Actualment, sabem que la microbiologia és la ciència que estudia els microorganismes i que els agrupa en: bacteriologia, virologia, micologia i parasitologia.

Tot i que no s'havia demostrat, antigament alguns humans creien, en l'existència d'organismes microscòpics.

Anys més tard, concretament al 1676, Antoni Van Leeuwenhoek (1632 - 1723) mitjançant una sola lent, va crear el primer microscopi òptic que li va permetre observar, al llarg de tota la seva trajectòria, tota classe d'insectes, protozous, glòbuls vermells, espermatozous i va confirmar i desenvolupar el descobriment de la xarxa de fibres capil·lars de Marcello Malpighi.

Louis Pasteur (1822 - 1895) va refutar la respectada teoria de la generació espontània, cosa que va permetre establir la microbiologia dins les ciències biològiques.

Pasteur, també va dissenyar mètodes per a la conservació d'aliments, l'anomenada pasteurització i va crear vacunes contra l'àntrax, la còlera aviar i la ràbia.

John Tyndall (1820 - 1893) es va basar en les idees de Pasteur d'observar que els microorganismes tenen dificultats de resistir a altes temperatures, de manera que va crear la Tyndal·lització.

Els dubtes més importants dels primers investigadors en aquella època van ser: l'origen dels microorganismes, tenir-ne una bona classificació, la cura de les malalties que produïen, les relacions entre microorganismes i relació amb els hostes, entre d'altres preguntes.

Al 1838, Erenberg va dissenyar un criteri de classificació de bactèries que depenia de la seva forma. Podien ser bastons, espiroquetes (espirals) o cocs (esfèriques).

La microbiologia moderna va començar quan Joseph Lister (1827 - 1912) va descobrir que la putrefacció en objectes no era la mateixa que la putrefacció en éssers vius, sinó que el que es produïen eren infeccions. De manera que va començar a curar aquestes ferides: Les desinfectava aplicant àcid fènic.

Aquest primer antisèptic va donar peu a que Morton, l'any 1846, crees un mètode antisèptic, vigent encara actualment: La tècnica de desinfectar primer els materials i utensilis que tocaran la ferida.

Ernest Abel va avançar en quant a la construcció de microscopis i els va millorar de manera sorprenent, de manera que Koch va poder avançar i aportar els descobriments esmentats a continuació.

Robert Koch (1843 - 1910) és reconegut com a el pare de la microbiologia ja que va contribuir en la “teoria dels gèrmans de les malalties” amb els seus postulats de Koch, on va demostrar que malalties específiques venen donades per microorganismes patògens concrets. Els postulats són:

L'únic microorganisme patogen que no segueix aquesta pauta és el Mycobacterium leprae, que no segueix el segon postulat, ja que no es pot aïllar.

Koch va ser dels primers científics en aconseguir cultius purs, de manera que va ser dels pioners en aïllar i descriure noves espècies de bactèries, com seria el cas de la Mycobacteria tuberculosa, causant de la tuberculosi.

Tanmateix, aquests descobriments no reflexàven tota la diversitat de microorganismes i, els primers en adonar-se d'això van ser Martinus Beijerinck (1851 - 1931) i Sergei Winogradsky (1856 - 1856).

Martinus Beijerinck va ser qui va descobrir el virus i va desenvolupar tècniques de cultiu, cosa que va revolucionar el món de la microbiologia i va permetre cultivar una gran quantitat de microbis que no es sabia que es podien aïllar.

Sergei Winogradsky va desenvolupar el concepte de quimiolitotròfia de manera que es va poder descobrir quin era el paper essencial dels microorganismes fins els processos geoquímics. També va ser el primer en aïllar i descriure per primera vegada les bactèries nitrificants.

El setembre de 1929, Alexander Fleming (1881 - 1955) va descobrir, per un cop de sort, que una de les plaques que havia sembrat abans de l'estiu, amb Staphylococcus aureus, hi havia crescut un fong. Aquest fong era el Penicillium notatum, que inhibia el creixement de l'estafilococ. Encara que Fleming va ser subestimat pels seus companys, va comunicar el seu descobriment al “British Journal Of Experimental Pathology” al 1929 i va obtenir un Premi Nobel de la medicina al 1945.

Selman A. Waksman (1888 - 1973) va descobrir la antimiocina, que tot i que era un molt bon antibiòtic mai es va poder utilitzar ni posar a la venta, ja que era molt tòxic.

Tres anys més tard, va descobrir la estreptomicina i, per aquest motiu, se li va atorgar un premi Nobel junt amb Fleming, per a fer un avenç revolucionari en la medicina.

Actualment, el coneixement microbiològic s'ha especialitzat tant que el trobem dividit en apartats: La microbiologia mèdica estudia els microorganismes patògens i les possibles cures per les malalties que produeixen, la immunologia investiga les causes de les aparicions de les malalties des d'un punt de vista immunològic, la microbiologia ecològica estudia la feina que fa cada microorganisme en un medi concret, la microbiologia agricultural estudia les reaccions que existeixen entre plantes i microorganismes i, finalment, la biotecnologia estudia els possibles beneficis que pot portar a l'home l'explotació de microbis.

Generació espontània: Creença falsa, que sosté que la vida sorgeix de matèria no viva.

Esterilització parcial d'un aliment mitjançant l'augment de la seva temperatura fins a 80 - 90 ºC durant un temps menor a un minut.

Tyndal·lització: Consisteix en sotmetre un producte a escalfaments entre 56 i 100ºC i refredaments intermitents durant, aproximadament, uns 30 minuts, amb l'objectiu de destruir totes les formes vegetatives.

Tipus d'autotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria inorgànica procedent del medi, mitjançant electrons i energia, ambdós obtinguts de l'oxidació de matèria inorgànica obtinguda del medi, i sense cap mena d'intervenció directa de la llum solar

C5 - Microbiologia_____________________________________________________________________