Èpoques de la Història de Grècia

Època Minoica o Cretense(1600-1450 aC)

Creta és una illa situada al sud de Grècia, de dominació grega. Però la gent ni parlava grec i ètnicament no sóc grecs. Els grecs assimilaren que els cretencs eren el seu passat. Vivien molt bé , cases fetes en planures, sense muralles.

Es conserven molts frescs en les parets, pintaven en les parets imatges molt agradables, de tranquil·litat. Coneixien l'escriptura i escrivien en un sil.labari (SIL.LABARI LINEAL). Cada lletra era un síl·laba .Està per a desxifrar i a més a més no es coneix la llengua.

Aquesta civilització fou important, dominava el mar i la flota. Influïen i dominaven Grècia continental. A `principis del 2n Mil.leni a.c entraren els pobles indoeuropeus en Grècia continental, aquestos ja són grecs, s'assenten, i Creta aconsegueix molt de domini sobre Grècia.

Els cretenses imposaren la seua cultura ja que els grecs encara no eren una civilització.

Tenien una llegenda denominada Minotaure, el rei Minos vivia en un palau anomenat Knossos. Al palau hi havia un laberint construït per Dédalo que tenia un fill anomenat àlcaro. Estava tancat el Minotaure.

Posidon li havia regalat un bou molt bonic i tenia que sacrificar-lo. Però era tan bonic que no va voler fer-ho I es va transformar en una cosa rara però atractiva. La dona de Possidon va tindre relació amb el bou. I va tindre un fill, amb cara de bou i cos de home. El van tancar, però menjava carn humana, i aquesta tenia que ser jove.

Els atenencs estaven obligats a entregar 7 xics i 7 xiques per a Creta, per al Minotaure. Egeo (el rei d'Atenes) tenia un fill que era Tesseo. I li diu a son pare que ell bola anar a Creta, perquè ell matarà al minotaure. Anava en un vaixell amb veles negres i li digué a son pare que quan mataren al Minotaure canviarien les veles negres per unes de blanques, i si al tornar no estaven les blanques era que havien mort.

Quan apleguen a Creta els fan els honors, allí Tesseo coneix a Ariadna (filla del rei de Creta) i s'enamoren. Ariadna es preocupa per ell perquè creu que morirà, però Tesseo insisteix en que ell matarà al Minotaure.

Clar, el Minotaure estava dins d'un laberint, i Tesseo va pensar que no sabria con eixir d'allí , ella li diu que sap com fer-ho nugaran la corda al principi i la deixarà caure durant tot el camí. Aleshores ell entra , consegueix matar al Minotaure, i els dos fugiren. encara que els persegueixen. Tesseo abandona a Ariadna en un illa. Quan arriben no havien canviat les veles. Egeo es suïcida. Per això es diu el mar Egeo.

Per als grecs Creta i els seus palaus eren laberints son molt complicats. Hi havia un espècie de corregudes de bous però sense matar-los.

A mitjà camí entre Creta i Atenes hi ha una illa que es diu santorini, que abans era rodona i ara fa en forma de u al revés, a causa d'un volcà a l'any 1500; l'erupció va ser provocada pel tsunami, `però es creu que van ser avisats.

Època micènica

Els grecs continentals adapten l'escriptura cretense, però s'anomena LINEAL B, Utilitzat per a escriure grec. El sistema de govern era la monarquia, en les principats ciutats amb grans fortaleses i des d'allí ho controlaven tot.

D'aquestes ciutats Tebas i Argos existeixen però Pilos i Micenes no..

Les grans llegendes són totes d'aquesta època, con per exemple la de la guerra de Troya, totes les ciutats es reuniren per a rescatar Elena a Troya, ho conta Homero en la Íliada.

Sempre s'ha pensat que era inventat, en el s. XIX un xic pensà que això tenia un fundament, que existien les ciutats i començà a excavar trobant-les; també trobaren escrits amb LINEAL B, els quals van ser desxifrats per n arquitecte amb un amic que era hel·lenista. Va ser una gran revolució, doncs tenien Grec del s. XIII .

Comencen a tindre problemes amb el comerç pel Mediterrani.

Època obscura

No hi ha cap informació . Després va haver una colonització i emigració, es feren ciutats o no hi havia.

