Pautes i sistemes alternatius de comunicació

Autor: Ferran Ramon-Cortés (1962)

Va néixer a Barcelona. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a ESADE (1987). Després d'una breu experiència en el camp del màrqueting, va escollir la publicitat com a professió, en la qual continua treballant actualment.

Aprofitant la seva experiència professional, durant els darrers anys s'ha dedicat a l'estudi de la comunicació personal.

És Director General de Tiempo/BBDO i professor de la BBDO University, i ofereix seminaris de comunicació personal a diferents universitats i institucions.

Va descobrir a Menorca quan tenia deu anys i, des d'aleshores, ha estat fidel a la seva cita anual amb l'illa cada estiu.

Títol: L'ILLA DELS 5 FARS Un recorregut per les Claus de la comunicació.

Editorial: RBA La Magrana

Lloc i data de l'edició: Novagràfik (Montcada i Reixac)

• Primera edició: febrer del 2005

• Segona edició: abril del 2005

• Tercera edició: maig del 2005

L'autor fa una comparació evident entre els 5 fars de Menorca i les 5 claus per a comunicar-se, ja sigui davant de mil persones o dues, a la feina o a la nostra vida personal.

Aquestes claus van apareixent al llarg de la història i es en Ferran, el protagonista principal de l'obra, el que amb l'ajuda de Max, el seu vell professor, les va descobrint. Max li recomana que vagi a passar uns dies al refugi de Menorca que te en Ferran, li diu que allà, observant atentament els 5 fars, descobrirà les revelacions de les 5 claus de la comunicació.

Així és, amb aquesta petita faula, com Ferran Ramon Cortés, fa arribar el seu missatge a tots aquells que en algun moment o altre hem de fer arribar un missatge clar als altres, ja sigui a nivell personal com professional. No esperàvem menys ja que la comunicació és per a Ferran Ramon Cortés la seva vida personal i professional. Creu en una frase que diu: “En aquesta vida, acabem ensenyant allò que necessitem aprendre“ I per aquesta s'ha regit fins ara, és escriptor d'articles i de varis llibres, també imparteix tallers i és professor d'universitat.

L'autor afirma: Fa alguns anys vaig sentir la necessitat d'aprendre comunicació. Per a millorar en la meva feina i en la meva vida personal. Vaig començar a formar-me i a investigar. Vaig descobrir que la comunicació es probablement l'habilitat més determinant en les nostres vides, i que val la pena dedicar-li temps i atenció. Vaig descobrir que tots tenim les nostres pròpies habilitats, que podem desenvolupar i potenciar per a comunicar-nos millor. Vaig descobrir també que en la comunicació mai s'ha après tot. Que el aprenentatge dura tota la vida.

Cal a dir, dons, que el tema tocat en aquest llibre, continua essent un tema de gran importància i actualitat. Un tema en el que cadascú de nosaltres hi hem d'indagar ben fons.

El llibre està format per:

• Pròleg Presentat per Oriol Pujol Borotau amic de l'autor i company en cursos de creixement personal, comunicació i lideratge.

• Introducció: Viatge a Menorca en ple hivern El llibre comença amb la reflexió de Ferran, el protagonista, en primera persona. Acaba de fer una presentació en públic no lo ha sortit d'allò massa bé. Li pregunta al seu vell professor, Max, la seva opinió i aquest amb tota sinceritat li dona la seva crítica i l'aconsella que vagi a Menorca a observar el fars, li diu que aquests li ensenyaran tot el que necessita saber sobre la comunicació.

El llibre es caracteritza pel fet que Ferran manté un diàleg constant amb ell mateix.

• Capítol 1 Ferran arriba a l'illa. Presenta la situació familiar a Menorca. Va a visitar el primer far, el far de Favàritx. Descriu el paisatge i el missatge que el far li ofereix. Va cap a casa i li envia un missatge al Max.

• Capítol 2 Només despertar-se veu un missatge d'en Max. Va a visitar l'Aleix un veí amic seu pescador. Després va a visitar el far de cap d'Artutx fins a extreu-re el seu missatge. Enviar-li al Max i rebre la resposta.

• Capítol 3 Va a visitar el far de Punta Nati amb la barca d'en Damià, propietari d'una nàutica a Ciutadella i amic del seu pare. Va collir el missatge i li va enviar un altre al Max.

• Capítol 4 Pel matí li dona un cop de mà a l'Aleix amb la pintura de la seva barca. Llegeix la contestació d'en Max. Visita el far de Cavalleria i envia i rep els missatges d'en Max.

• Capítol 5 Visita el far de l'illa de l'Aire. I com sempre, contacta amb en Max via missatge mòbil.

• Capítol 6 Es desperta a mitja nit per la forta tramuntana. Va a Cavalleria de nou però no s'hi està massa temps. Recapitula tots els coneixements que ha après dels fars i allà es despedeix de l'illa.

