RESUMS PREPARATIUS PER AL A SEL.LECTIVITAT. BATXILLERAT LOGSE.

ITINERARI HUMANITATS-CIÈNCIES SOCIALS

1759-1843

Carles III volia seguir la línia reformista del despotisme il.lustrat, es va envoltar de polítics capaços però no va poder fer una reforma profunda de les estructures socioeconòmiques sense la noblesa. (1759-1788)

Les males collites de 88-89 coincidiren amb la Rev Francesa, fet que espantà Carles IV qui va retornar a l´absolutisme tradicional. Aquest va delegar la direcció del país a Godoy.

El 1789 es prohibeix l´entrada de propaganda revolucionària per por (execució de Lluís XVI) L´influència de la Rf a catalunya va tenir dues cares: 1ª els comitès revolucionaris van distribuir propaganda, 2ª va augmentar el nombre d´immigrants francesos.

El març de 1973 França declara la guerra a Espanya absolutista, intenta envair espanya pel nord però no ho aconsegueix. Al 1975 se signa la Pau de Basilea i espanya cedeix Santo Domingo.

1976 Es signa es tractat de San Ildefons, Espanya es compromet a lluitar al costat de França contra GB. L´armada espanyola va ser derrotada diverses ocasions. Perd Trinitat i Menorca, aquesta última recuperada al tractat d´Amiens (1802). Però el 1803 es retorna al conflicte i el 1805 Esp perd tota la seva flota a la batalla de Trafalgar.

1807 Tractat de Fontainebleu on Godoy i Napoleó acorden ajudar-se a canvi d´una compensació, Napoleó vol envair portugal en contra de GB. Però el seu objectiu és envair el regne d´Espanya. Quan Godoy se´n adona porta la familia real a Sevilla. Però Ferran fa un cop d´estat (motí d´Aranjuez) i és destituït Godoy i abdica Carles IV. Ferran nou rei : Ferran VII.

Però Napoleó atreu a la familia a Baiona, on es produiràn les abdicacions de Baiona que farà que Napoleó traslladi la corona espanyola al seu germà Josep Bonaparte que regnarà com Josep I. Napoleó crida a una sèrie de nobles per a que jurin fidelitat al nou rei, aquests s´anomenaràn afrancesats i seràn considertats traïdors. I es fa una mena de Constitució, l´estatut de Baiona que serà el marc jurídic d´actuació de Josep I. Però encara en quedava família reial a Espanya i quan es va córrer la veu de que l´infant era segrestat la població es va revoltar, i es va declarar la guerra als francesos, a Catalunya les tropes franceses van ser derrotades a les Batalles del Bruc. Napoleó es va enfurismar tant per les derrotes que va tornar a entrar a Espanya amb un cos de mercenaris, i no va tenir quasi resistència, Josep I unaltre cop al poder. Però la població no es resistia, i es va portar a terme una guerra de guerrilles, que no van guanyar als francesos però els va debilitar molt. Per guanyar la guerra els va haver d´ajudar GB amb Arthur Wellesley al capdavant. Josep I abandona Esp al 1813. Amb el tractat de Valençay es posà fi a l´ocupació i tornà Ferran VII.

Però mentres la familia estava confinada a Fr, a espanya s´havien creat unes junes locals o corregimentals que estaven supeditades de la Junta Central, l´objectiu de la qual era organitzar la resistència. El 1810 la Junta Central va convocar les Corts, els diputats van ser escollits per sufragi universal masculí. Es van reunir conjuntament i es van decretar sobiranes. Van decidir fer una constitució. Entre 1810 i 1813 van dur una tasvca legislativa important per sustituir el model antuc per un de liberal. Constitució de 1912: estat liberal, monarquia limitada, sobirania nacional, religió catòlica, rei: govern i administració...

