ELS HOMÍNIDS

1. Cervell i sexe

L'aparició de l'espècie humana era inevitable. Si no fos l'ésser humà seria una espècie molt semblant la que hagués aparegut. Aquesta aparició l'anomenem inevitable perquè les condicions per les quals han pasat totes les espècies desenvoca en els humans. No podem dir que aquest n'ha estat el final perfecte, perquè encara que no és el que opina la cultura occidental, aquesta aparició es deguda a la selecció natural, es a dir, la competència entre els éssers vius. Açò és el que fa que l'evolució seguisca un camí determinat. Aquest camí és cada vegada més complexe i els éssers vius cada vegada són més complexes, però no perfectes.Podem pensar que si un fet tan casual com l'impacte d'un meteorit no hagues extinguit els dinosaures, si que hagués sigut evitable l'aparició de l'espècie humana, però els dinosaures eres rèptils, animals de sang freda, que vivien en un ecosistema molt fràgil. Si no hagués estat un meteorit o seria un canvi de clima o qualsevol altre canvi.

Una de les coses que també determina l'evolució d'una espècie és la manera de reproduir-se. En concret, els mamífers, creen un sol descendent. Fan una major aposta i si la criatura sobreviu és millor.

Per mitjà de la gestació de les cries al ventre podem aconseguir uns cervells majors i, encara que és més arriscat, és més eficient. Gràcies al començament d'ingestió de proteïnes es va augmentar la capacitat cerebral així com la intel·ligència. Sóm humans perquè sóm carnívors. Si seguirem els patrons actuals que estan de moda, com ser vegetarians, no deixariem de ser intel·ligents de la nit al matí, és una qüestió de gens, però no podem negar que gràcies a deixar esta dieta vegetariana hem aconseguit evolucionar i ser com som. Gràcies a la ingestió de proteïnes hem aconseguit una major complexitat al nostre sistema nerviós.

Desde un punt de vista biològic, el sexe és el que ens fa independents. La reproducció sexual consisteix en la unió de dos éssers de distint sexe, però si sols es produïra aquesta unió sense rebre res a canvi, és possible que ens extinguirem. El plaer ha estat un dels majors estímuls per a la realització del sexe. A banda de per a la reproducció, el sexe serveix per a dissipar tensions en grups, reduïr l'agressivitat...

Primats primitius

Els primers mamífers eres criatures nocturnes i arborícoles que s'alimentaven d'insectes. Quan els dinosaures van desapareixer aquestes criatures van modificar el seu cos i gràcies a açò van apareixer els primats. Els primats antropoides poseien un cervell més gran en relació amb el seu cos.

2. Abans dels Australopitecs

Fa uns 13 milions d'anys una espècie de primat es desplaçaba penjant-se de les branques dels arbres. Després, fa uns 6 milions d'anys alguns primats baixaren a terra i començaren l'anomenat bipedisme. Aquest fet no fa ser un dia determinat en el qual baixaren, sinó que a poc a poc, quan les espècies dominants carnívores desapareixgueren i el menjar escasejava als arbres, van començar a veures segurs al sol.

Els micos eres quadrúpedes, els simis es desplaçaven amb el tronc vertical i canviaren el disseny del cos. Va augmentar la llargada dels dits i de tota la ma. El tòrax s'eixampla lateralment i obliga que la

clavicula

s'allargui

.

No sabem quina és l'espècie que va fer aquestes innovacions, però ne's un parent proper del driopitec. El driopitec es coneix gràcies a fòssils d'Europa i Àsia. Aquest esquelet és el més complet del mon.

Jordi

Jordi va ser un driopitec. Passava part del temps penjat dels arbres. Vivia en grup, abisava del perill... Quan va morir ja havia acabat de creixer.

Jordi va ser descobert a Can Llombateres gràcies a una coincidència o un error (segons punts de vista). Tota l'excavació que hi havia realitzat abans no havia estat satisfactòria, però despres la sort va canviar. Al cap del temps encara faltaven algunes peses del driopitec, però el que es va aconseguir fou trovat ossos de primat.

Ja no es van trobar més part de Jordi. Aquest nom fou donat perquè Jordi és el nom més comú a Barcelona.

3. De Lucy a "homo"

Fa uns sis milions d'anys va viure l'últim avantpasat comú dels humans, goril·les i ximpanzés. El ximpanzé és un animal que passa la seua vida a terra i el nostre ancestre vivia als arbres. El goril·la és més grans que un ximpanzé i viu a terra tambe.

