup.

• Impacte i efectes dels estereotips.

• Efecte Pigmalió

• Baixa autoestima

• Diversos tipus de racisme

• Situació en que nosaltres tenim una idea respecte una persona o grup ja que ens comportem davant o amb elles com el grup i el fet de comportar-nos d'aquesta determinada manera acaba provocant als altres el que esperàvem que fessin. Ens comportem amb els altres en funció de l'estereotip que tenim, I així es poden comportar de la manera que esperem.

• Poc valor, poca confiança amb si mateixos.

• Canvi de prejudicis, a partir de canviar l'opinió:

• Hipòtesis contacte mínim.

• Conscienciació.

• Canviar nous significats de les relacions i la manera de ser basades en algun tipus de diferencia: cultura, sexe, gènere...

• Les persones simplement de conèixer-se o de trobar-se poden desenvolupar una reducció de les idees que tenien dels altres. Veus aquella persona amb semblances amb un mateix i disminueixen les diferències.

• Intentar que treballin per objectius de coneixement i intentar que s'esforci per aconseguir-los.

• La presa de decisions s'ha de participar

• Altra manera de treballar per trencar els estereotips i prejudicis: “Practiques de conscienciació”: la base és treballar en grup i juntament amb psicòlegs. El procés busca establir vincles de solidaritat entre les persones víctimes de discriminació. Es treballa tot el tema de la culpa (violència domèstica) individual al sistema social, compartir i veure com a moltes persones estan en una situació semblant a la d'elles i que poden fer coses diferents per sortir de la situació.

BLOC 2: INFLUENCIA SOCIAL DE LES MAJORIES

1.1- Conformisme: Teories explicatives i tipus

• L'experiment sobre l'efecte de l'autocinètic de Sheriff sobre la creació de normes. L'origen de les normes socials en el contacte i la influència de les persones fem que conformin marcs comuns de referència.

• La influència de la situació en un context de normes i rols jerarquitzats: l'experiment de la presó d'Standfort del professor Zimbrado.

Rols: Conjunt de normes que defineixen la manera en que s'ha de comportar les persones en una determinada situació.

• Els experiments de Solomon Asch (1952) sobre el conformisme.

Conformisme: Processos d'influència que segueixen de la pressió, del rol de manera simbòlica que uns individus o grups exerceixen sobre els altres per tal que aquests abandonin les seves normes i s'adaptin a les d'ells.

Altres explicacions del conformisme:

a)“Influencia o dependència normativa” versos “Influencia o dependència informativa” (Deutsche i Gerard, 1955).

Normativa: Necessitat d'aprovació social.

Informativa: necessitat d'informació i ajustament subjecte- entorn.

b)El model de Zeleman (1984) sobre la influència social i els tipus de conformitat:

• Acceptació: la majoria exerceix el poder o control. Acord amb l'origen de la influencia per por al rebuig o càstig.

• Interiorització: Integració del sistema de valors de la majoria, mostra d'acord perquè es creu que l'origen de la influencia té raó.

• Identificació: Desig d'establir bones relacions o desig de sentir-se membre del grup.

c)Model d'influència de “la informació referencial” de Turner. No és la incertesa o la antiguitat sinó la importància que la persona dona per estar d'acord al grup. Les persones s'han d'identificar en un gruo i després adapten actituds conformistes adaptant com a seves les normes del grup.

1.2. Els estudis d'Obediència a L'autoritat

Influència de l'autoritat:

- Quan la font d'influència ocupa un estatus de prestigi i poder superior al dels altres.

• L'estudi d'Standley i Milgram (1961-1962).

a)Condicions de submissió a l'autoritat: legitimat, proximitat de la víctima, proximitat de l'autoritat, característiques personals dels subjectes.

b)Explicacions: “Norma d'obediència”: de responsabilització, subjecte heterònom, control social; poder legislatiu.

c)Condicions i factors: proximitat- llunyania de les víctimes, proximitat- llunyania de la font d'autoritat; desvalorització de la víctima.

d)Critiques.

e)El cas de les sectes.

BLOC 3: INFLUENCIA SOCIAL EN LES MINORIES

3.1. Factors i característiques d'influències de les minories:

Innovació:

Minoria: grup, grups o persona en una posició d'inferioritat dins d'una relació social de poder de relació amb altres grups.

