INTRODUCCIÓ

He triat aquest tema (hockey) perqué el practico però el que explicaré es una mica diferent. El que jo practico es fa amb patins i el que redactaré es fa sobre herba.

L'hockey sobre herba diuen que fa mils d'anys que es practica i al llarg dels anys ha anat evolucionan. La manera de jugar, les normes, el material en que es juga… també n'han tret de diferentes modalitats com l'hockey sobre patins. Però el seu estil de joc no el perdrà mai.

L'hockey sobre herba es juga amb un stick o pal, es llisa en la seva cara esquerra. Esta fet de fusta de morera i freno i el seu pes oscila entre 340g i 795g.

HISTÒRIA

4.000 ANYS DE ANTIGUETAT

Els origens de l'hockey es perden en la llunyania del temps. Existeixen probes en que es jugava l'hockey fa mils d'anys, en llocs dificilment intercomunicats entre si (Egipte, Grècia, Amèrica Central, Pèrsia…etc)

En molts llocs han aparegut documents, pintures…etc. que demostren que ja es practicava i aquí hi ha alguns exemples:

En Inglaterra, per un manuscrit, es practicaba l'hockey a finals del segle XII, i en les vidrilleres de les catedrals de Gloucester y Canterbury (segleXIV) existeixen imatges d'homes empunyan un pal.

També a Espanya tenim probes artístiques dde l'hockey antic. Una bella mostra d'ell es a un relleu de talla d'una silleria del cor de la catedral de Barcelona, probablement pertenent al segle XVI.

Un relleu de un temple grec datat del regne de Temístocles (514-449 a.C.) apareixen sis jugadors, dos d'ells crusant els pals sobre la pilota, imatge que segurament inspiró als que en 1.852 confeccionaren les primeres regles oficials del joc, establiment com saque inicial un “bully” (acció que des de fa alguns anys, de forma no molt comprensible per alguns, ha desaparegut), hi ha continuació tenim el dibuix:

DE L'HOCKEY ANTIC AL MODERN

Des de que el inglès Harris va introduir, al 1852, les primeres regles, aquestes van ser frecuenment adaptades al desenvolupament del joc i, en 1907, s'establien la majoria de regles vigents en l'actualitat.

Desafortunadament, la Federació Internacional no va aconseguir, a l'última de dècada, adaptar les regles als creixents capacitats dels jugadors i els seus tècnics, disminuin així el espectacle, la bellesa i la emoció.

Al voltant del 1870 va sorgir, com derivat dde l'hockey modern, l'hockey sobre gel i, més tard, l'hockey sobre patins, per els cuals van ser creades regles independents.

Avui en dia l'hockey, jugat sobre una superfície d'herba artificial, ocupa el segon lloc, després del futbol, en el quadre de popularitat dels deports colectius practicats a l'aire lliure en el món.

A Espanya l'hockey va començar a practicar-se, tant en Catalunya, com en Madrid i Sant Sebastian, en la primera dècada del nostre segle. A Barcelona entre 1908 i 1909, es fundà el Barcelona Hockey Club i, a Terrassa es celebrar durant la “Festa Major” de 1911 el primer partit reglamentari, enfrentant-se a dos equips complets de clubs de diferents ciutats, vencent el Club Deportiu Espanyol de Barcelona al Law Hockey Club Catalansanció, per 7-2. Segons sembla, la vinculació de Terrassa amb la indústria tèxtil portar a jòvens egarenses a estudiar a Englaterra, don van importar l'hockey a la ciutat vallesana.

En clara competència amb als equips de Terrassa, en Barcelona destaca amb força des de 1913 el Real Club de Polo.

En l'actualitat, la Real Federació Espanyola d'hockey, creada en 1923, conta alrededor de 10.000 fiches i 134 clubs federats.

En el món, l'hockey es practica en més de 110 països dels cinc continents.

COM ÉS AQUEST ESPORT?

L'hockey es un esport colectiu en el qual s'enfrenten dos equips d'onze jugadors cadascun (un porter i deu jugadors al camp), amb al objectiu d'aconseguir més gols que l'equip contrari. Un partit esta dividit en dos temps de 35 minuts cadascun.

