Treball sobre la lectura l'infern de Marta

Contesta les següents preguntes sobre aquesta lectura:

La part de l'obra que m'ha resultat mes interessant ha sigut quan Jofre, Hèctor, Marta, Carme i Júlia sopaben en una cadena de menjars ràpids després d'haver anat al cine; mentres sopaven Jofre es va traure un tros de diari de la cartera i el va desplegar curiosament damunt la taula; era la noticia de la xica assassinada, i el varen llegir tots, fins Hèctor, em pareix molt fort que haja sigut ell mateix qui la haja assassinat i va tindre el valor de llegirla com si no passara res.

També em pareix molt curiós que Hèctor s'haja inventat tantes coses de la seua vida com on vivia, el treball de son pare, els seus estudis, la vida de sa mare, etc. i haja estat tant de temps mentint a Marta. Com també era molt estrany els canvis de personalitat d'Hèctor.

El personatge que mes m'ha agradat ha sigut Carme. És un personatge molt realista i sincer; li aconsella molt a Marta sobre qualsevol succés que li haja ocorregut, sobretot amb els problemes amb Hèctor; un altre personatge que també m'ha agradat molt és Júlia. Són dos amigues que estan amb Marta per al bo i per al pitjor, i intenten llevar-li l'embena dels ulls a Marta perquè veja el xic violent del que s'ha enamorat.

M'ha paregut una obra molt útil per a les xiques, inclús per als xics perquè dóna a saber amb un exemple la responsabilitat que ha de tindre una xica per a evitar enamorar-se de persones violentes. Jo pense que este exemple és molt interessant i creïble. En el meu cas m'ha sigut útil haver-me llegit este llibre per a tindre consciència del perill que podem córrer a l'enamorar-nos de la persona equivocada.

• Escriu el significat i la traducció al castellà d'aquestes paraules:

Endreçar: 1. v. tr. Posar en bon ordre, desposar.

2. v. tr. LIT. Dedicar (una obra) a algú. (Enderezar)

Bagatge: 1.a. m. Allò que s'emporta qui se'n va de viatge, d'expedició,

especialment un exèrcit o la tropa en marxa.

b. m. Impost o preu del transport.

2. m. (fig.) Conjunt de coneixements o mitjans per a fer una cosa. (Bagaje)

Minso: 1. adj. De poca grossària i consistencia. (Endeble)

2. adj. Escàs, exigu. (Escaso)

3. adj. Hipòcrita. (Hipócrita)

Esmunyir: 1. v. pron. Lliscar, passar, escórrer-se, per una estertor.

2. v. tr. Fer esmunyir-se, fer passar lliscant per una estertor.

3. v. tr. Munyir. (Deslizar)

Obscenitat: 1. f. Qualitat d'obscé.

2. f. Paraula, acció obscena. (Obscenidad)

Infàmia: 1. f. Blasme públic per alguna cosa deshonorant.

2.a. Acte de mereix la infàmia, acció vil.

b. Qualitat d'infame. (Infamia)

Psicòpata: m. i f. PSIQ. Persona afectada de psicopatia. (Psicópata)

Atroç: 1. adj. Molt cruel, inhumà.

2. adj. (hiperb.) Violent, fortissim. (Atroz)

Horripilant: adj. Que horripila, aborronant. (Horripilante)

Mesquí: 1.adj. (ant.) Desgraciat, desventurat, digne de commiseració.

2.a. adj. m. i f. Agarrat.

b. adj. m. i f. (fig.) Menyspreable per falta o escassesa de qualitats morals,

generositat, dignitat,etc.

3. adj. (fig.) Escàs, esquifit, sense amplitud.

4. adj. Fet amb mesquineria. (Mezquino)

Apallissada: apallissar v. tr. Donar una palissa a algú. (Apalear)

Esgarrifança: f. PAT. Eriçó2 m. Estremiment involuntari, convulsiu i ritmic dels músculs,

acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de

fred, que pot ser produït pel fred, per una emoció, pel

començament o augment de la febra, etc.

Frenesí: m. Frenesia. 1. f. PSIC. Exaltació o exitació extrema.

2. f. (p. ext.) Exaltació furiosa, exitació extrema. (Frenesí)

Tàcit: adj. Que es deixa endevinar sense ser expressat formalment. (Tácito)

Ufanosa: 1. adj. Que fa ufana, que es glorieja d'una cosa, s'hi fa vore.

2. adj. Que cria ufana, esponerós. (Lozana)

Placidesa: f. Qualitat de plàcid. Adj. Tranquil, quiet, en calma, en pau. (Placidez)

Mel·líflua: 1. adj. Que destil·la mel.

2. adj. (fig.) Es diu de la manera d'expressar-se afectadament dolça. (Meliflua)

Sexagenària: adj. m. i f. Que ha complit seixanta anys d'edat. (Sexagenaria)

Ostensiblement: adv. D'una manera ostensible. 1. adj. Que es pot mostrar.

2. adj. (esp.) Fet amb la intenció de que algú

se n'adone. (Ostensiblemente)

Macil·lent: adj. D'aspecte trist per la magror, pal·lidesa, extenuació. (Macilento)

Increpar: v. tr. Reprendre algú amb duresa i severitat. (Increpar)

Esquinçat: esquinçador-a 1. adj. Que esquinça, destructor. (Destructor)

Esberlat: esberlar v. tr. Trencar (alguna cosa) en la direcció de les seues fibres, segons

la linia de minima resistencia. (Hender)

Vexacions: f. Acció o efecte de vexar. 1. v. tr. Mortificar, humillar, greument,

especialment per abús de poder.

2. v. tr. Ser causa que (algú) se senta

humillat. (Vejación)

Cabòria: f. Enròina. 1. f. Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament.

2. f. Idea fixa que du o incita persistentment a fer alguna cosa.

3. f. Mania, quimera. (Preocupación)

Trompellot: 1. m. Trompa.

2. m. (fig.) Persona rude, estúpida. (Soplagaitas)