Innovació: Procés de creació de noves normes que substitueixen les vigents.

També es parla del Model d'influència minoritària com model genètic d'explicació de la influencia social.

(Model funcionalista versos model genètic)

Tipus de minories:

a)Minoria Ortodoxa i Minoria Heterodoxa

b)Minoria Anòmica i Minoria Nòmica

• Rodamóns: ananòmics

• Ecologistes: nòmics

CARACTERÍSTIQUES DE LA MINORIA PER A SER INFLUENT:


• Estil de comportament: compromís, autonomia i consistència.

• Estil de negociació: Flexibilitat

• Compromís: Ha de ser explícit. El grup minoritari ha de tenir clar el que vol canviar.

• Autonomia.

• Consistència: Què ha de fer una minoria per ser creïble:

• Intraindividualment o diacrònica: consistència al llarg del temps.

• Interindividualitat o sincrònica: entre les persones del grup hi ha d'haver consistència.

• Flexibilitat: Capacitat per quan hi ha la possibilitat de negociar, poder arribar a un acord.

FACTORS QUE INTERVENEN QUAN HI HA LA POSSIBILITAT O INFLUENCIA DE LA MINORIA

• Heterogeneïtat.

• Força de convicció prèvia de la minoria.

• “Zeitgeis”: Quan el que proposa la minoria encaixa amb una sensibilitat que ja hi ha a la societat, moltes persones ja creuen que el tema ha de canviar i això produeix que la majoria tingui recolzament i pugui tenir èxit.

• Que es produeixi “l'efecte bola de neu”: Quan algú de la majoria va a la minoria.

• Recolzament dels líders: Líders socials que donin recolzament a les minories.

PROCÉS QUE ACTIVEN LES MINORIES PER A QUÈ ES PRODUEIXI EL CANVI

-Procés de validació.

-Resultat de la influencia: Conversió.

(Versus: La influencia majoritària que activa el procés de comparació.... resultat submissió).

Resistències que es troben les minories

• De negació

• De censura

• Psicologització

• Respecte el que reclama la minoria, la resposta majoritària ho nega.

• Quan es dona una prohibició, allò que puguin expressar-se o que es faci el que sol·liciten.

• Que es busca desqualificar el que proposen les minories, no neguen el contingut sinó a partir de dir algun tret psicològic sobre aquell grup.

LES NORMES

Goffman: interaccionisme simbòlic. Model------: Agafa l'exemple del teatre per explicar el tema de normes i rols socials en la vida quotidiana.

Les persones entre nosaltres quan interaccionem hi ha una mena de guions els quals són socials. Seguim molts guions (d'estudiant, d'amic, de filla...) Aquesta mena de guions és el que fa que les persones puguem esperar alguna cosa dels altres i al revés, d'això se'n diu expectatives, ventall de suposicions que fem respecte a com segui r els guions. Però no sempre es segueixen de la mateixa manera.

Teoria Discrepció: és quan el guió per una raó o altra es trenca. Diu que quan passa això les persones sovint generem unes respostes que tornem a generar una altra inducció d'altres guions.

• Jo actuat: resposta de l'acció efectuada.

• Jo actuant: acció del tema, moment en el que actues i el final

Goffman: tot i que podríem ser actors d'una obra, no ho som extremadament, és un “com si”. Usa aquesta metàfora de les persones com a actors per explicar les normes i els rols socials. Els llocs, l'escenari, també hi és present, s'ha d'incloure per entendre el desenvolupament que fem dia a dia.

Estigmatització: Aquesta interiorització de rols i personatges al llarg de la vida, la manera que ens comportem té a veure amb la identitat. Goffman diu que hi ha persones socialment se'ls col·loca un estigma, quan s'estigmatitza a una o unes persones (és una marca).

Goffman treballa això amb 2 contextos clan:

- Centre penitenciari

- Centre hospitalari/psiquiatria

La estigmacions que es donen té a veure en això i diu que una persona que a partir d'un moment es marcada de malalt mental i entre ser un centre, li afecta la identitat. Diu que el sistema de normes instal·lat en un centre tancat té conseqüències en la identitat de les persones. Una persona que ha estat tancada surt amb un sistema (psicològica no física). Aquest reconegut transforma a la persona i també per com es vista pels altres. La conseqüència de tenir un sistema és que la persona pot canviar en el dia a dia en els escenaris on es desenvolupa l'acció i canvia el comportament de cara als altres.