El Ardiphitecus ramidus, descobert a Etiòpia, és un mico vegetarà que es considera el candidat més antic per a ser parent nostre. No obstant, l'homínid més antic ha estat un australopitec de l'espècie australopitecus aramensis.

Un australopitecus és un gènere africà de fa una 4 milions d'anys.

Oreopitec

L'Oreopitec és un descendent del driopitec. Es tracta del primat bípede més antic que es coneix.No tenia una ma molt llarga, no eres per a anar pels arbres. No estaba preparat per a fugir dels depredadors per això es va extingir

.

Lucy

Lucy va ser una femella australopitec que caminava a dues potes. Gràcies al bipedisme, el cervell dels humans a pogut creixer i han pogut utilitzar les mans per a transportar coses. Aquesta australopitec pertanyia, segons els científics, a l'espècie que evolucionà als humans. L'esquelet d'esta femella està quasi complet. Esta espècie ja començava a utilitzar eïnes de treball, però encara no a fabricar-les.

Bàsicament, els australopitecs es diferenciaven dels humans molt en la forma de caminar, però la forma d'equilibrar el cos és la mateixa.

No se sap amb certesa perquè van desapareixer els australopitecs, però per un canvi climàtic o qualsevol altre canvi. El que sabem cert és que els humans estaven més ben adaptats que els australopitecs.

ELS HUMANS

4. La infància de la tecnologia

Els humans no estem sotmesos només a la selecció natural sinó també a la selecció tècnica. Som un organisme biològic i ens distinguim

en que tenim una intel·ligència operativa molt desenvolupada.

Hem entés que tenim un temps de vida i que vivim a un espai determinat, som conscients que morirem. Uns altres trets que ens distingueixen dels altres animals són el substracte biològic sobre el qual es sustenten les adquisicions culturals: la producció d'eines, el domini del foc, el llenguatge, l'art, la religió...

Amb molt poc de temps apareixen les primeres formes d'art, els primers enterraments, la producció del foc..., es a dir, el que ens defiix com a humans.

Gràcies a la selecció tècnica apareix el gènere humà.

Els primers humans que aparegueren fos l'homo habilis. Fabricava eines i vivia en sociestats caçadores-recol·lectores, mai no va sortir d'Àfrica. Aquesta espècies estaba en equilibri amb l'entorn i per tant no va evolucionar. Els homo sapiens sempre han tendit a expandir-se. Si l'homo habilis estaba en equilibri no necesitava moure's i l'evolució tampoc funciona en aquest cas.

Podria ser que l'homo habilis no fos el primer en la cadena dels humans, de fet la seua anatomia és de la de les altres espècies humanes. Podem anomenar a l'Homo rudolfensis com un altre candidat a ser l'espècie seminal, però les restes són suficients per saber que són més antics.

Aquests primers humans devien tindre una forma primitiva de llenguatge oral per mitjà de sons, però no obstant això també sabem que eren societats en les quals es dedicava temps a l'aprenentatge. La pedagogia va ser una peça clau per a transmetre la informació de manera més eficient.

Els primers humans, fins que no van aprendre a sobreviure en la sabana, moririen molts individus. Més abant incorporaren les tasques de vigilància...

Canviair l'hàbitat per la sabana va fer que canviessin les relacions socials i començaren a tenir més interés per protegir les cries, no és per casualitat que els humans estableixen vincles tan forts amb les seves cries.

Jerarquia. Per a no generar un desordre entre el grup fa falta una estructura organitzada, i la jerarquia és l'estructura organitzada més senzilla.

La producció d'eines és, també, la causa per la qual el cervell creix, però aquest procés es retroalimenta.

Fa dos milions i mig d'anys Àfrica va patir una crisi climàtica i la vida dels australopitecus queda totalment trabalsada. Parts d'ells es refugien als boscos. Les eines no es crees per menjar vegetals, sinó que són per aconseguir carn, açò crea més especialització i s'inventa una nova manera de tallar les eines, aquests són instruments molt versàtils. L'aixelià fou inventat per l'Homo ergaster, aquestos no està clar quin lloc ocupen, però és probable que siguem descendents directes seus.

Hi van haver canvis anatòmics als Homo ergaster, aquestos foren molt grans, ja que la mida dels organismes ve determinada per la seua dieta. Els humans no som més alts que els Homo ergaster perquè ja no ens cal créixer per protegir-nos.

