Historia


Industrialització


Amb la revolució neolitíca, l' home es va converir en autoproductor, és a dir que tot alló que produïa era pel seu popi benefíci.

L'arribava de la revolució industrial va significar un pas molt important en l'organització social i económica . La indusrialització va transformar les formes de produïr, de viure i de pensar.

Al darrer segle XVII, va afectar el canvi també a comarca, que principalment es una comarca agrària que te doble fesonomia: terres humides a la marina i terres de secà muntanyosa i seca apta per la vinya. La qualitat de la terra feia que el rendiment hi fós en general ecàs.A primera meitatdel segle hi havia el ocnsum de blat, bona part era d'autoconsum (el principal aliment humà). El vi es cultivava en vinyes a la muntanya, però tambéen arbres del delta. Es sembrava ordi , civada i farratge, als pobles centrals de la comarca: Sant Joan Despí, Sant Feliu, Molins de Rey, Sant vicentç dels Horts, Torrelles, Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent i fins a Sant boi. L'olivera tans sols avundava a peus de la montanya de Montserrat en Abrera, Olesa, Esparraguera i Colbató.

Aquest panorama agrarí canvia a segona meitat dels segle XVIII amb l'expansió de la vinya com a cultiu.

ACLARACIÓ

Al segle XVIII: 1º meitat: conreava blat autoconsum hi havia petites industries

familiars.

2º meitat: expansió de vinya, que cobria de ceps de vessans muntanyes a banda i banda del Llobregat.

Al segle XIX: És desenvolupa el teixit i es creen importants industries utilitzant

l'energia del vapor.és van construir fàbriques a la bora del riu per aprofitar l'energia de l'aigua que era mès varata que el carbó. Al costat de les fàbriques és construien poblacions amb: esglesia (era on vivia l'amo), botigues, teatre... Els treballadors tenien una jornada laboral de 12 hores i els nens començavenm a treballar al voltant dels 7 anys.

La societat no era tans sols agrària hi havia altres fonts per la subsistencia de les persones, amb l'arribada de les activitats preindustrials molts grangers van deixar de cultivar per els altres buscan aixi un treball en les industries mès proximes i l'activitat agrària tans sols queda per les families.

Els nuclis llaners del nord eren a Montserrat i Esparraguera dedicat a la elavoració de llana, distribuidora de la materia primera i també venien els productes acabats. Aquestes empreses van produir tants articles de llana con a sabadell i Terrassa. Pero amb l'arribadad el cotó que era una prenda mès higenica la industria de la llana es va veure molt afectada, per això en els nuclis del nord s'explica perque aquestes poblacions disposaven d'una mà d'obra abundant i d'una agricultura de seca molt enreredida basada en la vinya i l'olivera perque s'havien dedicat a la fabricació de llana, la llana no va donar lloc a una industrialització de la comarca.

El nucli de Martorell és una localitat agrícola que produeix: blat, oli, llegums, vi i fruita, tmbé questa localitat estaba molt relacionada amb Barcelona pel comerç de vins. Al costat del riu Llobregat apareixen activitats com la papelera, la manipulació del coure o la llanera. Martorell participa en els inicis de la filatura del cotó.

Es dedicaven a l'activitat sedera, la Vall baixa del riu Llobregat, Molints de Rei i Sant Feliu de Llobregat, en aquestes industries abundaven el personal femení sobretot. Encara que estem en una societat d'antic règim (que el nobles esaben per sobre dels altres), no hem de pensar que l'organització sigui simple.

La industrialització és va estendre per tota la comarca, la primàcia del cotó va posar en crisis els centres llaners i el sector cotoner amb les primeres incorporacions: a Martorell, amb incorporacions intermedies a Papiol i ja mès tardanes a Sant Feliu de Llobregat.

Si fem una valoració (1860-1932) veiem que la filatura y el teixit evolucionen de manera diferent, el Baix Llobregat pèrd poscisions al camp de la filatura guanya en el camp del teixit. L'economia de la població està basada en una agricultura especialitzada en l'oli i el sector llaner. D'aquí la indusrialització fou lenta i desigual, el sector primari el creixement va ser moderat en el segle XIX, l'agrcultura de la població no va explerimentar variacions significatives.

