La indústria

El sector secundari

El sector secundari inclou les activitats econòmiques en les quals el producte destinat al consum s' obté desprès d' un procés de transformació de les primeres matèries, que procedeixen directament de la natura.
La activitat més important del sector secundari es la industria, però també s' hi inclouen la mineria, la producció d' energia i la construcció.

1.Les primeres matèries.

El sector secundari el formen totes les activitats consistents a transformar productes obtinguts de la natura, és a dir, matèries primeres, en productes elaborats. Les primeres matèries es troben a la natura i, transformades adequadament a les indústries, es converteixen en productes utilitzables.
Les primeres materies es poden classificar en tres grans grups: matèries d' origen animal vegetal i mineral:
Primeres materies d' origen animal: les primeres materies d' origen animal, com la llana o les pells, procedeixen de la ramaderia i s' utilitzen en la industria textil per confeccionar, per exemple, peces de vestir. També la pesca es una primera matèria, que serveix per fabricar olis i farines de peix.
Primeres materies d' origen vegetal: les primeres materies vegetals poden ser productes agrícoles, com el coto, que s' utilitza per fer teixits, o productes forestals, com la fusta, que es fa servir en la fabricació de mobles, o el cautxú, que serveix per elaborar pneumatics.
Primeres materias d' origen mineral: es troba als jaciments. podemos diferenciar minerales metálicos (hierro, plomo, cobre...) que se localizan en el zócalo herciniano de la era primaria y forma parte de la industria básica (metalurgia). Minerales no metálicos (feldespatos, sales, cuarzo...) que se localizan en zonas paleozoicas (era primaria y terciaria); estos elementos nos sirven de base a la industria de la construcción y química. Rocas industriales que están repartidas por toda la península y sirven para la industria de la construcción (mármol, granito, yeso.. ).



2. Les fonts d' energia

La energía es la força vital de la  nostra societat. D' ella depenen la il.luminació d' interiors i exteriors, l calentamiento y refrigeración de nuestras casas, el transporte de personas y mercancías, la obtención de alimento y su preparación, el funcionamiento de las fábricas, etc.
Hace poco más de un siglo las principales fuentes de energía eran la fuerza de los animales y la de los hombres y el calor obtenido al quemar la madera. El ingenio humano también había desarrollado algunas máquinas con las que aprovechaba la fuerza hidráulica para moler los cereales o preparar el hierro en las ferrerías, o la fuerza del viento en los barcos de vela o los molinos de viento. Pero la gran revolución vino con la máquina de vapor, y desde entonces, el gran desarrollo de la industria y la tecnología han cambiado, drásticamente, las fuentes de energía que mueven la moderna sociedad. Ahora, el desarrollo de un país está ligado a un creciente consumo de energía de combustibles fósiles como el petróleo, carbón y gas natural.
  2.1. Les fonts d' energia tradicionals
Son las que més s' utilizen i serveixen per subvenir a la majoría de las necessitats d' un país.
Les fonts d' energia tradicionals són el carbó, el petroli, el gas natural, l' urani i la energia hidraulica.

  2.2. Les fonts d'energia alternatives
Les energies alternatives son un conjunt de formes d'energia que presenten generalment unes característiques determinades, com és ara la producció descentralitzada, la transformació neta, és a dir, sense residus, i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció.
Hom qualifica d'alternatives les formes d'energia que actualment no poden ésser considerades convencionals (com és el cas dels combustibles fòssils, l'energia hidràulica i la de fissió nuclear) llevat de la de fusió, pel fet d'estar encara en fase experimental.
Les principals energies alternatives són la solar, l'eòlica, la geotèrmica, la mareomotriu, la maremotèrmica, la de les ones i la bioenergia.

2.3. Energies renovables

Les energies renovables són totes aquelles que, com que provenen del sol de forma directa o indirecta, són inesgotables a escala humana. Efectivament, a més d'aprofitar-se directament a través de l'energia solar, el sol és l'origen de l'energia eòlica (les diferències de calor són les que provoquen les diferències de pressió que originen el vent), de la hidràulica (el sol ordena el cicle de l'aigua, en provocar l'evaporació i les pluges), i de la formació de la biomassa (la matèria vegetal que se serveix del sol per viure i créixer). També són inesgotables l'energia geotèrmica, procedent del vapor natural de la Terra, i la de les marees, causada pels camps gravitatoris terrestre i lunar.

A més de ser virtualment inesgotables, aquestes fonts d'energia es consideren també fonts netes, ja que són molt més respectuoses amb el medi ambient que les energies convencionals o brutes. L'aprofitament humà de l'energia sempre comporta un cert impacte en el medi, però, comparat amb els importants efectes negatius que causen a l'entorn les energies convencionals, l'impacte de les renovables és ínfim.

Així, les energies renovables no produeixen les emissions de gasos contaminants que provoquen els combustibles fòssils (el petroli, el gas i el carbó), i tampoc generen residus de difícil tractament i que suposen una amenaça per a totes les generacions futures, com els provocats per l'energia nuclear.

