Desenvolupament

Activitats de comprensió

• A quin període geològic s'estima que pertanyen les últimes troballes de la Serra d'Atapuerca?

Des del Paleolític a l'Edat de Bronze.

• Què permetran estudiar aquestes noves troballes?

• La població prehistòrica de la serra que vivia a l'aire lliure

• El territori econòmic on els pobladors realitzaven el 90% de les seves activitats quotidianes (la caça al Paleolític o l'agricultura i la ramaderia a partir del Neolític).

A la comunitat autònoma de Castella i Lleó, 15 quilòmetres a l'est de Burgos.

• Quins són els nuclis de població més propers?

Les poblacions de l'entorn dels jaciments són:

Olmos de Atapuerca, Agés, Santovenia, Zalduendo, Ibeas de Juarros, Rubena, Quintanapalla i San Juan de Ortega.

És qualsevol despulla o impressió d'un organisme que visqué en èpoques i entorns geològics passats, així com qualsevol indici de la seva existència que es troba conservat en l'escorça terrestre, incloent-hi els fòssils trobats en cavitats i fissures sense farcir. Els fòssils són una de les proves més importants del procés evolutiu dels éssers vius.

• Com es forma?

Quan un organisme mor o produeix algun tipus de residu com a producte de la seva activitat vital, i aquest queda tapat per sediments, es dóna lloc a una sèrie de transformacions com ara la destrucció de la matèria orgànica, la substitució d'aquesta per material mineral estable davant les noves condicions ambientals, el farciment de les cavitats (del propi organisme o generades per aquest) que poden tenir com a resultat la formació d'un fòssil.

• En quin tipus de roques es poden trobar fòssils?

En les roques sedimentàries amb estructura i textura de gra molt fi i compacte és on més fàcilment es poden formar els fòssils i on millor es conserven; en les del mateix tipus però amb compactació de grans més grossos (sorra) la fossilització és més precària, i per últim en aquelles roques de grans molt grossos i fàcilment mesurables (conglomerats) la fossilització o els fòssils que en elles trobem són molt difícils de reconèixer. Quan aquestes roques sedimentàries (les que normalment contenen fòssils) són transformades per altes temperatures, pressions i moviments, en roques metamòrfiques, els fòssils es destrueixen, per tant és molt rar trobar-los en aquestes, i quan se'n troben estan totalment deformats i són extremadament difícils d'identificar.

Activitats d'aplicació

És el procés evolutiu que permet reconèixer canvis cap a una morfologia semblant a la del gènere Homo.

El primer fou el bipadisme, és a dir, l'ésser va aprendre a desplaçar-se només sobre dues extremitats; el segon va ser l'augment de la pelvis, que facilitava el part; el tercer fou el canvi en la forma de la columna vertebral; i el quart i el més important, l'augment del volum del cervell.

• Quins són els jaciments més importants de la serra d'Atapuerca?

Els jaciments de “Trinchera” (Sima del elefante, Galería i Gran Dolina) i els de “Cueva Mayor”.

• Quines espècies d'homínids s'han localitzat en aquests jaciments?

De l'Homo antecessor (que representa la població que donà origen a la nostra rama); i també de l'Homo heidelbergensis, una espècie d'homínid enquadrat dins dels neardentals.

• Quines han estat les principals aportacions d'aquests descobriments a l'arbre filogenètic de l'espècie humana?

Al jaciment de la “Gran Dolina” van trobar-s'hi les restes d'homínid més antigues d'Europa i que han servit per a definir una nova espècie: l'Homo antecessor.

En un principi les restes humanes trobades a la “Dolina” no podien enquadrar-se dins de cap de les espècies conegudes fins llavors. Aquestes restes combinaven caràcters molt moderns, principalment a la cara, amb altres de més primitius. Els paleoantropòlegs d'Atapuerca arribaren a la conclusió de què les restes trobades no representaven l'inici de la rama europea, sinó que eren l'últim avantpassat comú entre els neardentals i la humanitat moderna. A partit d'aquestes conclusions, aquests paleoantropòlegs definiren al 1997 la nova espècie que anomenaren Homo antecessor.

• 
  Quin nom se li va donar al primer Australopithecus afarensis que es va trobar?

Se li va posar el nom de Lucy (foto de la dreta).

Australopithecus afarensis (380-500cm3), Homo habilis (500-800 cm3), Homo erectus (750-1250 cm3), Homo sapiens sapiens (1000-1700) i Homo sapiens neanderthalensis (1300-1750 cm3).

L'Australopithecus afarensis, l'Homo erectus (no tan exagerat), l'Homo habilis i l'Homo sapiens neanderthalensis.

Com podem veure en aquests dibuixos, l'Australopithecus té l'os occipital molt petit i punxegut, cada vegada es fa més gran i arrodonit, queda més baix i això permet augmentar la capacitat cranial (i la mida del cerebel).

Si comparem el crani de l'Homo sapiens (el de la dreta) i el crani de l'Homo neanderthalensis, veiem que el de l'home del neandertal presenta marcats els arcs supraciliars, clarament diferents dels de l'Homo sapiens, els quals són més arrodonits i amb les parets òssies més primes.

Homo neanderthalensis, H.sapiens, H antecessor, H.heildelbergensis, H. ergaster, H.erectus, H. habilis, Australopithecus africanus, A. anamensis, A. afarensis, A. robustus, A. boisei.

Enciclopèdia multimèdia Encarta 2000

Pàgines web:

www.becominghuman.com

www.rincondelvago.com

www.atapuerca.com

www.geocities.com/athens/Delphi/4247/index.html

Àrea de Ciències Naturals

Pàgina 6

Australopithecus anamensis

Australopithecus africanus

Australopithecus afarensis

Australopithecus anamensis

Australopithecus boisei

Australopithecus robustus

Homo erectus

Homo ergaster

Homo habilis

Homo neanderthalensis

Homo heidelbergensis

Homo antecessor

Homo sapiens