Historia
Història Contemporànea
DESCOLONITZACIÓ
CONCEPTE:
Procés a partir del qual una sèrie de països aconsegueixen la independència política, constituint-se en Estats independents.
S'aplica al s.XX i al continent africà i asiàtic.
FACTORS:
diversos i interelacionats. Complexitat i variació de causes.
EXTERNS:
-
les dues guerres mundials (països colonitzadors GB,FR debilitats i vulnerables)
-
paper organismes internacionals (SDN,ONU: dret autodeterminació pobles)
-
paper EEUU: interessat independència colònies= obertura nous mercats
URSS oportunitat d'introduir règims socialistes
-
solidaritat entre pobles colonitzats
-
panarabisme, panafricanisme (sentit simbòlic). OUA: Organització Unificació Africana
-
*CONFERÈNCIA DE BANDUNG (1955): Nasser (Egipte), Nerhu (Índia), Tito (Iugoslàvia), Sukarno (Indonèsia)
Afavoreix la creació del Moviment de Països NO Alineats(1963).
Transformacions socials, econòmiques dins les colònies
INTERNS:
-
construcció xarxes comunicació
-
desenvolupament urbà (organitzacions/sindicats)
-
creixement demogràfic (per la reducció de la mortalitat)
-
alteració estructura social
-
aparició burgesia indígena (Gandhi)
-
procés aculturació (imposició cultura dels colonitzadors)
-
extensió ensenyament, etc
PROCÉS:
Final 2ª GM comença procés ràpid i irreversible. D' est a oest i de nord a sud
Períodes
entreguerres (1919-1945) independència mandats àrabs (IRAQ, JORDÀNIA, SÍRIA, LÍBAN)
1945-1975. gran part d'Àfrica. Principis anys 50 independència ETIÒPIA, LIBERIA, EGIPTE, SURÀFRICA
1955-1965. majoria països africans - primer MAGRIB (Lib, Tun, Marroc,Arg) després Àfrica subsahariana/negra
últimes les colònies portugueses: Angola, Moçambic (1975)
Àfrica austral: Namibia, Zimbabwe (APARTHEID: implantació política racista per part de l'Estat)
VIES:
Condicionants
-
política colonitzadora de la metròpoli
-
tipus d'administració colonial: colònies
mandats (depèn SDN)
protectorats (govern indígena)
dominis (govern autòcton no indígena) SUDÀFRICA, AUSTRÀLIA, CANADÀ, NOVA ZELANDA
-
interès de la metròpoli sobre la colònia
-
moviment independentista (Vietnam, Viet-minh (nacionalista i comunista))
-
població blanca a la colònia (Algèria)
via pacífica
Gran Bretanya. Creà la COMMONWEALTH: Associació integrada per l'imperi britànic i les seves colònies, més els seus dominis un cop els hagi donat la independència (otorgada a canvi d'entrar a la Commonwealth)
model mixte
Imperi francès. Descolonització pactada (Marroc, Tuníssia)
Descolonització violenta (Indoxina, Algèria)
model violent
Imperi holandès Indonèsia
Imperi portuguès Angola, Moçambic
CONSEQÜÈNCIES:
Colonitzadors: pèrdua d'hegemonia econòmica i de mercats / crisi política a la metròpoli
Colonitzats: situacions de
-
Neocolonialisme: nova forma de colonialisme que es fonamenta en el manteniment d'una situació de dependència econòmica un cop aconseguida la independència (EUA) ð
Causes de la dependència econòmica:
Pervivència estructures econòmiques imposades durant la dominació colonial (plantacions monocultiu)
Subordinació inversions estrangeres
Predomini sector agrari
Manca desenvolupament tecnològic
Comporta: Manteniment divisió internacional treball ðIntercanvi desigual
Deute extern incrementat per inestabilitat política ð Despeses armament ðImpossibilitat amortització deute = pobresa
-
Subdesenvolupament: situació de pobresa estructural i de dependència econòmica, política i social d'un país respecte l'exterior.
Característiques: Baixa renda per càpita
Subalimentació
Alt creixement demogràfic
Predomini sector agrari
Alt índex analfabetisme
Manca d' infrastructures (sanitat/ensenyament/comunicacions)
-
Inestabilitat política: enfrontaments per delimitació de fronteres (Marroc/Algèria,Índia/Pakistan)
Conflictes tribus/ètnies (Ruanda, Burundi, Zaire)
Cops d'Estat. Guerres civils, règims autoritaris
-
Desequilibris socials: grans diferències econòmiques entre la població. Aparició burgesia indígena.
TOTS AQUESTS PUNTS provoquen grans moviments de població problemes polítics = refugiats
problemes econòmics = emigrants il.legals intenten fugir pobresa
creació Tercer Món: designa els països subdesenvolupats (en general colonitzats en el passat)
ve del concepte de món bipolar (dos blocs, món comunista i món capitalista) els subdesenvolupats són el tercer
la bipolarització deixa de ser EST-OEST i passa a ser NORD- SUD fent diferència entre món desenvolupat i món subdesenvolupat.
