1- Introducció

En aquest treabll s'analitza i es comparan dos llibres que en aquest cas són:

• Fundamentos sociales de las economías postindustriales de Esping - Andersen.

• La Corrosión del carácter per Sennett.

Aquestes dues obres tracten de temes socials relacionats amb la economia i la influència de la societat en el món econòmic i del treball.

En La corrosión del carácter ens trobem amb el “nou capitalisme”. El concepte que trobavem del treball ha canviat d'una forma radical. Abans ens trobavem amb la rutina, aquesta de forma estable, en les quals les activitats, els treballs es feien a llarg termini. Els treballs tenien un únic objectiu: servir a la família. Però en l'actualitat ens trobem en un nou àmbit laboral, innovació i sobretot es canvia la mentalitat de tot a llarg termini per el tot a curt termini.

Però en aquest llibre també se'ns remarca de manera continuada que el treball sempre ha sigut un factor fundamental per la formació del caràcter i la formació de la nostre identitat.

En canvi Fundamentos sociales de las economías postindustriales planteja una visió de l'època daurada del capitalisme de la postguerra des d'una prespectiva més sociològica i institucional de les forces que impulsen la transformació econòmica.

En aquest treball farem un recorregut pel pensament i les idees de Esping-Andersen i Sennett. Cadascún explicant el seu tema i utilitzant metodologies diferents, com Sennett utilitzant les entrevistes.

Trobarem els conceptes bàsics dels dos llibres i resums dels seus capítols per poder seguir de manera ordenada els conceptes que ens donen els dos autors. Per anar acabant, una comparació de les metodologies utilitzades per cada autor. Com deia anteriorment, Sennett utilitza en el seu llibre entrevistes i qüestions sobre el treball i el caràcter ja utilitzades en un llibre anomenat The Hidden Injuries of Class.

Finalment elaboro unes conclusions sobre l'aportació de cada obra i metodologia al coneixement de la societat contemporània.

2- Conceptes bàsics de les lectures

a) Obra d' Esping-Andersen

En Fundamentos sociales de las economías postindustriales ens trobem amb que la família és una unitat social i és un dels factors dels quals depèn la societat i en la que es produeixen canvis. Es tracta d'un òrgan social dèbil ja que es troba afectada per qualsevol acció o canvi que es produeixi en el seu voltant. Poden ser canvis en el treball, en l'economia, en la política, en la societat en si, entre d'altres.

Altre concepte important el qual cal esmentar és l'Estat de Benestar del qual tant parla i comenta Esping- Andersen.

Cal que es parli de l'Estat de Benestar des de la definició que trobem d'un sistema social complex, divers i estable, poder avançar en una visió ample i global de la realitat de la població.

En l'Estat de Benestar, l'Estat assegura la protecció social, en la qual s'entenen els drets a la sanitat, la vivenda, l'educació, assegurança en la desocupació del treball i les pensions de jubilació de la població.

La població té dret a gaudir d'uns serveis bàsics i públics que han d'assegurar la defensa dels drets de la ciutadania.

En aquest llibre no es tracta l'Estat de Benestar com a model ideal on l'Estat assomeix la responsabilitat de la població, ni al significat d'Estat de Benestar com a provisió de serveis de benestar per l'Estat.

Podem veure en el llarg i lent procés de les polítiques socials que apareixen en el període democràtic, el govern pren protagonisme en l'organització política, tècnica i administrativa que garanteix l'accés de la població i de la ciudadania als drets socials.

En els últims anys són els Serveis Socials els que experimenten una evolució de forma constant en el temps. Això és conseqüència dels canvis socials i econòmics que s'han produït i que ens porten a ser conscients que les problemàtiques socials no afecten només a un grup o a un sol individu, sinó que qualsevol problema que pugui aparèixer produeix un trencament de l'estabilitat de l'Estat de Benestar de la comunitat on succeix.

Per tal de lluitar contra l'exclusió social, com és la pobresa, hem de treballar en diferents sectors específics que fan que aparegui aquesta exclusió social com és la violència de gènere, l'immigració, entre d'altres.

Com a concepte fundamental d'aquest llibre caldria anomenar el mercat laboral. El qual és un espai en que es troben i es porten a terme intercanvis entre els que ofereixen treball i aquells que busquen i demanen treball a canvi d'un salari.

