comenta les causes d'aquesta evolució.

L'evolució demogràfica a Catalunya, es va produir gràcies a la disminució de la mortalitat, ja que va haver-hi una augment de la producció agrària, que això comportava una millora en la dieta alimentària, que ajudava tenir el cos més sa i tenir menys risc davant les epidèmies i les malalties; d'aquesta manera les grans epidèmies dels segles anteriors, anaven desapareixent de mica en mica, la mortalitat infantil disminuïa i l'esperança de vida augmentava. També les millores higièniques i els avenços mèdics van contribuir en el descens de la mortalitat. Perquè hi hagués aquest augment de la població, va ser necessari també que la natalitat continués igual, fet que es va produir, fins i tot va augmentar lleugerament.

2. Observa el mapa de la pàgina 157 i explica les zones de Catalunya que reben el major nombre d'immigrants i explica per què.

Les zones que reben major nombre d'immigrants són, la comarca del Vallès occidental (Terrassa i Sabadell) i el Barcelonès (Barcelona i Badalona). Per una part rebien immigrants interns, de Catalunya, ja que les comarques industrialitzades eren les que absorbien bona part de la gent del camp, ja que la indústria assegurava un salari fixa. Molts pagesos de tot l'estat espanyol va haver d'emigrar en nuclis urbans a causa de l'abolició del règim senyorial, que va comportar l'expulsió de molts pagesos de les terres; i perquè en les ciutats s'oferien expectatives d'una vida millor, una millora de transports i transformacions tècniques de l'agricultura que animava als pagesos a emigrar.

3. Explica quines conseqüències va tenir la reforma agrària que van fer els liberals i els principals problemes de l'agricultura espanyola. Amb l'abolició del règim senyorial, es van desamortitzar la majoria de les terres que pertanyien a l'Església i als ajuntaments. Aquestes reformes promovien la propietat individual i privada de la terra, i això va comportar la transformació de les terres en una mercaderia que es podia vendre i comprar lliurement. La majoria de les terres desamortitzades les van adquirir antics propietaris o burgesos. Per tant, moltes terres de conreu van passar a les mans de persones que tenien interès a conrear-les millor per obtenir-ne més beneficis. Com que la reforma agrària liberal no permetia als pagesos accedir a la propietat, la majoria d'habitants es van quedar com a jornalers o van emigrar a les ciutats. Com que hi havia molta mà d'obra barata no s'invertia en la mecanització i això feia que no augmentés la producció, per això es van mantenir un rendiments agrícoles baixos i la pobresa de la majoria de la població agrària. La distribució de les propietats va crear grans desigualtats de riquesa al camp. Hi havia grans latifundis a Castella, Extremadura i Andalusia (propietaris absentistes que obtenien beneficis mantenint salaris molt baixos) i minifundis a la submeseta nord i a Galícia (l'escassa dimensió de les propietats que no permetia la

mecanització i els rendiments només podien mantenir una família) que van fer que l'agricultura espanyola s'anés enfonsant. En algunes regions, com Catalunya, València, la cornisa cantàbrica i La Rioja, l'estructura de la propietat era més equilibrada.

4. Com és que Catalunya va ser pionera en el procés d'industrialització espanyol? Com va sorgir la indústria tèxtil?

Perquè a mitjans del segle XVII ja hi havia a Catalunya una important producció de manufacturera d'indianes. La prohibició que es va fer el 1802 d'importar cotó filat va estimular la proliferació de les filatures i el naixement de la indústria tèxtil moderna. Com que tot anava molt bé, Catalunya va voler invertir cap al 1830 en la indústria tèxtil i va iniciar un procés de mecanització implantant les màquines que s'utilitzaven a la Gran Bretanya. De mica en mica es va anar desenvolupant la industrialització amb la introducció del vapor.

5. Per què es consolidà la siderúrgia al País Basc?

Perquè es van establir un eix comercial entre el País Basc i Anglaterra, el País Basc exportava ferro a Anglaterra a canvi de carbó gal·lès, que era el motor de la indústria siderúrgica.

6. Quins problemes i quines limitacions va tenir la construcció del ferrocarril? Com que hi havia la necessitat de construir amb rapidesa la xarxa ferroviària, per desenvolupar el comerç interior, la majoria de materials per construir la xarxa havien de ser importats. Això va representar un desaprofitament de la siderúrgia espanyola, ja que no es va poder beneficiar de l'augment de la demanda gràcies a la construcció del ferrocarrils. A més, la xarxa es va construir seguint una estructura radial amb centre a Madrid i amb una amplada entre carrils més que la majoria de línies europees. Això va dificultar els intercanvis per ferrocarril amb la resta

d'Europa, perquè un cop les mercaderies havien arribat a la frontera havien de ser transbordades, i això suposava un augment de cost i de temps.

7. Quines conseqüències socials va provocar Espanya el baix desenvolupament de la indústria? Va fer que la burgesia fos feble i que la noblesa conservés molta més influència que en altres països de l'Europa Occidental. A causa d'aquest fets la societat espanyola evolucionà més lentament que les altres societats europees.

8. Quines van ser les noves classes dirigents? Quins grups socials formaven les classes populars? La nova classe acabalada era la burgesia compartia amb la noblesa l'hegemonia social i era la propietària de noves indústries, les grans companyies i els bancs. Les classes populars estaven formades per obrers, artesans, botiguers, empleats, etc. (proletariat i pagesia) Que constituïen la major part de la població urbana.

9. Quins trets diferencials definien la societat catalana del segle XIX? A Catalunya les condicions dels pagesos eren més bones perquè tenien contactes d'arrendament a llarg termini (masoveria, emifiteusi, rabassa morta). A Catalunya s'hi va concentrar la part més important del proletariat espanyol, això feia que les associacions obreres i l'obrerisme hi tinguessin la força més gran. El desenvolupament industrial de Catalunya va donar a la societat catalana uns trets diferencials. La noblesa va anar perdent progressivament la preeminència econòmica i social, mentre que la burgesia industrial creixia numèricament i amb rellevància social.

10. On va arrelar l'anarquisme? I el socialisme? Quina diferència fonamental hi ha entre una ideologia i l'altra?

L'anarquisme va arrelar fortament entre el obrers de Catalunya i la pagesia andalusa. El socialisme va tenir més influència entre el proletariat madrileny, el basc i l'asturià. La diferència fonamental dels anarquistes i els socialistes és que els anarquistes es declaraven apolítics, mentre que els socialistes defensaven la participació en les eleccions per tal d'aconseguir obrers al Parlament que defensessin els interessos dels treballadors.