La implantació d'un model industrial té perills conflictius: males collites, dificultats financeres del municipi, emigració obreres, tancament de la fàbrica principal...l'agricultura travessa a final de segle dificultats en la producció però finalment van crear noves empreses que al mateix temps que es creaven altres desapareixien.

Quan comença el segle XX, la localitat adquereix unes comunicacions millors, la iniciativa Barcelonina, impulsa a l'indústria tèxtil a ser plenament moderna, l'entrada del Vapor va ser tardana però contrasta amb uns incicis relanivament primerencs en l'electricitat, la restructuració industrial coincideix amb la pèrdua de sectors com el del oli i la papelesa amb la disminució de les seves vendes. d'atre vanda el centre llaner concretament el de Esparraguera s'adapta molt bé amb l'economia protoindustrial evolucionada.

MARTORELL:

Tenia molts avantatges per a poder-se convertir en un gran centre industrial, en canvi, una de les indusutries qe mès és podia trobar era l'indústria papelera que en aquest període pateix moltes dificultats per subsistir, però a finals de segle és va ampliar la varietat d'articles que s'hi produeixen, no falten la construcció de màquines. A causa d'aquesta bona situació, Martorell té un sector terciari importat.

Al segle XX les dificultats del sector vitivinícola fan entrar en crisis a l'elavoració de productes derivats del vi, que era un sector que havia recobrat força.

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT:

Es un territori proper a Barcelona i això ha fet que tingui un espai econòmic de la ciutat propera. L'Hospitalet té una tendència doble: rep efectes secundaris de les zones amb un creixement econòmic espectacular a l'últim quart del segle XIX i continua depenent, de l'economia agrícola.

A mitgans del segle XIX s'estableixen unes sèrie de fàbriques especialitzades en l'indústria colonera (amb l'elavoració de la màteria primera, tint, acabats i venta del producte), per`també rep una acxtivitat sedera en ple segle XX.

LA COLÒNIA SEDÓ D'ESPARRAGUERA

L'origen d'aquesta fàbrica està vinculat a un vell molí fariner i oliver que quan va passar a ser de Puig el 1846 va servir de base per construir una fàbrica textil, que es va posar en funcionament 4 anys mès tarde. A questa fàbrica predominaba la mà d'obra femenina, i treballadors màsculins procendents de famílies d'aertesans i pagesos d'el voltant. La llana va quedar apartada de l'industrialització i queda en un procès d'extinció.

LA COLÒNIA GÜELL

És un complex indústrial amb una àmplia energia hidràulica, enregia i disponibilitat de la mà d'obra, en un marc d'organització i consells socials són components que desideixen canviar l'emplaçament de la fàbrica, els treballadors i famílies vivien en una estructura jerarquica, es a dir que vivien en les cases de l'empresa que treballaven.

LA VALL BAIXA

La indústria cotonera moderna s'esdevingué a Papiol on es van crear diversas fàbriques dedicades.

Mentre a mitjans del segle XIX el tèxtil dovava feina al 8% de la població activa, el 1936 hi paricicpava amb el 80% de l'ocupació industrial, el sector era majoritari, quan l'agricultura encara és el sector predominant coma creador d'ocupació, les caracteristiques essencials són: simbiosi entre l'economia preexistent, la petitesa i la inestabilitat de les fàbriques i la fustració d'una transció natural cap a una estructura dominada per la seda.

El capital comercial continua controlant el procès de producció, tot i que hi ha un control que pasa a ser mans de les persones de Sant Feliu del Llobregat. No hi ha impuls en la industrialització de la seda, encada que aquest sector revotarà mès tard amb mètodes nous.

SANT FELIU DEL LLOBREGAT

A mitjans del segle XIX, era una base exclusivament agrícola. Sant Feliu de Llobregat era una localitat d'una mobilitat social fotra on existia un focus preindusrial marcant pel predomini de la seda amb presència marginal del lli i del cànem, la localitat participa en les transformacions del segle XIX, manté als pagesos en predomini s'amplien les professions i sobretot arrenca, la indusrialització moderna. Bertrand arrenca a Sant Feliu l'indúsria cotonera.

