Treball sobre: la història de la terra

Índex

• Introducció Història de la Terra

• L'era paleozoica:

Què és l'era paleozoica? Què va passar en ella?

Quins són els períodes de l'era paleozoica?

• Cambrià

• Ordovicià

• Silurià

• Devonià

• Carbonífer

• Permià

Quina va ser la fauna en l'era paleozoica?

• Amfibis

• Trilòbits

Quina va ser la flora de l'era paleozoica?

• Falgueres

• Bibliografia

Història de la terra

InTrOdUcCiÓ

Fa 4580 milions d'anys va néixer la Terra. A partir d'aquell moment, es pot parla de l'era azoica, de la qual es pot remarcar l'aparició de l'atmosfera, fet molt important per a que hi hagi vida en un futur. A continuació, prop dels 3500 milions d'anys, apareixen els primers éssers vius. En aquell període distingim l'era arcaica, on cap als 2500 milions d'anys, l'atmosfera passa a tindre oxigen, i als 200 milions d'anys, apareixen els primers éssers vius pluricel·lulars, com algues, esponges, ciridiaris (meduses, actinis), anèl·lids... Després, fa uns 570 milions d'anys, podem començar a veure els primers éssers vius terrestres, i aquí comença l'era paleozoica o primària, que és la que explicaré amb més detall en aquest treball. A continuació, apareixen els primers rèptils, fa aproximadament 245 milions d'anys. A partir d'aquesta data, comença l'era mezozoica o secundària. Llavors arribem a l'era cenozoica, que comprèn l'era terciària i la quaternària. La terciària va comença fa uns 65 milions d'anys, que va ser quan van aparèixer els primers mamífers. I la quaternària es va iniciar fa 2 milions d'anys, i en ella destaquem l'aparició de l'home.

L'eRa PaLeOzOiCa

Què és l'era paleozoica? Què va passar en ella?

L'era paleozoica o primària, com he dit a la introducció, va començar fa uns 570 milions d'anys. En ella van aparèixer els primers éssers vius terrestres, fet que va fer que augmentés molt la vida a la Terra. Aquests éssers que hi havia no vivien en un lloc fix, sinó que es van anar adaptant fins aconseguir tindre un lloc més o menys fix per estar-hi, encara que no estaven tot el temps a terra. Es veu que van trobar Climactichinides, que és el nom d'uns fòssils de petjades, en una platja. Aquests fòssils s'assemblen al rastre que deixen els neumàtics d'una motocicleta. La teoria és que les van deixar animals que vivien per la zona, és a dir, aquells que estaven en les costes dels mars poc profunds. També creuen que aquests animals devien medir uns 30 cm de longitud aproximadament perquè per les petjades això aparenta. Dedueixen que s'arrossegaven fora de l'aigua durant un cert temps perquè les petjades així ho indiquen.

Quins són els períodes de l'era paleozoica?

Aquesta era es divideix en 6 períodes: el Cambrià, l'Ordovicià, el Silurià, el Devonià, el Carbonífer i el Premià.