EXPANSIÓ DEL MÓN CAPITALISTA
EUA
Després 2 GM, EUA és l' únic estat bel.ligerant reforçat No destrucció sòl
Menys Pèrdues humanes
1930/45 PNB puja (demanda països aliats)
primera potència econòmica mundial
líder països capitalistes
boom econòmic meitat producció mundial
2/3 or mundial
dòlar sense rival
causes:
baby boom: increment població 1950/70 puja demanda productes
augment mà d'obra estímul inversió
fonts energia recursos humans a bon preu baixen costos producció
progrés científic- tècnic augment econ. Nous sectors industrials
planificació econòmica estats capitalistes modernització
augment comerç internacional
augment serveis
aparició multinacionals
política nord-americana
1932 - 1945 Roosevelt (2ª GM) partit demòcrata
1945 - 1952 Harry Truman partit demòcrata
1953 - 1960 Dwight Eisenhower partit republicà - Guerra Freda-aniticomunism
McCarthy caça bruixes
conservadurisme social
1960 - 1963 John F. Kennedy nova política exterior, dinamisme, confiança i
lideratge mundial
NOVA FRONTERA_ intervenció estatal econòmica- lluita Pobresa
Marginació _ progrés científic (cursa espai)
_ relaxament tensió Guerra Freda
1963 - 1968 Lyndon Johnson segueix lluita contra pobresa/ marginació
1968 - 1974 Richard Nixon predomini excessiu poder executiu
Ford
Carter
Reagan partit republicà
Bush partit republicà
Clinton partit demòcrata
Societat de l' abundància (1945- 1975)
Renda x habitant es triplica
Nivell consum més gran
Plena ocupació
Augment classe mitjana representa la mentalitat característica societat nord-americana
Renda nacional repartida desigualment: pobresa / marginació/ treballadors il.legals
Anys 60
Moviment negres
Protesta jovent (Vietnam, etc) hippies: no violència
Llibertat sexual
Vida comunitària
EUROPA
Europa necessitava unió política i econòmica per fer-se un lloc entre els grans EUA, URSS i Japó)
15 estados
se formó en 5 etapas ( 6+3+1+2+3)
1945-1950
-
Intento de unión de estados europeos
acuerdos bilaterales FR-ITA
trilaterales BE/NE/LUX
-
USA plan Marshall
1950-1960
-
Tratado de París (18/4/51)
-
Tratado de Roma (25/3/57)
-
1960-1975
-
GB crea la EFTA (1962) para competir con la CEE
-
Década 60 GB solicita adhesión CEE (1/1/73)
-
1975-1990
-
1/1/81 Grecia
-
1/1/86 España y Portugal (acuerdo 12/6/85)
-
1990-2002
-
Tratado de Maastricht (7/2/92)
-
Unión Europea (1/11/93)
-
Suecia, Finlandia, Austria (1/1/95)
-
Tratado Ámsterdam (17/6/97)
-
Tratado de Niza (10/12/00)
-
recuperació Plan Marshall
-
augment PNB, corrent migratori països sud cap a nord
-
crisi econòmica:
-
crisi social:
-
desenganys nacionals
-
crisi política
-
ultranacionalisme : exaltació del sentiment nacionalista
-
política pro-imperialista: defensors de l'ampliació de fronteres. A Alemanya hi ha la “teoria de l'espai vital” ð Alemanya és un organisme viu que te tendència a créixer. Necessita una ampliació de l'espai amb els recursos que comporta per poder desenvolupar-se dignament.
-
Exaltació militarisme i la guerra: la guerra és considerada com una forma de demostrar la força i el poder d'una nació
-
Racisme i antisemitisme: a nivell històric els jueus sempre han estat perseguits, era un sector important i en alguns casos amb un nivell econòmic important ð els van expropiar tots els béns
-
Exaltació dels elements irracionals de la conducta humana: fanatisme, dogmatisme, instint, desconfiança en la raó ð partidaris de la pràctica i el fet
-
Partidari de l'Estat totalitari:
-
crisi econòmica: Obrers ocupen fàbriques i fan vaga
-
Agitacions socials frustració I GM
-
Debilitat forces polítiques burgeses
-
Augment radicalisme obrer
-
Aparició líder DUCE
-
es creen les Fasci de Combattimento
-
Mussolini crea el Partit Nacional Feixista
-
marxa sobre Roma, Vittor Manuel renuncia i demana Mussolini que formi govern ð el feixisme italià fonamenta el poder en un compromís amb les institucions conservadores tradicionals: manteniment Rei al tron i compromís amb la Corona, pacte amb l'Església Catòlica i suport del Papat.