• Capítol 7 Torna a la península i al cap de pocs dies fa una presentació en la que pot aplicar tot allò que li havien ensenyat els fars.

• Epíleg En aquesta part del llibre l'autor parla al lector en primera persona. Explica perquè l'ha escrit i perquè ha volgut comunica els aprenentatges que realitza el Ferran al llarg de l'obra.

• Annex: La teoria dels fars: les 5 claus de la comunicació En aquest apartat les esmenta més resumida i teòricament.

• Agraïments

La tesis que defensa l'autor és que hem de ser capaços de moure emocions! En la construcció del nostre missatge i en l'acte mateix de comunicació hem d'aconseguir <<tocar>> la gent. Arribar al seu cor. Les coses que tan sols entenem, les oblidem. Les coses que, a més d'entendre, les sentim, les recordem per sempre.

Això ho aconseguim amb els 5 següents missatges.

• Far de Favàritx: Un únic gran missatge

Abans de cada comunicació, hem de pensar què és exactament el que volem dir, poder escriure-ho amb una sola frase. Quan volem dir massa coses correm el risc que no n'arribi cap amb claredat. La resta d'explicacions ha d'estar al servei de la idea principal. Aquesta ha de ser una idea valuosa, gran, original, nova, interessant.

• Els Fars brillen enmig de la nit amb un únic missatge. Nosaltres podem brillar amb una única idea, valuosa, que sigui rebuda per la gent que ens escolta com un veritable regal.

• Far de cap d'Artutx: Explicat de forma memorable

Ho podem fer a través de les històries, metàfores, comparacions. Les històries es fixen a la ment, es personalitzen, prenen multitud de significats, multipliquen l'impacta del missatge i per tant de ser recordat.

• Els Fars donen una llum peculiar, que sobresurt per damunt de les altres. Nosaltres podem fer sobresortir la nostra idea a través d'una història, una metàfora, una anècdota o qualsevol altra construcció retòrica que la faci memorable.

• Far de Punta Nati: Amb un llenguatge que connecti

Escollir el llenguatge segons els nostres interlocutors ja dóna per si mateix un missatge: que hem pensat en ells. Aquest diu molt de nosaltres, si som freds, pedants, càlids i humils.

• Els Fars s'entenen a la perfecció amb els navegants perquè comparteixen un llenguatge. Nosaltres podem establir una connexió amb la gent si en comptes de fer servir el nostre propi llenguatge, ens adaptem en cada cas als qui ens escolten.

• Far de Cavalleria: Tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent

Entre el que volem dir i el que realment diem (que és el que capta la gent) hi ha els nostres sentiments. Podem tenir una determinada intenció a l'hora de comunicar-nos, però si no som conscients dels nostres sentiments, es pot donar el cas que estiguem donant un missatge completament diferent. Cal que observem en tot moment els interlocutors. Hem de mirar-los als ulls. Llegir les seves reaccions. I ser capaços de canviar la comunicació a cada moment en funció de les reaccions que copsem.

• Igual que no importa la manera en què la llum surt del far sinó com la rep el navegant, nosaltres hem d'estar pendents del que rep la gent, independentment del que creguem que els estem dient.

• Far de l'illa de l'Aire: Convidant en lloc d'intentar convèncer

Només si nosaltres estem convençuts d'allò que diem i som capaços de transmetre-ho, tenim l'oportunitat de resultar convincents. Amb la il·lusió i el convenciment que ens són propis hem de convidar la gent a compartir el nostre missatge. Hem d'evitar les afirmacions categòriques, el to imperatiu, les opinions taxatives i l'entossudiment a voler exposar les comunicacions <<de dalt a baix>>. Hem de comunicar-nos amb respecte mutu, de tu a tu. Amb acceptació de les discrepàncies i oferint sempre la llibertat de compartir o no el que estem comunicant.

• Així com els fars conviden a apropar-s'hi sense cap mena de coacció, nosaltres hem de convidar a compartir el nostre missatge, sense arrossegar ni empènyer ningú.

• Sobre la vigència i actualitat de la temàtica del llibre. Suposa per vosaltres una novetat el tema tractat, quins aspectes heu tret de positius i penseu que els podeu aplicar a la vostra comunicació quotidiana?

Crec que la comunicació sempre ha estat i serà un tema d'actualitat. Està viva, sempre fluctuant... variant amb el temps i en cada cultura. La comunicació és un factor indispensable per a la supervivència de la nostre i moltes espècies, indispensable inclús, per a les primeres civilitzacions que no feien ús del llenguatge verbal.

Com diu el llibre, la comunicació va molt més enllà del llenguatge, és una interactuació, un vincle que establim amb els essers que ens rodegen. Per tant estic molt d'acord amb l'autor en que cal indagar-hi en ella a fons. Cal que sigui una acció cuidada i conscient.

