Informática
Impressores i plotters
Impressores i Plotters
Índex
IMPRESSORES
El mitjà més comú utilitzat com a sortida d'un ordinador és l'obtenció d'un escrit sobre paper.
L'impressora prové en forma de registrar sobre el paper part de la informació que produeix i processa un ordinador.
Existeixen dos tipus principals d'impressores que podríem agrupar com “matricials o d'impacte” i “sense impacte”.
Les d'impacte són impressores matricials i impressores margarita, les que no són d'impacte avarquen tots els demés tipus de mecanismes d'impressió, incloent-hi les tèrmiques, de raig de tinta i impressores làser.
Altres criteris de classificació
La formació dels caracters : Utilització dels caracters totalment formats per trossos continus (dita forma és utilitzada, per exemple els produïts per una impressora de margarita) davant els caracters matricials compostos per patrons de punts independents (com els que produeixen les impressores estàndard matricials de raig de tinta i tèrmiques). Encara que les impressores làser són tècnicament matricials, la nitidesa de les impressions i el tamany reduït dels punts permet considerar que els seus caracters són continus.
Mètodes d'impressió
Pot ser caracter a caracter, línia a línia o pàgina a pàgina.
Les impressores de caracters són les matricials , les de raig de tinta, les tèrmiques i les de margarita. Les impressores de línies es subdivideixen en impressores de cinta, de cadena, de tambor i les de bandes. S'utilitzen freqüentment en grans instal·lacions o xarxes informàtiques.
Entre les impressores de pàgines es troben les electrofotogràfiques com les impressores làser.
Capacitat d'impressió
Pot ser només text o text i gràfics. La majoria de les impressores de margarita i de bola només poden imprimir textos, ja que només poden reproduir caracters prèviament gravats tant si és en relleu o en forma de mapa de caracters intern.
Les impressores de text i gràfics, entre les que es troben, les de raig de tinta i les làser, reprodueixen tot tipus d'imatges dibuixant-les com a patrons de punts.
Velocitat
Les impressores làser estan composades per una àmplia gamma de velocitats, l'acceleració de l'impressora làser es madeix en pàgines per minut ppm o imatges per minut ipm.
Les impressores làser a color són un cas especial al medir la velocitat, ja que cada color requereix un pas separat a través del mecanisme d'impressió, degut a que quasi totes les impressores làser treballen amb quatre colors cian, magenta, groc i negre. Aquestes poden imprimir en blanc i negre o a color. Al imprimir a color les impressores corren a un quart de la seva velocitat en impressió en blanc i negre, és a dir, una impressora a color que imprimeix a 30 ppm en blanc i negre, funcionaria a uns 7,5 ppm en color.
Les impressores de matrius de punts, corren de 40 a 260 cps en 10 a 20 cpi. Les més ràpides poden funcionar de 500 a 1200 cps
Les impressores d'injecció de tinta corren de 1 a 5 ppm en 300 a 720 dpi
En el cas de les làser funcionen a raó de 6 a 25 ppm en 600 a 1200 dpi. Funcionant les més ràpides de 12 a 38 ppm.
Resolució
La resolució d'una impressora làser és el número de punts individuals que pot imprimir dins d'una àrea especificada.
Algunes de les impressores làser tenen una impressió de 360.000 punts per polzada quadrada, òbviament la major resolució i imatge més detallada que es pot reproduir.
A 300dpi, la resolució mes tosca es possible per al ull humà veure la vora dentada, causant una imatge composada per una sèrie de punts visibles. Hewlett Packard va crear una tècnica anomenada tecnologia de perfeccionament de la resolució, que automàticament crea insercions de punts més petits a les vores de les línies i caracters per aplanar la vora i reduir l'aperiòdica dentada. Aquesta tècnica no augmenta la resolució de una impressora, però pot millorar la imatge impresa eliminant les vores aspres.
Impressores de matriu de punts
Posseeix un conjunt d'agulles disposades verticalment que poden ser projectades contra la cinta tintada i el paper al aplicar una corrent elèctrica als seus corresponent electroimans, tornant a la posició inicial mitjançant un “resorte”. Conté un circuit governador de caracters que transmeten a les agulles els impulsos corresponent al caràcter a imprimir.