LA INFLUÈNCIA DEL GRUP: NORMES, INTERACCIÓ, CONTEXT I ROLS

Les normes segons Erwins Goffman:

-lligades a la identitat

- percepcions/proscripcions

- principis/convencions

- classes: implícites/explícites, formals/informals

Diu que la norma és directament la que guia l'acció, nosaltres ens movem per algun tipus de norma. És una direcció (la norma) que serà aprovada o castigada. Cada cosa que es fa seguim una norma i que té una desposta que té o pot ser positiva o negativa i aquestes accions és el que fa les influències. Això té a veure amb la moral i els valors, hi dóna per aquest enfocament.

Aquestes normes van lligades a uns guions o rols i fa que les persones prenem decisions sobre el que és adequat o no segons el rol que fem.

- Prescripcions: obligacions que socialment funcionen. Ex: quan s'acaba un concert aplaudint. Són obligacions que funcionen i que la gent segueix.

- Proscripcions: coses que socialment no es fan. Ex: estàs a la parada del bus i li pregunta a una persona quan passarà el bus a la orella.

- Principis: normes que tenen un valor intrínsec, importants. Ex: no mataràs, no robaràs.

-Convencions: normes, no tant importants, tenen un rol dins la nostra vida quotidiana. Ex: quan entres a algun lloc deixem passar els de dins.

- Classes de normes:

- implícites: podem saber quan trenquem una norma o altre. Però aquest tipus no és tan fàcil. Governem les normes la vida social amb molta força i no ens adonem (manuals...)

- explícites: consten en algun lloc per escrit o estan verbalitzades.

Implícites=informal

Explícites=formals

Si trenquem les normes poden haver penalitzacions segons siguin formals o informals.

Funcions i dimensions de les normes:

Funcions: qualsevol grup funciona d'una manera organitzada, en base a les normes. Si no difícilment funcionaria. Una funció és fer que el grup funcioni de maner organitzada. Una altra fer encaixar funcions diferencials entre els membres del grup. Assumeixen tasques o rols diferents en relació al grup. Les normes donen a conèixer que és el que es valora i el que no funciona o no agrada. Marcar que és el que finalment identifica qui és o no del grup, pertinença grupal. Tot a partir de les relacions de les persones dins del grup.

Moltes vegades trobem normes que no coneixem i que descobrim un cop les hem trencat.

Dimensions: 1) En qualsevol grup petit regulen les relacions afectives. “Dimensió regulativa de les emocions”. Ex: en una classe ningú interromprà perquè plora. 2) Les normes regulen les relacions d'autoritat, control i pressa de decisions. 3) “Status” lloc que ocupen dins del grup i té a veure fins quin punt ha captat per manar o funcionar dins del grup. 4) Les normes tenen a veure amb les relacions d'èxit o satisfacció dins del grup.

El fenomen de la normalització i “l'estigmatització”

Normalització: tenen a veure amb el control o regulació social. El grup exerceix pressió (les persones del grup) social.

Grups explícits:

Si una persona no segueix pot ser que ho digui però es conforma, que hi hagi normes noves, que la persona segueixi al grup però que tingui una posició incòmode o que marxi del grup. Tant a nivell macro o micro.

Mecanismes grupals per a impedir la “desviació”

El grup: quan una persona fa una acció que desencaixa, el grup li envia missatges perquè la persona s'adoni que allò no encaixa en el grup i s'espera que la persona canviï, es readapti. Hi ha molta activitat grupal.

Quan s'envien els missatges la persona pot fer cas o no. El grup:

- fer un procés de socialització: s'intenta socialitzar la persona, que conegui, tingui informació del grup perquè conegui la norma.

- Advertir a la persona: si no ha funcionat la socialització, s'explicita que pot portar conseqüències (consells, conseqüències, relats passats...).

- hi hauria algun tipus de prohibició o control social. El control pot ser actiu o passiu. Actiu quan hi ha accions legals, presó o que no hi hagi més. Passiu: indiferència, marginació...