Retorn de Ferran VII: (1814-1843)

FVII va rebre una rebuda entusiasta. Una vegada Napoleó és destituït FVII aboleix la constitució i hi ha una restauració de l´absolutime. I els liberals són perseguits i es restaura l´Inquisició. Molts obten per l´exili, però els que es queden a Espnaya compliquen bastant la vida a FVII. Van ser comuns els pronunciaments durant aquesta época, però el que verdaderament va funcionar va ser el protagonitzat per Rafael del Riego 1820, que va provocar que el rei cedís davant els revolucionaris i jurés la Constitució de 1912. Es va nomenar un nou govern i es vaformar una junta provisional governativa era un govern provisional. Però els sectors més conservadors van extremar el caràcter contrarevolucionari de la seva ideologia i es van oposar a la llibertat i el progrés que identificaren amb l´anarquia i la revolució.

Les primeres corts 1820, hi havia liberals i absolutistes. La divisió dels liberals en exaltats i doceañistas(moderats): pels moderats la revolució ja s ´havia fet, mentre que els exaltats pensaven que la Constitució s´havia d´aprogressar. El rei aprofità la situació per anomenar a un càrrec militar sense el consentiment del ministre, els exaltats van protestar i van demanar la destitució del rei, però els moderats eren contraris. La reacció absolutista va agafar força i es van multiplicar les guerrilles reialistes. Al 1822 les accions absolutistes es van multiplicar i es van ajuntar amb les queixes dels pagesos... Aquestes accions van ser sofocades. Però la Santa Aliança va enviar les tropes (Cent Mil Fills de Sant Lluís), que van travessar la frontera al 1923. La resistència va ser molt feble, i Cadis es va rendir i FVII recupera el poder.

Dècada Omniosa:

El retorn a l´absolutisme va coincidir amb l´aparició d´un corrent reialista procarlí, a favor de Carles Maria Isidre contrari a l´absolutime moderat. Entre 1824 i 1831 els liberals des de l´exili van organitzar insurreccions per restablir el règim constitucional però van fracassar. Tot que aquesta estratègia va afeblir l´abs i va afavorir la via pactista. Revolta Malcontents: pagesos reialistes als que no se´ls havia reconegut els graus militars-repressió forta!.

Quan va morir FVII el 1833, la seva dona Mª Cristina de Borbó va governar el país. Aquesta primer es recolzà en els abs moderats i després en els lib moderats. Els progressistes van haver de recòrrer a la força per arribar al govern (1836 o 1940).

Espartero, progressista que aconseguí la vistòria sobre els carlins es va convertir en el regent el 1841, després de que la reina fugís a Fr. El 1843 un cop militar per progressistes contraris a Espartero i als moderats van fer exiliar-se al gnral.

Mª Cristina va haver d´apropar-se als liberals per a defensar la corona de la seva filla, que agafà la corona l´any 1843 i començà a regnar l´any 1944. La divisió del país entre carlins i isabelins primera guerra carlina (1833-1840). L´encarregat de l´apropament de la monarquia i el liberalisme va ser Cea Bermúdez, però fou destituït (despotisme il.lustrat). Va ser substiuït per martínez de la Rosa qui feu l´Estatut Reial (1834).

-Adaptació constitució als nous temps: Constitució de 1937, més moderada que la de 1812.

-Llei sàlica

Primera guerra carlina: l´oposició carlina va integrar amplis sectors socials disconformes: pagesos, artesans urbans, voluntaris reialistes del trienni, església...

1ª: manifest d´abrantes 1835, i mort de Zumalacàrregui.

2ª: fracàs de l´expedició dels carlins sobre Md 1837.

3ª: esgotament per la llarga durada de la guerra i la divisió dels carlins entre

apostòlics i transaccionistes. Aquests últims van ajudar a pactar entre

carlins i isabelins. Conveni de Bergara 1839.

Bullangues de Barcelona: Barcelona entre 1935 i 1943 seguit de revolucions. Aldarulls que comencen l´estiu de 1835 amb l´incendi de convents, es considerava que els monestirs eren centres de conspiració antiliberal i regugi de carlins. Aquests aldarulls van anar seguits de cremes d´indústries: acció violenta contra les màquines a la indústrialudisme.