La qualitat de l'impressió en tipus text és acceptable, encara que en tipus gràfic són bastant dolenta, ja que es distingeixen fàcilment els punts separats del qual consta el gràfic. La seva gran avantatge és que són les més econòmiques del mercat i la seva operació també ho és.
Actualment s'està augmentant el número de pins del capçal i el número de punts que composen els caracters.
Tots els caracters es formen a partir d'una matriu de 9x7 o 24x7 punts. Quan major sigui la densitat de punts de la matriu major serà la qualitat de la lletra impresa.
Impressores de margarita
Fa servir caracters en relleu col·locats en els radis d'una roda d'una forma semblant als pètals d'una flor. L'impressora fa girar la roda fins que el caracter desitjat es troba davant del martell que la projecta contra la cinta entintada i el paper. La qualitat de l'escriptura és molt elevada i funciona a gran velocitat.
Té dos grans defectes, la seva impossibilitat total de produir gràfics i inclús per canviar o tipus de tamany de lletra.
Aquest model està obsolet.
Impressores de banda
Els caracters estan gravats sobre una banda d'acer que gira a gran velocitat. Aquesta enfronta el caracter a imprimir amb un martell que el transfereix al paper, a través d'una cinta entintada que es troba entre aquest i la banda de suport.
Presenta les mateixes desavantatges que l'impressora margarita.
Aquest model està obsolet.
Impressores de línia
En lloc d'escriure caracter per caracter, ho fa línia a línia, aconseguint una elevada velocitat d'impressió que oscil·la entre les 5 i 25 ppm.
Presenta les mateixes desavantatges que les dues anteriors.
Aquest model està obsolet.
Impressores tèrmiques
Un capçal mòbil presenta una matriu de punts que pot calentar-se per l'acció de resistències. Els punts calents formen el caracter a imprimir i al ser aproximats al paper termosensible, l'imprimeixen per calor, resultant una formació de punts més foscos.
El controlador determina quines resistències es calentaran, ordenant la circulació de corrents elèctriques pels mateixos.
Es tracta d'una impressió per formacions de punts com amb l'impressora de matriu d'agulles, però al no percutir la matriu sobre el paper resulta un funcionament totalment silenciós. I al no existir vibracions mecàniques es simplifica se simplifica el disseny del sistema resultant més econòmic, encara que per altre part el cost del paper termossensible és relativament elevat.
La qualitat de l'impressió està determinada per la densitat dels punts, la que serà limitada horitzontalment per la velocitat d'escombrat del capçal, i verticalment pel tamany de la resistència. La disminució del consum possibilita versions portàtils amb bateries.
Aquestes impressores tenen una velocitat d'impressió comparable amb les impressores de caracters més lentes.
Impressores electrostàtiques
Consisteixen en un tambor cilíndric amb superfícies de Seleni on la carrega elèctrica de les mateixes està controlada per l'intensitat d'un raig de llum incident. Aquest raig modulat per la senyal rebuda pel controlador realitza una passada de l'àrea del tambor.
La distribució de carregues sobre cada superfície serà llavors proporcional a l'intensitat del raig modulat. Els diferents punts carregats elèctricament atrauran el tonner carregant de forma similar al de una fotocopiadora. El tambor transfereix després el tonner al paper, per reproduir l'imatge mitjançant l'aplicació de pressió i calor. Graduant el voltatge aplicat es pot aconseguir des de punts fins i brillants fins a punts més opacs, aconseguint molt bons grisats.
La qualitat d'impressió de les còpies depent en gran mesura del paper.
Es pot aconseguir velocitats de l'ordre de centenars de pàgines per minut.
Impressores de raig de tinta
El mecanisme té un capçal mòbil que es desplaça horitzontalment sobre el paper, la tinta ve per una agulla injectora des d'un dipòsit ubicat en el con del capçal, sota la forma d'un cartutx recarregable.