- publicitat dels actes: pot tenir efectes contradictoris.

Mecanismes grupals per a mantenir la desviació

Provocar, marcar molt la separació normes : quan el grup no aconsegueix que s'adapti al grup una altra vegada. Quan considera que no es pot readaptar se'l separa del grup. Mecanismes per mantenir el grup seria semblants o els mateixos.

Característiques que l'altre mecanisme:

-El procés de socialització: les persones no el volen per fer accés a algunes activitats del grup.

- El procés d'estigmatització: s'adjudica o es marca amb atributs negatius la persona i aquesta està menyspreada per part del grup, hi ha un problema important. Tenen amb aquesta persona una relació diferent(equivocar perquè tenen por d'estar amb aquesta persona estigmatitzada per més relació que hagi tingut d'amistat o el que sigui amb alguns membres del grup.

La persona estigmatitzada es sentirà sola, desesperat... li impedeixen el retorn. 2Tipus d'estigmatització: (Goffman)

-desacreditats: saben que els altres son conscients de ka seva situació marginal.

-desacreditables: persones que creuen que la seva diferència no ha arribat amb un punt final.

Es dóna amb persones que adopten trets diferents, són diferents físicament o psicològics, perquè tenen característiques físiques o psíquiques diferents als demés.

Circumstàncies i desenvolupament

Contradiccions internes d'una mateixa cultura: relació diferent entre les demandes i els valors. Situacions en que s'espera una cosa culturalment i no passa. Canvis ràpids socioculturals que facin canvis. Dificultats d'integració.

Circumstàncies d'accés a la desviació: “Carrera”. Terme que ve de l'interaccionisme simbòlic. Idea de que a vegades les persones que fan aquesta acció ja no poden sortir d'aquest camí i fan una altra i una altra. Aquesta carrera pot haver començat de casualitat, no sempre és un acte voluntari.

Desenvolupament: (com passa) “Zona o temps ambigu”. En el qual a vegades la persona pensa que és temporal i que no hi haurà més conseqüències. Ho pensa que pot anar-hi en contra i qualsevol tornar a enrere ja no pot. El segon nivell.

La persona comença a estar aïllada i ho comenta a altres persones. El tercer nivell ruptura perquè la seva condició de que no segueixi les normes és clara i pot ser que comenci a apropar-se a altres persones que van estar a la mateixa situació que ell.

Pot ser que s'accepti la situació de grup (que deixin la persona) i que la persona s'uneixi amb les altres persones a la mateixa situació a ell i acceptar la situació.

Causes de que el grup es separi: Canvi de normes en el grup

- extern, per contagi

- per altres grups

- autoritat o òrgan que decideix una transformació

- Diferents persones intenten un grup paral·lel amb normes pròpies

- que els líders del grup ho decideixin

BLOC 4: ELS COMPORTAMENTS COL·LECTIUS I L'ACCIÓ SOCIAL

- Primers estudis sobre les accions col·lectives: teories explicatives, factors i desenvolupament de l'acció:

Primers estudis sobre comportaments col·lectius:

a) Gostave le Bou “La psychologue des foules” (1855) trad. “Psicología de las masas”

1. Conceptes explicatius : contagi, suggestió i anonimat.

2. Estudis anteriors a Le Bou, no reconeguts: Sighele (1841) “La folla delincuente”

3. Desenvolupament i influències de la seva teoria: teoria de la desindividualització de Zimbardo i teoria sobre el “contagi” actuals.

4. Crítiques metodològiques, conceptuals i ideològiques a la seva teoria.

1.

- contagi: quan hi ha molta gent junta hi ha contagi mental.

- Suggestió: pèrdua de capacitat racional i la gent és molt influenciable, els més als altres. Hi ha una mena d'ànima grupal que és animal (comparació amb els animals). Pèrdua de consciència com un estat d'hipnosi.

- Anonimat: fa que la gent perdi el sentit de la responsabilitat.

Le Bou marca les masses com a negatives.

2. Sighele va escriure un llibre que fa una teorització semblant a la de Le Bou. Creia que l'havia copiat Le Bou. No ha estat reconegut.

3. Teoria diu que les persones perden, baixa el llindar de consciència i baixa el nivell de individualitat i podem arribar a fer coses que no imaginem.

