TEMA 1

LA CRISI DE L'ANTIC REGIM S. XVIII

La societat vivía de la agricultura i es caracterizaba x el nivell cultural. Nobles i esglesia no pagaban impostos i tenían grans terrenys, els camperols si que pagaban impostor i tenían petits terrenys pertanyien a l'esglesia.

Política:

• Monarquía absoluta: rei era qui manava.

• Senyorio jurisdiccional: els homes tenien drets segons els estaments al que pertanyien.

Pujava index de natalitat i baixava la mortalitat.

CANVIS DURANT EL SEGLE XVIII

Va apareixer un nou grup social que tenia poder economic pr no politic burgesia.

A traves de les innovacions economiques, l'economia va començar a extendres de l'agricultura « augmenta el comerç »

Camperols : lluitaven dia a dia per poder menjar, el seu pensament era que els homes i les dones tenien els mateixos drets.

Divisió de poders:

• judicial “juez”

• executiu “rei”

• legislatiu “corts”

LA REVOLUCIO FRANCESA, FINALS S. XVIII

Causes: diferencies socials i fam, origen Lluis XVI

Societat:

- burguesía: clase social amb capacitat de lideratge.

• societat de clases: movilitat social

Politica :

• sobirania nacional : poder recau a la nacio

• monarquia parlamentaria: el rei ja no era el unic q manava.

1778: proclama els drets de liberalitzacio del comerç fora d'españa.

Gobernen els burbons.

1716: decret (normes) de Felip V.

Moviments imigratoris del camp a la ciutat. Disminucio de la mortalitat.

GUERRA DEL FRANCES (1808 - 1814)

Lluita entre absolutistes i liberals.

CARACTERÍSTIQUES DE LA CRISI DE SUBSISTENCIA

Van haber-hi manifestacions molt violentes. Les bombes no estaven dirigides.

REGNAT DE CARLES IV (1788 - 1808)

Lluis XVI va morir. Carles IV cosí de Lluis XVI vol invadir FRA.

1973: ocupa FRA.

La guerra gran: Carles IV es venga del seu cosí.

A CAT es crean juntes provincials x lluitar contra FRA.

LA GUERRA GRAN

La guerra acaba x la pau de Basilea 1795. Godoy perjudicara l'interes de CAT.

S'estableix una aliança entre ESP i FRA contra ANG.

1796: Tractat de Ildefons.

1804 : Napoleó va ser nombrat emperador de FRA.

1807: ESP i FRA firmen el tractat de Fountibleau. Ocupen PORT.

1808: FRA ocupen CAT.

1810: mariscal Augerau política d'aproximacio de cooficialitat del frances i el catala.

1812: FRA agafen territori de CAT. Napoleo malgrat la oposicio de JosepI fa el principat a FRA.

1813: JosepI abdica. Napoleo va alliberar a Ferran VII.

CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA

Crisis economica, hisenda publica queda endeudada.

CONSTITUCIO DE CADIS

La junta suprema central convoca les corts a cadis, 1810.

Grups politics:

Lliberals, absolutistes i reialistes.

Cambies en les estructures politiques, economiques i culturals.

Politica : defendien els drets dels homes, sobirania nacional, religio catolica era la religio ofical.

Economia: llibertat d'industria, comerç. Terres agraries es posaven en subasta.

Es va intentar repartir les terres.

Limitacio de mayorazgo.

REPERCUSIONS

Diputats absolutistes no van aceptar la constitucio, la poblacio rural no es va beneficiar.

El retorn de ferran XVII comportara la tornada al absolutisme.

RETORN DE FERRAN XVII (1814 - 1820)

Març 1814: ferran VII va travesar la frontera, va travessar la frontera i es va dirigir a ZGZ i VAL. Part de l'exercit de la noblesa i l'esglesia va dir al rei les seves intencions, va jurar la constitucio.

11 maig: rei va anular la constitucio (1812) i tota la obra de les corts de cadis “periode de 6 anys caracteritzat x retorn al absolutisme”.

Crisis economica, empobriment del pais, disminucio de la poblacio, collites destruides...etc.

El comerç s'habia paralitzat.

Dos grups liberals:

• liberals (burgesos)

• intelectuals (oficial de l'exercit)

• reialistes (defendien al rei de l'absolutisme) “iglesia i alta noblesa.

IDEOLOGIES: liberalisme i absolutisme.

Rei acepta la constitucio.

TRIENNI LIBERAL (1820 - 1823)

Coronel riego comandava l'exercit que tenia q sortir cap a america. Es va promulgar la constitucio, va tenir el suport de la burguesía comercial i defensaven les idees liberals.

