Psicología
Homicidio y suicidio
L'Homicidi-Suicidi
Definició:
L'Homicidi: l'homicidi es produeix quan una persona causa la mort d'una altra violentament i il.legítimament. El delicte del homicidi és tant antic com la propia humanitat, i tot i que actualment està estictament regulat i penelitzat, antigament no tenia tanta consideració judírica-penal, doncs en determinades èpoques de la història es concedia el dret, a persones, de la vida o mort sobre unes altres. S'ha d'incloure dins els delictes contre persones. Dins l'homicidi trobem delictes com el parricidi, l'assassinat,l'infanticidi, etc.
El delicte del homicidi exigeix:
-La destrucció d'una vida humana per medis materials (dispar, apunyalament,etc) o per medis morals (tortura espiritual)
-L'ànim de matar, tot i que en algunes legislacions, com la espanyola, si falta aquesta actitud homicida i el subjecte actiu actua amb el descuit de les normes de prudència, el delicte es es transforma en un d'imprudència; per exemple, el conductor que conduint el cotxe imprudentment (begut, adormit, cansat, etc) mata a un vianant.
Al respecte d'aquesta figura delictiva, que en podem dir tipus, existeixen homicidis agreujats o atenuats segons la concurrencia de determinats factors objectius o subjuctius. Així doncs tenim els homicidis agreujats i els atenuats.
Dins els homicidis agreujats trobem l'assassinat en que la mort de la victima és voluntaria per part del assassí incluent-hi, dins l'acte de l'assessinat, factors que l'agreujen. L'homicidi del Cap del Estat o del succesor també s'inclouen en aquest grup.
En els homicidis atenuats trobem l'homicidi-suicidi, l'abortament, i homicidis poc agreujats (en un atac d'emoció violenta).
El Suicidi: etimológicament la paraula suicide prové de les arrels llatines sui ( a ell mateix) i caedere (matar). És un acte de privació voluntaria de la propia vida. El suicidi te difernts punts de vista, sociologicament, psiquiàtricament, psicològicament etc. L'OMS diu que 9000 persones s'intenten suicidar diàriament a Europa i que 2000 d'aquestes ho aconsegueixen.
Les causes del suicidi poden ser molt variades. És més freqüent en homes que en dones i augmentant la diferència en els vells. La jubilació, l'empobriment económic, la soletat, la marginació social o la pèrdua o ruptura amorosa són algunes causes del suicidi. Els mètodes més comuns en el suicidi són l'ahorcament i el dispar amb arma de foc en els homes i la intoxicació medicamental en les dònes. Generalment les persones que es suiciden són malaltes cròniques o depresives.
S'ha arribat a preguntar si el suicidi és un dret humà, alegant que si el dret de existir pot donar-te el dret de la vida própia i per tant el dret del suicidi. La legislació espanyola no penalitza el suicidi alegant que no es pot peanlitzar al suicida per què ja no existeix. En canvi Anglaterra i EEUU sencionen el suicidi dient que és un tipus d'homicidi voluntari.
Clasificació:
L'homicidi-suicidi és conciderat actualment a Espanya un acte voluntari no penalitzat en que un és mata voluntàriament a trvès de diferents mètodes. El què si és penalitzat a Espanya és la inducció i l'ajut a l'homicidi-suicidi. A altres paisos sí que ho està.
Desenvolupament del tema:
Com ja he dit avans 9000 persones s'ntenten suicidar diàriament i unes 65000 ho fan anualment. El homes són els que més es suiciden i les dones les que més ho intenten. Aixó passa per qué les dones utilitzen mètodesmés ineficàssos.
Com més velles són les persones més es suiciden peró en les dones a partir dels 50 anys disminueixen els casos. La causes més comunes són les relacions amoroses i la jubilació.