El stick que es porta es pla només per una banda i només es pot xutar per aquella banda l'única lloc vàlit.

La porteria reglamentària té aquestes dimensions:

214 cm

48 cm

120 cm

336 cm

El següent dibuix es el croquis d'un camp d'hockey sobre herba

reglamentari:

22,90 m 14,63m

55m

91m

Des de 1976 tots els tornejos olímpics es van desarrollar en camps d'herba artificial sota una porteria reglamentaria d'hockey, la meitat d'ampla que la de futbol.

REGLAMENT

-Quan es gol?

Per que un gol sigui vàlit, la pilota té que ser tirada per una atacant des de qualsevol punt situat dintre de l'àrea i traspassar del tot la línea de porteria, entre els dos posters i sota el travessé.

-Quan no es gol?

·Quan un atacant tira o desvia la pilota des de fora de l'àrea.

·Quan un defensa desvía la pilota en la propia porteria, sin ser tocada previament per un un atacant dins de l'àrea.

·Quan en un penalti córner el primer llançament (no flick) a porteria s'eleva per sobre de 46cm (altura de la taula de la porteria).

-Infraccions

·Jugar la pilota amb el peu o qualsevol altra part del cos (a excepció del porter).

·Tocar la pilota amb la cara redona del pal.

·Golpejar, agafar o desplaçar el pal d'un adversari.

·Agafar o empunyar un contrari.

·Protegir la pilota, com al futbol, balonmano, o basquet, amb al propi cos, per evitar que el contrari l'agafi (regla d'obstrucció).

·Jugar de forma violenta i perillosa.

·Jugar la pilota amb el pal per sobre dels hombros (amb excepció del porter, que té que procurar no crear perill a un contrari cerca.

·Estar en fora de joc, que sols s'aplica en la zona de 23 metres de l'equip contrari. Per el de més, esta situació es molt semblant amb lo que succeix al futbol.

·Estar a menys de 5 yardes (4'55m) de l'adversari que efectua un cop franc, un saque de banda de porteria.

·Sustituir durant el partit a més de tres jugadors. Un jugador sustitutd no podra tornar de nou al camp.

-Les sancions.

·Cop franc: Es sancionen amb cop franc totes les infraccions fetes fora de la seva propia àrea. No esta permés elevar la pilota en el cop franc.

·Saque de banda: Es produeix quan la pilota traspassa totalment la línea lateral del camp de joc. No es permet elevar la pilota en un saque de banda.

·Saque de porteria: Es produeix quant la pilota surt per la línea de fons i ha sigut tocada per últim cop per un jugador de l'equip contrari.

Es reanudarà el joc empunyan o golpejant la pilota des de un punt que estigui enfrente del lloc per on ha cruzat la pilota la línea del fons hi ha només de 14'63 metres del costat d'aquesta línea.

·Penalti córner: Per totes les infraccions no intencionades fetes dins de la propia àrea i per totes les infraccions intencionades de les defenses en la seva propia zona de 23metres que eviten la penetració de l'equip contrari en l'àrea.

·Penalti stroke: Per totes les infraccions intencionades fetes dins de la propia àrea (per exemple para la pilota amb el peu o amb el cos sobre la linia de porteria).

En el stroke, la pilota no te que ser golpejada, sino que, després del senyal del àrbit, serà empunyada, alta o rasa del terra, des de el punt de 6,40m cap a la porteria.

El jugador que llança el stroke sol li esta permés donar un pas per inpulsar la pilota. Per la seva part, el porter no pot abandonar la línea de meta fincs que la pilota estigui en moviment.

·Còrner: Al saque de banda es fa com en futbol, amb l'exepció de que l'hockey no es permet elevar la pilota.

·Àrbit: A diferència del que acontesedeix en el futbol, el joc de l'hockey està dirigit per dos àrbits. Cadascun d'ells abarca una meitat del camp i controla, a més, el espai de la seva línia lateral. Els hi esta permes desplasar-se per tot el terreny però, generalment, actua des de la línia central de la seva propia meitat del camp. Si es fa una falta feta a l'altra meitat del terreny, te dret a apoyar el seu company per mig de una desició. A la fi, no pot sancionar una falta dins de l'àrea que controla l'altre àrbit.