No cal oblidar tampoc la desmercantilització la qual aspira a captar el grau en que els Estat de Benestar debiliten la unió monetaria al garantir drets independents de la participació en el mercat.

La desmercantilització és inoperant per les dones, si no es produeix el cas que abans l'Estat les ajuda a mercantilitzar-se. Aquest concepte de desmercantilització només es pot aplicar a tots aquells que es troben en el mercat laboral.

b) Obra de Richard Sennett

Un dels conceptes més importants de La corrosión del carácter és la forma de treballar, els horaris, la mentalitat a l'hora del treball, la distribució dels treballadors en l'activitat.

Avui en dia els treballs temporals, els treballs a temps parcials i l'ocupació autònoma són formes de treballs que s'ha anat extenent per Europa en les últimes dècades.

- Treballadors a temps parcials: Persona que treballa menys de trenta hores a la setmana.

Avui en dia són més les dones les que treballen en temps parcial. En èpoques anteriors (i avui en dia persisteix) les dones eren les que s'havien de quedar a les cases cuidant de la família. I avui per avui les dones no deixen els seus treballs pels fills, però sí redueixen les hores de treball.

- Treballas temporals: Són aquells treballs que tenen una data màxima. Com exemple a l'estiu hi ha una baixada de l'atur ja que es contracta a gent per treballs com a hotels, restaurants, etc etc ja que és temporada alta i és necessiten més treballadors dels que hi ha durant l'any. Són treballs que només duren una temporada, una època en que es poden crear més beneficis.

- Treballador autònom: Aquell treballador que realitza el seu treball o forma la seva empresa de forma independent. Exemple els taxistes. Els beneficis aconseguits són per ells mateixos.

Aquest tipus de contracte afecta a una part de la població, encara que a Espanya i a Portugal el percentatge és més alt que a la resta d'Europa.

Cal destacar que un altre concepte bàsic és la comunitat. Es considera comunitat empresarial el grup d'individus que es forma dins d'una empresa en que tenen unes mateixes preocupacions i interessos .

En aquest llibre des del primer moment ens diferència el concepte a llarg termini i a curt termini.

Només començar el llibre de Sennett ens presenta dues situacions:

- La d'Enrico, treballa a llarg termini, el que fa ho realitza per a que la seva família tingui el que necessiti i el seu objectiu és que els seus fills tinguin lo important per aquesta vida, però que no passin per el que ha passat ell, és a dir, vol que pugin en la jerarquia de la societat, que pugin un esglaó de les classes socials. Enrico es troba dins la rutina diaria. Es troba definit en la seva classe social a la que pertany. Tenia cada moment de la seva vida controlada i així poder treure el màxim profit de cada cosa per tal d'assegurar-se un futur més estable per tots.

- En canvi Rico, fill d'Enrico, aconsegueix ascendir en les classes socials, que és el que volia Enrico. Però aquesta nova generació tindrà una altra mentalitat del treball. Els seus projectes sempre són a curt termini, només pot planejar-se la seva vida per el dia següent, ja que mai pot assegurar on estarà dins un mes.

El problema que ens planteja Sennett en el seu llibre és des del punt de vista que creu que el treball varia el caràcter de la gent. Sempre ens parla d'un canvi social i les conseqüències que comporta a les persones. Sembla que per l'època en que es troben els treballadors tinguin els dies i les hores comptades i això fa que no es puguin relacionar bé entre ells.

També cal dir que es parla de les comunitats en el treball i la forma en que aquestes comunitats poden afectar en l'àmbit laboral, ja pot ser en la forma de treballar o la manera d'enfrontar-se en cada situació.

A cada plantejament que Sennett ens fa presenta el problema, les conseqüències que comporta als treballadors i les solucions que el treballador podria tenir però que per raons externes a la persona no pot aconseguir.

3- Resums

a) Obra d'Esping-Andersen

• Capítol 1:

En primer moment Esping-Andersen ens explica i comenta quins són aquells problemes que han anat creant-se als voltants de l'Estat de Benestar, com han evolucionat i com s'ha solucionat. Tot de forma ordenada seguint un ordre.

Per situar-nos en el temps ens remarca que els anys 50, los años de oro, és l'any en que el capitalisme es consolida i és en aquest moment que ens explica els problemes que han anat succeint.