El raig de gotetes de tinta és llençat contra el paper; gràcies a un vidre, que envia la senyal de sincronització sent les gotetes equidistants entre si. La direcció de les gotes s'aconsegueix de forma electrostàtica mitjançant elèctrodes que actuen com a plaques de deflació de les gotes carregades elèctricament. D'aquesta manera la disgregació del raig de gotes forma els punts d'un caracter a imprimir en el paper, situat davant del capçal.
Aquestes impressores permeten velocitats de 150 cps.
Impressores làser
Es basen en l'utilització d'un raig làser de baixa potència que és modulat per un element òptic-acústic que defleciona el raig en resposta a una senyal corresponent a l'informació a imprimir emmagatzemada en el buffer del controlador. Un disc de miralls poligonal desvia el raig escombrant repetidament un tambor fotoconductor. D'aquesta manera quedaran traçats elèctricament sobre els diferents caracters a imprimir. Quan el tambor gira se li aplica tinta polvoritzada (tonner) que tan sols s'adherirà a les zones exposades a la raig làser. La tinta es transfereix al paper com petites partícules que es fixaran mitjançant el calor.
Les velocitats varien entre 150 i 600 línies per minut
Donada la gran capacitat d'impressió d'aquestes són escollides per la gran majoria de les empreses que treballen amb xarxes d'informació amb un gran volum d'impressió.
PLOTTER
Introducció
Avui en dia és possible imprimir tot tipus d'imatges en qualsevol format sense limitacions pel tamany o material, degut a una variant de la impressora, el plotter.
De manera general un plotter (o trassador) és un aparell, que, connectat a un ordinador traça sobre paper aquells dibuixos que se li envien des de l'ordinador.
Tradicionalment els plotters s'han utilitzat per dibuixar planells arquitectònics, d'enginyeria, topogràfics i tot tipus de dibuixos de tipus tècnic. Avui en dia gràcies a la proliferació dels programes de disseny artístic, també s'han instal·lat diversos per dissenyar el dibuix de línies de dissenys artístics complexes, com són les impressores denominades Gigantogràfiques.
Els plotters són perifèrics que efectuen dibuixos de gran tamany, utilitzats principalment en els camps d'enginyeries i disseny gràfic.
L'aparició dels plotters va fer sorgir un nou concepte de computació: el dibuix automàtic, que es realitza mitjançant un sistema capaç de desplaçar un dispositiu de dibuix sobre un suport. Aquest dispositiu pot ser una plumilla, un bolígraf pressuritzat,... El suport pot ser paper, transparència,...
Per aconseguir que el dispositiu de dibuix traci tota classe de figures, el plotter simula sobre el paper uns eixos de coordenades. Existeixen uns plotters que mouen també el paper. Així, amb els moviments, un dels dispositius de dibuix i un altre del paper, s'aconsegueix major precisió.
Els plotters van néixer a partir dels graficadors utilitzats per registrar variables mèdiques. En principi els graficadors treballaven en dos eixos (X i Y) però l'informació s'escrivia sobre un paper continu on l'eix corresponent al paper representava al temps, i el eix corresponent a la ploma , la variable a registrar.
Amb el temps es van modificar aquests equips fent que es moguessin els dos eixos dins d'una fulla limitada en lloc d'un formulari extens. Aquests equips podem considerar que van ser els primers plotters, que es coneixen com de tipus taula.
Després per raons d'espai es van crear els plotters verticals, la diferència fonamental fou que aquests movien el paper en el sentit de l'eix X i la ploma en l'eix Y.
Més tard s'agregà la possibilitat de realitzar dibuixos amb diferents colors o espessors, utilitzant canviadors automàtics de plomes.
Actualment aquest tipus de plotters ha estat reemplaçat (per dibuix) per les impressores d'injecció de tinta.
Després s'utilitzà la mateixa tecnologia dels plotters verticals per desenvolupar un plotter tallador de vinils autoadhesius, i que en l'actualitat se'ls coneix com a cutters o plotters de tall.
Què és un plotter?
És un dispositiu que connectat a un ordinador pot dibuixar sobre el paper qualsevol tipus de gràfic mitjançant el traçador de línies gràcies a les plumilles retràctils de les que disposen. La limitació fonamental respecte a una impressora, està en la menor velocitat del plotter, i pel que fa a la limitació dels colors que pot oferir, és veuen limitats pel número de plumilles, però és cert que els colors es poden crear barrejant punts de diferents plumilles, però el procés s'allargaria més amb l'obtenció dels resultats.