·Porter: Té protegides les seves cames fins a mig muslo amb proteccions alcohades. A més, porta guants, casc protector y peto. Es el únic jugador al que les regles li autoritzen jugar la pilota amb als hombros (sense arribar a causar perill al contrari) dins la seva propia àrea. Les mans les pot utilitzar sols per parar la pilota, sense despejar-la ni parar-la.

Realització d'un penalti o còrner

Es col·loquen cinc defenses (incluint-hi el porter) darrere la línia de fons, la resta dels sis defenses tenen que agafar-se les seves posicions més allà de la línia central. En el moment en que l'atacant tira la pilota a ras del terra des de la línia de fons (a 9'14m de distància al poste que es més a la vora) hasta un dels seus companys que estan fora de l'àrea, tots els jugadors poden entrar en l'àrea per defentre o atacar.

Els que ataquen tenen que parar la pilota parats abans de tirar-la a la porteria. Per això molts gols de penalti còrner son anulats per no haver parat la pilota o per elevar la pilota al primer llançament però s'hi abans d'entrar la pilota a la porteria un defensa la tocar o la desvia el àrbit senyal gol.

DIDÀCTICA

FUNAMENTS TÈCNICS

L'hockey es segurament el esport més tècnic entre els esports colectius com per exemple la regla que no permet jugar la pilota per les dos bandes.

L'hockey en un punt de vista necessita mota coordinació i es molt difícil d'ensenyar.

Un jugador de alt nivell per passar la pilota ho pot fer en més de 30 tècniques diferents

-La conducció de la pilota.

Es pot efectuar de diferents maneres:

·Amb la cara esquerra del pal i al revés, les dos mans a l'empunyadura

·Amb la cara esquerra del pal i al revés, la mà dreta a l'empunyadura

·Amb la cara esquera i al revés, amb la mà esquerra en l'empunyadura

Cada jugador té que aplicar aquestes tècniques amb la posició que està el joc. Un jugador d'hokey als entrenaments té que apendré a tocar i pujar la pilota.

-L'empunyada

Es la tècnia més freqüent aplicada en l'hockey en l'hora de passar la pilota.

L'empunyada s'utilitza per la força de sortida, la posibilitat de amagar la trajectòria i té l'avantatge que es molt fàcil de fer, per això l'empunyada es tres cops més utilitzada que el complicat passe del xut, en le qual moltes vegades no resulta afortunat.

-El tackle

Es una manera de treure la pilota al contrari en que es fa servir quant un contrari el tens davant teu li poses el stick (agafan-lo en una ma per poder fer mes rosca) i li treus la pilota i te la fas passar cap a radere el lloc on estas. Aqusesta tècnica es ensenyada només al començar a jugar perqué es molt precisa.

-El xut

Hi ha més deu formes deu formes diferents de llançarar. Per a un principiant s'he li recomana el xut una de les tècniques més fonamentals per apendré a jugar bé. Per fer aquest xut es tenen que tindré: les cames flexionades obertes per agafar impuls durant tot el moment que es fa el xut, agafar el stick en dos mans, perquè sinó seria molt fluix, el pes reponsa'l a la cama de darrere sinò al fer l'impuls podries caure o perdré l'equilibri, posar el pal recte cap al lloc on vols tira sinò la pilota sortiria desviada, tenir les munyeques fortes al moment que llances es, El tram final del xut no es té que empunyar amb força perquè la musculatura dels braços esta molt tensa i la muyeca formen un conjunt amb el pal.

-El flick

El flick és una tècnica que serveix per passar la pilota elevada. Es freqüenment utilitzat en l'àrea contraria com a remate a porteria però no per fer un pase en el mig del camp o a la defensa, amb les seves diferents tècniques la més habitual es l'efectuada amb al braç dret que dirigeix la direcció de la pilota i el peu esquerra adelantats (depen de com llançarar) per fer bé aquest llançament fa falta: adoptar una posició recta amb la posició adequada, tenir la pilota adelantada per poder agafar força i poder fer bé el llançament, la mà esquerra entre els genolls, fer la mateixa força en els dos braços i cap al mateix sentit, enrraderir el braç però sense exageració, en el moment de fer el llançaments posar el pes reposat en la cama de darrere, jugar la bola amb la part central de la curba, donar un impuls recte.