En la introducció se'ns comenta la consolidació dels drets socials a Europa durant l'època que segueix als anys 50 ja que l'Estat de Benestar entra en una altre crisi, aquest cop de manera diferent ja que aquesta crisi no ha sigut afectada pel capitalisme sinó per raons externes al sistema.

A partir del capitalisme de benestar es produeixen elements a la societat que pretenen satisfer les necessitats que aparèixen entre els individus.

• Capítol 2:

Com el nom diu ens parla de la lluita de classes de fa temps amb l'actual lluita de classes, una lluita en que el simple treballador passa en els seus superiors, en aquells que es troben per sobre d'ell les condicions de treball en que es troba sotmés.

El perqué a aquest canvi es veu reflectit en la seguretat que s'ha creat en les classes mitjanes i això els hi ha fet entrar en el mercat i fer competència amb la burguesia que hi havia. Com que la classe mitjana aconsegueix aquesta estabilitat en el treball això fa que els sindicats dels treballadors també trobin una estabilitat. Però no cal oblidar que les classes socials continuen existint, simplement, en aquest cas, les classes mitjanes amb els seus sindicats de treballadors havien trobat una estabilitat molt important.

En aquest capítol se'ns argumenta l'evolució que tenen els països després de la II Guerra Mundial tenint com a punt de referència el mercat de treball i cal dir que els països que en el seu moment, després de la II Guerra Mundial, van donar importància al sindicalisme avui en dia té més igualtats.

Esping-Andersen considera que el capitalisme benestant va regular, en el seu moment, la distribució de béns a la població. Encara que als anys 60 va començar la decadència de la divisió de treball.

• Capítol 3:

Cal comentar l'importància de l'igualitarimse en aquest capítol en el que se'ns explica que l'igualitarisme és el fet de protegir la població de problemes i riscs socials. Encara que es conegui l'existència d'un Estat de Benestar global cal recordar que els pensaments entre països és diferent entre si i per això mateix cada país tindrà una aplicació de les seves idees diferent a la dels altres ja que no pensen igual.

En el llibre ens parla que creu que l'orígen de les polítiques socials és l'arrel a la lluita per la millora de la protecció de la població.

La família és un dels factors que es troba més influenciats en aquesta nova societat d'Estat de Benestar i de mercat de treball. Per aquesta raó Esping-Andersen comenta que és a partir de les decisions de la família que l'Estat de Benestar i el mercat de treball s'han d'adaptar a les necessitats de les famílies i satisfer les demandes socials.

L'Esatat de Benestar apareix per ressoldre tot allò que abans el mercat de treball i les famílies no podien fer.

Anteriorment els mercats tenien funcions de protecció social però això produïa problemes inecessàris. És a partir de les negociacions dels sindicalistes amb les empreses que s'aconsegueix que hi hagi una alliberació de responsabilitat en els mercats i així millorar les condicions de treball.

També ens explica els 3 tipus de riscs que podem trrobar:

• de classe

• vitals

• intergeneracionals

Riscs de classe: Són aquells riscos que per ser d'una classe social en concreta pots patir pels teus orígens de classe. No tindrà el mateix risc un arquitecte que un obrer (majoritàriament hi ha més possibilitats que l'aqruitecte sigui d'una classe social més alta que l'obrer) O un altre exemple és l'Enrico (personatge de La Corrosión del carácter), aquest home treballa netejant en unes oficines, donc aquest tindrà més possibilitats de riscs que no un dels ejecutius que treballa en aquelles oficines.

Riscs vitals: Els riscs vitals són aquells que es tenen al llarg de la vida. Des del moment de néixer, passant per la infantesa, l'època adulta, la vellesa i la mort.

Riscs intergeneracionals: S'argumenta l'autor dient que no tots tenen les mateixes oportunitats a la vida, grups de gent poden tenir més o menys possibilitats que uns altres. Són problemes que passen d'una generació a una altra.

• Capítol 4:

Dins l'àmbit familiar es poden distingir diferents funcions que pot fer la família. La família pot fer la funció d'institució, d'agent social, de factor de socialització, etc.

Des del punt de vista d'institució, la família és la base de la societat amb conjunt de l'Estat i el mercat i fa que hi hagi una integració de la societat.

En la família, lògicament, és un altre punt en el qual es prenen decisions, però aquestes decisions no es prenen de forma individual sinó sempre de forma col·lectiva per tal de crear beneficis per tota la família, sempre en conjunt, en grups, de manera col·lectiva.