4. Crítiques:

- El parlar sempre en sentit negatiu és com si patologitza, no ha estat capaç de veure que els comportaments col·lectius han portat a aspectes positius, no sempre són negatius.

- No té en compte quin rol té altres grups. Siguin grups on es manifesta la gent o institucions que intervenen alhora de la acció col·lectiva.

- No hi ha cap evidència empírica li baixi el nivell de consciència i faci coses que no sàpiga.

- Capacitat explicatives de Le Bou és limitada ja que no es pot explicar la seva teoria a altres fenòmens més complexos.

Sigmund Freud “Psicologia de les masses i àmbits del jo” (1921).

- Procés d'identificació: vincle (eros)

- Crítiques.

Intenta explicar la base de la psicoanàlisi al comportament de masses, perquè la gent segueix a uns líders o una ideea i participa en massa. Utilitza alguns conceptes de Le Bon, aplica la ideea de la inconciència.

Planteja que el que passa en el fenòmen col·lectiu es pot explicar per vincles, que és el que fa que la gent es senti unida en una actuació col·lectiva.

“Eros” quan hi ha una actuació grupal la gent es vincula amb l'altre efectivament encara que no es conegui i és el que dóna el comportament col·lectiu. Les persones cohincideixen en el ideal del jo vigent en el moment. Aquet ideal del jo es coloca en els líders o a la ideea que funciona com a vinculació també. L'ideal del jo que es constitueix es el que fa que el grup s'neixi pels liders a/o les idees.

Ell vol una explicació del que passa a nivell subjectiu individual, com una persona hi participa.

- CLASSIFICACIONS I DEFINICIONS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL I LA SOCIOLOGIA.

• Massa i/o multitud, comportament col·lectiu i moviment social:

Massa és el concepte més abstracte. Multitud és una massa concreta, un grup concret amb un objectiu comú. Hi ha autors que consideren que és igual. Ni ha altres que ho diferencien.

Comportamnt col·lectiu són persones que comparteixen un espai territorial i actuen segons uns objectius compartits.

Moviment social: hi ha un objectiu comú amb una organització prèvia a les accions.

• Primeres tipologies:

- Brown (1554): Passives i actives (diferencia les masses en dos segons el grau de participació). Les passives són les causals i intencionals. Les actives són les agressives, evasives, adquisitives i expressives.

- Bluwer (1565): Casuals, convencionals, expressives, actives i de protesta. No diferencia entre passiva i activa.

TEORIES PSICOANALÍTIQUES DELS COMPORTAMENTS COL·LECTIUS:

Teoria de la Norma Emergent de Turner i Killian.

• Explicació de l'il·lusió d'homogenietat del grup. L'actuació de les persones depén de la percepció de les persones segons la situació …….grupal del momento. El comportament de les masses no és inacional ni inflexiu.

Hi ha una situación ambigua. La il·lusió d'homogenietat, alló per la que quan creem un grup actúen de la meteixa manera, és perquè s'instal·len normes grupals i aixó fa que tinguem una impressió de totes les persones del grup actúen de la mateixa manera.

• Diferenciacions en el comportament col·lectiu: les persones tenen comportaments que poden ser diferents dels del grup. Malgrat que hi hagin les normes que tohom ha de seguir, hi ha dins del grup seguiments diferents. Hi ha rols d'actituds dins del grup:

• Els activistes: prenen més iniciatives de l'acció.

• Adeptes possius: Persones que segueixen més o menys el que es fa majoritàriament.

• Oposturiestes: S'hi afageix.

• Espectadors ocasionals: per allà mirant.

• Altres: No seguidors.

- Crítiques:

- Quan ens trobem davant d'una actitud col·lectiva que canvia ràpidament, la seva teoria perd poder explicatiu perquè funciona molt bé (com pots detectar les normes instal·lades i veure el tipus de gent que segueix, actua, ... Però si va canviant la teoria perd capacitat explicativa perquè no pot explicar segons algunes parts.

- És molt individualista: Quina és la percepció individual.