Perquè creixi el cervell al llarg de l'evolució, cal que la pelvis femenina sigui cada cop més gran. Si els nadons naixessin amb el cervell tan gran com ara però les mares foren més petites moririen moltes més. Aquest tema encara no està del tot resolt.

Fins fa un milió i mig d'anys conviuen a l'est d'Àfrica cinc o sis espècies d'homínids, dels quals després s'estingueixen totes menys la espècie humana. Seria un dels primers exemples de selecció tècnica, perquè hi ha una competència pels mateixos recursos.

Els humans de fa un milió i mig d'anys eres recol·lectors-caçadors. Aquestos caçaven australopitecs i paràntrops perquè per a ells tot era carn. És posible que aquestes caceres derivessin en unes primeres guerres entre humans i australopitecs. Hi ha jacimentes on s'han trobat aràntrops i humans associats. La guerra és una de les estratègies que han desenvolupat els humans per sobreviure. La guerra podria ser una estratègia de supervivència. Històricament s'ha explicat en termes de lluita de classes,però tenen totes un punt en comú; són lluites pels recursos, forma part de la nostra estratègia de supervivència

5. ÈXODE

No es sap exactament quan surt d'Àfrica la humanitat, però gràcies als fòssils sabem que fa un milió d'anys els homínids ja havien arrivat a Àsia i a Europa. Si marxaren d'Àfrica va ser perquè alguna cosa els va fer marxar. A partir del moment en el que uns grups adquireixen la tecnologia de l'aixelià i comencen a explotar els recursos naturals, els grups que no l'adquireixen tenen que canviar de residència per sobreviure.

Fa prop d'un milió d'anys ja hi havia una espècie humana que havia desenvolupat una tecnologia prou avançada per abligar els seuscoetanis a emigrar més enllà de Sinaí. Aquest primer èxode el van fer grups sencers d'humans.

Els que estaven a Atapuerca no pertanyien als primers que havien marxat, aquestos són d'una espècie diferent, Homo antecessor. Eren individus de constitució robusta, prop d'un metre seixanta d'alçada i tenien un cervell d'un litre. Tenien la cara igual que la nostra, i això demostra quela cara moderna no és tan moderna. Tenim en comú un tret tan exepcional com la forma de la cara.

Caníbals

Trobaren uns ossos d'uns individus que tenien marques per haver sigut tallats per treure'ls la carn. Són proves de canibalisme.

El canibalisme es dóna en diferents espècies de primats i es produeis per diferents motius:

- Per una simple necessitat d'alimentació

- Pot ser una estratègia per eliminar competidors

- Pot obeir a un ritual

Els homínids d'Atapuerca descarnaven d'una manera tan sistemàtica que indica que era una pràctica habitual. Els devien caçar i se'ls devien menjar.

Els homo antecessors utilitzaven les coves com campaments i eres caçadors generalistes, i a més recol·lectaven aliments vegetals. Eren nòmades.

Homo Antecessor

Després de trobar els restes més antics d'Europa, es va fer una campanya i trobaren en un racó amagat en una roca el maxil·lar i el crani d'un homo antecessor.

L'Homo antecessor va viure a Àfrica i d'allà va emigrar a Europa. Els que es van quedar a Àfrica van evolucionar a Homo sapiens i els altres a neandertals

6. A LA RECERCA DEL FOC

Després de l'HOmo antecessor hi ha un període del qual no hi ha quasi fòssils. No hi ha una data clara on apareixen les principals característiques que ens defineixen com a humans en un sentit cultural. A partir d'aquest moment hi ha proves de domini del foc, de creació d'art, d'acumulació de cadavers, d'aparició del llenguatge, d'ornamentes per vestir, de producció de llances per caçar grans mamífers... Totes aquestes adquisicions no les va fer la nostra espècie.

És posible que difernts espècies comencessin a dominar el foc perquè era útil a totes elles, però totes aquestes adquisicions requereixen que abans s'hagin fet adquisicions prèvies.

L'ús del foc era bàsicament domèstic. El foc va canviar per sempre les societats humanes, va canviar l'alimentació,la manera de protegir-se del fred, la comunicació, la demografia... El foc va permetre coure els aliments, i més aliments vol dir més població. També va permetre fumar els alimets per a conservar-los. No van deixar de ser nòmades, però els ca començar a resultar rendible aprendre a caçar preses grans en grup. El foc els va permetre allargar el dia i sobretot van poder dedicar temps a parlar entre els membres del grup. Els fogars són la primera calefacció de la humanitat. El foc va permetre augmentar la població humana, servia per espantar els depredadors. Va servir per fer eines. Sense el foc no existiriem nosaltres.