La família, comparada des dels seus inicis, ha fet un gran canvi, però segueix sent la protectora dels seus individus cap a l'exterior i un dels factors més importants per a que els seus individus s'adaptin a la societat. La família és un dels factors més importants per la socialització dels individus.

La desfamilirització és el canvi que es produeixen en els valors de benestar d'una unitat familiar. Com diu Esping-Andersen quan l'individu perd els valors de la família no vol dir que s'estigui separant de la família sinó que aquesta s'està partint en petites individualitats. Però és imprescindible no oblidar que la família és imprescindible per ressoldre el benestar i les necessitats que ni el mercat ni l'Estat de Benestar por donar. El moment en que aquesta es troba que no pot ressoldre aquestes necessitats i bens s'anomena manca de benestar.

• Capítol 5:

Com ens presenta l'autor en el primer capítol del seu llibre, els anys 60 i 80 són els anys en que es consolida l'Estat de Benestar i cada país crea l'Estat de Benestar depenent les seves idees i creences, per això són diferents els Estats de Benestar de cada país i Esping- Andersen ens explica quins són aquests Estats de Benestar que es poden trobar en el món.

- Benestar liberal: El seu principal objectiu és que tot individu és responsable de si mateix. Si un vol benestar s'ha de buscar i treballar el seu benestar, els altres no ho faran per ell. Per això mateix l'Estat no li donarà benestar simplement li pot proporcionar ajuda per aconseguir-la.

- Benestar socialdemòcrata: Les polítiques socials es troben destinades a tota una població sense tenir en compte els recursos que té cada persona, sense cap diferència entre grups.

- Benestar conservador: L'únic objectiu és la protecció dels treballadors. Aquest benestar no es dirigeix a tota una població sinó concretament als treballadors ocupats en si. I els treballadors no es financen a través de pressupostos públics sinó de cotitzacions socials.

b) Obra de Richard Sennett

• Capítol 1:

Aquest primer capítol de La Corrosión del carácter fa una comparació sobre la vida d'un pare, Enrico, i el seu fill, Rico.

Es compara el fet que Enrico té un pensament a llarg termini en canvi el seu fill, per diferents circumstàncies té un pensament a curt termini.

Enrico treballa per la seva família, per a que la seva família es beneficií i el que vol és que els seus fills tinguin millor vida que la seva, que ascendeixin en l'escala social.

Rico, finalment ascendeix a l'escala social, aconsegueix un bon treball, una família, però el seu pensament canvia, passa a ser a curt termini, res és segur, no pensen en un futur sinó en el moment, en el dia a dia.

• Capítol 2:

La societat moderna es rebel·la contra la rutina. I el problema de Rico és què fer quan aquesta rebel·lió triomfa.

Sembla ser que al segle XVIII el treball repetitiu podia conduir en dos direccions:

• una positiva y fructífera

• l'altre destructiva

El costat positiu de la rutina en parla Diderot. En canvi del costat negatiu en parla Adam Smith.

Se'ns explica que Diderot creia que la rutina en el treball podia ser com qualsevol altre forma de memorització, en canvi Smith creia que la rutina no era bon company pel treballador en les seves activitats.

Per això mateix se'ns explica els dos models de fàbrica, un de Diderot i l'altre de Smith.

Diderot descriu l'Anglée un nou ordre de treball, que es troba separada de la domus. I la fàbrica no donava allotjament pels treballadors, aquesta fàbrica va ser una de les primeres en pagar un salari als treballadors. Els treballadors sempre realitzaven la mateixa feina cada dia, sí és veritat que en molt bones condicions. Diderot pensava que gràcies a les repeticions i al ritme, el treballador podia arribar a aconseguir l'unitat de la ment i de la mà.

Però en canvi Smith creu que la rutina ofega l'esperit. La rutina semblava negar qualsevol connexió entre el treball corrent i el paper positiu de la repetició a l'art.

• Capítol 3:

Ens comença el capítol dient que una conducta humana flexible hauria de tenir la mateixa resistència a la tensió: adaptable a les circumstàncies canviants sense deixar que aquestes les trenquin. I avui en dia la societat busca la forma d'acabar amb els mals de la rutina creant institucions més flexibles.