Pel contrari són imprescindibles en altres usos com és el del tall de tela, el troquelat de peces o en sèries limitades en les que la premsa de motlle tradicional resulta excessivament cara.
Els registradors gràfic es fonamenten en el desplaçament relatiu d'un capçal amb l'element d'escriptura, respecte el paper.
Segons la forma en que es realitza el dibuix, els plotters es poden classificar en 5 tipus:
ploma
electroestàtics
injecció de tinta
plotters de tall
plotters de tall tangencial
Plotters de ploma
Els primers plotters encara en ple ús, foren les plumilles. Són els que més triguen en realitzar un dibuix complexa, però també són els que ofereixen una qualitat i suavitat en les corbes absolutament perfectes. Normalment disposen d'un suport per a 6 o 8 plumilles, del qual el capçal de dibuix les anirà agafant segons les necessiti.
El dibuix es realitza mitjançant un capçal en el qual s'insereixen els elements d'escriptura: plomes, bolígrafs, o rotuladors. Cada element d'escriptura pot pujar-se o baixar-se fins a entrar en contacte amb el paper.
Les plumilles poden ser de molts tipus: Rotuladors, etilògrafs per paper normal i vegeta, per a paper poliester, plomes de tinta a l'oli (per transparències), ...
Inclús hi ha alguns models que poden fer servir portamines de diferents gruixos (normalment 0,25 , 0,35 , 0,5 i 0,7); el traçador s'encarrega de treure una mina nova a mida que es va gastant l'anterior.
Plotters electroestàtics
Poden ser de dos tipus: tèrmics o làser. Solen ser bastant més cars que qualsevol altre tipus de traçador i encara que amb tecnologies diferents entre si, tots ells ofereixen una qualitat de dibuix similar. Quasi cap d'ells dibuixa en color, i la qualitat del resultat final s'assembla molt a l'impressió d'un fax, encara que el tamany del punt és menor i el traç resisteix millor al pas del temps i a l'acció de la llum.
El sistema de tracció de paper s'assembla al d'una impressora convencional. El dibuix es realitza línia a línia. L'element d'escriptura està constituït per una sèrie d'agulles on la seva densitat pot variar.
L'utilitat dels plotters resideix en la seva velocitat, en el manteniment pràcticament nul, i en la possibilitat del funcionament durant hores, totalment desatès. L'únic que consumeix és la bovina de paper.
Plotters d'injecció de tinta
És una impressora de raig de tinta de gran format, i la majoria d'ells poden produir impressions amb 16,7 milions de colors. Se'ls pot anomenar plotters perquè són capaços d'entendre els llenguatges específics dels plotters (HP-GL, RD-GL, DMPL, ...), encara que internament tenen que realitzar la conversió de format vectorial (línies) a format raster (punts de color).
La seva qualitat i velocitat és quasi idèntica a les impressores de raig de tinta de sobretaula.
Les àrees exectives de traçat d'aquests aparells van des de DinA4 fins a poc més d'un DinA0.
Plotters de tall
Bàsicament igual que un plotter de dibuix. La diferència està en que a més de dibuixar aquest està dissenyat principalment per tallar vinil adhesiu, que és el que utilitzen els professionals de la rotulació per decorar i rotular vehicles, lluminosos, o aparadors. Alguns poden tallar també materials més gruixuts, com cartolina, cartró, ...
No es tracta tant sols de posar una ganiveta a un plotter de dibuix per a convertir-lo en un plotter de tall: un plotter de tall, té, la circuiteria necessària per a controlar la posició de la ganiveta.
Els plotters de tall poden ser de taula o de rodet; de tall tangencial, d'arrossegament, o de capçal excèntric; d'arrossegament per fricció o per tracció.