Habia llibertat d'industries. Amb akesta reforma l'esglesia i la nobelsa es van veure obligats a pagar impostos i les terres es van subastar.

Lliberals van conseguir reduir el poder de l'esglesia. Disminuia el endeudament d'hisenda.

1815: europa va estar dominada i les potencies q habien derrotat a napoleo.

Estats absolutistes (russia, Prusia i austria) habien situat la santa aliança.

Prometen salvar l'absolutisme.

1822: congres de verona. Potencies absolutistes encarreguen a FRA establir l'absolutisme a ESP.

30 SET: exercit FRA ocupa Cadis i llibera al rei.

NOV: BCN ocupada x FRA.

1823: restabliment de l'absolutisme.

DECADA OMINIOSA (1823-1833)

Repressio molt dura. Los liberales van tenir que exiliarse, van ser empresonats o executats. La legislacio va ser anulada i l'esglesia va recuperar els seus bens.

La situacio del pais va obligar al rei a buscar el suport dels reialistes moderats, i a aplica medides economiques favorables a la burguesía.

1826: manifest de la federacio de reialistes purs, proposen com a rei a Carles I.

1822:tenien el suport del clergat reial.

1829: Felip IV es va quedarviduo x tercera vegada i es va casar amb la seva cosina maria cristina. L'hereu de la corona era el seu germa Carles I.

1830: el rei anula la llei salica ( les dones no podien gobernar). Va tenir una filla amb maria cristina, Isabel, filla i hereva de Felip IV, Carles I deixa de ser hereu de la corona.

SET 1932: Felip IV va morir, maria cristina va fer una obertura del regim x conseguir el suport dels lliberals, x asegurar la corona a la seva filla.

Es van dividir en dos bandols enfrontats: Carlins i Isabelins.

Carlins: defendien l'absolutisme

Isabelins: defendien el liberalisme.

TEMA 2

PRIMERA GUERRA CARLINA (1833 - 1840)

Gran enfrontament entre partidaris de l'antic regim i dels lliberals.

1833: a algunes parts d'españa es van aixercar partides reialistes que van proclamar rei a Carles I. Pagesos i mitjans propietaris tb donen suport a Carles I.

Els altres donen suport a Maria Cristina pq te el control de l'exercit i tots els organs de poder.

Gral. Esperatero (lliberal) i moroto (carli) firmen el conveni de bergara i acaba la guerra menys a CAT.

Economia: llibertat d'industria, evolucio dels gremis...etc.

REGENCIA DE MARIA CRISTINA

Mª cristina encarrega a Martínez de la rosa l'estatut reial (vol fer una constitucio). Govern progresista no acepta la constitucio. Van haber-hi protestes a BCN.

CONSTITUCIO 1837

Recollia l'esperit de la del 1810 pr amb carácter mes moderat. Aquesta constitucio declara la sobirania nacional. Numes podia botar qui tenia un gran nivell economic.

Llibertat d'industria i de comerç.

REGENCIA D'ESPARTERO

Goberna de forma distadorial. Es viura una etapa de agitacio social pq progresistes es separen.

Crisis a hisenda publica, negocia un prestec a ANG que acepta a canvi de que entrin els seus productes a ESP. A CAT va repercutir negativament, molts comerços van tenir q tancar.

Pacte entre moderats i progresistes x derrotar a espartero.

Gral. Narváez fa un cop d'estat i derrota a Espartero.

La jamancia: insurreccio que es dona a CAT, q es com un sufragi universal.

INICI DEL MOVIMENT OBRER

Industrialitzacio a CAT. Nova clase social que era un grup de gent que l'unic que te es el seu treball prolatierat.

1840: es crea la primera associacio obrera.

1843 - 1854 DECADA MODERADA

Gral. Narváez declara major d'edat a Isabel II, aquesta encarrega un gobern moderat amb el supor dels burgesos.

Deroga la constitucio 1837.

Trenca el pacte entre moderats i progresista.

Construira una nova constitucio de 1845 que donarar poder a la monarquia.

1844: es crea la guardia civil

1846 - 1849 GUERRA DELS MATINERS

conflicte carli (2ª guerra carlina) a CAT.

Causes: soposen a la reforma fiscal. Crisis economica: augmenta el blat i l'atur.

Pacte entre carlins i progresistes contra lo que es viu.

1848: proposta de junta general de CAT diputacio

1849: acaba la guerra dels matiners.

1854 - 1856 BIENNI PROGRESISTA

O'donell fa un cop d'estat, vol que Isabel II canvi el sentit del gobern.