Època arcaica

Quan tornem a tindre notícies hi havia ciutats a Grècia, Turquia litoral, ciutats litorals del Mar Negre, Nord d'Àfrica, Sud d'Itàlia . Aquestos es sentien grecs.

La organització política eren les polis.(ciutat estats), nucli urbà i terreny al voltant amb les seues lleis pròpies, i podien ser enemigues de les del costat.

Ocurreix una cosa fonamental, els grecs de Xipre, agafen el sistema d'escriptura dels fenicis, sil.labaris.

En Xipre a algú se li ocorri, que el sistema d'escriptura dels xipressos estava molt bé, però que en vegada que cada símbol era una síl·laba, decidiren que seria millor que cada símbol una lletra. Agafaren algunes consonants i les utilitzaren com a vocals, inventaren l'ALFABET, molt fàcil i còmode i que representava molt bé la llengua grega. Suposa un gran avanç, la lectura, l'escriptura, i la difusió de la cultura. Demostraren que eren diferents, gran habilitat d'investigació , de preguntar-se el perquè de les coses.

Els deus ja no tenien l'explicació de tot. És la època dels 1s escriptors grecs( èpica) La ÍLIADA, i LA ODISEA. de Homero, del naixement de la ciència (Thales) , dels 1rs fragments d'història sorgeix la necessitat d'escriure tot el que passa, de l'art, comencen a construir-se els temples d'estil dòric., fins i tot, a la fi de la època, ja es construïren escultures de cossos perfectes.

Època clàssica.

Atenes és la ciutat + important., inventa la democràcia.

Naixement i desenvolupament de la història , la època de desenvolupament de la medicina., de la tragèdia.

Historiadors: Hiródoto, Thérides, Senofarte

Teatre: Esquilo, Sófocles, Eurípides, Aristófetes.

Filosofia: Sócrates( no va escriure res), Plató, Aristóteles.

Grans monuments: Partenon en l'argòpolis d'Atenes tot esculpit amb escultures perfectes de Fídias, cossos perfectes i a més a més amb postures complicades (Praxíteles, Lkísipo, Policleto).

L'oratòria: Demósteles pare de l'oratòria mitat del s. IV i V.

El nord de Grècia es grec culturalment, el rei es diu Filipo.: vol convertir el món grec en un imperi, comença a tindre molt de poder.

Hereta el seu tro Alejandro Magno, acaba de controlar Grècia, depenen de Macedònia, conquista una gran quantitat de territoris d'Àsia i índia i el bord nord d'Àfrica. A partir de les conquistes , el món grec és important . Va fundant ciutats gregues per tot el territori amb el nom d'Alexandria, la llengua es el grec. Alexandre mor en el 323 aC en Babilònia amb 33 anys.

Època Hel·lenística

La expansió Grega es IMPRESSIONANTMENT GRAN..

La poli ha desaparegut hi ha un gran Imperi. Quan mor Alexandre, l'Imperi es divideix en , els diferents generals es reparteixen en reis.

Volen ampliar cadascú el seu regne a costa dels altres. Egipte , hi ha un general Tolomeo que es retira al nord d'Àfrica i funda el regne Tolomaic, una dinastia molt pròspera, Alexandria, és la ciutat més important durant la època hel·lenística. Atenes és important però es més antiga, la de tradició. Són egipcis grecs, la última reina ( Cleopatra) es tolomaica, parla grec.

S.II aC, està sorgint al mediterràni un poble que pareix que siga molt poderós que s'extén per l'occident, però ara el que volen es conquistar l'orient., i topen amb els grecs. Els romans van avançant i s'apropien dels pobles hel·lenístics. l'últim poble va ser Egipte. Tot el món grec passa a ser de l'Imperi romà(27.a.c)

Època romana

La ciutat més important és Roma, però Alexandria i Atenes tenen molta importància. Roma està massa desplaçada capa a Occident culturalment. Constantí decideix crear una nova capital més a l'Orient. Utilitza una ciutat que ja existia ( Bizanzi).Organitzava un pla de construcció salvatge, per a construir una gran ciutat. L'anomena com Constantinoble (constantinopolis) en l'any 330. Suposa fortaléixer més encara la divisió

La part Oriental: onstantinoble -- es parla grec

La part Occidental: Roma-- es parla llatí.