TEORIA DE LA TENSIÓ ESTRUCTURAL O DEL VALOR AFEGIT (Sevelser, 1963):

Sis factors progressius (primer un, després l'altre...) de la teoria:

- Conductivitat estructural: Explicació sociologica. Sèrie de condicions en la comunitat que són les que faran que sigui possible un comportament col·lectiu.

- Tensió estructural: Poder presisar quin és el ---- de conflicte o tensió.

- Desenvolupament i expressió de creences: Un cop detectada la tensió es comencen a generar idees de com resoldre la tensió, les causes de la situació. Idees o creences que circulen socialment.

- Factors desencadenants: Factors que en un moment donat salti el comflicte o la cosa. La gota que vessa el vas.

- Movilització: Acció. El paper dels líders que adopten amb un rol més actiu i dirigeixen, com es desencadena la movilització, -------.

- Control social: Paper de les forçes represores.

TRANSTORNACIONS D'INFORMACIONS EN GRUPS I COL·LECTIUS:

ELS RUMORS:

En situacions ambigues és quan començen a sortir una sèrie d'informacions. Hi ha dues maneres d'estudiar-ho: Un cop s'ha transmés el rumor i la metodologia experimental.

- Un dels primers estudis sobre els efectes de la retrensmissió per ràdio de H. G. Wells “La guerra dels dos mons”. Per Wells ho van transmètre per ràdio. Degut al text, la gent s'espanta i agafa conductes de pànic. Un 28% de la audiència no es van adonar que aixó no era una dramatització?. El 70% es van sentir amanaçades, ploraven, fogien. Comportament de fugida, de pànic. Va fer un efecte involuntari, no volien fer que aquest text afectés tant a la població.

- El segon gran estudi dels rumors va ser a França “Els rumors d'Orleans??” a partir d'una sèrie de noies que desapareixien quan ------. Aixó va tenir un gran boom sobretot en les Gotiques. Es una situació de desacreditació dels comerciants joves.

- Llegendes urvanes: “l'autoestopisa”.

INTRODUCCIÓ DELS ESTUDIS DELS RUMORS:

• K02: Estudi experimental on l'investigador agaf una sèrie de persones, escriptura relat i l'experimentador el transmet.

• Mètode de repeticions seriades i joc de la cadena J. (1932).

• L'investigador recull un relat d'un participant i l'explica a un altre participant, llavors en participant dos el repeteix al investigador i aquest al participant tres.

• El mateix que el primer sense l'investigador.

• Floyd Allport i Leo Postman el 1947 van fer estudis amb el segon exemple, la base de la sistematització dels rumors. “Psicologia dels rumors”.

Característiques comunes de les definicions:

Objectiu: Informació

Tema: Assumptes d'actualitat

Objectiu: Convèncer

Medi: Comunicació interpersonal

(això en el mètode antic)

• Tipus: Segons les motivacions que hi ha darrera del rumor. Classificació de rumors:

-Rumors que expressen desitjos: aquells que el contingut reflexa algun desig present a la població. “Pipe-dream”

-De por: pessimistes, posar de manifest la por, temors o angoixes de que passi un esdeveniment significatiu.

-Rumor que es fa involuntàriament que causa la separació dels grups, difon prejudicis separant una part de la població.

EXPLICACIÓ DE LA TRANSMISSIÓ DE RUMORS:

• Segons ells el rumor s'explica per importància x ambigüitat.

R= I x A

La importància del temps facilita que el rumor es difongui. Una informació o varies ambigües també és fàcil que es difonguin. Arriben a la condició que si un d'aquests factors no hi és no es difon, no es transmet. Allport i Postmans treballen amb factors psicosocialistes i de la Gestalt. Veuen que el rumor és un tema catàrtic. La gent davant d'una cosa que li preucupa ho difón per tranquil·litzar-se. Des de la Gestalt veuen que una informació concreta o ambigua tenen tendència a tancar-la, s'estructura.

-Condicions de la llei:

- El grup, l'heterogeneïtat del grup de població on hi ha el rumor.

- El que hi hagin persones que es neguin a transmetre-la.

- Penalitzacions.

Això condiciona la transmissió d'una manera negativa.

-Reformacions semàntiques que té el missatge.

- Reducció: sovint es tendeix a escurçar el missatge. Al principi hi ha un retall dels continguts.