Isabel II dimiteix i crida a Espartero pq dormin un gobern.

Mesures que pren: desamortitzacio.

Consecuencies de la desamortització: camperols ja no tenen les terres comunals,

1855: La llei del ferrocarril.

Espartero expulsa als jesuites.

CAT: fort moviment de reivindicacio laboral: les maquines treuen ma d'obra..

1855: primera vaga general a CAT.

O'donell fa un cop d'estat i imposa un gobern moderat.

1856 - 1868 DESCOMPOSICIO DEL REGIM LIBERAL

lliberals moderats es veuen desplaçats del poder.

1856: gral. Narváez tornara a la política de la constitucio conservadora.

Hi haben manipulacions a les botacions.

Partit O'donell vol modernitzar el pais amb una economia mes moderna. Caracteritzada x negocis facils.

Pacte d'ostendre: objectius posar fi a la monarquia d'Isabel II i crear una constitucio.

O'donell es mort i el líder es Gral. Serrano.

TEMA 3

REVOLUCIO DE SETEMBRE DE 1868

Marginacio electorial: progressites i moviment obrer.

1866: pacte d'ostendre firmen, els progresistes i democrates.

Tenen com abjectiu: acabar amb la monarquia d'isabel II i crear juntes.

1866: crisis financiera

1868: crisi de subsistencia

REVOLUCIO DE SETEMBRE LA GLORIOSA

1868: 18 SET, topete es pronuncia a cadis contra Isabel II.

Ciutats españoles van contruir juntes revolucionaries exigin l'abolucio de la monarquia borbonica i la democratitzacio del pais.

La junta de BCN organitza batallons i va presentar un programa molt radical, l'abolucio dels impostos de consum, supressio de les quintes.

Quintes: era un metode de reclutament forçat x un de cada 5 joves en edat militar elegits x sorteig.

Impopularitat.

Lleves forçades.

Aspecte discriminatori, families benestants, els seus fills no foren cridats a cambi de una suma de diners.

Gral. Serrano derrota a l'exercit Isabelí, Isabel II obligada a fugir a l'exili (29 SET).

CONSTITUCIO 1869

Caracteristiques:

Monarquia constitucional, soberania nacional, llibertat d'expressio, divisio de poders, llibertat radicionals, llibertat religiosa i sufragi universal masculi.

Caracteristiques de la etapa:

Abolicio a la monarquia borbonica

Regim democratic

Desenvolupament del moviment obrer

S'inicia un debat de la organitzacio territorial d' ESP.

S'imposen les idees de la unio lliberal i progressites, els partits democrates van ser marginats. Aixo fara q els democrates es separin i formin el partit democratic “republica federal”. Gral. Prim va busca x les cases reals a un princep i es va trobar a Amadeu I. Amadeu I es el fill del rei d'Italia Victor Manuel II.

REGNAT D'AMADEU I

Es un rei que acepta la monarquia constitucional i te el suport de la coaliccio goburnamental que eren els progressistes, democrates, unio liberal. Va ser un rei que es va compromete a respetar la constitucio de 1869 i habia una crisi economica important.

Situacio social i política: Gral. Prim va ser assesinat.

La monarquia democratica d?amadeu I va tenir molta oposocio, volen que torni la restauracio dels borbons,

Republicans federals i carlins inicien l'agitacio creixent, en el cas dels carlins se concentraron en una nueva guerra.

Els succesius gorberns inicien una política economica lluirecanvista que va afavorir l'entrada de capital a españa, l'explotacio de les mines españoles.

11 FEB 1873: Amadeu I abdica, proclama la primera republica.

CAT

La burguesía conservadora suponia la politca democratizadora, l'orientacio lliurecanvista del gorbern, politca colonial, comença la tercera guerra carlina.

LA PRIMERA REPUBLICA 1873-1874

El partit democratic republica federal defen un estat español.

Objectius: organitzar l'estat i crear un estat federal.

Problema social: sublevacio de les quintes i suspensio dels impostos.

Soport social: petita burguesía i de clases populars urbanes.

Radicals volien posar desde la base crean juntes, i els moderats volien proposar desde adalt per que mani el lider.

Figueres

Pi i Maragall

Nicolas Salmeron

Castellanos

El dia que amadeu I abdica, es reuniesen la monarquia, les corts i comuniquen la republica i es formen moltes ciutats juntes. Aquest moviment popular te el suport de la petita burguesía i urbana que esperen un canvi politic i social.

CAT: moviment popular que intenta proclamar la democracia federal.