Entre 1836 i 1837 avalots que eren l´expressió de la lluita entre moderats i progressistes. Des de 1937 fins 1939 dictadura conservadora per Ramón Meer.

Durant el trienni esparterista (1940-1943), els aldarulls urbans es van tornar a revifar, i es caracteritza pel bombardeig de BCN, fins i tot desprès de que Espartero s´hagués exiliat.

-Desamortitzacions de Mendizàbal 1836: Llei de desvinculació.

-Procés independència colònies, escepte Cuba : perquè hi havia tropes espanyoles i perquè tenien por de que els esclaus negres aprofitessin una revolució per a revelar-se i assessinar patrons.

(1844-1868)

La monarquia va afavorir als liberals moderats, que van definir un model de país fonamentat en la centralització pol´tica i administrativa. Es tendia a eliminar les diferencies dels pobles de la monarquia model castellà. La Constitució de 1945 caracteritzà el nou model polític i va ser complementada amb altres decrets i lleis, que bàsicament restringien la participació política per sufragi censitari i augment control sobre les publicacions. Tot i això era una reforma de la constitució de 1937... La constitució recollia el moderantisme: sobirania conjunta del rei i les corts, sufragi censitari... El poder de la monarquia va augmentar. La C reconeixia reg catòlica i el compromís de l´Estat de mantenir el culte i els seus ministres.

Reforma políticoadministrativa: moderats van continuar amb la racionalització, uniformització i centralització de les estructures de l´estat.

1845 llei ajuntaments: rei nomena alcaldes...

1843 llei sobre les províncies: peces administratives de l´estat. (expt. País Basc i Navarra).

1848 nou codi penal, modificat al 1850.

Reforma Hisenda pública: reforma tributària que organitzava els nombrosos impostos: imp directes i els indirectes.

1852 govern de Bravo Murillo va aprovar un decret de reforma administrativa per homogeneïtzar i estabilitzar el funcionament de l´Administració: van cessar molts funcionaris.

Sistema educatiu: Pla Pidal 1845...L´ensenyament secundari com a continuació de primari, adreçat a les classes mitjanes per formar a l´individu i preparar-lo per als estudis universitaris. Havia instituts públics provincials i centres privats, eren col.legis. Tot i això escolarització era molt baixa i va incrementar el centralisme.

Forces de l´estat: cració de la Guàrdia Civil perquè els moderats desconfiaven de les milícies nacionals, la finalitat del cos se centrà en el manteniment de l´ordre públic i en la defensa de la propietat privada, sobretot al medi rural. A Catalunya les esquadres van continuar actuant.

Impacte revolució 1848: Els progressistes ANTI ESPARTERO van perdre el control i van acceptar les regles “democràtiques”, cosa que els impedia accedir al govern. L´oposici´optaren per la insurrecció: carlins i republicans. El pretendent carlí (comte de Montemolín) fracassat l´intent de matrimoni amb Isabel II, encapçalà la insurrecció

de 1846: Segona Guerra Carlina o guerra dels matiners (1846-1949). Els efectes de la Rev francesa de 1848 van ser escassos i reprimits pel pr. Narvàez. Es van fer disturbis a Md i Bcn... Després de 1848 es va incrmentar la repressió amb un govern quasi dictatorial, les Corts tancades. Reconeixement d´Isabel II per les altres monarquies absolutistes d´Europa i per la Santa Seu. Els progressistes van desplaçar-se cap a l´esquerra dels sectros liberals més radicals Partit Demòcrata 1849.

Reacció conservadora de 1851: Juan Bravo Murillo pres.( gener 1851) tancà les Corts i les va suspendre . El seu obj era restringir el sistema polític amb una nova constitució, enfortir la monarquia i modificar les Corts. La reina el feu fóra.

Es signa un concordat amb l´església el 1951: l´església acceptaba les amortitzacions però l´estat reconeixia la relgió catòlica com a única i assumia el caràcter catòlic de l´ensenyament i es comprometia al culte i manutenció membres.