Els humans som grans experimentadors i precisament per això hem tingut tant èxit com a espècie.

L'obra d'art més antiga que es coneix són ossos d'elefant prehistòric amb ratlles gravades que semblen el marcador de velocitat d'un cotxe. Aquestes obres d'art tenen al seu entorn una funció de cohesió social.

És segur que aquella gent ja parlaba, probablement eren llenguatges més rudimentaris i expressaven menys conceptes, però existia. Que ja es feren enterraments és la prova de que si existia el llenuatge.

És molt probable que hi hagués una divisió del treball ja que la cacera d'animals devia recaure en els homes mentre que la vigilància dels nens devia recaure en les dones.

Com més gran fos un grup, més fàcil és que apareguerin tensions. El dret tampoc l'hem inventat els Homo sapiens.

ELS "HOMO SAPIENS"

7. UN DIA EN LA VIDA D'UN NEANDERTAL

Els neandertals van ser els habitants d'Europa i del Pròxim Orient des de fa uns 120.000 anys fins en fa una 25.000. Són descendents directes dels Homo heidelbergensis. Els neandertals no van evolucionar en la direcció dels homo sapiens, és possible que hi hagueren aparellaments entre sapiens i neandertals, però no es va traduir en una descendència nombrosa. Aquesta espècie va innaugurar tota la investigació científica sobre els nostres origens. És l'únic homínid que té nom propi. La imatge de neandretal ha evolucionat des de que es van trobar les primeres restes al segle passat. Al començament se'l imaginaba com una bèstia carregada d'espatlles, grossa, peluda... i la imatge que tenim avui en dia és molt diferent. Els neandertals eres tan alts com nosaltres i molt més corpulents, peò culturalment eren molt semblant a nosaltres. Moltes de les nostres característiques físiques no van aparèixer perquè fosson útils sinó per atzar. En el cas dels neandertals, no hi ha cap argument convincent per dir que la seua robustesa fos una adaptació al fred. L'estructura de les cames, dels braços i de la columna vertebral dels neandertals era idèntica a la nostra. El seu cervell era molt diferent, nosaltres el tenim esfèric i ells el tenien més allargat i més gran.

L'Abric Romaní és unjaciment únic al món per veure l'estil de vida dels neandertals. S'han trobat dos tipus de comportaments. Uns grups van fer assentaments de llarga durada i uns altres grups el van utilitzar com un motel de carretera. Aquestes coves les mantenien netes i açò mostra un conportament més racional i per la convivència. És pot saber el temps que van passar els diferents grups per la quantitat de restes d'aliments que hi ha. Els neandertals controlaven perfectament la tecnologia del foc. Sabien encendre'l, i no només per coure aliments sinó també per fabricar eines millors.

Els homens primitius podien viure a l'aire lliure.S`han trobat cabanes de fa més de 30.000 anys fetes per Homo sapiens amb ullals de mamut.

Un neandertal menjava molts vegetals i poques proteïnes, passaven gana però arribaven a vells. Alguns grups de neandertals nterraven als seus morts i altres no. Aquests enterraments no s'haurien fet si no existís un llenguatge i unes simbologies. Quan no els enterraven s'els menjaven. En qualsevol cas, no hi ha cap societat actual que abandoni els morts a la seva sort, i segurament les societats neandertals tampoc ho feien. És segur que aquestes societats tinquesin creences, mitologia i llegendes. Els neandertals van ser únics a Europa fins fa 5.000 anys quan els homo sapiens arrivaren.

8. MISTERIS D'UNA EXTINCIÓ

L'Homo sapiens va aparèixer fa entre 150.000 i 200.000 anys a Àfrica centreoriental. Hi ha un janciment de fa 120.000 anys al Pròxim Orient amb restes d'Homo sapiens. Hi ha un segon jaciment a trenta quilòmetres d'allà, que va ser ocupat per neandertals. S'estaven expandint i es van trobar amb els homo sapiens.

L'època sapiens neandertals fabricaven les mateixes eines. Les dues espècies tenien un cervell similar, les dues tenien llenguatge, dominaven el foc... però els Homo sapiens tenien més cries que els neandertals i van fer una població més nombrosa i provocaren l'extinció dels neandertals. Els sapiens feien una explotació dels recursos naturals més gran i per aixó va fer que tinguesin un gran creixement demogràfic. La clau de l'èxit fouuna tecnologia més avançà i al mateix temps amb les millors matèries primeres. Aquesta extracció sistemàtica de les millors matèries primeres representa el començament de la mineria. Les persones que no havien d'anar a buscar aliments podien dedicar-se a altres activitats.

Els sapiens inventen el sector terciari. Comencen a comerciar...

A Àsia, avui en dia no queden Homo erectus. La teoria out-of-Àfrica proposa que els Homo sapiens van arrivar d'Àfrica fa uns100.000 anys. L'estratègia dels humans s'ha basat sempre en anar conquerint nous territoris. Tenim una necessitat ancestral de controlar el màxim territori possible.

La nostra necessitat d'espansió territorial té conseqüències negatives, però no podem fer marxa enrere. És molt probable que el que aniquilarà el gènere humà serà precisament la nostra superespecialització tècnica i cultural.

9. AUTORETRAT DE PRIMAT BÍPEDE

Si d'aquí a dos milions d'anys algú compara un esquelet nostre amb un dels primers Homo sapiens, no serà capaç de distingir-los,però s'observa una diversitat notable en els teixits tous. La diversitat racial s'origina quan l'Homo sapiens surt d'Àfrica. Les races existeixen en la mesura que poblacions humanes han evolucionat en llocs diferents, però s'estan diluint. Els primers europeus devien tenir trets negroides, Tradicionalment s'ha dit que un nas gran permet que l'aire faci un recorregut més llarg, cosa que pot ser redueix el risc de malalties respiratòries i aixó explicaria que els escandinaus tinguin en general el nas més gran que els llatins.

El cos estilitzat també és una adaptació al clima. La pèrdua de calor depèn de la superfície dividida pel volum. Una gran superfície fa que la calor es dissipi ràpidament, per això les formes esfèriques són les que tenen una superfície més petita respecte al volum.

Un altra diferència entre humans és el color de la pell. Les pells clares absorbeixen més la radiació que les fosques, i la radiació solar és necessària per què el cos sintetitze compostos vitals com la vitamina D. Una pell excessivament clara, en climes càlids pot tenir efectes mortals, per això tenen la pell oscura les poblacions africanes.

No som més intel·ligents que els Homo sapiens de fa 150.000 anys. No hi ha cap manera de mesurar la intel·ligència, però tenien un cervell exactament que el nostre. Probablement el devien utilitzar menys que nosaltres.

Els primers sapiens van començar a treballar la terra perquè es produeix una crici ecològica i el clima passa d'humit a sec. És això el que incentiva a inventar l'agricultura.

No n'hi ha prou amb necessitar l'agricultura per inventar-la. També s'ha de tenir la capacitat. S'ha d'haver inventat algun tipus de calendari, après a comptar... Abans de l'agricultura es va intensificar la cacera.

Segurament ja s'havia inventat els nombres i eres capaços de representar aquests comptes. Van coincidir necessitat i capacitat. L'escriptura va aparèixer poc més tard que l'agricultura perquè va fer falta portar els comptes clars. Per tant van escriure en tauletes on es referia la comptabilitat... per comptar i controlar. L'escriptura ha estat majoritàriament exclusiva de les classes dominants.

Els primers Homo sapiens es van expandir a tots nivells: demogràfic, social, tecnològic, geogràfic...

L'anàlisi de les seves dents confirma que vivien be, uns 40 o 50 anys com a molt. Morien de malalties i pels mateixos tipus de morts que ara.

Els primers Homo sapiens rendien culte als morts. En alguns llocs els enterraven, en altres els deixaven assecar, en altres els incineraven... però cap els abandonava. Són ritus de pas a un més enllà. El primer que es venera són déus o deesses de fertilitat... Això és el que representen les famoses venus del paleolític.

Els Homo sapiens de fa 100.000 anys devien dedicar més hores a activitats socials i culturals que al treball. Eren capaços de fer un treball intens i eficaç. La resta de la comunitat no havia d'intervenir en buscar aliments i es podia dedicar a altres activitats com cuidar els petits, fabricar eines, art...

Hi devia haver una divisió sexual de la responsabilitat social. Aleshores n'hi devia haver feines atribuïdes socialment als sexes, sobretot pel que fa la cura dels nadons.

No està clar que els primers metges i mestres fossin dones. La cura mèdica és una activitat altament especialitzada i socialment valorada. És probable que fos una feina reservada per als homes. És també probable que les dones s'encarreguessin de l'ensenyament a la primera infància.