Estamislau figueres:

Format x republicants federals

Radicals

Vol actuar amb legalitat

Disolt les juntes

Sufoca de les revoltes populars

Pi i maragall era presint del ministre de gorbern

1873 MAYO: hi ha eleccions, i es donen dos circunstancies:

• victoria dels federals

• molta tensio.

Pi i Maragall volia fer un regim federal. Elabora un projecte de la constitucio que hauria diferents ciutats i no es va posar en marcha.

Programa de govern: volia regular el treball dels menors i tb la jornada laboral.

Aquest gobern no va tenir estabilitat. Durant el gobern de Pi i Maragall es pronuncia cantonals, es cuanun territori promet la independencia, que va ser promonguda pels federals progresistes de pronunciament popular. Aquests fets es donen a andalucia, i l'obectiu estableix el poder local autonom, estudiants, intelectuals i treballadors.Davant de tota aquesta situacio Pi i Maragall no controla la situacio i dimiteix, Nicolas Salmero es el que el subtitueix, el seu objectiu es: restablir l'autoritat del gobern central.

Nicolas Salmero numes va estar 3 mesos com president per que no firma per condenar a morir gent. Es anomenat com a president emelio castella, que va ser un republica conservador. Suspen les corts, i la seva funcio de gobernar es posar l'ordre a l'estat i un gobern autoritari. L'exercit acabara amb l'ultim regim cantonal a CARTAGENA.

Les corts desautoritza a emlio castella i aixo provoca una estabilitat que fa provocar un cop d'estat i aquest dimiteix.

29 DES 1874: Gral. Martínez Campos va proclamar a Alfons VII (hijo de Isabel II): la restauració.

TEMA 4

LA INDUSTRIALITZACIO A CAT (S. XIX)

(ESP I CAT)

La industrialitzacio comportara grans canvis conomics,socials i culturals

Numes sera a:

CAT: industria textil

PAIS BASC: industria siderurgica.

Economia: l'agricultura continua estan enderrerida., basada en la agricultura tradicional.

Intent important d'exportar blat de moro.

CAT

Es portaran vinyes americanes, crearan Bº per poder modernitzar l'agricultura.

Volen ampliar el conreu de la vinya.

INDUSTRIALITZACIO A ESP.

Tot aquesr proces fracasa a Esp.

1 - pq hi ha agricultura enderrerida

2 - mercat inexisten interior: la gent del pais no te capacitat de compra.

3 - manca de capital.

INDUSTRIALITZACIO A CAT

S. XIX alta natalitat, baixa mortalitat.

Hi ha una revolucio agraria, hi han avanços tecnologics (adobs quimics), s'esta creant una nova burgesia.

1831: es crea la fabrica de vapor (BCN) germans Bonaplata

• demanda x la industria textil

• demanda de la agricultura.

1855: es crean vaixells

1848: industrialitzacio del tren (bcn - mataro).

• manca de les fonts d'energia (carbo)

• manca de materies primeres (ferro,coto)

1880: entrada de cereals d'estats units i de russia: sector cerealista entra en crisis pq no pot competir.

FASES

1833 - 1860: domina la maquina de vapor, energia que mou la maquina es el carbo.

1860: energia hidráulica: s'aprofiten els rius, invent de la turbina.

Dos models industrials en funcio de la font d'energia que utilitzaven:

• el vapor carbó

• les colonies l'aigua

NOVES CLASES SOCIALS

• la burguesía industrial: els propietaris

• la clase obrera: persones que treballen per un altre i no son propietaris dels mitjans de produccio.

CLASE OBRERA

La industria catalana es centrava en el textil ma d'obra femenina salaris mes baixos.

La revolucio industrial va empitjorar les condicions de vida, les jornades laborals eres de mes de 12h i les condicions de treball eren molt pobres. La alimentacio era insuficient.

TEMA 6

EL MOVIMENT OBRER I EL CATALANISME POLITIC

INICIS DEL MOVIMENT OBRER

Conjunt de iniciatives dutes a terme pels treballadors amb la finalitat de millorar les condicions laborals. Aquestes organitzacions acabaran quan es vagin desenvolupan 3 ideologies.

• Anarquista: moviment complex tant per les diverses idees com x la naturalesa. Anarquistes s'oposen a l'estat que consideren com la principal font del mal en la societat i aspiren a substituir-lo per algun tipus d'asociacions voluntaries. Destaquen: Proudhon (defensor dels mitjans pacifics) i bakunin (la violencia era necesaria per destruir l'estat).