Entre 1853-54 moderats, enfrontaments interns, corrupció i inestabilitat, i crítiques sobre el sistema pol´tic.

BIENNI PROGRESSISTA: Insurrecció de 1854: un sector dels moderats per redreçar la situació (corrupció, escàndols, divisions internes): pronunciament militar, encapçalats pel general O´Donnell. Els insurrectes van intentar atraure els progressistes amb el Manifest de Manzanares, que incorporava reivindicacions progressistes (llei d´impremta, ampliació llei electoral i el restabliment de la milícia nacional) Es van crear juntes revolucionàries. El general Espartero va ser cridat per presidir el govern i O´Donnell ocupà el ministeri de Guerra . La popularitat d´espartero va ser utilitzada pels moderats.

Conflictivitat social: 1843, classe obrera molt reprimida, el triomf del cop militar va permetre que els treballadors es plantegessin les seves reivindicacions més lliurement. La comfrontació entre treballadors i empresaris va augmentar, els treballadors responsabilitzaven als empresaris de l´atur i la misèria. Van ser reprimits per les autoritats. (femòmen antimaquinista). Els treballadors van denunciar (Cat)

Que les noves màquines reduïen en nombre de treballadors, el capità general de la Rocha va accedir a les peticions i va prohibir l´us de les selfactines. El govern va revocar la prohibició 1854. L´any 1855 va ser executat un dels líders de la vaga del 54 vaga 1855 per reivindicar reducció de la jornada laboral,...La conflictivitat va continuar. Amb la sustitució dels progressistes al govern, les associacions obreres tornaren a la clandestinitat.

Acció governamental i legislativa: Bienni Progressista

Pronunciament d´O´Donnell, conflictivitat social (fenomen antimaquinista), Unió Liberal i descomposició sistema

Reina abdica

Sexenni Democràtic (Prim, Amadeu I Saboia), Tercera Guerra C. Influència AIT, guerra dels deu anys.

Primera Republica

Constitució 1873

Moviment cantonalista cartegena

Cop estat Pavía

Serrano presid

LA RESTAURACIÓ (1874-1898)

Cànovas del Castillo assumeix al 1873 la presidència i s´encarrega de la causa alfonsina quan Isabel II li atorga plens poders.

Cànovas : entenia la monarquia com la forma de govern consubstancial a la manera de ser del poble espanyol i la base a partir de la qual es podia modernitzar el país. Era conscient del descrèdit que patia la dinastia i va intentar esborrar cap lligam amb l´època isabelina amb alfons XII.

Cànovas intentà recuperació corona amb un mov d´adhesió pupolar però Martinez Campos proclamà Alfons XII amb un cop d´estat: la monarquia tornava com conseqüència cop militar.

1875-1877: els conservadors posaren fi als conflictes: Tercera GC(1876), i el conflicte colonial cubà (1878). Es va mantenir l´estat de prevenció (permet mesures restrictives) fins al 1877 (constituc 1876) amb el restabliment de les garanties constitucionals. Conservadors govern fins 1881, Cánovas proposa als liberals l´alternança pacífica al govern o torn de partits per aconseguir l´estabilitat del sistema. Objectiu: que l´oposició no recorregués a la força per arribar al govern.

A partir de 1881: bipartidisme i alternança pactada entre CONSERVADORS i LIBERALS FUSIONISTES) Estaven lligats als cacics ( s´encarregaven de controlar els resultats de les eleccions, fabricava la manipulació dels resultats electorals) El sufragi censatari,1878 participació d´una minoria i permetia el frau electoral (tupinada) canviava sentit resultats obtinguts amb el sufragi universal masculí vigent des de 1890. Cànovas primeres propostes a Práxedes Mateo Sagasta (partido liberal fusionista 1880 , govern:1881). Mètode torn partits : Pacte d´El Pardo (1885). Objectiu: mantenir calma amb la regència Maria Cristina d´Habsburg.

Elements jurídics més importants:

-Constitució 1876: Sobirania compartida, Rei: poder executiu, mana a l´exèrcit, participa al poder legislatiu amb la sanció i promulgació de lleis, és jurídicament inviolable, podia nomenar i destituir ministres, juntament amb les corts tenia iniciativa legislativa,podia convocar a les corts,suspendre-les i dissoldre-les amb la condició de reunir-les en tres mesos. Ministres: política.

Corts : bicamerals.

• reconeixia dret llibertat expressió (1887), reunió (1881) i associació ciutadans.

• Religió catòlica però reconeixia l´existència d´altres confessions sempre que es respectés la moral catòlica.

-Dret de sufragi : llei electoral (conservadors) 1878. El sufragi era restringit CENSATARI.

*1890 es reconeixia dret s. Universal

-Codi Civil : Suprimia particularismes jurídics per a la const de l´estat nacional uniforme.

FI 3ª guerra carlina

Fi conflicte

Ocupació d´Estella i Tortosa pels liberals al 1876.

Tradicionalisme carlí: oposició església i ilegimitat restauració Alf XII.

Conseq G carlina: mod règim foral Basc 1876, eliminació peculiaritats pol.

OPOSICIÓ REPUBLICANA DURANT LA RESTAURACIÓ

Principals partits:

+ conservador P.Demócrata Posibilista, Castelar

format * intel.lectuals Partit Republicà Progressista , Zorrilla

P. Republicano Centralista, Salmerón

Partit Republicà Democràtic Federal, Pi i Maragall

Partit Republicà Federal Orgànic 1881 Figueras (1883 al P.R.Centralista, Salmerón)

P. Progressista : insurrecció de l´exèrcit per arribar al poder (la resta acceptava la legalitat)

NO ES QÜESTIONAVEN LES BASES ECONÒMIQUES DEL SISTEMA i pel q fa a al QÜESTIÓ SOCIAL EREN REFORMISTES.

Vam patir una repressió molt forta durant la Restauració . Zorrilla i Salmerón sób expulsats i els q es queden opten per la participació electoral. Amb Sagasta canvia tot.

PERÓDES REPUBLICANS:

-1875-1878: retraïment i subversió.

-A partir de 1879: insurreccions i participació electoral.

Coalició electoral: P.Posibilista i P. Progressista (Castelar i Martos) i Constitucionals (Sagasta).

-Després de 1881: republicans abandonen la vida conspiradora no i van voler ser + patriotes q els m.

SOCIALISTES

PSOE 1879 (Pablo Iglesias) : cohesió interna , honorabilitat i moralitat.

l´emancipació de la classe treballadora, la instauració de la propietat social i la conquesta del poder polític eren els punts bàsics.

UGT 1888

QÜESTIÓ SOCIAL

Governs: legislació social millorar les condicions dels treballadors i neutralitzar la influència dels corrents de pensament socialista.

1891, Papa Lleó XIII Rerum Novarum va afrontar la qü denunciant l´explotació dels obrers i reclamant la millora de les condicions de vida i treball dels obrers.

Reorganització mov obrer

Primers anys retauració : pol´tica constrictiva i il.legalitació internacional, rígida censura, i aplicació de fortes mesures de repressió. Dirigents empresonats o exili i la premsa obrera desapareix o clandestinitat.

-A partir 1881: Liberals fusionistes (sagasta) etapa tolerància i reestructuració de les org obreres. LLEI D´ASSOCIACIONS 1887: dret lliure sindicació obrers.

1883 es creà una COMISSIÓ DE REFORMES SOCIALS s´encarregava d´ estudiar els prob soc i tenia caract inf i consultiu. Servia per a preparar la legislació sobre protecció dels treballadors.

Mov Anarquista

La influència de l´AIT obrerisme repressió a partir de 1873 i pel decret de 1874 que la declarava il.legal. Torna a la clandestinitat. Al 1881 (tolerància) els bakuninistes a BCN reconstrueixen la Fed de Treb de la Reg Esp. Va tenir un creix imp.

tendències:

• l´anarcol.lectiva M Bakunin

• l´anarcocomunista Piotr Kropotkin

objectiu: construcció d´una soc + justa, sense classes i sense Estat.