Al selgle XVII la població del Baix Llobregat estava sotmesa a llargs períodes de fam, sobretot quan no anava bé la collita per les condicions climatològiques i epidèmies. Morien moltes persones sobretot els infants, les famílies tenien molts fills, però també hi havia moltes morts i la població estava estancada.A partir del segle XVIII al litoral que es concetrava la major part de la població va començar a agumentar, fins a l'any 1920. A partir d'aquest moment, les tragectòries és bifurquen, ja que mentre que la mitjana de creixement de Catalunya és de 1.6, al Baix Llobregat creix 3.5. la intensitat de creixement bé de dues causes principals: la proximitat a Bareclona i l'arrivada d'un nombre important d'emigrants que venien a buscar feina, aquest creixement demogràfic industrial del nostre segle, hem anat adquirint el que tenim ara.

Empreses i empresaris:

Les empreses locals d'origen menestral, treballaven un bon grup de pagesos de la població i alguns forasters. Les empreses podien canviar de nom molt sovin, a mesura que avançava la industrialitazció, les formes de les empreses canviaven. Durant tot el període les empreses petietes i mitjanes de tipues familiar van predominar. Les anònimes van cobrar força i també van entrar en escena les filials d'empreses multinacionals.

Els obrers s'organitzen:

L'aument d' indústries i els canvis en les formes de les empreses anaven acompanyats d'un agument en el nombre d'obrers. Exemples:

A Molins de Rei, hi predomina la població obrera local, jove i femenina, i els empresaris forasters, encara que també hi hagi algun emigrant.

A Sant Feliu de Llobregat, els treballadors són de procedència variada: de Catalunya i sobretot de València, la població treballadora arribava als 35 anys.

Vapor:

En l'etapa preindustrial, l'increment del volum d'aigua destinada a transformar producter i per tenir una major capaciat productiva i rebaixar els costos de producció. Ja en començaments del segle XVIII, membres destacats de la noblesa obtenen concessions d'aigua per als seus molins fariners. Les concessuins d'aigua es concentren en l'últim terç del segle XVIII i, màjoritariament, es destinaran a processos de transformació de productes d'origen vegetal (molí fariner...).

La importància de l'aigua com a productora d'energia mecànica en les activitats no agràries prèvies a la indústria moderna, com per exemple: molins fariners, oliers, papeleres, fàbriques d'aiguardent, productes cèramics, forns de calç, perderes, mines...

La revolució Industrial implica un increment en el volum de la producció i un recurs d'energia, l'aigua es impresindible en la multitud de industries, al Baix Llobregat, l'explotació de els aigües superficials no obrien pous garires profunds, al pincipi només era per l'ús domèstic, però després quan es comença a recórer a la màquina de vapor. Un dels aprofitaments d'aigües indústrials és el Canal de la Infanta (1819), l'aigua del canal permitia regar entre 200 i 300 hectàrees (60de cada 100 litres anaven a parar a l'indústria).

Gas i electricitat:

La comarca va aprofitar les noves fonts d'energia, ninú no ignora que la màquina de vapor, que consumeix carbó, va contrivuir al desenvolupament en la Revolució Industrial. Les primeres màquines de vapor utilitzades a les fàbriques, van arrivar molt tardanes a la fabrica de Bertrand de Sant Feliu de Llobregat i a 1880 a Olesa. Algunes empreses continuaven amb el mètode de l'energia hidràulica perque modificarles era molt costos i el que varen fer es que les màquines antigues les van modificar perque fossin mès eficases.

Entre el 1904 i 1911 es van instal·lar motors de gas de la Maquinista com amínim en diverses fàbriques de l'Hospitalet, Molins de Rei, Cornellà i Papiol, s'aplica també a la transició a l'electricitat, nova forma d'energia que apareix a finals del segle XIX i es difon a començaments del segle XX, sense encara aribar a mundialitzar-se.

L'electricitat va augmentar la quantitat d'energia total disponible, el carbó quan es tractava d'electricitat d'origen tèrmic, l'aigua. Paral·lelament, aquesta energia va permetre distribuir amb mès llibertat les màquines a l'interior de les fàbriques, va tenir molts efectes positius: millora en l'organització de la feina (tenien mès espai), millora de les condicions ambientals, seguretat, ventilació i il·luminació. L'electricitat va obrir una nova era de telecomunicacions amb el telègraf i el telèfon.

Companyies que suministraven elèctricitat eren:

Electricista Catalana S.A. (1898)

Elèctrica de Catalunya (1907)

Elèctrica a Martorell (1917)

Mès trard l'energia la podria administrargrans companyioes del Pirineu.

