Arte


Historia del arte


Art Grec

Conjunció Històrica:

Grècia es un país situat en la part meridional de la Península Balcànica. L'antiga Grècia es va forma des de diferents grups ètnics:

  • Les invasions dels Doris, un grup que venia del Nord i va envair la Grècia Oriental. Al 1100 aC, que varen formar una societat molt desunida.

  • La població dels Jònics, que venien de l'Àsia Menor.

Per tant Grècia era un país agrupat en petites ciutats independents

Hi varen haver dues guerres molt importants dins de Grècia:

  • Les guerres mèdiques: 499-al449 aC.

  • La guerra del Peloponès.

Comença la democràcia

Art Grec:

Per a estudiar l'art Grec existeixen tres fonts d'informació principals:

1. Els propis monuments arribats als nostres dies

2.Les copies romanes, ja que va existir un gran comerç entre les cultures de Grècia i Roma.

3. Les fonts literàries.

L'art Grec es antropocèntric, ja que l'home es el centre d'atenció i servirà com a mesura per a totes les coses. S'empleen nous materials, i es dona molta importància a la bellesa.

Als Grecs els importava mes l'espai exterior que l'interior.

La filosofia també es centrarà en la cultura dels deus, que s'adaptaran als sentiments dels homes, i els deus seran molt humanitzats.

Hi haurà interès per a descobrir el perquè de la naturalesa i de les coses que els rodegen.

Molta importància en la religió, ja que gran part dels temes artístics i giraran entorn les religions.

Les etapes de l'art Grec foren:

  • ARCAICA (S. VII-480 a. De C) - etapa de perfeccionaments

  • CLÁSICA (480-323 a. De C) - es fixen els canons de l'escultura, predomina la poca expressivitat.

  • 3. HELENÍSTICA (323-149 a. De C)- Predominen les expressions, però no es perd els cànons de la època clàssica.

    Arquitectura Grega:

    En l'arquitectura grega es mes important la imatge exterior. Es concep l'edifici com a conjunt, el tractament de l'arquitectura com si fos una escultura.

    Apareix la columna, i es una arquitectura arquitrabada i adintellada, amb una estructura horitzontal i vertical, ja que es busca l'harmonia i la serenitat.

    Es vigilava molt el repartiment del pes, per a que l'estructura no es caigués.

    Es deixa mes distància entre les columnes per a donar una harmonia visual.

    Temple

    Els temples estan dividits en tres parts: Naos, Pronaos, Opistodomos. La Pronaos té dos pilars que estan col·locats als extrems dels murs, que es diuen Antae. Hi ha una tercera sala que no comunica amb l'interior del temple, i sorgeix com a un resultat de simetria, que es diu Opistodomos. N altre característica és el Peristil, i és la columna que rodeja totes les parts del temple.

    Tipus de Temple:

    * Temple Próstilo: Te les columnes fora, que només adornen la façana principal.

    • Temple amfipròstil: Les columnes adornen la façana posterior i principal

    • Temple Periptero: Quan te peristil, i les columnes rodegen el temple.

    • Temple de Diptero: Te doble peristil, i doble columnata al voltant

    • Temple de Monòpter: Quan el temple es circular.

    Hi ha tres maneres d'organitzar els elements d'un temple grec, segons l'ordre de les columnes: Jònic Dòric, Corinti.

    Ordre Dòric: Les columnes no tenen base, i els seus elements figuratius representen una funció estructural. La columna només té fust i capitell, i està formada per dues peces. I l'Àbac té forma quadrangular, i l'arquitrau es llis.

    Ordre Jònic.: Es diferent sobretot en la columna i l'arquitravat. La columna , es mes esvelta, llarga i fina, i reflexa un major estètica femenina. Té base, i esta formada per un pedestal i motllures. El fust, també té anclatges, formats per estries. Aquest estil es mes decoratiu.

    Ordre Corinti: Una nou capitell, te major funció decorativa, i es el mes alt dels tres ordres. El capitell està format per fulles d'acant, que s'agrupa amb dos o tres pisos i es va enroscant unes amb les altres.

    Escultura Grega:

    Tres etapes: Arcaica, Clàssica, Hel·lenística.

    L'escultura grega, es destaca sobretot per la recerca de la bellesa i l'harmonia, la belles de l'escultura transmet esperit i equilibri. Es dona molta importància a la simetria. El tema principal es la religió.

    El punt de partida de l'escultura es la naturalesa, perquè tendeix a reproduir la realitat. Pretén representar la generalitat de l'home i la dona, representa un prototip d'home bell, idealitzat, però a l'hora aquest prototip es real. L'escultura grega es basa en l'estudi del cos humà, com a conjunt, estudiant la relació de les parts i un tot. Els materials que fa servir, són el marbre i el bronze.