Els grecs mai cridaven a la ciutat Constantinopolis sinó "la ciutat"(polis).

El 393 tenen problemes econòmics a l'imperi romà, diferents onades de tribus i pobles havien creat problemes , la ciutat era massa gran com per a mantindre les fronteres ; al 395 mor l'emperador Teodosio, el qual tenia 2 fills. En compte de heretar el fill major, ho reparteix entre els dos, aleshores es divideix definitivament. La part occidental està agafant un dogma i la part oriental un dogma difereny. Occidental cristiana en versió cristiana, oriental cristiana en versió ortodoxa..

Quan es produeix l'evangelització dels pobles occidentals alfabetitzaven amb alfabet grec i si anaven orientals el grec. Ara s'utilitzaven els dos amb alguns canvis. Els problemes creixen a Occident i en l'any 476 es produeix la caiguda de l'imperi romà un atac dels bàrbars, alemanys...entren en Roma i la saquegen. I ja no es preocupa ningú de autonombrar-se romà.

Però desapareix el d'Occident, el d'Orient viurà 100 anys més.

Va ser pràcticament el centre cultural del mon .A l'occident entrem en la Edat Mitjana, amb regnes molt menudets. En Orient a l'

Època Bizantina

No es llegeix, no s'escriu, Constantinoble és una ciutat impressionant, l cristianisme frena un poc la cultura.

Allò e l'època Bizantina és fictici., segueixen sent l'Imperi romà. Al s. VI l'emperador d'Orient (Justiniano ) organitza un gran codi de dret, a principis del s.VI es pren una decisió ,canviaren la llengua oficial del llatí al grec.

Es construeix la basílica més important la de SANTA Pola a Constantinoble, que és la ciutat més important del Món, amb grans biblioteques. Avança el temps i la part occidental també es sent atacada per els àrabs, un poble nou amb ànsies d'expansió i pleguen fins a Espanya , la conquisten amb molta rapidesa; es tracta d'àrabs cults i funden un califat independent , culturalment amb un nivell considerable, Espanya és el país més cult perquè s'han impregnat de l'imperi bizantí i a Espanya no tenien el cristianisme que els frenara.

L'imperi bizantí perd tot el nord d'Àfrica, i una zona conflictiva "els sants llocs" que cau en mans d'àrabs, i provoca un moviment en Europa que són les creguades. Moltes vegades eren apassionats de la religió.

Pel 1204 Venècia es converteix en una ciutat molt important pel comerç amb Orient (seda, espècies) . L'imperi bizantí controla la part oriental del Mediterrània.

Venècia (catòlica) té com a gran complidor a Constantinoble. Hi ha una catàstrofe i Constantinoble perd els "sants llocs" amb els àrabs, i demana ajuda a Europa , els ajuden els venecians i els francesos organitzen la 4ºcreguada.Avancen pel nord i pleguen a Constantinoble i se'ls obri les portes però aquestos es dediquen a saquejar Constantinoble produint el desastre, es queda sense capital es converteix en regnes europeus, es reparteix, es perden llibres, quadres. Els grecs estan esperant a que Europa demane perdó.

El TeAtRe I Els FeStIvAlS dRaMÀtICs:

Organització del teatre.

La ciutat del teatre és Atenes, s'origina i es donen lloc allí.

L'època d'esplendor és el s.VI (època Clàssica). Durant la resta es segueixen escrivint però no tenen la mateixa importància. Sempre es representaran les obres de l'època clàssica.

La gran època eren les grans Dionisies, festa en Atenes durant deu dies en el mes de març en honor a Dionisios perquè el teatre estava dedicat a els.

En gener hi havia unes altres festes "Lenees" però no eren tan importants.

Com que en Atenes l'organització política era la democràcia, era l'assemblea de ciutadans qui tenia el poder, i els "funcionaris" eren qui executaven les decisions de l'assemblea. Dins dels funcionaris estaven els arcontes. I un d'aquestos organitzava la festa. Quan acabaven unes es nomenava a l'arcomte de l'any següent. Aquest ha d'elegir 3 autors de tragèdia i tres de comèdia i en una assemblea es sortejaven les companyies.