• Cambrià

El període Cambrià es va iniciar cap als 570 milions d'anys i va finalitzar prop dels 505 milions d'anys enrere. El van nombrar “Cambrià” degut a que el primer cop que es van estudiar les costes del Cambrià, a Gales. Aquest nom era l'antic d'aquesta regió de Gran Bretanya. En aquest període podem destacar que els animals en general van desenvolupar-se molt, ja que al principi la vida animal era exclusivament marítima. A més, hi havia molta varietat d'animals, això si, tots eren aquàtics. Tot i que al final del Cambrià, generalment, ja existien tot tipus d'animals d'aquest regne, excepte els vertebrats. Els animals més característics d'aquella època van ser els trilòbits - unes formes primitives dels artròpodes - que es van desenvolupar-se molt en aquest període i que es van començar a extingir al final de l'era paleozoica. Podem afegir més animals que van aparèixer al Cambrià, com els primers cargols, els mol·luscs cefalòpodes, els braquiòpodes, els “briozoos” (en castellà) i els foraminífers - que són l'ordre d'organismes unicel·lulars rizòpodes proveïts d'una closca calcària, que, en molts d'ells, presenta una sèrie de forats diminuts, d'on prové llur nom. Aquests éssers són presents als oceans -. En aquella època, la Terra era molt pobre perquè es veia únicament un oceà blau que no adornava gaire el paisatge, i no hi havia vegetació, només unes roques que empobrien més el panorama de la Terra. En les roques del període Cambrià es poden distingir animals dels actuals que ja existien en aquella època, com, per exemple, mol·luscs amb closca i tentacles que van anar evolucionant fins a convertir-se en les cloïsses actuals. Un altre exemple seria els artròpodes amb potes articulades que al pas del temps han acabat sent els crancs i llagostes d'ara. En el regne vegetal, les plantes que predominaven en el Cambrià eren les algues en els oceans i els líquens en terra. 

• Ordovicià

El període Ordovicià es va iniciar fa uns 504 milions d'anys i va finalitzar prop dels 438 milions d'anys. Durant aquest temps, tampoc hi havia vida en terra ferma, sinó que tot tipus d'éssers vius es van desenvolupar en els mars. Els mateixos animals importants del Cambrià, van seguir evolucionant en l'Ordovicià, com per exemple, els trilòbits i els mol·luscs especialment ja que van crear-se nous tipus. Com a nous animals, tenim als nàutils (en castellà nautiloideos). S'assemblaven a una espècie de calamars embolicats en una closca en forma d'espiral o de banya (veure foto del nàutils en forma d'espiral). Actualment segueixen existint. També estan els hemicordats o calcicordats (hemicordados o calcicordados en castellà; veure foto), que estaven emparentats amb les estrelles de mar i els lliris de mar actuals. Els lliris de mar s'assemblaven a una estrella de mar sobre un tall. Aquest animal marí utilitzava les seves ventoses de tentacles per atrapar l'aliment que li passava pel costat flotant. Alguns científics creuen que els hemicordats es van ser els primers animals amb espina dorsal. Aquests éssers tenen un cos amb una boca petit i uns tentacles en l'extrem de davant, i una cua en l'altre extrem, que l'animal la utilitzava per impulsar-se al nedar. Sobre les roques més famoses d'aquest període, podem dir que les pissarres i les volcàniques ho són. Les pissarres, negres, es van trobar a la superfície de l'aigua, i es van formar degut a que el fons marí es va plegar ja que Amèrica del Nord s'apropava a Europa. La pissarra negra conté fòssils anomenats “graptolitos” (en castellà), i que es van formar, que es van formar quan uns animals minúsculs es van morir i es van enfonsar fins al fons de l'oceà. Se sap que corresponen a l'Ordovicià perquè per data, les roques pertanyen a aquest període. Les roques volcàniques també es van crear per moviments dels continents. A finals d'aquest període es va produir una extinció massiva - és la desaparició de moltes espècies en un període breu, geològicament parlant. Els fòssils mostren que la història de la vida ha passat per diverses crisis amb extincions massives. Hi ha hagut cinc extincions massives fins ara:

- molt important, que va acabar amb gairebé la meitat de les espècies animals existents. Aquestes extincions van servir per als paleontòlegs per marcar el final del període Ordovicià i el començament del Silurià.