    El art romà

    Conjuntura Històrica:

    Roma va néixer de una aglomeració de pobles del centre d'Itàlia. Al s. XVIII, hi ha la culminació de l'evolució de les cultures del mediterrani, una introducció de nous pensaments. La religió s'introdueix a la societat.

    Hi ha dos períodes culminants en la història de roma;

    • El període de la República: 509 a.C. amb la transformació de Roma i la metròpoli dominadora

    • El Període imperial al s. II aC,- III dC.

    Art romà:

    L'art romà, es diferencia de l'art grec, per la fusió de formes d'altre cultures. Adquireixen mes realisme , i apareixen representacions mes dramàtiques.

    Arquitectura romana:

    L'arquitectura romana està basat, en els ordres grecs, però sense l'ordre dòric.

    I apareix l'ordre Toscà, que consisteix en una columna amb base, i una peça que es col·loca a dins de la base, amb motllures i fust llis. El capitell es mes decoratiu, dins de la recerca de la creativitat, amb la decoració mes freqüent per a donar mes importància a l'interior. La decoració comença a tenir mes importància.

    Els edificis romans son mes monumentals que els grecs, i te mes importància la perspectiva i la simetria, amb una marca verticalitzada. L'urbanisme romà té molta influència grega.

    Les seves construccions tendeixen a la línia vertical, i eleven les seves construccions en altura.

    Un altre tipus d'edificació es el foro: un nou concepte de plaça amb forma rectangular, o també rodejat de temples mes importants.

    El teatre romà:

    El teatre romà, agafa la seva inspiració del teatre grec. La graderia es divideix en tres zones, en les quals la gent es situa depenent de la importància social:

    • Imma;: per a cavallers

    • Media: Per a ciutadans romans

    • Summa; per la pleb

    Els teatres es construïen en superfícies planes, sense aprofitar el terreny, i amb materials que els permetrien grans construccions, com ara el formigó.

    Amfiteatres:

    Es una creació romana, i la idea es va basar en la unió de dos teatres que estàn junts, però que simbolitzen una espècie d'enfrontament. En aquesta creació hi ha una influència oriental, marcada per un tipus d'arquitectura molt luxosa. Aquest edifici s'utilitzarà per a les lluites, amb animals o gladiadors.

    Es basa en pisos semicirculars recolzats, en pilars utilitzant diferents ordres arquitectònics, per als diferents pisos

    • Primer pis: Dòric i Toscà

    • Segon pis: Jònic

    • Tercer pis: Corinti

    El material, era el maó, la pedra,...

    El temple romà:

    Molt semblant al teatre grec.

    • Dominava la verticalitat, era mes allargat i mes estret

    • Elevat sobre un podi, i a l'entrada tindrà escales.

    • Es dona importància l'interior del temple.

    • Te una petita sala, tipus santuari

    • La ornamentació es basa en la columna.

    • Sol anar rodejat de columnes.

    • A Roma, eren mes estalviadors, amb els materials.

    L'escultura romana:

    Te molta influència de Grècia.

    El tema principal es l'home com a ciutadà. No hi ha una recerca molt exagerada per a la bellesa, sinó que funció d'aquestes escultures es la de representar, a les autoritats i honorar-les amb elles, a més d'exaltar la política romana. Es destaca molt d'aquesta època, el gran desenvolupament que tindrà el retrat.

    L'escultura està marcada per el culte als avantpassats, per a guardar les imatges en la memòria.

    El material era el marbre, bronze, fusta, i les pedres.

    Art romànic:

    Context històric:

    Ens situem a Europa occidental entre els segles X i XIII. L'art romànic es va desenvolupar dins d'una societat jerarquitzada, en el que l'Església tenia molt de poder juntament amb la monarquia, i la cultura hi pensaments giraven entorn a la religió, al igual que l'art. La societat era rural, i estava dominada per el feudalisme.

    Característiques de l'art romànic:

    L'art romànic es basava en:

    • Les creences de l'ésser humà giren entorn a deu i la religió

    • Els principis del be i del mal condicionen l'existència humana

    • Va predominar la construcció d'esglésies i monestirs, i castells i palau.

    • El romànic te la seva base artística en l'art romà, Hi havia molta influència de l'època clàssica i oriental

    • L'aristocràcia i els monjos seran un dels principals interessats en l'art.

    • L'art gira entorn a la religió i l'església.

    • S'eliminen els materials nobles, i s'adapten a altres com la fusta.

    • L'art romànic es caracteritzava segons en la situació geogràfica en que es trobava: Romànic Francès, Romànic Italià, Romànic espanyol.