Aquest sistema de poder en les formes modernes de flexibilitat està format per tres elements:

* Reinvenció discontínua de les institucions: Els manuals tendeixen a presentar el comportament flexible com a dependent del desig de canvi; amb conseqüències particulars per la nostre percepció del temps.

* Especialització flexible: Tracta d'aconseguir productes més variats cada cop més ràpid. L'especialització flexible és l'antítesi del sistema de producció encarnada pel fordisme. Els elements necessaris per l'especialització flexible també són coneguts. L'especialització flexible convé a l'alta tecnologia: gràcies als ordinadors, les màquines industrials, etc. Les comunicacions modernes també han afavorit l'especialització flexible al permetre que les empreses tinguessin accés al moment a dades del mercat global.

Aquesta forma de producció requereix prendre ràpidament decisons.

* Concentració sense centralització: És la tercera característica del régim flexible. Els canvis en les xarxes, els mercats i la producció que s'utilitza fan possible algo semblant a un “oxímoron”: concentració de poder sense centralització de poder.

Els nous sistemes d'informació proporcionen als directius un ampli quadre d'organització i deixen als individus, al marge del qual seria el seu lloc a la xarxa.

La sobrecàrrega de direccions dels petits grups de treball amb moltes activitats diferents és una de les característiques de la reorganització d'empreses i contraria a les divisions cada cop més exactes del treball que Adama Smith imaginava a la seva fàbrica de claus.

També cal parlar en aquest capítol de “l'horari flexible”, en lloc de torns fixes que no canvien d'un mes a un altre, la jornada laboral és un mosaic de gent amb horaris diferents i més personalitzats.

• Capítol 4:

En aquest capítol l'entrevistador, Richard Sennett, es pregunta sobre les classes i veu que a Estats Units les classes s'interpreten com una qüestió de caràcter personal.

Les mitjanes objectives de posició social, com els calculen els europeus, els americans normalment les relacionen més amb la raça i la identitat ètnica. Molts cops relacionen “negre” com a sinònim de “pobre” i aquest com a sinònim de “degradació”. Per això mateix l'odi racial es convertia en una coincidència de classes. Aquesta coincidència es basa en el procés de treball, concretament en la manera de com els treballadors es relacionen entre ells, a través del treball.

La solidaritat ètnica provocada pel fet de ser d'un lloc en concret i treballar amb gent de la mateixa procedència possibilitava solidaritat en el treball.

Cal dir que les identitats modernes són més fluides que les divisions de les societats classistes del passat.

Les imatges d'una societat sense classes, una manera de parlar, de vestir y de veure, pot també servir per amagar unes diferències profundes; hi ha una superfí cie en el qual tothom sembla estar en el mateix pla.

• Capítol 5:

El cinquè capítol tracta de la vida d'una dona, que es diu Rose, propietària d'un bar de Nova York, el qual atreia a una sedentaria clientela local. Era un personatge típic bohemic neyorquí, era una persona la qual no sentia que estigués fent res per ella mateix servint cafès, per això mateix temps després va decidir marxar a provar en altres coses, però any després va tornar al seu bar i va continuar amb el seu treball tal i com abans ho feia.

Rose en aquest any que va marxar, va anar a una agència publicitària la qual allà va aprendre que la gent de mitjana edat, com ella, les tractaven com a inútils i se'ls hi atribueix poc valor a l'experiència que tenen acomulada any rere any. L'autor del llibre ens diu que es necessita valor per a que la Rose s'arrisqui a fer algo nou. I en moltes circumstàncies diferents, assumir, el risc pot ser una gran prova de caràcter. En la modernitat la producció social de riqueses va sistemàticament acompanyada de la producció social de riscos. L'inestabilitat de les organitzacions flexibles imposa als treballadors les necessitats de canviar, és a dir, d'assumir riscos en el seu treball.

El moment del capítol en que la Rose diu “me derrumbé” és el fet d'entrar en la maduresa.

• Capítol 6:

El capítol 6, anomenat “L'ètica del treball” ens explica que aquesta ètica del treball depén en part d'unes institucions suficientment estables per a que una persona pugui practicar la postergació. En canvi, la gratificació postergada perd el seu valor en un règim amb institucions ràpidament canviants; es torna absurd treballar de forma dura per a algú que només pensa en liquidar el negoci i marxar a viure a un altre lloc.