• Marxisme: teories socialistes. Marx i Engels van crear un sistema que anomenaven socialisme cientific, que deien que donava solucio als problemes socials.

• Socialistes utopics : son intelectuals que analitzaven la societat i dps fan una serie de consideracions: critics en la societat industrial i capitalista, la consideren injusta i explotadora. Nou model teoric de societat.

ASSOCIACIONS OBRERES

Associacio obrera de teixidors de BCN fa una plataforma reivindicativa.

Les associacions neixen amb dificultat. Es definien com apolitiques (no volen participar amb la politica).

ALTRES ASOCIACIONS OBRERES

1845: anselm clave fa les corts de clave: organitzacions que es dedicaven a cantar.

• ateneu: on es reunien els treballadors.

• Escoles publiques: enseñaven a llegir a qui no sabia.

DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER

Associacio internacional de treball (AIT) amb la intencio d'unir a totes les organitzacions obreres. Coneguda amb el nom de Primera internacional. (1868)

1869: es van constituir 3 clases de vapor: tenia un caire reformista.

FEDERACIO REGIONAL ESPANYOLA

1870: primer congres a BCN format x obrers Catalans.

La FRE va creixer a un ritme espectacular i es va convertir en una de les seccions mes nombroses de L'AIT.

Debat marxisme - anarquisme

L'hara latí celebra un congres i son expulsats els anarquistes i els marxistes que tenen la seva implantacio sobre tot a Madrid. Marxistes expulsats de L'AIT, desde aquest moment neixera el PSOE.

LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA

Aprofitant la vinguda a BCN de la reina regent, els catalanistes de la Lliga de CAT li presentaren un document “ el missatge a la reina regent”.

El grup la Reinexença es separa del centre catala i forma la Lliga de CAT.

1891: es va fundar la unio catalanista. Defensa que CAT es una nacio i reivindica ordres de govern propi. Boicot en les eleccions.

1892: es redacta un programa x CAT: les bases de manresa:

• sobirania a CAT.

• Pret a tenir corts propies.

• Catala unica llengua oficial

• Servei militar no obligatori.

1903: es va fundar el CADCI: era un sindicat que aplega als treballadors dels petits comerços. Caire catalanista.

TEMA 7

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

EL RETORN DELS BORBONS

El fracas de la monarquia d'Amadeu I i l'esclat de la tercera guerra carlina havien creat un estat d'opinio favorable al retorn de la monarquia.

La reina Isabel II abdica a l'any 1870 a favor del seu fill Alfons. Amb l'estada d'alfons al regne unit, Canovas del castillo pretenia aconseguir:

• que alfons conegues el funcionament del sistema politic

• i que es convertis en un rei soldat respectat x l'exercit.

Desde la academia alfons va der public un manifest (1DES1874) que comprometia a exercir la monarquia de manera liberal.

29 SET 1874: Gral. Martínez Campos es va pronunciara Sagunt i proclama a Alfons rei de ESP. Govern republica va dimitir i es formara un gobern monarquic presidit x Canovas.

El nou regim es va iniciar amb dos èxits destacats:

• 1876: govern de Canovas va derrotar als carlins

SISTEMA CANOVISTA

Calia redactar una nova constitucio que incorpores principis politics. OBJECTIU: consolidar la monarquia de'Alfons XII.

Els terratinents cerealistes castellans i catalans van ser el suports fonamentals del regim de la restauració.

LA CONSTITUCIO DE 1876

Reconeixia els drets individuals basics i garantia la separacio de 3 poders. S'establia la sobirania compartida del rei i les corts (estaben formades x: senat i el congres).

Hi habia tolerancia a les altres religions .

El sistema politic de ka restauracio es basava en el torn pacific en el govern de dos partits que reconeixies la monarquia, els conservadors dirigits per Canovas, i liberal o fusionista liderat x Sagasta.

L'alternança dels dos partits fou confirmada, en la ocasio de la mort de Alfons XII, en el dominat pacte d'El Pardo (1885) i es mantingue al llarg de la regencia de Maria Cristina D'Austria (1885 - 1902) vídua d'Alfons XII.

TEMA 8

LA CRISI DE LA RESTAURACIO

LA PERDUA DE LES COLONIES

Baixen les exportacions i provoca mes atur.

Crisi a hisenda.

Perdua de fortaleza de Canovas i Sagasta (dels partits dinastics).

1902: Alfons XII va ser proclamat major d'edat i podia asumir les funcions com a rei.

1897: mor Canovas del Castillo

1903: Sagasta.

Partit conservador antoni maura i eduardo dato

Partit liberal moret i canalejas.

1914 - 1918: la primera guerra mundial.