Els enfrontaments interns i la suposada Mano Negra 1883 van desencadenar la repressió policíaca. La FTRE va desaparèixer al 1888.

Acció directa de l´anarquista: 1888 es dissol la FTRE i s´inicia un període d´individualisme radical en l´anarquisme espanyol rebuig de tot tipus d´org autoritària i en l´adopció de la propaganda pel fet. La repressió camperola a Jerez augm la radicalització dels atemptats q a BCN prod des de 1884. Molts obrers van donar suport a les accions violentes.

-període 1893-1897: Pallàs bomba comitiva Arsenio Mez Campos. Un mes més tard execució Pallàs dues bombes Orsini al Liceu 1893. La repressió es va desfermar.

Es suspenen les garanties const i direcció propaganda lleis contra anarquisme.

1896 BCN bomba processió del Corpus, reacció: susp gar const i repressió. El judici pels detinguts Procés de Montjuic.

Com revenja Michelle Angiolillo atemptat Cánovas del Castillo 1897.

Tot això produir una rep contra el mov obrer.

SINDICALISME SOCIALISTA

1879 Agrupación Socialista Madrileña estrets contactes amb els sind catalans de la Federació de Les Tres Classes de Vapor era un sindicat reformista treb tèxtil. S´havia fundat a inicis del Sexenni Democràtic. Era antibakuninista i pròxim al marxisme. UGT 1888. 1889 Comitè Nacional Madrid. La moderació i la prudència en les reivindicacions: 1ª etapa provoca enfrontament amb anarquistes pq els social no acceptaven la violència.

REGIONALISMES PENINSULARS I CATALANISME POLÍTIC

Regionalisme: reivindica el reconeixement de la identitat d´una regió dins d´un estat. A la segona meitat del segle va evolucionar cap al nacionalisme. La defensa de les tradicions i de la llengua, mov políticament conservador i administrativament descentralitzador.

Catalunya: catalanisme reivindicació nacional català defensa dels valors històrics i culturals i la redefinició de les relacions polítiques i administratives mab l´estat.

Regionalisme:

Catalunya: Joan Mañé i Flaqué i Torras i Bages Valentí Almirall.

Progressiva definició del Catalanisme

Recuperació del passat històric, llengua, i vindicació del codi civil catalanisme

Hi ha una evolució de la def catalanisme des del provincianisme ½ segle al regionalisme descentralitzador a l´últim 1/3 del segle.

Campanya contar el Ccivil

1880 bases redacció del codi civil.

1881 reorganització Comissió Gnral de Codificació (regions amb dret propi) es va reunir a BCN al Congrés Català de Jurisconsult hi havia partidaris de la unificació i els del dret català. El Congrés va oposar-se a la unificació

1889 El Congrés aprova el codi civil. Els sectors jurídics reccionen en contra de l´artcle 15. La campanya dirigida per la Lliga de Catalunya i el Centre Escolar catalanista liderat per Narcís Verdaguer. Porteveu campanya : La Veu de Montserrat.

L´article és revisat gràcies a Mª Cristina 1ª victòria catalanisme.

Plataformes del catalanisme

Recuperació liter: Jocs Florals 1859

1870 es funda Jove Catalunya tenia una tasca cultural: defensa ll. Catalana. Impulsà l´aparició de publicacions com la Renaixença. Però els enfrontaments van provocar la seva dissolució al 1875. El catalanisme continuà i es crea el Primer Congrés Catalanista 1880. Objectiu: debatre l´ideari catalanista , es funda una acadèmia de la llengua catalana, s´incita la revitalització del dret català i creació Centre Català.

El Centre Català 1882 bcn prsdent Frederic Soler i subsp Valentí Almirall . Obj: progrés moral i material de Catalunya, estava prohibit parlar de política i religió.

• Segon Congrés Catalanista condemna de qualsevol actuació política de catalans dins els partits d´obediència estatal.

Memorial de Greuges 1885 la burgesia catalana posava de manifest el seu descontentament és el primer manifest del catalanisme polític.