Per a mi la comunicació no es una temàtica novedosa, però si un àmbit d'aprenentatge infinit. Crec que com més s'aprèn és en la pràctica, però ha de ser una pràctica conscient, cosa que no vol dir perfecte, sinó una observació constant i objectiva que no jutja i que rep els mals i bons passos com a una evolució.

Penso que tots els aspectes que el llibre tracte serveixen satisfactòriament per a la nostre comunicació quotidiana. I com diu l'autor, aquests aspectes són aplicables tant a nivell personal, com laboral... Penso que aquest seria un dels aspectes positius que me'n duc del llibre. L'altre seria l'aprenentatge del primer far (Un únic gran missatge), ja que, per a mi, és una cosa difícil de fer, i amb el missatge del Far de l'illa de l'Aire (Convidant en lloc de intentar convèncer), ja que, en la comunicació, dos dels errors més freqüents que cometem són l'error d'intentar convèncer, i l'error de justificar-se.

• Opinió personal del llibre, si us ha agradat o no i la seva justificació pertinent.

Trobo que el missatge que aporta aquest llibre està molt bé. És molt necessària una predisposició per part de totes les persones per a fer de la comunicació una cosa agradable, divertida i sobretot entenedora. Ser capaç tant de comunicar-se com de comprendre els altres, dues coses que estan estretament lligades, és una de les coses que indirectament fa d'aquest un món millor. La comunicació és un acte que ens pot dividir o apropar, d'això en depèn del bon o mal ús que en decidim fer o de la consciencia que li posem.

És un llibre per a totes les edats que no ha estat gens malament llegir-se'l. És un llibre que comunica coses molt senzilles que potser no et pares a pensar, però que va molt bé saber-les.

Tot i això, parla de coses molt bàsiques. Penso que possiblement hi hagi altres llibres més potents i més complexos que parlin sobre comunicació. Però potser això només sigui la meva mera visió, perquè a mi personalment m'agrada llegir molta filosofia, psicologia i psiquiatria complexa, llibres densos que hem fan obrir portes, expandir la meva consciència i connectar idees i neuronetes.

• Expliqueu una situació real viscuda, en una presentació ja sigui d'un treball a classe, una conferència o quan has hagut de dirigir-te a un auditori. És a dir quan t'has d'expressar davant un públic. Quines sensacions vas viure. Si són de positives, explica-les. Si són de negatives, en que creus que hauries pogut millorar? Ho has anat practicant? T'ha servit el llibre per agafar alguna tècnica i dur-la a la practica?

En les diverses exposicions que he fet la veritat és que m'hi he sentit prou còmode. A la última vaig pensar que li estava agafant “gustillu” i tot.

Parlant de cara el públic es viuen sensacions molt fortes, molt intenses. Aconseguir una atenció global és molt gratificant. I una cosa mútua, ells t'escolten però tu els escoltes a ells.

Quan fas una exposició en públic has de saber, o si més no, sentir, que tens alguna cosa important per a comunicar i ensenyar als altres, saber que aquesta “cosa” important a dir, tots l'ha tenim, que ningú és ni més ni menys, i que tots estem a la mateixa alçada. Has de saber relacionar-te amb tothom de tu a tu. Escoltant als altres podem aprendre molt. I escoltant-nos a nosaltres també. Per això es molt bo contactar dia a dia amb la nostre saber intern.

En realitat, per a saber parlar amb públic, s'ha de ser molt simple, s'ha d'acceptar les limitacions de un mateix i no tenir-les por, no veure-les com un fre sinó com a un aprenentatge que un està efectuant. Realitzar una acceptació d'un mateix i una eliminació de tot autojudici. Aquesta és la clau, la por (el bloqueig) desapareix. Hem de tenir clar que si escoltant aprenem molt dels altres, per a que no pensar que els altres poden aprendre molt de nosaltres escoltant-nos?

Al fi i al cap, la vida és com un joc de la play, com una obra de teatre la qual anem narrant en temps present, si ens equivoquem no passa res, game over, i de nou comença una nova partida.

El llibre em servirà sobretot a l'hora de fer una construcció ja sigui una exposició oral, una representació teatral, un escrit... Saber escollir un missatge, explicar-lo d'una forma memorable, amb un llenguatge adequat i capaç de submergir l'oient en una nova bombolla. Una bombolla explosiva que els guií cap el retrobament del seu propi sentiment, fent-los connectar, fent-los sentir i despertant una guspira de passió en els seus cors que els hi digui “Quines ganes que tinc de viure i fer viure”.

Sóc conscient que el camí d'aprenentatge cap a la comunicació no te fi, i que en aquest, encara em queda molt per aprendre.

L'illa dels 5 fars té gran valor perquè és un llibre molt amè, fàcil i ràpid de llegir. Un llibre per a tots els públics. El missatge que dóna és d'aplicació instantània i diària.

2