Una altra característica de les energies renovables és que es consumeixen generalment al lloc on es generen, és a dir, són fonts d'energia autòctones. Mentre que els combustibles fòssils existeixen tan sols en un nombre limitat de països, les energies renovables disminueixen la dependència de subministraments externs i contribueixen a l'equilibri interterritorial i a la creació de llocs de treball en zones ara deprimides. En aquest sentit, es calcula que les energies renovables creen cinc vegades més llocs de treball que les convencionals, que generen molt poca ocupació en relació al seu volum de negoci.

Com que són fonts d'energia locals, les renovables resulten molt més econòmiques que les fonts tradicionals, ja que no impliquen la pèrdua energètica i les despeses econòmiques inherents en les necessitats de transport i distribució.

Catalunya, i Espanya i Europa en general, són molt deficitàries en fonts d'energia convencional. En canvi, la difusió de les energies renovables ens pot permetre desenvolupar tecnologies pròpies en les quals el nostre país esdevingui líder mundial.

La utilització d'aquestes fonts d'energia, combinada amb l'eficiència i l'estalvi energètics són les maneres més eficaces de reduir la contaminació associada al consum energètic. L'increment de les energies renovables és, per tant, un element bàsic per preservar l'entorn i la qualitat de vida de les persones, tot evitant els riscs ambientals i els efectes indesitjables que comporten la producció i el consum d'energia procedent de fonts no renovables.

Paral•lelament, s'estan desenvolupant una sèrie de tecnologies, procedents de fonts no renovables, però molt més netes i eficients que els mètodes tradicionals de generació energètica, que poden actuar, a curt i a mitjà termini, com a fonts de transició fins a la completa aplicació i desenvolupament de les energies netes. És el cas del gas natural, un combustible molt més net i econòmic que el petroli i el carbó; la cogeneració i el cicle combinat, en els quals s'aprofita la calor residual procedent de la generació elèctrica i s'augmenta l'eficiència energètica respecte als sistemes tradicionals, en què es malbarata l'energia tèrmica generada, i l'hidrogen, que permet generar electricitat que produeix tan sols vapor d'aigua com a residu.

2.4. Energies no renovables
Les fonts d'energia no renovable són aquelles que es troben en una quantitat limitada i que s'esgoten amb la seva utilització: una vegada exhaurides les reserves no poden regenerar-se. Es consideren fonts d'energia no renovables els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) i l'urani, la matèria primera per aconseguir l'energia de fissió nuclear. Totes aquestes fonts d'energia tenen unes reserves que es poden considerar finites, ja que necessiten molt de temps per ser reposades, i amb una distribució geogràfica no homogènia, al contrari que les fonts d'energia renovable, originades gràcies al flux continu d'energia procedent de la natura.

Les fonts d'energia no renovable són sovint anomenades fonts d'energia convencionals, ja que el sistema energètic actual es basa en les energies fòssils i la utilització de la nuclear. Així mateix, són considerades energies brutes, ja que la seva utilització és causa directa d'importants danys en el medi ambient i en la societat: destrucció d'ecosistemes, danys en boscos i aqüífers, malalties, reducció de la productivitat agrícola, corrosió d'edificacions, de monuments i d'infraestructures, deteriorament de la capa d'ozó o la pluja àcida... sense oblidar els efectes indirectes com els accidents en sondatges petrolífers i mines de carbó o la contaminació per vessaments químics o de combustible.

Font: ICAEN
Un dels problemes ambientals més greus que està provocant el sistema energètic basat en les fonts no renovables és l'anomenat efecte hivernacle, conseqüència de l'emissió de CO2 generat en la utilització de combustibles fòssils i que provoca un augment de la temperatura a tot el planeta.

L'energia nuclear es va arribar a presentar com una solució enfront del problema de l'efecte hivernacle, però a canvi ha generat una sèrie de problemes de tan difícil solució com la producció de residus radioactius, el risc d'accidents nuclears i la proliferació de les armes nuclears, sense tenir en compte un cost molt elevat de construcció i manteniment de les instal•lacions.

Un altre problema del sistema energètic basat en els combustibles fòssils és la dependència econòmica que crea en els països no productors de matèries primeres. En canvi, les energies renovables es consumeixen generalment al lloc on es generen, és a dir, són fonts d'energia autòctones que disminueixen la dependència de subministraments externs i contribueixen a l'equilibri interterritorial i a la creació de llocs de treball en zones ara deprimides. En aquest sentit, es calcula que les energies renovables creen cinc vegades més llocs de treball que les convencionals, que generen molt poca ocupació en relació al seu volum de negoci.

El ràpid creixement que experimenta el consum energètic, amb tots els problemes derivats de l'actual model basat en les energies no renovables, fan que sigui imprescindible plantejar-se la necessitat d'un nou model basat en l'eficiència i l'estalvi energètics i en la implantació de les energies renovables. Hem de pensar que els impactes mediambientals del model vigent tenen un gran cost socioecònomic per al conjunt de la societat, que és la que paga les conseqüències econòmiques d'un model energètic insostenible i la que ha de sofrir els impactes del deteriorament del medi ambient.
3. La indústria
Activitat económica consistent a realitzar operacions d' obtenció, transformació o transport de productes.