Hi ha un a frontera entre nòmadisme i senderisme. Els Homo sapiens eren nòmades i es va reduint progressivament.

La vida urbana té 5.000 anys d'història i la població vivia majoritàriament en entorns rurals.

EL FUTUR

10. D'AQUÍ A L'ETERNITAT

El que propicia l'apariciño d'una nova espècie és la selecció natural i la vairabilitat genètica o també pot ser deguda a la competència. Organismes diferents tenengens diferents. Això és el que permet que l'evolució pugui triar uns organismes i descartar-ne uns altres. Cal que es donin dues condicions alhora perquè puguin aparèixer noves espècies.

L'Homo sapien té variabilitat genètica, però ha eliminat les pressions de la selecció natural, això vol dir que els Homo sapiens som un punt final de l'evolució. Només podria competir ambnosaltres un homínid més complex, per tant els Homo sapiens som el final de l'evolució dels homínids. No és una interpretació excessivament antropocèntrica perquè som una espècie animal com qualsevol altra. Els humans seguim evolucionant per selecció tècnica. La selecció tècnica és l'estratègia de supervivència genuïna dels homínids. El fet objectiu és que els humans no ens diferenciem uns dels altres per com som sinó pel que fem.

La cultura transforma perquè és un procés històric, però amb mutacions com un procés genètic. La selecció natural selecciona gens mentre que la selecció tècnica selecciona estratègies tecnològiques.

Les mans són el que ens ha fet intel·ligens, han permès que la nostra relació amb l'entorn sigui cada cop més indirecta i que aprofitem millor l'energia. El fet d'utilitzar les mans ha creat una sèrie de connexions cerebrals. Entre l'ús de les mans i la intel·ligència hi ha un fenomen de retroalimentació.

Els humans hem adquirit una intel·ligència operativa, i les mans segueixen sent el principal mitjà de comunicació de la nostra intel·ligència.

Al llarg de l'evolució els canvis fonamentals eres els de la biologia, però hem arrivat a un punt on és la tècnica el que modifica la biologia.

Si hi hagué una catàstrofe que matés al 99% de la població, potser es reprendria la selecció natural i hi hauria possibilitats l'evolució cap a un altra espècie.

El final arribarà el dia que s'acabi la diversitat cultural. Serà el començament d'una nova era on hi haurà una intel·ligència neuronal a la Terra. Però abans que això passi s'ha de produir una gran catarsi, perquè la història demostra que la humanitat només fa salts ideològics amb lluites intraespecífiques.

La història té unadirecció i aquesta va contra la selecció natural. La nostra única posibilitat de subsistir ara és continuar amb la selecció tècnica fins arribar a la globalització.

Globalment tendirem a l'homogeneïtzació de les activitats humanes i el declivi de la diversitat. Els humans evolucionem cap a una intel·ligència mundial però drítica. Açò no és una proposta isotèrica sinó materialista. Serà un món on no hi hurà contraposició entre diferents maneres de veure les coses. Els únics que no utilitzem la tecnologia són els que no hi tenen accés.

Els detalls del futur no els coneix ningú, però ens han ensenyat que l'evolució obeeix unes lleis i aquestes lleis són les que permeten intuir el futir.

S'han d'abandonar les actituds defensives sobre la humanitat, hi ha que distribuir-la, universalitzar-la.

El fet que el cervell humà ja no evolucioni biològicament no limitarà les possibilitats de desenvolupament futur de la humanitat.

En el futur, el lloc que ocuparan els humans biològics davant els ordinadors dependrà de com es desenvolupi la història. Estem a l'inici d'una nova era on la tècnoca que nosaltres hem generat ens controlarà a nosaltres.

És probable quela necessitat dels humans de controlar cada cop més territori s'estengui més enllà de la Terra, és inevitable. És molt probable que s'arribin a modificar les cèl·lules, que s'universalitzin tècniques com la clonació i la reproducció assitida i evidentment generarà un nou concepte d'humanitat.

Es poden canviar les cèl·lules d'un organisme, però la mort és la fi. És un problema de fatiga de materials. El problema de la inmortalitat no té solució, perquè la consciència no té una entitat pròpia sinó que és un subproducte d'interaccions cerebrals. Des de la biologia la qüestió de la inmortalitat no té solució.

El que es podrà fer d'aquí a 100 anys serà tan diferent del que nosaltres podem imaginar que quedaríem bocabadats si ho veguéssim.

El ser conscients del temps que tenim de vida és el que ens fa més humans.