Plotter de tall tangencial
Estan equipats amb un capçal de tall avançat que no només gira segons talla, si no que també es desplaça amunt i avall. Aquesta especial habilitat permet als plotters tallar petits textos i complexes imatges a alta velocitat amb molta precisió. La ganiveta no gira al voltant dels angles rectes. El tall tangencial és principalment utilitzat en materials gruixuts, com algunes màscares d'ensorrat i materials reflectants.
Impressores de Gigantografies
Bàsicament funcionen com impressores làser, amb la característica de posseir capacitat per a una gran resolució sobre diversos tipus de materials, com diferents tipus de paper, també de plàstics i vinils, tenint com a principal característica el gran tamany de les seves impressions. El seu us està principalment orientat cap a les agències de publicitat i de disseny gràfic fent-se servir de manera principalment industrial.
Característiques dels Plotters
Velocitat d'impressió
La velocitat d'impressió s'expressa en Ipm, ppm, cps o mm/s depenent de la tecnologia concreta de cada aparell i en funció del treball a realitzar (gràfics, textos,...).
La velocitat d'impressió s'especificarà en funció de la qualitat d'aquesta, és a dir, per treballs amb qualitat borrador (DQ), qualitat quasi-carta (NLQ) o qualitat carta (LQ), o expressada en punts per polzada (ppp).
Memòria RAM
La memòria RAM instal·lada ha de ser la suficient per a suportar les fonts instal·lades i l'informació corresponent a un bloc d'impressió.
Amb l'estàndard PCL és recomana una capacitat mínima d'1 Mbyte.
L'estàndard PostScript requereix una capacitat mínima entre 1 i 2 Mbytes.
Alimentació
Depenent de la naturalesa de les aplicacions per les que es requereix els serveis dispositius d'impressió podem distingir el format admissible d'alimentació o el mètode d'alimentació.
Formats admissibles
Paper continu de 10 polzades (aprox. 80 caràcters per línia)
Paper continu de 18 polzades (aprox 132-164 caràcters per línia)
Fulles de format DinA4
Fulles de format DinA3
Sobres
Altres formats especials
Tipus de suports
Paper setinat
Transparències
Paper autocopiatiu
Paper reciclat
Mètodes
Manual
Automàtic
Característiques de l'impressió
Depenent de les característiques funcionals amb les aplicacions amb les que es vagi treballant, els dispositius d'impressió a contractar s'hauran d'especificar els següents aspectes:
Tipus de caràcters soportats
Courier
Geneva
Helvètica
Palatí
Times
Jocs de caracters
El joc de caracters suportat inclosos els caràcters especials han de ser aquells que s'adeqüin a les necessitats productives (per exemple l'alfabet espanyol).
L'aplicació especial que suporti tots els caracters especials utilitzats per aquesta aplicació (formules científiques, fluxos de control lògics, ...)
En els casos en els que la valoració s'estigui realitzant entre dispositius d'impressió d'impacte per línia s'ha de restar major atenció a aquest punt, donat que aquests tipus de perifèrics solen ser poc versàtils en relació a aquest aspecte.
Altres factors
Condicionats per les necessitats funcionals de les aplicacions que presentin les dades de sortida taraves d'aquests dispositius, estan:
Tamanys (expressant el número de punts: per exemple 12 punts, ...)
Estils (Normal, negreta, cursiva, subratllat,...)
Qualitat d'impressió
Aquesta haurà d'estar especificada amb la major precisió que sigui possible en unitats de punts per polzada o d'acord amb la següent classificació:
Qualitat borrador (DQ, Draft Quality)
Qualitat quasi-carta (NLQ, Near Letter Quality)
Qualitat carta (LQ, Letter Quality)
Qualitat quasi-tipogràfica (NTQ, Near Typeset Quality)
Molt alta resolució
Tipus d'impressió
Impressió en color
Impressió en mode horitzontal
Impressió per ambdues cares
Múltiples còpies
Classificació automàtica de les còpies
Temps de vida i rendiment
El rendiment de l'impressora, es refereix al volum màxim d'impressió en un període de temps determinat.
Mètodes de transmissió de dades
Es distingeixen dos mètodes, el paral·lel (transmissió byte a byte) i en sèrie (bit a bit).