L'antiga ètica del treball revela conceptes del caràcter que encara expliquen, encara que aquestes qualitats ja no trobin una expressió en la vida laboral. Aquesta antiga ètica es fundava en l'ús autodisciplinat del pròpi temps. Aquesta disciplina autoimpuesta es consideravala única manera de dominar el caos de la naturalesa.

En el present cal seguir les forces del caos interior mitjançant el temps. Weber creia que aquesta ètica del treball era un frau. La postergació és infinita, el sacrifici no coneix la pau i la recompensa promesa no arriba mai. Aquesta visió del temps del treball dóna peu a Weber per criticar les modernes idees sobre el carácter.

• Capítol 7:

Com diu Sennett a la primera frase del paràgraf: “El fracaso es el gran tabú moderno” i acceptar aquest fracàs, donar-li una forma i un lloc a la història de la vida personal pot comportar una obessió internament però que pocs cops es comenta amb els altres. Avui en dia el fracàs ja no és la prespectiva normal a la que s'enfronten els que són molt pobres; s'ha tornat més familiar com a fet comú en la vida de la classe mitjana. I cada cop l'èxit és més difícil d'aconseguir.

Les reconversions d'empresa i les reduccions de plantilla imposen a la classe mitjana desastres que en el capitalisme anterior estaven molt més limitats a les classes treballadores.

Abans de la Primera Guerra Mundial, Lippmann, comentador, va reflexionar sobre les vides inestables en un llibre seu, en el qual va intentar explicar el càlcul material del fracàs.

Aquest home va viure a l'època en que es consoliden les grans empreses a Estats Units i Europa. I tothom coneix els mals del capitalisme que són la mort de la petita empresa,entre d'altres.

En aquesta època la persona que es dedica a l'exercici d'una professió es planteja propòsits a llarg termini, criteris de comportament professional i no professional i un sentit de la responsabilitat per la seva conducta.

Aquesta generació creia que es trobava al començament d'una nova era de la ciència i del capitalisme. Estaven convençuts de l'ús correcte de la ciència, la técnica i el coneixement professional podia ajudar a homes i dones a consolidar amb major força una carrera.

• Capítol 8:

Per acabar amb l'últim capítol cal dir que les propostes pràctiques més persuasives que comenta Sennett per fer front als nous problemes del capitalisme es centren en els llocs on s'operen.

A l'últim capítol se'ns planteja si és més eficaç desafiar al nou capitalisme des de fora o buscar reformar les operacions des de dins. I com diu Sennett, de les tres característiques de l'estructura de la flexibilitat sembla possible frenar des de l'exterior algunes conseqüències destructives de la reinvenció discontínua; entre d'altres coses es podrien limitar les reduccions de plantilla, ja que seria més difícil controlar a la gent des de fora.

Un lloc es torna comunitat quan la gent utilitza el pronom “nosaltres”. Una nació pot constituir una comunitat quan la gent tradueix les creences compartides i els valors en pràctica concretes i cotidianes.

Avui en dia, en el règim, l'ús de la paraula “nosaltres” s'ha tornat un acte d'autoprotecció. El desig de comunitat és defensiu i molts cops s'utilitza per rebuig als immigrants i altres persones.

La política actual, basada en aquest desig de refugi, apunta més cap els dèbils (els que recorren el circuit del mercat de treball global), més que cap als forts.

El pronom “nosaltres” és molts cops una falsa locució quan s'utilitza com a punt de referència contra el món exterior.

Per exemple Rico coneneix els dos significats. Per una banda va veure com els seus veins, cada cop que canviava de casa estaven units per llaços dèbils; i se suposava que anava a començar des de zero cada cop que arribava a una nova vivenda, la gent apareixia i despareixia cada tres o cuatre anys.

4- Metodologies

Un cop llegits i analitzats aquests dos llibres els quals han sigut comparats es pot veure de manera clara una de les grans diferències que hi ha en aquestes dues obres. Les metodologies utilitzades són diferents. És a dir, un autor utilitza una metodologia quantitativa i l'altre una metodologia qualitativa.

La utilització de diferent mètode és la principal diferència d'aquests dos llibres en els quals expliquen un fet de diferent forma.

Richard Sennett autor de La Corrosión del carácter, com ja sabem, utilitza una metodologia qualitativa, ja que es basa completament en entrevistes, com ell mateix explica en el seu pròleg i que són entrevistes que va fer servir en el llibre anomenat The Hidden Injuries of Class.