• 
  Silurià

El Silurià, un altre període de l'era paleozoica, va començar fa uns 437 milions d'anys i es va acabar per donar lloc al període Devonià fa 408 milions d'anys aproximadament. Com que els continents d'Amèrica del Nord i d'Europa s'estaven apropant, va succeir que el fons de l'oceà es va anar arrugant fins a plegar-se. Aleshores es van formar grans àrees amb mars poc profunds, degut a part de l'apropament, a una pujada del nivell del mar i provocant llavors, que les terres costaneres quedessin inundades, fins convertir-se en això, mars poc profunds. Podem destacar el fet de la possible glaciació, segons científics, a mitjans del Silurià. Tornant una mica el tema dels mars poc profunds d'aquesta època, a mida que s'anaven escalfant, anaven formant zones d'esculls compostos per estomaporoides - que són un tipus d'esponges -, no de coralls com actualment. Aquests estomaporoides es van anar acumulant en capes. Entre els esculls que es van formar, n'hi havia un d'enorme el Nord dels Estats Units, amb una forma circular. Actualment encara és possible veure l'estructura circular i rocosa que es va formar antigament a les vores curvades dels cinc grans llacs nord-americans. Com que en el període Ordovicià va haver una gran extinció massiva i molts animals van desaparèixer, doncs al Silurià es van haver de nous, com l'evolució dels trilòbits de l'Ordovicià. Als mars del període Silurià, es van començar a extendre uns peixos molts simples, sense mandíbules, tot i que fins al Devonià no es van acabar de desenvolupar del tot. Encara que al final del període Silurià, aquests van acabar tenint mandíbules per a menjar i escates per a protegir-se. Van aparèixer molts artròpodes - animals amb cames articulades -, majoritàriament eren marins, i entre ells estaven els
escorpins de mar. Encara que en aquest mateix període, va aparèixer l'escorpí, que va significar l'avanç evolutiu més important, ja que va ser el primer animal de respiració aèria. En terra ferma les coses eren diferents que als mars. Es van anar extenent plantes, que son els primers éssers vius que van viure en terra ferma. Probablement, la Cooksonia (veure foto)va ser la primera planta terrestre. Tenia una xarxa de conductes que utilitzava per transportar l'aigua pel seu cos. Els milpeus i els primers insectes segueixen aquesta font com a aliment. El primer fòssil classificat d'una planta vascular - que són plantes terrestres amb teixits que transporten l'aliment per les tiges - pertany a aquest període.

• Devonià

El Devonià és un altre dels períodes de la era paleozoica, que es va iniciar fa 407 milions d'anys i va finalitzar fa 362 milions d'anys. Si retrocedíssim en el temps fins a l'època del Devonià, veuríem un món molt diferent a l'actual ja que només hi havia dues masses de terra importants. Una era la Lauràsia, que estava composada per les actuals Amèrica del Nord, Europa i gairebé tota l'Àsia. L'altra era la Gondwana, que comprenia Amèrica del Sud, Àfrica, l'Índia i l'Antàrtida. Grans zones de Lauràsia i algunes de Gondwana, estaven cobertes per mars de poca profunditat. Durant aquest període la Lauràsia i la Gondwana es van anar apropant, fins que van formar el supercontinent anomenat Pangea (veure foto de la dreta). Els oceans estaven plens de grans peixos depreradors, tal i com ho indiquen els fòssils, com per exemple lliris de mar, esculls de coral. Els cucs i el trilòbits excavaven en el fang dels fons dels llacs i oceans, encara que els trilòbits ja feia més de 200 milions d'anys que eren a la Terra, però es van anar extingint. Als primers peixos sense mandíbules es van unir els peixos amb espines, amb aletes carnoses que utilitzaven per impulsar-se. Un dels peixos que aterrava als demés era el Dunkleosteus, que pertanyia al grup dels placoderms, un grup que anteriorment era molt divers en espècies. En aquest període
també van aparèixer els tiburons, que pràcticament no han canviat, i els dipnoos - que són peixos cuirassats, i tenen una forma primitiva als peixos amb escates -. Hi ha una sèrie de peixos que es van crear al Devonià, com els peixos d'aletes lobulades, que tenien pulmons per a respirar. Per a aquesta espècie li faltava poc per arribar a ser un animal terrestre de quatre potes. I així va ser, van desenvolupar les potes i van acabar convertint-se en Ichthyostega, que va ser el primer amfibi que va caminar fora de l'aigua. Aquest amfibi, no es desplaçava per un paisatge desèrtic, sinó que hi havia nous tipus de plantes vasculars que estaven evolucionant, com per exemple la Rhynia, que feia uns 50 cm d'altura, i tenia una tija central i petites branques laterals. Respecte la flora en el Devonià, les plantes van anar evolucionant i van sorgir nous tipus d'aquests, com per exemple els licopòides, com l'Asteroxylon que arribava al metre d'altura i tenia una tija ampla i petites branques laterals; els “equisetos” (en castellà), que com que al Devonià les plantes es van fer més altes, aquesta planta va arribar a medir uns 10 metres, com l'Archaeocalamites, les fulles de les quals són semblants a para-sols; i els “helechos” (en castellà), que va arribava a medir uns 20 metres d'altura. Es van estendre per les vores dels llacs fins a formar els primers boscos terrestres, que va començar a ser habitada pels éssers primitius dels milpeus, centpeus, insectes i aranyes. A part dels peixos, també hi havia plantes aquàtiques i animals petits, que van servir d'aliment als peixos. Hi havia moltes algues, com Fucus - una alga arbustiva de color marró -, Ulva - un enciam de mar- i Ceratium - una alga filosa de color vermellós -. Avui dia encara en veiem d'algues semblants. Bé, doncs els centpeus, els milpeus, àcars i els primers insectes, eren arrossegats per un altre animal, l'Ichtoystega, mentre estaven en la jungla petita de licopoides. Canviant una mica d'animals, arriben als éssers vius amb closca o esquelet. Respecte la seva anatomia (la closca o l'esquelet) podem dir que els utilitzaven per tallar el menjar, entre altres coses, gràcies a que aquestes parts són dures.

• Carbonífer

Un altre període de l'era paleozoica és el Carbonífer, que va durar aproximadament uns 71 milions d'anys (des de fa 361 milions d'anys fins fa prop dels 290 milions d'anys). El nom d'aquest període ve del carbó, que va ser al Carbonífer on es va crear. El carbó es va començar a veure gràcies a que anteriorment va haver un procés, que va consistir en que quan els arbres, sobretot falgueres, anaven morint, quedaven coberts de fang, que amb el temps es van secar i van formar la torba, que al quedar-se enterrada sota les capes de terra i roca a gran profunditat, la torba es va quedar comprimida i es va escalfar, donant lloc finalment al carbó. En aquest període es van formar molts deltes, sobretot a Europa i Amèrica del Nord. Les serralades que es van formar durant el Devonià, en el Carbonífer es van començar a erosionar per acció del vent i la pluja. Les roques eren triturades fins a transformar-se en llim - sorra fina -, que s'acumulava quan l'aigua que les transportava al arribar al mar. Com que en el Devonià es van crear els amfibis, com el Crassigyrinus - que era un amfibi amb forma de rèptil, amb un cap i una boca grans, i unes potes de tamany reduit, que estava adaptat a la vida aquàtica- , doncs al Carbonífer es van desenvolupar, ja que les condicions eren ideals per a ells, és a dir, hi havia molta aigua per pondre els seus ous. Dels ous sortien els capgrossos, que es desenvolupaven a l'aigua i després s'arrossegaven en terra ferma, on tenien molt menjar. En aquella època hi havia animals enormes, com els milpeus, i d'altres animals de molt més petits, que eren els primers rèptils, que va evolucionar en el Carbonífer a partir dels amfibis. Aquests rèptils corresponen als avantpassats tant dels mamífers com dels dinosaures. Altres animals d'aquest període van ser els aràcnids, les serps, els escorpins, molts tipus de granotes i els insectes més grans que hagin existit mai, com per exemple una espècie d'insecte semblant a la libèl·lula, amb una envergadura d'ala d'uns 74 cm. Tornant al tema de la flora del Carbonífer, trobem que els arbres no s'assemblen als actuals. Eren evolucions enormes de plantes que actualment anomenem “equisetos” i licopoides, i que anteriorment els seus troncs feien de base més de 1'8 m de diàmetre i tenien una altura de 30 metres, aproximadament. Les branques i les fulles dels arbres, com la Lepidodendron i la Sigillaria, en conjunt, formaven una mena de sostre sobre la selva, que no permetia que els rajos solars arribessin al terra, per tant, si caminàvem sota els arbres, veuríem que tot estava fosc, o sigui, no veuríem res. També hi havia unes plantes gimnospermes primitives, anomenades Cordaites, que tenien unes tiges carnoses que estaven cobertes per una llenyosa i que eren més altes i primes que les anteriors. Més endavant apareix en aquest mateix període, la primera conífera autèntica - que és una forma avançada de la gimnosperma, que consisteix en una planta vascular amb llavors, però sense flors -.

• Permià

El Permià és el període que ve a continuació del Carbonífer, i que es va
iniciar cap als 289 milions d'anys enrere i va finalitzar fa 246 milions d'anys. Durant aquest temps el paisatge es va modificar de manera que els mars van retrocedir i van deixar més terra ferma al descobert. També es van crear grans deserts. Sense oblidar que la vegetació del Carbonífer va ser substituida per plantes com els avets i els alts pins, que van formar grans boscos. També van desaparèixer els llacs, que van ajudar a que alguns animals s'instalessin definitivament a terra ferma, com per exemple els rèptils actuals, que ponien els seus ous en terra ferma i tenien una pell impermeable, gaudint així de la llibertat a la terra. Hi havia dos tipus de rèptils en aquest període: els semblants als llangardaixos, completament terrestres, i els semiaquàtics. Tot i que van ser un petit grup, els Teràpsids, que van ser els que van donar lloc als mamífers. Entre els nous grups de rèptils, trobem als mamiferoides, del qual destaquem el grup dels pelicosaures. A finals dels Permià, aquests rèptils ja havien envaït gran part del món. N'hi havia de tots els tamanys, uns de tan petits com els ratolins, d'altres que eren tan grans i pesats com els hipopòtams. Tot i conquistar gran part de la terra, aquests animals van desaparèixer per sempre. Encara no se sap per quina catàstrofe van passar per tal de que acabés amb tants d'ells, ni quant va durar l'extinció massiva, ni per què es va produir. Els científics creuen que fins al 50 % dels animals i plantes terrestres, i més del 80 % dels animals marins es van extingir a finals del Permià. Entre aquests grups hi havia grups molt importants, com els trilòbits, els amfibis gegants, i la majoria dels rèptils mamiferoides. Tot apunta a que va ser una extinció massiva, encara que no se sap quan va durar., tot i que va ser una extinció massiva espectacular perquè van desaparèixer moltes espècies, com he dit abans.

Quina va ser la fauna en l'era paleozoica?

Respecte la fauna a l'era paleozoica, he anat comentant una mica a cada període, però en aquest apartat especificaré una mica sobre els amfibis i sobre els trilòbits.

• Amfibis

Dels amfibis, tot i que pràcticament ho he dit tot, només em queda dir, que, com en tot tipus d'espècie animal, n'hi ha de diferents tipus, com per exemple aquests:

! Miobatrachus

Són amfibis semblants a les actuals salamandtes de Pensilvània.

! Eogyrinus

Són amfibis primitius, totalment aquàtics, de Pensilvània.

! Cacops

És l'amfibi del període Permià a Europa.

! Seymouria

Són els amfibis que representen una espècie entre amfibis i rèptils, del Permià d'Amèrica del Nord.

! Trimerorhachis

És l'amfibi del Permià d'Amèrica del Nord.

! Diplovertebron

És l'amfibi aquàtic propi de Pensilvània.

! Eryops

És l'amfibi del Permià

• Trilòbits

Sobre els trilòbits podem parlar força, com per exemple, de la seva història, sobre el seu origen, el grup al que pertany...

Començo pel grup al que pertanyen. Els trilòbits són animals que estan classificats dintre del Phylum Artrópoda, que està constituït per invertebrats, dels quals la majoria van començar a evolucionar en el període Precambrià. En el grup dels artròpodes distingim els aràcnids, els crustacis, els insectes, els miriàpodes i espècies del paleozoic que ja s'han extingit, com els trilòbits. Els artròpodes van evolucionar a partir dels cucs aquàtics, que estan al grup dels anèl·lids, i que han heretat d'aquests l'estructura del sistema nerviós i la forma del cor, que és ben característica d'aquest grup, tot i que a diferència dels anteriors, ara tenen un exoesquelet. Respecte als fòssils, al precambrià són escassos, tot i així es van trobar alguns d'animals de cos tou, com per exemple, meduses, cucs, plomes de mar i roques de tot tipus. Sobre el tema de l'estructura corporal dels trilòbits, aquests tenien uns ulls que se situaven, més o menys, en la línia mitja del closca, i com a característica, es pot dir que eren força visibles, encara que les formes eren molt variades, encara que la majoria de les espècies posseeixen un sistema visual bastant eficaç. Els seus ulls estan composats, i consisteixen en lents, anomenades omatidis, cada un dels quals té una còrnia llisa que pot estar aixecada o abonyegada, que esta ficada en els forats rodons o poligonals. El seu tamany és petit ja que l'espai del que disposa és d'1 mm. Pot estar ocupat per 6 o 14 lents. Deixant de banda els ulls, la morfologia dels trilòbits, tal i com hi indica el mateix nom, es divideix en tres parts en sentit longitudinal, cefaló, tòrax i “pigidio”, i en sentit transversal, pleures en els laterals i raquis en el centre. A continuació, es poden veure els diferents tipus de trilòbits.

! Colpocoryphe Grandis

Aquest trilòbit és del període Ordovicià i prové de la regió d'Alnif, al Marroc. Té una longitud d'uns 6 cm.

! Euloma SP

Aquest trilòbit és del període Ordovicià. Prové de la Vall de Dracè, al Marroc. Té una longitud de 2 cm.

! Agerina aff. Alkieni

Aquest trilòbit també és de l'Ordovicià, i també prové de la Vall de Dracè, del Marroc, però a diferència de l'Euloma SP, té una longitud de 1'3 cm.

! Ampyx SP

L'Ampyx SP, com l'Euloma SP i l'Agerina aff. Alkieni, és de l'Ordovicià i prové de la Vall del Dracè, del Marroc. Té una longitud total de 4'5 cm.

! Asaphellus SP

Aquest trilòbit també és del període Ordovicià i ve de la Vall de Dracè (Marroc) i té una longitud de 5'5 cm.

! Colpocoryphe Thorali

El Colpocoryphe Torali és de finals de l'Ordovicià i prové de la Vall de Dracè. Aquest trilòbit té una longitud d'1'3 cm.

! Koneprussia Brutoni

Aquest trilòbit és del període Devonià i prové de la regió Se d'Arfoud, del Marroc. Té una longitud de 4 cm.

! Bathicheilus Gallicus

El Bathichelius Galicus és del període Ordovicià i prové de la Vall de Dracè, del Marroc. Fa 2'5 cm de longitud.

! Gerastos SP.Aff. Granulosis

Aquest és un altre dels trilòbits del Devonià i procedeix de la regió de Ma'der, del Marroc. Té una longitud de 2'5 cm.

! Phacops Speculator

Aquest trilòbit, el Phacops Speculator, pertany al període Devonià i procedeix de Jbel Issoumour (Marroc). Té una longitud d'uns 5 cm.

Quina va ser la flora de l'era paleozoica?

A l'era paleozoica, les falgueres van ser molt importants, ja que gràcies a elles es va iniciar el període carbonífer i es va crear el carbó, mitjançant un procés que va consistir en que les falgueres, a mida que anaven morint, es quedaven recobertes de fang, que al pas del temps, aquest fang es va secar i va donar lloc a la torba, que al quedar-se enterrada sota les capes de terra i de roca a molta profunditat, i també al escalfar-se, doncs va formar el carbó. La història de les falgueres, per tan, va ser molt important per a que hi segueixi havent vida a la terra, perquè, a més a més, probablement els hi va servir d'aliment a les bèsties prehistòriques, i per molt que sigui una cosa simple, influeix al seguiment de la vida a la terra. “Així, de cop i volta”, van sortir moltes falgueres, que van formar llavors boscos enormes. També, va ajudar el fet de que creixessin amb rapidesa, així doncs es van formar més ràpidament els boscos, i amb grans arbres falguers, que a més, aquests boscos quedaven habitats per insectes. Cal destacar que, probablement, el clima va ser favorable: feia calor, ja que les millors condicions per al seu creixement són els climes humits i càlids. Més endavant, però, la calor va començar a disminuir, i vents freds van secar les plantes, fent que aquells boscos plens de vida convertissin en àrids els continents. Les falgueres (veure foto d'adalt) són plantes criptògames - que vol dir que són plantes amb òrgans sexuals dels quals són poc aparents i no fa flors ni llavors - i no tenen flors. Gairebé sempre són perennes, i de tamany, color i forma molt variables. El seu color sol presentar diverses tonalitats de verds, des del clar i brillant fins al fosc tirant a blavós. Les fulles, anomenades frondes, són de formes diferents i en general molt grans. Cada fronda prové d'un rizoma - que és una tija horitzontal subterrània amb aspecte d'arrel - que serveixen per emmagatzemar l'aliment i donar llavors origen a noves frondes. Dels rizomes creixen petites arrels, que serveixen per absorbir l'aigua i les sals minerals. Moltes de les falgueres perden les seves fulles quan acaba la seva temporada de creixement, i llavors els seus rizomes i les seves arrels queden enterrades sota terra durant tot l'hivern, però a la primavera en produeixen de noves frondes. Encara que n'hi ha d'altres falgueres que conserven les seves frondes durant tot l'hivern. La reproducció de les falgueres es realitza mitjançant les espores, perquè no tenen flors, i es troben a les frondes. Les espores es trobem tancades en una mena de càpsules molt petites, anomenades soros (veure foto de l'esquerra). Quan les espores maduren, s'obre el soro i llavors cauen a terra, i si el sòl esta en condicions favorables, es desenvolupa una petita planta, que té com a funció produir dos òrgans diferents, els quals, al unir-se donen lloc a la nova falguera, i que quan aquesta creixi, la planteta desapareixerà. Segons els diferents gèneres de les falgueres, els soros són diferents. Generalment cobreixen tota la fulla, tot i que en altres, gairebé són inexistents, estan, per exemple, agrupats a la punta. Hi ha més de 5.000 espècies de falgueres, que es divideixen, principalment, en sis famílies: himenofildces, gleiquenidceas, esquicedceas, osmunddceas, ciatciceas i polipoditiceav.

BiBlIoGrAfIa

La veritat és que m'hagués agradat utilitzar un llibre, però no ho vaig fer. Vaig fer servir el mètode de sempre: anar al Google, escriure les paraules clau, consultar les pàgines web, treure d'elles la informació i després redactar-ho al Word. Bé, doncs a continuació tens les pàgines web de les que vaig treure la informació, i quina informació n'he extret d'elles. Encara que hi ha pàgines web que no estan aquí perquè n'he tret molt poca informació. Les principals són aquestes:

Per alguna paraula que no entenia o com s'escrivia aquella paraula, vaig recórrer a aquests dos diccionaris:

Institut d'Estudis Catalans; Diccionari de la Llengua Catalana; Ed. Moll

Diccionari Català - Castellà; Castellano - Catalán; de Vox