1886 V.Almirall def catalanisme en Lo catalanisme: òptica laica i progressiva, presentava el catalanisme com la solució de tots els problemes d´espanya i catalunya com el motor d´esp.

El tarannà de Almirall va provocar una escissió al Centre Català i va originar un nou partit: Lliga de Catalunya 1887 * Guimerà o Domènech i Fontaner. Defensava els interessos morals, polítics i econòmics de Catal des de pol conservadora. 1888 La Lliga de Catalunya adreça un missatge de salutacions i petició sistema autonòmic a la regent.

Al 1886 s´havia creat el Centre Escolar Catalanista agrupació d´estudiants del centre català. El sector més conservador del Centre Escolar Catalanista va ser el que es va separar del Centre Català i va formar la Lliga de Catalunya. Tot això afeblí molt el centre català q va perdre imp. Al 1890 Almirall intenta proposar un programa d´autonomia per Catalunya. Pretenia integrar atots els catalans.El Centre català va perdre força davant les propostes + conserv del catalanisme representades per la Unió Catalanista.

LA UNIÓ CATALANISTA I LES BASES DE MANRESA

1891 es funda la unió catalanista: carac polític pretenia reunir el mov catalanista. Obj: coordinar les accions en defensa dels interessos catal.

Inspiradors: N. Verdaguer després article15.

Primer president: Ll. Domènech i Montaner i el secretari Enric Prat de la Riba.

1892 Bases manresa: proposta de reorganització de les relacions entre Esp i Catal i otorgava plena autonomia a Catal.

Projecte catalanista fi segle: autogovern per a catalunya.

LA CONQUESTA DE LES INSTITUCIONS

1895 i 1901: catalamització institucions catalanes. Obj: aconseguir la projecció pública del programa catalanista.

1895: Guimerà (Lliga de Catalunya) van ser elegits per a presidents de l Áteneu Barcelonès i de l´Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Guimerà discurs català.

Batalla catalanisme: l´ús de la llengua i la defensa del codi civil i l´aplicació del decret de Nova Planta.

FI DE L´IMPERI

La crisi colonial de 1895-1898: inviabilitat vell colonialisme. Desastre Cuba 98: pèrdua illes Puerto Rico, Filipines Guam. Derrota guerra amb EUA.

La pèrdua ratificada al tractat de Paris obre la crisi de consciència d´espanya. Generació 98.

INSURRECCIÓ CUBANA DE 1895

1895 independentistes cubans s´aixecaven en armes contra els espanyols, GRITO DE BAIRE. Líders: José Martí (nacional) Máximo Gómez i Antonio Maceo insurrecció des de la part oriental cap a les regions centrals i occidentals. Mez Campos va fracassar i recomanà Valeriano Weyler 1896 qui va aplicar els principis de guerra total sense concessions amb els revoltats.Va concentrar pob en camps (reconcentrados) per tal de resta ajut als insurrectes i va conquerir parcialment l´illa.

La crueltat de la repressió va cridar l´atenció dels EUA. Espanyols contra guerra: unamuno, Pi i Maragall...

1896 insurrecció independentista a les filipines, i va agreujar la situació esp q no disposava de recursos ni mitjans militars per a fer front als conflictes d´ultramar tan allunyats de la metròpoli.

INTERVENCIÓ EUA

Govern esp: Azcazárraga, Sagasta van destituir Weyler i van otorgar un govern autònom al´illa. Però no va satisfer als independentistes.

El president americà Mc Kinley va enviar un acuirassat al port de la habana, l´explosió del vaixell va servir d´escussa per intervenir al conflicte per a poder intervenir a l´illa en un futur no llunyà. Els EUA volien o la cessió de Cuba o la guerra.

El ministre d´ultramar S. Moret va rebutjar donar l´illa i el govern s´hi va confrontar. Derrotes navals a: Cavite (FILIP) i Santiago de Cuba on espanya va perdre quasi la totalitat de la flota. Tan sols li restaven petites possessions a Àfrica.