Després pensaren que era millora fer-ho d'una altra manera, que cada companyia representaria una de cada autor. Els ciutadans decidien quins tres ciutadans s'encarregarien de pagar a aquestos , s'anomenaven els coregues, els que quedaven orgullosos.

Una vegada l'assemblea té els tres individus, es reparteixen els autors per elecció.

Comença la preparació: assagen els cors...

Comencen les festes amb una processó en honor a Dionisi en la que passejaven un fal·lus de cartó com a símbol de la fecunditat perquè allí estaven acostumats a la nuesa.

Tots els dies feien representacions de tres tragèdies i un drama satíric, començaven amb l'amanèixer i l'últim dia tres comèdies.

Menjaven allí, les personalitats tenien uns seients reservats, les dones i els xiquets a un lloc i els homes a un altre.

El quart dia les comèdies una de cada autor.; l'ordre de les quals es sortejava. Quan acabava els sortejaven als jutges que votarien als més agradats.

I amb cinc vots del públic es decidia el guanyador.

El concurs el guanya el corega, la companyia i l'autor. Al corega se li regalava un trípode gravat. Hi havia un carrer , on estava replet de trípodes. I quan s'acaba tota la festa hi ha una assemblea on es feia l'anàlisi de les festes. S'alçava l'arcomte i mitjançant aplaussos o xiulets demostraven els seu agrat.

Companyies de Teatre.

El ésser actor era una professió. Les companyies tenien 3 actors, el primer era el protagonista, el segon era menys important i el tercer molt poc important.

Es repartien els papers entre els tres.

Són tot homes. Les xiques no podien així que els home portaven màscares i perruques hi havia qui des de menut havia educat ala veu de dona. No li restava importància que un home representara el paper d'una dona.

El més important era ésser elegit. Els autors aprofitaven els cors per a canviar-se de roba. Els cors ni tenien res a veure amb els actors. Els que cantaven eren xics elegits al poble entre 17 i 30 anys.

Hi havia teatres en quasi totes les ciutats gregues eren construccions sòlides i compactes, fins i tot hi havia ambulants.

Els teatres tenien una acústica perfecta. El teatre més important és a Epidaure (Peloponés) al costat de Micenes.

Estructura i forma d'una tragèdia.

Té tres parts:

• Introducció

• Successió d'episodis i cors

• Fi

El que fa avançar l'acció són els episodis. Els cors no informen de res són l'element líric de la tragèdia., perquè els episodis són més narratius.

Els personatges sempre parlen.

Si el cor té que parlar ho farà a través de Corifeo, el portaveu del cor.

Es diferent la llengua dels cors amb la dels episodis, la dels cors és àtic amb algunes característiques del dòric i els dels episodis es àtic.

Els versos dels episodis són trimètrics, i ambicos.

Els temes són les llegendes gregues.

I Els autors més importants són Esquilo, Sòfocles i Eurípides.

Esquilo (525-456) és d'una generació anterior.

Li dona forma definitiva a la tragèdia. Origen de la tragèdia. Un cor i dos actors li dona el contingut . Plenaren els escenaris d'Atenes durant*******

Pericles fou Corega i sempre elegia les obres d'Esquilo.

Escrigué 80 obres i conservem sols 7, tres de les quals són una trilogia(Agaminon, Coèfores, Heumènides)

També va fer una innovació , una tragèdia persa.

Esquilo és un poc massa solemne, als lectors moderns es pareix un poc rebuscat.

Sòfocles: Introdueix un 3r actor 132 tragèdies però conservem sols 7 (Edipo Rey, Antígona, Electra, Ayax...)

Era molt volgut en Atenes, abandonà les trilogies i sols tractava temes socials i generals relacionats amb la ciutat però els llegendes tenien a veure amb la realitat. És un home convençut de la democràcia.

Eurípides: és 15 anys més jove. Tracta temes personals, escrigué 90 obres i sols conservem 18.

És l'autor de l'individu més humà (cels, odi, enveja...).

D'alguna manera Eurípides agrada més .

Li agrada utilitzar un recurs "Deus ex machina"

Importants tragèdies Medea, Hipólito, Bacantes, Orestes, Troyanas, Helene, Hecuba, Heracles.