- Accentuació: paral·lelament a la reducció, hi ha detalls que neixen, es fan més rellevants i això és el que acaba estructurant la història final. Accentuació temporal i per els elements dramàtics (parts de la història més dramàtics que s'ajagueren) i uns altres detalls que es van afegint a coses que van quedant penjades.

- Similació: idea de que en funció dels interessos de les persones que participen al rumor, aquests assimilen alguns elements. Imatges que no existeixen i posen detalls per acabar de tancar la imatge. Fusió: amb una sola frase es diu tot. Assimiladora: s'activen pors o aspectes en que les persones que hi participen hi hagi conseqüències . Estereotips: Ideea lligada a estereotips col·lectius.

-Revisió dels treballs d'Allport i Postman: El rumor serveix per alleujar l'angoixa, funció catàrtica. Rosman diu que això és falç i diu que els rumors poden fer que augmenti l'angoixa personal, que passi al contrari. Tampoc està d'acord amb la reducció, no necessàriament es redueixen. Diu que hi ha rumors que cada vegada són més grans. Allport i Postman diuen que és important la difusió del tema perquè t'importa i Rosman diu que no necessàriament es transmeten els rumors importants.

-El model d'estructura lineal: es basa en que el treball dels dos autors hi ha un emissor i receptor. Altres autors diuen que no, que hi ha o que és un sistema molt senzill, redueixen el rumor a una cadena de subjectes i creuen que això no és una cadena de transmissió lineal, no és tant senzill.

Model lineal

Model amb més receptors i emissors

Barreja de emissors i receptors per persones i temps diferents.

-Model d'influència dels líders d'opinió de Lazasfield:

Situació en la qual els que transmeten la informació són persones importants a dins del grup. La mateixa informació dita per persones diferents no té el mateix impacte.

-Models de la difusió dels rumors:

- Fenòmen grupal i col·lectiu: Agafa algunes aportacions de les teories anteriors estructurada de manera diferent, intenta entendre els rumors segons el rol que ocupa aquest determinat grup. L'estructura del grup (com està organitzat) l'influencia la difusió del rumor més important que la mateixa naturalesa del rumor. Els rumors es difonen entre amics i coneguts, hi ha grups que ho facilitar.

- Com a saber grupal o contrapoder: la raó per la qual circula el rumor és perquè té una dimensió política (poden servir d'alguna cosa els grups que els poden fer circular). No miren si el rumor és cert o falç. Pot servir com a contrapoder: pot servir per provocar algun canvi.

Control dels rumors:

• Clíniques dels rumors: Centres que dedicaven a detectar quins rumors es detectaven per la població i introduir detalls per poder combàtre les informacions que funcionaven com a rumors. Es trobaven que hi havia gent o institucions que presentaven que s'havia de fer quan hi havia aquests rumors. Van dir que havien de donar respostes senzilles. Hi havia un equip d'especialistes (quan qui havia rumors) que aconsellaven als afectats com podien eliminar o afrontar els rumors. Eren equips interdisciplinàris. Els èxits no van ser molt bons.

• Elements que senyalen per tenir en compte (Ruapp): Treballa amb aconseguir comfiança dels mitjans de comunicació formals. Recuperem confiança amb els llocs oficials, volien, i com que eren concients del paper de les persones importants dels grups, utilitzar aquests persones que fossin elles que transmetin la informació verdaders. Un altre element és que has de ser ràpid i clar alhora de donar les notícies, cal una preparació. Fer accesible la informació, ràpida i clara. S'ha de generar recursos diversos perquè aquesta informació sigui molt accesible. Un altre és evitar qualsevol desorganització o contradicció. Campanyes públiques per donar la contranotícia.

DEFINICIONS I MODELS D'EXPLICACIÓ:

Esdevenimnts de protesta: criteri.

• Una visió del món

• Una identitat col·lectiva.

27

Creences i valors.

Majories extremes.

Grups petits tradicionals

Canvis en les normes i relacions socials.

-Proposen contra normes.

-Provoquen presa de consciencia i inflexió sobre les normes.

-Creen un conflicte social.

-Són independents.

-No proposen contra normes.

-Depenen de la categorització que fan els altres.

-No generen una presa de consciencia de les normes.

-Plantegen una incomoditat social més que un conflicte social.