EL REGIONALISME

Ruptura de la unio catalanista, es forma la unio regionalista.

Es funda la Lliga que sera la formacio política que denominara fins el cop d'estat de Prim de Rivera.

Resultats de les eleccions municipals

Lliga 11 regidors

Republicans 11 regidors

Partits dinastics 4 regidors.

Catalanistes mes radicals i republicans van abandonar la lliga i van fundar : EL POBLE CATALA.

Tb es va fundar el partit: CENTRE REGIONALISTA REPUBLICA

Causes:

• perdua de les colonies

• crisi de l'any 1917

• primera guerra mundial.

EL LERROUXISME

Alejandro Lerroux es anticatalanista i obrerista (defensa els interosos dels obrers). Va formar un partit radical Unio Federalista Nacionalista Republicana (UFNR)

1919: firme un pacte amb el partit radical.

El diari “POBLE CATALA” es va separar de la Lliga, el partit republica el formara:

• Lluis companys

• Francesc layret

• Marcel·li domingo

Que donara origen la partit d'Esquerra republicana de CAT.

LA SOLIDARITAT CATALANA

Es una aliança entre les forces politiques catalanes

La guerra del Marroc: exercit español derrota important en el Nord d'África.

Es firma un pacte que es diu: solidaritat catalana. OBJECTIU: derogacio de la llei de juridiccions i assolir la autonomia x CAT.

SUPORT les clases populars.

1907 : en les eleccions solidaritat catalana guanya x majoria. E. Prat de la Riba president de la diputacio.

LA SETMANA TRAGICA

Trencament de la coaliccio.

Guerra de recursos economics homes anaven a buscar a les mines diners.

Envarcament dels reservistes (gent jove de CAT) per portar-los a Africa. Tot el sentiment anticlerical fa que cremin esglesies i convents...la situacio dura una setmana.

Conseqüencies: es executat J. Ferrer i guardia (fundador de la escola moderna)

S'establiran lleis de proteccio social, contractes d'aprenentatges i el treball femeni., i servei militar obligatori.

LA MANCOMUNITAT DE CAT

Prat de la Riba va formar un equip pq prepari un organisme que coordini les 4 diputacions, l'objectiu era recuperar el sentit historic de CAT. MAD s'oposa. Canalejas acepta el projecte de mancomunitat. Canalejas es assasinat.

E. Dato promulgara el decret de la mancomunitat. Nomes te competencia administrativa.

President de la mancomunitat: Prat de la Riba(1º) i cadalch (2º)

Enric Prat de la Riba impulsa aquesta obra en 2 objectius:

• modernitzar CAT

• normalitzar la llengua Catalana

a nivell economic la mancomunitat pensava que es tenia que fer una xarxa de carreteras, tb de telefon i una xarxa electrica potent. Es tenia que millorar els serveis x CAT.

La mancomunitat deia que totom tenia dret a una educacio suficient.

Es va crear una xarxa de biblioteques...etc.

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

Gral. Primo de Rivera va fer un cop d'estat, acaba amb el regim de la restauracio. Formara (primo de Rivera) un govern de militars. El cop d'estat es recolzat x la monarquia, l'exercit, la burguesía i les clases mes poderoses.

Lo primer que fa M. Primo de Rivera es dissoldre les corts, prohibir partits politic.alcaldes elegits x el gobern no x poble. Prohibir el catala en actes publics.

Es crean petites i mitjanes empreses, hi ha un intent de que l'atur baixi.

Es crean comiters x discutir els conflictes laborals.

Primo de Rivera es veu obligat a dimitir (1930) i s'obre el periode de : la dictablanda. Govern provisional comandat x Gral. Damaso Berenguer, que intenta tornar a l'antic regim de la restauracio, no te support de la poblacio.

TEMA 9

LA SEGONA REPUBLICA

LA MONARQUIA EN CRISI

La dictadura va fracasar.

L'oposicio s'havi compromes en una estrategia conjunta contra la monarquia: el pactede San Sebastia.

12 DES 1930: la proclamacio de la republica. Els liders Fermín Galan i Angel García, van ser condemnats a mort x un consell de Guerra i afusellats. Aixo va acabar amb desacreditar el regim monarquic.

La tensio de la poblacio va anar cada cop a mes x l'atur, vagues i agitacio política en contra del govern.

LES ELECCIONS DEL 12 ABRIL 1931

Les forces republicanes van obtenir la victoria. En diverses ciutats van haber-hi importants manifestacions per demanar la proclamacio de la republica. Que aquesta es va proclamar el dia 14. El rei va obtar x la renuncia a tron. Govern provisional de: Niceto Alcalá i format x socialistes i republicans.