    Arquitectura de l'art romànic:

    L'arquitectura romànica, tindrà dos etapes:

    • s.X fins al XI, que serà el període mes clàssic

    • s. XII que serà l'època de gran esplendor

    Molts dels seus edificis seran religiosos. L'arquitectura romànica, no es fàcil de definit, ja que des de els seus orígens es va caracteritzar per la varietat dels seus tipus i solucions. Les característiques generals de l'estil romànic son; una subdivisió del espai. Hi ha una clarificació racional de les parts, que tenen com conseqüència que cada unitat introduïda posseeixi una entitat pròpia i connectada amb les altres unitats restants.

    La planta típica de les esglésies romàniques eren les creus llatines, el sostre era un arc de mig punt, reforçat amb un altre arc. El conjunt representava un aspecte massís, sòlid. Hi havia gran diversitat de capitells i columnes. Amb una decoració també variada, com el fullatge, les decoracions geomètriques enllaçades, els animals fantàstics, o escenes amb personatges. Les finestres eren petites i les portes no tenien Mainells, amb dues portes separades per una columneta.

    Els arquitectes del romànic varen tenir influències del model oriental, contemporani com el bizantí i l'islàmic.

    Escultura Románica

    Es desenvolupa una escultura monumental, dotada de gran personalitat. El romànic, es va inspirar en les etapes clàssiques . En primer lloc es va estimular, les escultures de fusta, al igual que les estàtues i baixos relleus, i les obres recollien iconografia de temes paleocristians i bizantins. Les característiques de la escultura varen ser:

  • Un caràcter idealista i perfeccionista de les seves formes.

  • La seva dependència de les regles iconogràfiques molt estrictes.

  • Una funció didàctica.

  • Armonia intima amb les formes arquitectòniques.

  • Pintura Románica

    La pintura romànica, al igual que l'escultura, varen revestir un caràcter, monumental, i es amb aquestes es varen decorar els interiors de les esglésies, murs laterals i bòvedes.

    Es va inspirar en l'art mozàrab, i en l'art bizantí

    Era una pintura amb molt de simbolisme

    Era una pintura plana de dos dimensions, en que no tenia sensació de fons, i hi apareixen les línies paral·leles, que animen els plecs de les vestidures

    Les figures estaven bastant rígides, i es feia servir un color molt brillant.

    La finalitat d'aquestes pintures, era didàctica, i tractava un de tema religiós.

    Art Gòtic:

    Context històric:

    Al primer quart de segle de XII, hi va haver un fort creixement econòmic, del que en va néixer el art Gòtic. Fou la mateixa etapa que el romànic.

    Art Gòtic:

    L'art gòtic va néixer a França. Però no va ser acceptat a tots els països. Fou acceptat a Anglaterra, Alemanya i els països hispànics. Així que això fa que es pugui establir una cronologia exacte a tot Europa.

    Es distingeixen dues etapes: - Primera del segle XII fins al s. XIII, que va ser una època de fe amor i entusiasme. - Segona etapa fou al s. XIV i XV, etapa de les catedrals. Apareix el gòtic flamenc, en que s'hi destaca la decoració exuberant, i l'aparició de la perspectiva.

    Arquitectura Gòtica.

    La característica més destacada de l'arquitectura gòtica és la verticalitat i la lleugeresa de totes les seves formes.

    Les esglésies que es varen construir eren mes altes, mes gran i mes il·luminades. Els elements distintius són: - l'arc apuntat. la volta de creueria, que reforça les arestes amb nervis. - la planta basilical amb creuer, que és la intersecció de la nau central amb les perpendiculars. - els suports, com poden ser els murs i els pilars cilíndrics. - els contraforts. - els arcbotants, que són arcs boterells. - els pinacles. A l'exterior de la nau, hi trobem cobertes i torres. Les esglésies del gòtic, són temples d'una nau, amb 3 o 4 capelles laterals poc fondes, situades entre els contraforts. I a la façana, que la trobem als peus del temple; a on es situada la portada, hi ha un predomini de línies horitzontals amb la construcció d'una galeria de finestres allargades situades a la part superior, per damunt de la rosassa i les galeries.

    A les arquitectures se li van introduir les vidrieres,

  • ESCULTURA GÒTICA

  • Estava molt relacionada amb la arquitectura. L'escultura era majorment relleus amb temes religiosos. Eren bastant realistes., ja que les actituds i els gestos de les figures eren bastant reals. Es varen introduir nous materials com ara algunes pedres precioses.

    Algunes de les pintures estaven pintades o decorades.

    Es revalora el naturalisme i la humanització

    Pintura Gòtica:

    S'acostumava a posar al fons de l'absis, i damunt dels retaules.




    Descargar
    Enviado por:MAFALDIX
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar