1. La il·lustració i el reformisme.

Els trets de l’Antic Règim.

L’Antic Règim és el nom que designa els trets de l’època compresa entre els segles XV i XVIII.

Es resumeixen en un sistema polític basat en la monarquia absoluta; una economia predominantment agrària; una societat estamental caracteritzada per la desigualtat davant la llei i una gran influència religiosa en la vida, cultura, educació i art.

La il·lustració i la crítica a l’Antic Règim.

Idees que defensava la Il·lustració:

• La confiança en la raó o intel·ligència humana com a únic mitjà per entendre el món i aconseguir el progrés i la felicitat. El segle XVIII es coneix com el Segle de la Raó o Segle de les Llums.

• La fe en el progrés humà, aconseguit pels avenços de la ciència.

• La crítica a l’Antic Règim: els il·lustrats van criticar l’absolutisme, van impulsar totes les activitats econòmiques, van criticar la societat estamental, van promulgar la tolerància religiosa, proposant normes morals basades en la raó i van promoure el desenvolupament de la ciència, l’educació i la cultura al marge de la influència religiosa.

Els trets de l’Antic Règim.

Les idees es van difondre per Europa i Amèrica a través:

• dels Salons: tertúlies celebrades en cases particulars

• dels Nous Mitjans de Comunicació: revistes, periòdics, pamflets, fulletons...

• L’Enciclopèdia: obra de 28 volums de Diderot i Alembert, que recull el pensament il·lustrat i el saber de l’època.

2. Els canvis polítics.

De l’absolutisme al despotisme il·lustrat

A l’Antic Règim, el sistema polític majoritari a Europa va ser la monarquia absoluta de dret diví, que considerava que el poder del rei venia de Déu.El monarca concentrava tots els poders (legislava, governava, administrava justícia, i dirigia l’economia, la hisenda i l’exèrcit). Prescindia d’altres organismes com els parlaments, corts, dietes o estats generals formats per representants de la noblesa, el clergat i el poble.

En el segle XVIII, la influència de la Il·lustració en el terreny polític va donar lloc a una forta crítica a l’absolutisme i, finalment, a una nova forma de govern coneguda com el despotisme il·lustrat.

• La crítica a l’absolutisme va partir de nombrosos il·lustrats.

  • Voltaire era un gran admirador del sistema parlamentari britànic, va ser partidari de limitar el poder del rei mitjançant un parlament.

  • Montesquieu defensà la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial.

  • Rousseau va afirmar que el poder resideix en el conjunt de ciutadans o nació, i que els governants s’han de guiar per la voluntat general d’aquests.

• El despotisme il·lustrat va intentar conciliar l’absolutisme amb les idees de progrés de la Il·lustració. El monarca continuava tenint tot el poder, però va dur a terme reformes per aconseguir la felicitat del seus súbdits. Queda resumit en tot per al poble, però sense el poble.

En els monarques il·lustrats, destacaren Lluís XV de França, Carles III d’Espanya, Josep I de Portugal, Caterina II de Rússia, Josep II d’Àustria i Frederic II de Rússia.

Les noves relacions internacionals

Fins mitjan segle XVIII, l’hegemonia va correspondre a la monarquia hispànica, governada per la casa d’Àustria, gràcies a la gran herència territorial i a l’extens imperi colonial.

Les guerres constants contra la monarquia hispànica feren que, a mitjan segle XVII, perdés l’hegemonia europea a favor de França i l’hegemonia colonial a favor de les Províncies Unides, Anglaterra i França.

En el segle XVIII es va implantar el principi de l’equilibri continentalimpulsat per la Gran Bretanya. En el terreny colonial, la Gran Bretanya es va convertir en la major potència colonial del món.

3. Les transformacions econòmiques.

Les activitats agràries.

En l’Antic Règim, les activitats agràries ocupaven més d’un 80% de la població. Se centraven en el cultiu de cereals, i es realitzaven amb tècniques rudimentàries que resultaven rendiments baixos. La majoria de terres eren senyorius de la noblesa o el clergat. Hi treballaven jornalers (feien feina per un sou) i serfs (treballaven la terra a canvi d’un habitatge i una petita part de la collita).

En el segle XVIII, l’agricultura va progressar. Es van difondre nous cultius americans (blat de les índies, patata...) i es van implantar millores que van substituir el guaret per la rotació contínua de cultius, de manera que els rendiments augmentaren. Es manté el règim senyorial.

L’artesania.

En l’Antic Règim, l’artesania es realitzava en tallers urbanscontrolats pels gremis. La producció era escassa i es centrava en la fabricació tèxtil i la metal·lúrgia.

En el segle XVIII, gràcies a l’augment de la demanda, va créixer la producció artesana. A més, el desig d’escapar del control dels gremis va desenvolupar noves formes de producció:

• El treball a domicili.

• Les manufactures. Eren grans tallers especialitzats, on nombrosos artesans treballaven a sou per l’estat o per particulars fabricant articles de luxe per esser exportats.

El comerç interior i exterior.

En l’Antic Règim,

• el comerç interior es realitzava en carros a través de mals camins, i se centrava en mercats urbans setmanals on s’intercanviaven productes agraris.

• el comerç exterior, des dels descobriments geogràfics i l’establiment de colònies a Àfrica, Àsia i Amèrica, es va centrar en les grans ciutats portuàries.

En el segle XVII,

• el comerç interior va progressar, gràcies a la millora dels camins, la construcció de canals navegables i a l’augment de la producció agrària i artesana.

• el comerç exterior també es va incrementar. Les colònies proporcionaven metalls preciosos i productes de plantació (cotó, cafè, te, cacau, sucre) i demandaven manufactures i esclaus africans. Aquest actiu comerç colonial aportava grans beneficis, que van impulsar el capitalisme comercial, el desenvolupament del crèdit i de les companyies comercials i l’extensió dels bancs i de les borses.

Noves polítiques econòmiques

En l’Antic Règim, sobretot en el segle XVII, es va imposar la política econòmica mercantilista. Aquesta considerava que la base de la riquesa d’un país consistia en l’acumulació de metalls preciosos, que s’havien d’obtenir mitjançant el comerç. Per això, l’estat dirigia l’economia i fomentava el comerç, impulsant les vendes i dificultant la compra de productes estrangers (amb un impost anomenat aranzel).

En el segle XVIII van sorgir noves polítiques econòmiques, com la fisiocràcia i el liberalisme econòmic, que van desplaçar el mercantilisme i van comptar majoritàriament amb el suport dels il·lustrats:

• La fisiocràcia, defensada per François Quesnay, va sostenir que la base de la riquesa d’un país és la terra (agricultura i mineria), ja que aquesta permet l’alimentació i proporciona articles per a l’artesania i el comerç. A més, es va oposar al control de l’economia per l’estat i va defensar la llibertat econòmica; seva és la coneguda frase Laissez-faire, laissez-passer (deixeu fer, deixeu passar).

• El liberalisme econòmic propugnat per Adam Smith sosté que l’origen de la riquesa és el treball individual, que aspira a obtenir el màxim benefici. L’estat no ha d’intervenir a l’economia, ja que aquesta es regula sola mitjançant la llei de l’oferta i la demanda.

4. Les transformacions socials i en la vida quotidiana.

Les transformacions socials

En l’Antic Règim es va mantenir la societat estamental d’origen medieval. Es caracteritzava per l’existència de dos estaments privilegiats (la noblesa i el clergat) i un estament no privilegiat (el Tercer Estat), als quals es pertanyia per naixement.

En el segle XVIII, la noblesa i el clergat foren criticats per la Il·lustració:

• Els il·lustrats van criticar la noblesa per gaudir de privilegis sense exercir una funció útil dins la societat; també van criticar el clergat pel seu nombre elevat i la seva riquesa, encara que duia a terme tasques en la societat i en l’ensenyament.

• Els il·lustrats van donar suport a la burgesia. Es considerava un grup útil, que aportava riquesa a la societat, i que injustament mancava de reconeixement social i d’influència política. D’aquí que reclamàs un paper social i polític més coincident amb els seus mèrits.

Els canvis en la vida quotidiana.

En el segle XVIII, les principals transformacions de la vida quotidiana van afectar la indumentària i l’alimentació.

• La indumentària va continuar marcant la posició social en l’aristocràcia i l’alta burgesia.

  • Els homes portaven calçons ajustats de vellut, calces de seda, camisa amb randes, jupetí, casaca entallada, mocador, sabates amb enormes sivelles i perruques blanques rematades amb un llaç.

  • Les dones portaven un cosset d’escot ampli i doble falda, una d’aquestes plena de brodats, a les quals es donava forma amb una carcassa inerna. Portaven perruques o pentinats amb tirabuixons, capells i sabates de tacó alt.

En les classes populars, els homes usaven camisa, jupetí i calçons. I les dones vestien camisa, jaqueta fins els turmells i davantal; portaven els cabells curts o recollits en un monyo.

• L’alimentació es va enriquir, popularitzant-se alguns aliments provinents d’Amèrica, com el blat de les índies i la patata entre les classes populars; i la xocolata entre les classes acomodades. També es van generalitzar altres productes colonials, com el te de a la Gran Bretanya i el cafè a França, Austràlia i Itàlia, on sorgiren els primers cafès.

5. La cultura i l’art.

Educació pública

Fomentada pels il·lustrats per evitar la ignorància i el control ideològic de l’Església.

Cultura

Es va centrar en la història, que permetia conèixer el present i les ciències útils, com ara la medicina, matemàtiques, química... Per fomentar-la es van crear acadèmies i societats científiques.

Art

• Rococó. Primera meitat del segle XVIII.

  • • Sorgeix a França. Art aristocràtic, cortesà, refinat i frívol

  • Decoració: petits salons i gabinets, realitzat en estuc, amb formes delicades, ondulants i irregulars.

  • Pintura: dibuix difuminat, colors suaus i temes variats (costumistes, cortesants, amorosos, exòtics i retrats). Fragonard: L’engronsadora.

• Neoclàssic.

  • • Sorgeix a França. Va ser un art burgès, auster i racional que imita els models grecs i romans (poc original).

    • Apareixen les acadèmies de belles arts per racionalitzar l’art. Les rígides normes d’aquestes ofegaren la creativitat dels artistes, amb la qual cosa sortiren obres perfectes des del punt de vista tècniques, però poc originals i fredes.

    • Al final de segle, foren criticades per alguns intel·lectuals. Voltaire afirmà que fomentaven la vulgaritat en prejudici del geni.

  • L’ arquitectura va imitar els models grecs i romans. Es van construir edificis de formes pures i senzilles: esglésies, palaus i edificis públics.

    • Exemples:

      • Església de la Madeleine (França)

      • Museu Britànic (Regne Unit)

      • Porta de Barndenburg (Alemanya)

      • Observatori astronòmic (Espanya)

  • L’escultura va cercar la bellesa ideal, la senzillesa i la serenitat. Va preferir els temes mitològics, d’història antiga i retrats.

    • Exemples:

      • Les tres gràcies, d’Antonio Canova (Itàlia)

      • Font de Cibeles, de Fco Gutiérrez (Espanya)

  • La pintura va donar gran importància al dibuix, i es va desinteressar pel color. Representa temes mitològics i històrics.

    • Exemples:

      • Jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David (França).