LA CONSTITUCIO DE 1931

Es van celebrar les eleccions a corts constituents. Republicans i socialistes clara majoria. Es va redactar una nova constitucio que reconeixia els drets i la llibertat dels ciutadans. Finalment la constitucio va ser aprobada amb un ampli suport parlamentari.

Niceto Alcalá elegit president de la republica.

• llibertat d'expresio de reunio i d'associacio.

• I el pret a divorci

• No hi habia religio oficial.

Les corts quedaven configurades per una sola cambra: el congres de diputats.

EL BIENNI REFORMISTA

(1931 - 1933)

dps de la aprvacio de la constitucio manuel azaña va formar un govern socialista i republica. Va fer diferents reformes.

• la reforma agraria: pretenia redestribui la terra i facilitar als jornalers l'acces a la propietat de la terra.

• La reforma militar: va suprimir les capitanies i va reduir les divisions de l'exercit de terra.

• Política educativa: augment de pressupost x l'educacio i imposicio de limitacions als ordes religiosos en l'ambit d'ensenyament.

• Laboral: es van millorar les condicions i les asegurances entre: jubilacio, maternitat i accidents laborals.

TEMA 10

LA GENERALITAT REPUBLICANA

Es va contruir un nou partit politic: Ezquerra republicana de CAT.

CAT. Va sortir Ezquerra republicana de CAT. I x altra banda a diferents ciutats les forces republicanes.

Macia va fer : la generalitat provisional que governara el principat des de 1931 fins 1932 data en que les corts españoles van aprobar l'estatut d'autonomia i es van poder celebrar les primeres eleccions parlamentaries de CAT.

L'ESTATUT DE 1932

El mes de maig es va començar a debatre el text a les corts. Dps de moltes discussions l'intent del cop d'estat del Gral. Sanjurjo va provocar que s'aceleressin els tramits. Manuel Azaña va intervenir decisivament en la defensa del estatut que va ser aprobada x les corts. CAT es definia com una regio autonoma dins de l'estat español. La llengua castellana pasava a ser cooficialitat amb la catalana.

AGITACIO OBRERA

Les dificultats economiques van generar una important conflictivitat obrera, es va protagonitzar en els sectors mes radicals de l'anarquisme. Van haber-hi conflictes que van acabar amb la CNT.

La victoria de les dretes en les eleccions de 1933.

Va neixer l'Aliança obrera .

L'ESTATUT SUSPES

La major part de l'oponio publica estaba insatisfeta per la suspensio de l'estatut, va provocar un fort descontentament social.

LES ELECCIONS FEBRER 1936

Els partits obrers i progresistes es van presentar units en el front d'esquerres. La CNT no va participar. El front d'esquerra el seu principal objectiu era el restabliment de la linia política del primer bienni i manteniment d'avanços socials. La restauracio del govern de Lluis Companys..

Les dretes vab presentar a CAT el Fron Catala d'ordre, dirigit x la lliga.

A CAT victoria del Front d'Esquerres.

El govern del front popular

Govern presidit x Manuel Azaña. El parlament va confirmar Companys com president de la Generalitat amb la tornada de la Lliga al parlament es restiblira la normalitat institucional. No va desapareixer la conflictivitat social i laboral.

L'OBRA DE LA GENERALITAT

L'ensenyament : mesures de coeducacio entre nens i nenes. Es va fer una escola normal mixta. I dps l'institut escola. Nombrosos centres d'ensenyament primeri i secundari i de formacio profesional. Es va crear a l'any 1933 la Universitat autonoma de BCN.

La cultura: xarxa de biblioteques, teatre, la normalitzacio de la llengua catalana

TEMA 10

LA GUERRA CIVIL (1936 - 1939)

L'ESCLAT DEL CONFLICTE

Les eleccions van provocar un clima de divisio extraordinaria. La guerra civil es va caracteritzar x la tensio entre les forces socials i politiques.

EL COP D'ESTAT

El pla va ser dissenyat x un sector de l'exercit. Gral. Sanjurjo actuava com a cap de conspiracio. El director de la conspiracio va ser el Gral. Mola .

Dia 19: Gral Franco dps d'assegurar l'exit a l'aixacament de Canaries.

Tanmateix tota aquesta guerra ca fracasar a les ciutats.

LA DESINTEGRACIO DEL PODER

CAT es va trobar amb un nou escenari politic: la poblacio armada. Milers de persones anaven x el carrer armades. Tot aixo va deixar absolutament desbordats el poder public, pq eren incapaços de fer front a la situacio.