En les entrevistes l'investigador fa les preguntes directament i l'objectiu d'aquest treball és que l'entrevistat parli de manera lliure amb l'investigador sobre el tema que es vol estudiar. Per això hi ha vegades que no cal portar un guió preparat sinó que s'intenta aconseguir crear un ambient favorable per a que la conversa es desenvolupi de manera espontània. Aquest tipus d'entrevista és el més apropiat per obtenir un entendiment profund de les experiències o de les opinions de l'entrevistat, o per investigar sobre temes més personals.

Aquesta definició d'entrevista la podem aplicar al llibre de Sennett i podem veure que l'investigador havia fet una entrevista a Enrico el qual li havia explicat a que es dedicava, com veia el seu treball, què era el que volia pels seus fills i així determinar que Enrico ho feia tot a llarg termini i anys després, l'investigador es troba amb el fill d'Enrico, Rico, en un viatge a Viena en el qual tenen moltes hores per parlar i en la conversa es va creant un ambient de confiances en el qual es pot anar aprofundint en el tema fins que Rico explica a l'investigador les seves preocupacions familiars en les quals veu que no hi ha

una estabilitat professional, és a dir, que en quatre anys havia canviat de treball de lloc d'habitatge, etc i es preocupa per l'educació que reben els seus fills.

El fet que l'investigador hagi arribat aquest punt, en que Rico s'obre i expressa el que pensa s'ha pogut realitzar perquè s'ha creat un ambient adequat per parlar sobre el tema i en el qual no es portava un guió preparat sinó que la conversa anat desenvolupant-se de manera ordenada i sense desviar-se cap a altres temes aliens.

En les metodologies qualitatives l'investigador estudia les coses en el seu medi natural interpretant els fenomens en termes del significat que les persones atribueixen. L'investigació qualitativa és inductiva. I enfatitza la proximitat a la realitat empírica.

Sennett en el seu llibre està utilitzant entrevistes narratives. En aquest tipus d'entrevista l'investigador fa una pregunta sobre la història de la vida de l'entrevistat d'una forma general i d'aquesta manera s'obté informació útil.

No s'utilitza el típic format de pregunta-resposta.

En canvi en Fundamentos sociales de las economías postindustriales Esping-Andersen utilitza una metodologia quantitativa, ja que les seves fonts per poder argumentar i demostrar les seves explicacions és a través de gràfics i enquestes realitzades de les quals es fan estadístiques.

La metodologia quantitativa a diferència de la metodologia qualitativa no observa la realitat tal qual passa, no és una tècnica passiva sinó que suposa una intervenció. És una observació del que la gent ens explica dels fenomens, no una observació de la realitat.

Però també cal dir que en la metodologia quantitativa se'ns permet crear hipòtesis inicials sobre un tema en concret, i aquestes hipòtesis són els objectius que es busquen si es realitza una enquesta.

5- Conclusió

Per acabar, com a conclusió cal dir, que els dos llibres tracten el tema de la economia i del treball de diferent forma i la principal diferència com he dit abans és la metodologia utilitzada.

Així hem pogut presenciar dos llibres, un tema en comú, el qual un ens ho explica amb taules, en estadístiques, és a dir utilitzant una metodologia quantitativa com és cas del llibre d'Esping- Andersen.

Però com a conclusió final cal dir que els dos autors estan d'acord en que és complicat viure i moure's en la societat d'avui en dia, en una societat postindustrial, és difícil pels canvis constants que es produeixen tant en la vida familiar, com econòmica, laboral, etc. Però encara això, cal seguir endavant, lluitant pel que es vol aconseguir, per trobar un treball millor, per crear beneficis i per trobar-se a un mateix, afrontar les pors, com les que té Rico, i madurar com fa Rose arriscant-se a nous reptes en la seva vida.

Com a opinió personal m'agrdat molt més el llibre de La corrosión del carácter per l'utilització de les entrevistes, ja que d'aquesta manera són exemples més clars i més personals, els quals qualsevol persona es pot sentir identificat amb algún dels exemples. En canvi el de Fundamentos sociales de las economías postindustriales el veig més fred, més distant, simplement ens explica la realitat a través d'estadístiques i taules.

I estic totalment d'acord que cada cop és més difícil viure en una societat en la qual hi ha canvis constants i mai saps el que t'espera i en que molts cops no pots controlar la teva propia realitat.

1