EL PORTER

-La parada de la pilota.

Encara que un porter en un partit tocar menys cops la pilota que els seus companys, la seva preparació no té que ser menys que els altres .

Perquè una de les coses que té que practicar molt es la parada amb un o tots dos peus, amb les mà, amb el stick… Per exemple: Si es para la pilota bé amb el peu, es considera fonamental per defendre amb èxit la porteria per fer bones parades cal: per iniciar un parada cal que estigui de puntetes, aguantan bé l'equilibri, els genolls flexionats i avançats amb relació als peus, el cap no es té que moure cap a la direcció de la pilota, arrastrar una mica el peu per terra quan es va fer la parada perquè sinò si surtiguesis amb el peu aixecat quan arribaries no li podries aguantar i et baixaria, quan s'ha fet la parada amb el peu no es pot refusar i té que caure recte en posició el peu i retrocidi rapidament amb l'altre peu i no deixant-se caure perqué hi podria haver un altre rebot, quant té que parar la bola amb el stick para'l amb la part plana i no amb la rodona que podria desvia-se i entrar a gol.

MITODOLOGIA DE L'HOCKEY

Per ensenyar una ensenyança global y natural de l'hockey que es desarolla, junt a la imprescindible tècnica i armonia amb la seva desemvolupació, del jove jugador, altres importants capacitats (coneixement tàctic, visió del joc, anticipació, creativitat…etc) la Real Federació Espanyola de Hockey ha posat en marxa, des de fa dos anys, un model per formació del jugador. Amb el que es pretent orientar el tècnic, donan-li una idea sobre el llarg camí que hi ha que recorrer per agafar un alt rendiment en l'hockey

Aquí el model pel desarrollo tècnic:

1 nivell de formació:

Generalment, per nens de 6 a 8 anys.

·Jocs de conducció i perssecució

·Jocs de llançament a porteria.

·Jocs en el laberint.

·Jocs amb 3 atacants

·Jocs polivalents de altres deports.

·Grand Prix 2 contra 2, amb jocs correctius.

·Jocs elegits per el entrenador.

2 nivell de formació:

Generalment, a partir de 9 anys.

·Grand Prix 3 contra 3, amb jocs correctius.

·Triathlon 3 contra 3.

·Diferents modalitats de minihockey utilitzant quatre porteries.

·Jocs simplificats per el penalti còrner

·Grand Prix 4 contra 4, amb jocs correctius

·Triathlon 4 contra 4.

·Decathlon dels porters.

·Hockey sala 5 contra 5.

·Pentathlon de les capacitat condicionals.

·6 contra 6 en meitat de camp reglamentari.

3 nivell de formació:

Generalment, per nens a partir de 10 anys.

·Test de qualitat per evaluar les capacitats hockeístiques.

·Jocs simplificats per millor la forma de desició.

·7 contra 7 en ¾ de parts de camp de l'hockey

·8 contra 8 en el camp reglamentari.

·11 contra 11 amb restriccions.

4 nivell de formació:

Generalment a partir de nens de 16 anys.

·Programes formatius per millorar la compenetració a l'atac.

·Programes formatius per millora la compenetració en la defensa.

·11 contra 11.

VOCABULARI

Decathlon: Es la primera competició del jove jugador d'hockey composta per deu jugadors un contra un, en les cuals s'aprenen les tècniques fonamentals d'aquest esport.

Triathlon: es un nombre de jugadors contra un altre

COMENTARI

Fer aquest treball no m'ha costat gaire, ja que m'hauria agrada't més fer-lo de l'hockey patins però vaig anar a buscar un llibre per fer-lo i també el tenia un company meu i per no fer el mateix treball perqué moltes coses serien igual vaig triar l'hockey sobre herba que també magradat llastima que no hagués pogut posar més dibuixos però no n'hi havia.

BIBLIOGRAFIA

Nº LLIBRE	AUTOR	EDITORIAL
Hockey	Horst Wein	Vanguardia
Enciclopèdia Catalana	Varios autors	Enciclopèdia Catalana

1