Moltes impressores estan disponibles tan en paral·lels o en sèrie, i algunes incorporen ambdues opcions, el que augmenta la flexibilitat a l'hora d'instal·lar-les.
Paral·lel
Són el mètode més ràpid de transferir dades d'un ordinador a una impressora. Les dades normalment es guarden a l'ordinador com a bytes.
Hi ha vuit connexions de dades permetent transferir un byte en una acció, a vegades hi ha 16 connexions de dades que permeten transferir dos bytes.
A més de transferir dades un graó de comunicacions té que transferir els signes protocol·laris entre l'impressora i l'ordinador.
Els graons de comunicacions paral·lels utilitzen connexions extres.
Les connexions paral·leles no són convenients per les connexions de llarga distància
Centronics
És el mètode més comú de connectar una copiadora a una computadora. La comunicació de Centronic utilitza una connexió paral·lela de 8 bit, i és el mètode normal de connectar els ordinadors personals (excepte els ordinadors de Macintohs) a les impressores.
Una connexió de Centronix és unidireccional.
Bi-tronics
Amb el llançament del LaserJet 4, Hewlett Packard s'introduí que una connexió paral·lela anomenada bitronic. Bitronic és una connexió de centronics modificada convenientment per comunicació bidireccional, per enviar missatges d'estat (fora de toner, fi de paper, ...).
Bitronic és compatible amb el port de centronics utilitzat en la majoria d'ordinadors personals, però requereix un conductor de software especial en l'ordinador per rebre els missatges de l'impressora.
Dataproducts
És utilitzat per alguns miniordinadors per l'impressió de velocitat alta. La interfaces de dataproducts tan sols és recolzada per unes impressores però hi ha unitats disponibles per a convertir connexions de dataproducts a les connexions de centronics.
IEEE488 (HP-BIRF)
Va ser inventat per Hewlett Packard per connectar HP, científic i dissenyat sistemes de la mida a HP les computadores científiques. HP-BIRF és una connexió paral·lela bidireccional.
SCSI
L'interface de sistemes de computadora petita es va desenvolupar com a propòsit general el sistema de autobús paral·lel de gran velocitat, per agregar perifèrics als sistemes de la computadora petita, normalment s'utilitza pels escaners, disc dur, i les unitats discoptiques.
Els ports de SCSI són més ràpids que els ports de comunicacions paral·leles normals, així que aquests estan proporcionats per unes impressores per a permetre el trasllat a velocitat alta d'imatges de bitmap de l'ordinador a l'impressora.
Tipus de port paral·lel
En l'actualitat es coneixen 4 tipus de port paral·lel:
. Port paral·lel estàndard
. Port paral·lel PS/2 (bidireccional)
. Enhanced Parallel Port (EPP)
. Extendet Capability Port (ECP)
En les següents taules es mostra informació sintetitzada de cada un d'aquests tipus de ports.
| SPP | PS/2 | EPP | ECP | |
| Data d'introducció | 1981 | 1987 | 1994 | 1994 |
| Fabricant | IBM | IBM | Intel, Xircom y Zenith Data Systems | Hewlett Packard i Microsoft |
| Bidireccional | no | si | si | si |
| DMA | no | no | no | si |
| Velocitat | 150 Kb/seg. | 150 kb/seg. | 2 Mbytes/seg. | 2 Mbytes/seg |
Sèrie
Els graons de comunicació de sèrie són més lents que les connexions paral·leles, però poden operar sobre distàncies majors. En un graó de sèrie bàsic es requereix únicament dos cables, un per enviar dades i l'altre per les dades receptores.
Alguns graons de sèrie tenen diferents cables extres. El problema principal amb la comunicació serial és la falta de velocitat en la transferència de dades, ja que no supera els 19.200 bytes/seg, i seria massa lent per enviar un bitmap a l'impressora
Bibliografia
“Operación y programacion de computadoras”, de Guinzburg.
“Introducción a la computadora”, editorial Palmir
“El mundo de la computación”tomo II
www.plotterdoc.com/pages/info.htm
www.repropres.net/mo/gl/mogld.htm
Impressores i Plotters
2
Descargar
| Enviado por: | Terra Lliure |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.