Experts en drets humans debaten continuament sobre el dret del suicidi. Ara per ara aixó és totalment inviable, tot i que tenint en compte el dret a existir podriem relacionar-lo amb el dret al suicidi. El moralistes negan totalment el dret, per què el homa te deures al voltan seu -familia i els altres homes-que no pot desconeixer després de la seva mort. Els filósofs també estan totalment en contra que creuen que va en contra la seva fució conseradora. Els sociòlegs en canvi tenen una idea menys estricta.
Molta de la gent que s'ha suicidat ho havia intentat sense èxit doncs generalment solen fracasar els intents de suicidi.
Els mètodes poden ser: ahorcament, llençar-se des de un pis, intoxicació, autoapunyalament, autodispar, incineració del lloc on es troba -amagant així el suicidi i intentat fer creure un accident o homicidi-, accident voluntari de cotxe, etc.
Encara, hi ha moltes preguntes per solucionar pels psicòlegs en quan a l'homicidi-suicidi. Poden ser gent de tot tipus i classe solcial però solen tenir una cosa en comú: són depresius o pasen per una estapa depressiva.
Recull de casos:
Un cas molt próxim d'homicidi és el de l'adolescent immigrant Ronny T.assassinat a la sortida d'un institut. Aquí ens trobem amb un cas de autèntic racisme per part de bandes juvenils de Barcelona. Va passar poc després de l'inici del curs acadèmic 2003-04 a l'escola Sant Josep de Calassanç, quan ell i un amic d'origen immigrant anaren a fer fotocòpies a una tenda pròxima. Una banda de 5 joves els assaltaren i apunyalaren repetidament al cor d'en Ronny.
Actualment, els presumtes agresors ja han estat detinguts i posats en una presó de menors. També es sap que no volien matar al Ronny T sinó que volien matar a una altre Ronny del mateix institut i d'aparència semblant. Aixó ens porta a creure que aquestes bandes no tenen cap remordiment a matar a alguna persona, i que són un perill públic i social.
Com a exemple de cas de suicidi, no se'n poden trobar gaires, doncs normalment no obren cap fitxa d'investigació policial, denùncies, etc. Els familiars ho intenten tenir al màxim d'amagat possible per respecte a la víctima. La ùnica referència que tinc d'un cas de suicidi és la d'una experiència personal: vaig presenciar un suicidi al carrer Hospital Militar quan una dòna de mitjana edat es llençava del seu pis cap a la vorera. Immediatament van arribar policies i ambulàncies al lloc del suicidi.
Coclusió:
Per sort poca gent es suicida però moltíssima gent ho intenta. Jo crec que el jutjat espanyol actua correctament no penalitzant ni il·legalitzant el suicidi, cada un pot fer, amb la seva vida, el que vulgui mentres així no perjudiqui a ningú més. En quan a l'homicidi no crec que sigui una cosa generalitzada i que la gent s'hauria de concienciar de tot el mal que pot fer un homicidi no només a la persona sinó també al ambient social i familiar de la víctima.
Opinió de l'Esglèsia:
L'esglèsia creu que la vida és un bé donat per Déu a les persones i que ningú més sinó ell pot arrebatar-li a una persona. Opina que no tenim dret a treurens la vida -ambel suicidi - perque no ens pertany, és a dir, que pertany a Déu.
Opinió personal:
Jo crec que tothom té dret a la seva propia existència i que si un vol pot treure's la vida, doncs té el dret a la vida. Crec que podem fer amb la nostre vida el que volguem.
Preguntes:
Creus que la vida és un bé donat per Déu i que no hi tenim cap dret?
Penses que és correcte que molts paisos castiguin el suicidi?
Si tinguèsis l'oportinitat de matar a algú ho faries?
Bibliografía:
Enciclopèdia Magna
Personalidad deshinhibida, agresividad y conducta antisocial. Anton Aluja Fabregat.
Diccionari Pompeu Fabra
Descargar
| Enviado por: | Moviment Anitifeixista Independentista |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.