Diversos grups radicals van iniciar actes violents i assasinats contra persones enemigues de la revolucio (sacerdots, propietaris..)

Les organitzacions antifeixistes van organitzar columnes de milicians, que van sortir de BCN uns vint mil combatents. Van aconseguir estabilitzar el front.

A partit del 21 de juliol obrers es van incorporar un altre cop al seu lloc de treball. Molts propietaris habien sigut assasinats. Es va crear el decret de col·lectivitzacions.

Molts empresaris s'imposaven a les col·lectivitzacions.

REPUBLICANS I NACIONALS

España va quedar dividida en dos zones ben diferents.

Les forces d'ordre public va ser a la guardia civil on els militars van trobar mes suport.

Els rebels van tenir suport de l'esglesia, de l'exercit i de les clases socials mes conservadores.

Els republicants tenien suport de part de l'exercit i de les forces de seguretat, com tb obrers, camperols..etc.

LA ZONA FRANQUISTA

El cop militar va fracasar i aixo va provocar transformacions a la zona nacional. Sanjurjo va morir en un accident aeri, dps es va construir la junta de defensa nacional. (presidit x: Gral. Cabellanas) franco va ser elexit x JDN x un comandament military unic. I tb es va convertir en la máxima autoritat política. Va promulgar el decret d'unificacio, pel cual la falange i el tradicionalisme s'unificava en una nova organitzacio: Falange española tradicionalista i d les Jons. Va tenir tot el suport de l'exercit x poder guanyar la guerra.

S'instaurava una dictadura militar de caire feixista.

Repressio i violencia: zona republicana va formar part de l'estrategia per poder assolir el poder. Als inicis del conflicte es va fer una persecucio a les organitzacions vinculades a la republica. Es va a dur practiques nombroso judicis que dictaven sentencia de mort x ki estaba en contra.

Els catalans franquistes: CAT va rebutjar l'aixecament militar, molts catalans es sentien afins a tot allo q franco representava.

Etapas de la guerra :

• primera etapa: l'objectiu dels militars era ocupar MAD. Pr no ho va conseguir. Gral. Mola va ocupar San Sebastia.

• Segona etapa: accions militars es van concentrar a la franja cantabrica. Republicants van ocupar bilbao i dps el centre i posteriorment al front dArago. No van aconseguir avanços territorials, tot aixo es un cop molt dur x la republica.

• Tercera etapa: terol va ser ocupada i reconquerida x franquistes. El riu segre es va convertir en la frontera entre republicans i nacionals. Forces republicantes van ser vençudes en la batalla de l'Ebre. (1938)

• Quarta etapa: dps de la derrota de la batalla de l'ebre republicans no podien oferir resistencia. Es va produir la campanya d'ocupacio de CAT. El govern de Franco va rebre el reconeixement de frança i gran bretanya.

La batalla de l'Ebre: va ser una guerra d'oposicions que es lluitava amb tenacitat x cada pam de terreny. Va haber-hi una contraofensiva dels nacionals. L'exercit franquista va entrar a mora d'ebre i republicans van acabar retirant-se a l'altra riba del riu. La derrota va aflevir l'exercit republica.

L'ocupacio de CAT: gran bretanya i frança va cedir davant de hitler en el pacte de Munich. BCN acomiadava a les brigades internacionals. 1938 va començar l'ofensiva de l'exercit franquista. Va començar la gran ofensiva de l'exercit franquista, l'aviacio franquista bomberdejava automaticament nombroses localitats catalanes. 26 gener: franquistes entren a BCN. Encara que quedessin petits focus de lluita la guerra es considerava acabada a CAT.

La retirada de l'exercit republica va provocar l'exili de molta gent. Els vencedors es van comportar com un exercit d'ocupacio. Franco va procedir a derogar l'estatut de CAT. La guerra va ocasionar milers de ferits i morts.

La fi de la republica: 1939: coronel Casado ca donar un cop d'estat a MAD amb la participacio de Socialistes, anarquistes i republicans. Va intentar arribar un acord amb Franco pr aquest va rebutjar-ho . 1 ABR 1939: Franco signava un comunicat en que donava la guerra per acabada.

9 FEB 1939: va entrar en vigor la llei de responsabilitats politiques. Els partits i els sindicats van ser suprimits i tb tota mena de llibertats democratiques. Les manifestacions de identitat nacional catalana tb estaba prohibit. Els vencedors van imposar un regim dictadorial per aniquilar tot allo contra que habvien conbatut.

15