La industrialització la posen en una zona estratègica de la comarca en relació alñs transport i la facilitat en el subministre d'energia i aigua obririen noves expectatives d'industrialització al Baix Llobregat

Algunes empreses del Baix Llobregat:

SAFA (1923)

Seda de Barcelona (1918)

Anònima Dubler, (Sant Boi del Llobregat(

Courtaluds Hispania S.A, de l'Hospitalet del Llobregat

La papeler Espanyola, del Prat del Llobregat (1917)

Aluminio Hispanoelèctric, de sant viçents dels Horts

ROCA S.A, Manlleu del Llobregat.

En conclusió la comarca del Baix Llobregat, és va incorporant a les noves tecnologies, al principi al segle XVII és una comarca completament dedicada a l'agricultura i remaderia, però també és fabricadora de llana i altres màterials. Al segle XVIII la vinya va guanyar molt de terreny. Sobre el segle XIX s'inocrpora les fàbriques de cotó. L'energia prové del vapor, l'aigua és una font principal en les indústrias. Encara que mès endavant incorporen altres energies com l'electricitat què hi ha molta millora en la contaminació, la salud de les persones que hi treballaven.

Les persones obreres, fan una revolta, començen a donar-se conta de que no son esclaus i volen un bon saliari, Al principi l'home que tenia la fàbrica, tenia també al seu voltant una espècie de poblet amb: teatre, comerç, esglèsia (era on vivía l'amo de la propietat) i les cases on treballaven els treballadors i les seves famílies.

Les comarques mès industrialitzades eren: Hospitalet del Llobregat, Sabadell, Cornellà...en general eren les que tenien una proximitat a Barcelona, això els i feia industrialitar-se avans què les que estaven mès llunyanes del nucli.

Aques canvis industrials són els que fan què visquem en aquesta era comercial tan avançada.

  • enciclopedia Catalana.

  • ewnciclopedia Larouse.

  • Llibre de text : Història del món contemporàni Editorial: Anaya.

  • www.Baixllobregat.com.

Any

Catalunya

Baix Llobregat

500 a.C

Revolucció neolítica

Etapa Agrària

Finals del segle XVII

Revolució industrial

Etapa industrial

Introducció de les primeres màquines angleses de filar cotó.

Activitats no agrícoles: molins fariners i papereres. Industria dispersa a domicili. Terball de la seda a la Vall baixa. Nuclis llaners del nord Olesa i Esparraguera.

1819

Inaguració del canal Infanta a Molins de Rei.

1834q

El cotó substitueix a la llana i es converteix en la primera fibra de la indústria tèxtil.

Herp, peix i Vuilaseca, El Papiol.

1844

Fundació de la banca a barcelona

1848

Primer ferrocaril entre Barcelona-Mataró

1855

Primera vaga general

Ferrocaril de doble vía entre Molins de Rei i Barcelona.

1858

Ferrer i Mora, Molins de Rei

1860

S'adopta la turbina per generar energia industrial

1865

Fallida definitiva dels alts forns, s'apaga l'últim alt forn català

1870

Progessiva mecanització del tissatge

1880

F.Alisna adapta el teler Barrau per als velluts de cotó

Sala i Cia. Cornellà

1890

Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló

1900

Indústria cotonera catalana era, tenint present la superficie del país i el nombre d'habitants, la segona despres del Lancashire britànic.

1901

Primera fàbrica de ciment al Clot de Moro, Castellar de N'Hug

1906

Diversicació energètica a la indústria: gas petroli, electrivitat

Sabadell i Henry, primera refineria de petroli de l'Estat Espanyol, Cornellà Vilumara, l'Hospitalet.

1911

Siemens-Schukert indústria Elèctrica, Cornellà

1917

Elèctrica Martorell.

1918

La seda de Barcelona, fibres artificials, el Prat

1919

Vaga de la Canadenca i reconeixement de la jornada laboral de 8 hores.

1920

La ROCA S.A, Gavà-Viladecans

1923

La SAFA, fibres artificials, el Prat

1- Introducció

2- La industrialització

3- Alguns exemples d'industrialitzacións.

4- Transformacions d'una societat no agrària.

5- Altres fons d'energia

6- Las població.

7- Grans empreses del delta

8- Fris cronològic

9- Conclusió

10- Bibiografía




Descargar
Enviado por:Doli
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar