La Casa de la Maternitat va ser creada com a conseqüència de la Llei General de Beneficència promulgada l'any 1849. Aquesta llei fou desenvolupada pel Reglament publicat tres anys després on s'establien les característiques bàsiques de la beneficència burgesa i les atribucions de les diferents administracions. En el cas de les maternitats i cases d'expòsits, la seva jurisdicció pertanyia a les diputacions provincials. A Barcelona, l'atenció de mares i nens abandonats era realitzada fins aquella data per l'Hospital General de la Santa Creu. En compliment de l'esmentada llei, el 23 de novembre de 1853 els primers nens i nenes es traslladaren des d'aquesta institució fins els locals de la Casa del número 17 del carrer de Ramalleres al Raval, que fou el primer local que s'emprà per aplicar la nova legislació. Els primers en arribar foren dinou infants de la sala de lactància i tretze desmamats dels que tenien cura nou nodrisses i les monges de Sant Vicenç de Paül. Malauradament, aquesta decisió de transmetre la jurisdicció a les Diputacions no fou acompanyada dels fons econòmics necessaris. Des de bon principi van quedar paleses les limitacions de les instal·lacions del carrer de Ramelleres.
El problema fonamental de la institució era ocupar un edifici no pensat per a la funció que li tocava desenvolupar:

Manca d'espais que obligava els infants més grans a dormir als passadissos o a la capella.

Inexistència d'una infermeria destinada a les malalties infeccioses amb el perill de contagi generalitzat que això comportava.

Els problemes derivats de la manca d'aigua en abundància.

Falta de ventilació, de calefacció, etc.

El veinatge amb un dels bordells més importants de la ciutat.

Malauradament, aquesta decisió de transmetre la jurisdicció a les Diputacions no fou acompanyada dels fons econòmics necessaris. Al fet físic de la congestió del barri del Raval, s'afegiren la manca de condicions de les instal·lacions i les baralles entre Ajuntament i Diputació, ja que els locals del carrer de Ramalleres eren propietat de la Casa de la Misericòrdia, que depenia del primer. El nombre d'expòsits ingressats era considerable i hom calcula que es trobava entre els 500 i els 800 anuals en el període de 1853-1925. Prop de la meitat provenien del `torn' (abandonats directament al centre) i la resta bàsicament de l'hospital o de les parròquies de Barcelona. La mortalitat era elevada i es calcula que prop del 17% dels nens morien poc després de l'ingrés per sífilis congènita, parts prematurs, dèficits nutritius o per les seqüeles causades per l'abandonament. Molts nens eren lliurats a nodrisses externes de la majoria de les comarques catalanes per assegurar la seva alimentació i evitar les penoses condicions de la casa del carrer de Ramalleres. Durant aquest temps, i malgrat el seu nom, la Casa de la Maternitat no atengué el part de les dones, que seguien ateses a l'Hospital de la Santa Creu Al 1854 va haver una epidèmia de còlera a Barcelona i, com a mesura preventiva, els nens i nenes van ser traslladats temporalment al mas Pomaret de Sarrià, situat en una finca propietat de l'Hospital de la Santa Creu.

S'obre així un llarg període de vicissituds basades en la cerca d'espais més adequats i fonts de finançament.
Es va arrendar un edifici fabril al carrer de Ramalleres adjacent al local de la Misericòrdia, es va utilitzar la finca Alegre d'Abaix al municipi de Gràcia i finalment l'any 1884 es decidí el trasllat al barri de Les Corts, específicament a una finca i una casa pairal anomenada Mas Cavaller, adquirida set anys abans per la Diputació de Barcelona.

Durant el període 1861-1880, el nombre de nascuts il·legítims vius, a Barcelona, va ser de 16.564, és a dir una proporció d'un per cada tretze nascuts vius legítims.

La Barcelona de la segona meitat del segle XIX, presenta la seva cara de modernitat i opulència, però també la seva creu de pobresa i marginalitat. Un dels grups més feble era el de les dones: la manca de recursos, les relacions fora de les normes morals establertes, la prostitució, les adolescents embarassades, els maltractaments, la malaltia, etc. alimentaven un procés on l'exposició dels fills era l'única sortida.

L'alletament dels infants ha suposat sempre un problema gairebé irresoluble i ha estat una constant a la Casa de Maternitat i Expòsits, tant al carrer de Ramelleres com a Les Corts.

Dides internes
Eren les encarregades d'alletar i tenir cura dels nens i nenes més petits. Tenien la residència a la mateixa Casa i estaven sota el control de les germanes de Sant Vicent de Paül.
La insuficiència feia obligat que cadascuna d'elles s'ocupés de dos o més nens a la vegada.
Pràcticament durant tota la segona part del segle XIX la situació de l'alletament mitjançant dides internes va girar entorn dels mateixos paràmetres: nombre excessiu de nens i nenes internats; manca de pressupostos adients per accedir a un nombre major de dides de més qualitat; els resultats catastròfics de les alternatives a la lactància natural; manca de candidates a ser contractades quan Barcelona patia la invasió d'alguna malaltia infecciosa, com la febre groga o el còlera ...

Dides externes
S'encarregaven d'alimentar i de tenir cura dels nadons al seu domicili, mentre durés el període d'alletament i fins als cinc anys d'edat, moment en què els nens retornaven a l'establiment.
El volum d'aquesta activitat era força important i va crear unes profundes interrelacions econòmiques entre el món urbà i el rural.
L'alletament del nen expòsit era un complement més dels ingressos de les famílies pageses pobres.
Es produïen abusos i irregularitats per part d'algunes dides i les seves famílies: maltractaments, intercanvis fraudulents, manca de cura, etc.
Cal dir, però, que de vegades, els nens eren integrats perfectament dins dels nuclis familiars, i s'establien forts llaços afectius, trencats de forma traumàtica quan el nen o la nena feia els cinc anys.

A Les Corts, malgrat la introducció de millores d'alletament artificial com van ser els aparells esterilitzadors i nous tipus de llets i altres substàncies (llet en pols, Kefir, iogurt, llet albuminosa, etc.), la lactància natural a càrrec de les dides internes i sobretot les externes va continuar sent l'element fonamental del funcionament de l'establiment.

Malgrat l'augment del nombre i la qualitat de les nodrisses tant internes com externes, l'increment constant dels ingressats, va diluir els possibles efectes benèfics de totes les millores.

La situació no va canviar fins als anys 20, quan la reducció dels ingressos per una banda i l'augment dels sous de les dides per una altra van fer que per primera vegada els responsables de l'establiment poguessin considerar que per fi es disposava del nombre adient de nodrisses.

El municipi de Les Corts, a menys de dos quilòmetres de la ciutat de Barcelona, era un excel·lent indret on situar la nova Casa de Maternitat i Expòsits, ja que comptava amb una població dispersa i poc densificada. Les Corts també presentava un baix grau d'industrialització, que afavoria l'oferta de grans extensions de terreny sense edificar i un preu de sòl més assequible que en d'altres indrets de Barcelona.

La vella masia de Can Cavaller va poder rebre els nens asilats el juliol de 1884 i un any més tard les nenes..

L'octubre de 1957 el general Franco inaugurava el gran complex assistencial de la Casa Provincial de Caridad Hogares Ana Gironella de Mundet, més conegut com a Llars Mundet.
La creació de les Llars Mundet va afectar directament el futur de la borderia de Les Corts, ja que amb el transcurs del temps es tendí a reduir la població infantil de la Casa, escurçant l'edat d'estada dels nens desmamats per traslladar-los a aquest modern i vast equipament que continuaria creixent amb nous serveis fins a la dècada dels anys 70.

Per contra, la secció Maternal, que des de feia temps impartia una significativa labor docent, s'havia consolidat entre la població com un servei públic pioner en relació amb les especialitats de Tocologia, Ginecologia i Pediatria.

El Ple de la Diputació de Barcelona aprovà l'any 1985 el Pla d'Actuació i Ordenació de la Casa de Maternitat, redactat pels arquitectes Josep Lluís Canosa i Carles Ferrater. La proposta feta realitat és l'actual Recinte de La Maternitat.

La Casa de la Maternitat i Expòsits va ser la primera institució de tot l'Estat espanyol d'aplicar decididament el sistema pedagògic de Maria Montessori -especialment orientat a la formació de l'etapa preescolar- l'any 1913.

La mateixa pedagoga italiana (1870 -1952) va supervisar l'aplicació del seu mètode en els períodes què va residir a Barcelona.

La Casa de Maternitat i Expòsits també fou pionera a impartir les classes en llengua catalana.
El febrer de 1926, les autoritats, mitjançant la inspecció d'ensenyament, van recordar amb contundència a la Junta de Govern, la necessitat d'adaptar allò que es feia a la Casa a les directrius que marcaven les autoritats centrals en referència a la utilització de la nostra llengua.

El pavelló per a cuina, forn de pa i galeries de comunicació projectat per Josep Bori, s'inicia l'1 de maig de 1899.

Donada la distància que separava la cuina dels pavellons de la Lactància i Ave Maria, el projecte original havia previst la construcció d'unes galeries subterrànies que facilitessin el transport dels àpats entre la cuina i els dos grans pavellons; això s'aconseguia mitjançant vagonetes transportadores que circulaven sobre vies.
Les galeries tenen una longitud de 39,6 metres i una amplada d'1,2 metres.

Les obres finalitzaren l'1 de juliol de 1901.

Inicialment, el pavelló Prat de la Riba, s'havia projectat per a malalties contagioses però va funcionar com a infermeria general de nens i nenes.
L'edifici, projectat per Oliveras, es finalitza entre 1921 i 1928. Actualment es ocupat per l'IES Les Corts.

El pavelló Germanes, bastit per Josep Bori i acabat entre els anys 1921 i 1928, completa els serveis mínims de la borderia; es destinà a allotjament de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que tenien cura dels nens i nenes de la borderia.

Durant els anys 80 el pavelló Germanes presentava una desocupació important d'espai, ja que només s'utilitzava com a residència per a les 24 monges que encara hi vivien.

L'any 1989 es realitzà una profunda remodelació interior per allotjar les oficines del Comité Organitzador de l'Olimpíada de Barcelona. Des de llavors l'edifici es coneix amb el nom de pavelló Olímpia.
La intervenció portà a l'enderroc de l'antiga masia de Can Bauma, que s'utilitzava com a magatzem i taller de la brigada de manteniment.

El pavelló de Lactància amb una superfície en planta rectangular de 1.641 metres quadrats. En alçada s'estructura en planta semisoterrani, planta baixa, pis i golfes de 3, 6, 6 i 3 metres respectivament.
La crugia central del rectangle està oberta per una clarabòia de vidre que facilita l'entrada de llum zenital.

Les diverses dependències del pavelló corresponien a les sales de bressols, lavabos per als nens i nenes, dormitori de dides i sales roberes; en total es preveia una cabuda per a 220 persones: 160 lactants i 60 dides.

Les obres s'iniciaren l'1 de desembre de 1891, simultàniament a la construcció del pavelló de Desmamats i van finalitzar el 30 de juliol de 1892.

A quest edifici, fill de l'arquitectura racionalista, es construí gràcies al llegat particular de Francesc Cambó que deixà en herència dos milions de pessetes per a la Casa de la Caritat i la mateixa quantitat per a la de Maternitat.
El nou pavelló acolliria l'ampliació de la borderia o "sección infantil" per allotjar-hi 144 infants de dos i tres anys, que per manca d'espai ocupaven altres pavellons.

El projecte va ser signat el setembre de 1953 per l'arquitecte provincial Manuel Baldrich i Tibau.

El pavelló Cambó es bastí encaixat entre els pavellons bessons Prat de la Riba i Germanes, en l'espai previst originàriament per a església, tancant el conjunt dels edificis en sentit paral·lel a la travessera de Les Corts. D'aquesta manera es dignificava en forma d'aparador, l'entrada sud del recinte.

Aquest pavelló s'anomenà pavelló Hèlios invocant els efectes beneficiosos dels raigs solars. Va ser projectat per Josep Goday el març de 1933 i s'inaugurà el 31 de desembre de 1935.

Concebut amb una gran simplicitat formal, es tracta d'un edifici amb planta baixa i terrat pla transitable, d'unes dimensions aproximades de 47 metres de llargada per 19 metres d'amplada i 7 metres d'alçada, disposat en planta rectangular amb tres cossos lleugerament sobresortits i un angle en forma circular. Aquesta solució permet la inserció d'una "galeria de cura" amb la finalitat de col·locar-hi els nens tubercolosos amb els seus bressols i llitets.

El pavelló de Desmamats o Ave Maria per a nens i nenes expòsits de 2 a 5 anys, obra de Camil Oliveres i Gensana, arquitecte de la Diputació, es va acabar l'any 1895. S'hi instal·laren els nens i nenes i el mas Cavaller va quedar lliure per acollir, el maig de 1896, el trasllat del departament de maternitat, en espera d'un edifici de nova planta per aquesta secció; seria el pavelló Blau.

Actualment és ocupat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Pavelló per a safareigs, bugaderia i estufes de desinfecció. En alçada està format únicament per planta i terrat pla transitable, utilitzat com a estenedor de roba.

L'any 1987 s'hi instal·là l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Pavelló de malalties infeccioses de Camil Oliveres i Gensana. El 23 de març de 1895 es va fer el lliurament de l'obra del pavelló amb un cost total de 51.286 pessetes.

Actualment ocupat per l'Organisme de Gestió Tributària.

Per guarir i prevenir possibles malalties, els metges de la Casa consideraven que els nens i nenes sans, i sobretot els convalescents , havien d'estar a l'aire lliure el màxim de temps possible.

L'any 1924 es van aprovar reformes que portaria a terme l'arquitecte Josep Bori per tal d'evitar el trasllat de nens tubercolosos a la finca que la Casa de la Caritat tenia al barri d'Horta, coneguda amb el nom de Torre dels Frares.

Pavelló destinat a dipòsit de cadàvers, sala d'autòpsies i laboratori bacteriològic.

El va projectar Camil Oliveres, arquitecte considerat com a un dels primers modernistes, a qui la mort va sorprendre l'any 1898.
Josep Bori va signar els planols el 21 de novembre de 1904.

Hi destaca la reixa ornamental de forja i els llindes d'obra de totxo, tot molt propi de l'arquitectura modernista.

El pavelló Rosa per a mares "secretes" de l'arquitecte Josep Goday i Casals es va inaugurar l'any 1925.

El Vice-president de la Casa en el seu discurs va dir que aquest no era més que un pas endavant per dotar:

"... Barcelona de una Institución indispensable o sea de una verdadera Maternidad, en la cual tuviesen no sólo asistencia las que fuesen allí a esconder su estado irregular de vida, sino todas las mujeres, fuese cual fuese su posición social, facilitando de esta manera que pudiesen todas ellas cumplir el acto que más ennoblece a la mujer, la indigente con carácter de Beneficencia y las demás mediante una retribución relacionada con sus medios alcanzando así a cumplir tan alta y noble misión con todas las mayores garantías que las prácticas de la ciencia y de la higiene hacen indispensable hoy."

El pavelló Rosa es va tancar l'any 1974, les instal·lacions mèdiques es traslladaren al pavelló Blau. Actualment acull oficines de la Universitat de Barcelona.

L'any 1942 va ser important per a La Casa de Maternitat i Expòsits. Després de gairebé dotze anys d'obres i la mort del seu arquitecte Josep Goday i Casals, s'inaugurà el Pavelló Blau per atendre dones casades. En conseqüència, s'establí un servei d'Obstetrícia i Ginecologia, amb Santiago Dexeus i Font com a cap interí. Aquest servei esdevindria un dels més importants d'Espanya a la dècada següent.

L'any 1955 es decidí la separació dels departaments de Ginecologia i Obstetrícia i el de Pediatria que es va traslladar al pavelló Cambó.

Actualment el pavelló Blau és la seu de Maternitat de l'Hospital Clínic en la qual romanen els serveis d'Obstretícia, Ginecologia i Neonatologia.

L'Hospital Casa de la Maternitat també és la història de:

* La transformació de la moral de la societat barcelonina i catalana en general, en referència a la sexualitat femenina.

* El reconeixement, encara que tímid, de la Declaració dels Drets del Nen.

* L'augment de mesures higièniques en especial a la medicina.

* La cerca i recerca en el camp de l'alimentació infantil.

* L'assaig de metodologies d'aprenentatge innovadores.

* L'aplicació de fórmules més humanes per incidir en la relació població-recursos.

* L'assistència progressiva a la mare i el seu fill abans, durant i després del part, fins a arribar a la creació del servei d'Obstetrícia i Ginecologia.

* L'herència d'un patrimoni arquitectònic modernista de gran qualitat i uns espais verds que espongen una zona de Les Corts

Els Jardins, formen part del grup d'edificis -la majoria modernistes i d'un gran valor arquitectònic- que fou construït a principis del segle XX per acollir la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic. Els jardins van ser dissenyats amb l'objectiu d'esponjar les construccions i fer més agradable la circulació dins el complex. Avui, els Jardins de la Maternitat encara compleixen aquesta funció, a la qual se suma la possibilitat d'esbarjo i repòs, facilitada per les zones de jocs infantils, els bancs i les diferents placetes.

Estan organitzats seguint l'eix dels camins, molt utilitzats com a itinerari habitual de la gent del barri, i es reparteixen en parterres amples de gespa amb arbres esparsos.

BIBLIOGRAFIA:

- Academia de coneixements catalans. Barcelona. Publicacions (accès 20 de Maig de 2009) Història de la Casa de La Maternitat. Disponible a: http://www.academia.cat/pages/academ/vidaacad/publica/annals/2004/A4/sense1.htm

-Xarxa telemàtica Educativa de Catalunya (accès 20 de Maig de 2009). Disponible a: http://www.xtec.cat/crp-lescorts/web-crp/dinamitzacio/acti0708/monsonor/4108e.htm

-Pàgina web oficial del districte barceloní de les Corts. Història, arxiu i actualitat del Districte de Les Corts. (accès 20 de Maig de 2009) Disponible a: http://www.lescorts.com/passeig/cliniques/maternit.html

-Pàgina oficial de la generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Salut Pública - Organismes (XHUP). (accès 20 de Maig de 2009). Disponible a: http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=7156

-Xarxa telemàtica Educativa de Catalunya (accès 20 de Maig de 2009). Història de la Casa dela Maternitat i Expòsits basada en el llibre de Casa de Maternitat i Expòsits. Les Corts.. Disponible a: http://www.xtec.cat/~mbazan/les_corts/maternitat/album_maternitat/image001.htm

-Aguilar i Cestero R, Carbonell i Esteller M, Gimeno i Cases E, Montiel i Pastor J. La Casa de Maternitat i Expòsits. Les Corts. 1ª edición. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de Les Corts i Arxiu Municipal
Diputació de Barcelona;2004.

PARAULES CLAU:

Expòsit -a adj. i m. i f. Dit de l'infant exposat en un lloc públic cercant que algú el reculli, posat al torn d'una casa de beneficència.

Torn. Provinent dels antics monestirs i convents -especialment dels de clausura-, el torn era un artefacte giratori inserit en un mur, que permetia passar objectes entre ambdós costats, evitant el contacte directe amb l'exterior. El torn també va ser utilitzat per deixar criatures en acolliment als centres religiosos.

Borderia f. Casa de beneficència on els bords són recollits.

Bord -a adj. Bastard. Expòsit

Inclusa i Casa de Maternitat: Institucions públiques que es creen com a resposta al problema de l'elevat nombre d'infants abandonats i malmesos que es produïa en un context de forta expansió demogràfica.

Hospital de la Casa de La Maternitat