-
assassinat líder socialista Metteotti. Ficció de govern pluralista i democràtic s'esfondra (havia denunciat crims feixistes). Construcció progressiva règim totalitari
-
Autarquia: 1es matèries nacionals
-
Proteccionisme: industrialització concentrada
-
Intervencionisme: obres públiques
-
Atur: treballa només qui té carnet PNF
-
Única autorització Sindicats Feixistes: vagues prohibides
-
Opera Nazionale Bailia: enregistrament nens i adolescents per inculcar valors feixistes
-
Llibres/ premsa/publicitat/ ràdio/ escoles i universitats
-
Aliança amb Alemanya
-
Qüestió Etiòpia: sanció SDN (respon a política expansionista de caràcter imperialista)
-
puresa racial: persecució jueus (camps extermini 4/6 milions morts)
-
unitat ideològica: propaganda règim Goebbels (llibertat intel.lectual aniquilada)
-
joventut adherida nacionalsocialisme: joventuts hitlerianes (masclisme)
-
oposició interior: repressió brutal
-
febrer Incendi Reichstag (Parlament) - eleccions parlamentàries. Partit nazi 43%. Diputats Reichstag dónen plens poders a Hitler per por a una guerra civil
-
mor Hindemburg. Hitler Canciller, President, Führer i Canciller del Reich. Crea Gestapo (policia secreta de l'Estat) Himmler, + de 50 camps de concentració
-
incorporació Sarre a Alemanya
-
remilitarització Renània
-
incorporació Sudets (zona Txecoslovàquia amb població Alemanya)
-
ORGANITZACIÓ DE LA POSTGUERRA:
-
Dret d' autodeterminació dels pobles
-
Intent de pau permanent
-
Necessitat cooperació internacional
-
Necessitat d'organització per mantenir pau internacional
-
Coordinació operacions final guerra
-
Fixar fronteres orientals a Polònia
-
Repartiment Alemanya en 4 zones ocupació (FR, EUA, GB, URSS)
-
Reunió a San Francisco per inaugurar l' ONU
-
Fixar frontera occidental Polònia
-
Desmilitarització d'Alemanya
-
Expulsió d'Alemanys de Txecoslovàquia, Hongria i Polònia
-
Reparacions de guerra
-
Creació Consell Interaliat de Control (coordinen administració d'Alemanya ocupada)
-
existència de 2 models (social/polític/econòmic):
-
2 superpotències EUA i URSS
-
qüestió Iran: país ocupat per URSS i GB(petroli+punt estratègic). Intervé EUA i URSS es retira
-
expansionisme soviètic a l'Europa Oriental
-
qüestió de Grècia: GB intervé x frenar la guerrilla comunista
-
Doctrina Truman: política de contenció d'expansió del comunisme. EUA assumeix el lideratge del món
-
Plà Marshall: programa d'ajuda econòmica pels països en crisi per la guerra. Crèdits a baix interès o fons perdut. Aquests països no podien establir règim comunista (subordinació o vinculació als EUA). GB, FR, ITA, RFA màxims beneficiaris.
-
doctrina Djànov: crítica a la política nord-americana, acusats d'imperialistes.
-
Tots dos blocs creen organitzacions militars paral·leles: OTAN(1949) i Pacte Varsòvia (1955) (+importants)
-
FASE INICIAL- 1948-1953
-
FASE INTERMÈDIA (1953-1975)
-
1948-1949 guerra entre l'Estat d'Israel i la Lliga Àrab (Líban, Síria, Egipte, Arabia Saudí, Jordània i Iraq). Ampliació de l'Estat d'Israel.
-
2a guerra. 1956. crisi Canal de Suez. OLP (organització alliberació palestina. Yasser Arafat)
-
3a guerra. 1967. guerra dels sis dies
-
FASE FINAL (1975-1991)
-
Herència I GM: Tractats de Pauð Tractat Versailles (1919)
-
Crisi econòmica ð postguerra
-
Crisi democràcies ð radicalització postures polítiques (comunisme/feixisme)
-
Desprestigi i debilitat SDN:
-
Invasió Polònia (apoiada per GB, FR) (pacte germano-soviètic,1939)
-
Invasió Dinamarca/Noruega 1940- minerals i control Mar Bàltic
-
Ocupació BE-NE-LUX 1940
-
Ocupació França 1940- ineficàcia Línia Maginot (fortificació a la zona fronterera amb alemanya). Invaeixen per altres països. Juliol 1940 Armistici de Compiègne
-
Batalla d' Anglaterra- Pla Göering 1940: bombardejar ciutats angleses sistemàticament per desmoralitzar població i destruir infraestructures industrials
-
Grècia, Iugoslàvia i part Egipte 1941
-
Invasió soviètica: Finlàndia, ES/LE/LI, part Polònia 1939-1940
-
Itàlia s' incorpora a la guerra 1940
-
Alemanya ataca Rússia. Vol eliminar règim bolxevic. Resisteixen a Leningrad
-
entren a la guerra EUA i Japó: EUA s'oposa a l'expansió japonesa, atac japonés Pearl Harbor 1941
-
URSS 1941- batalla Stalingrad, alemanys reculen cap a l'oest
-
enfonsament potències de l' Eix
-
URSS avança cap a Alemanya 1944, ocupen territoris alliberats d'Alemanya
-
Aliats avancen cap a nord Itàlia. Mussolini detingut i ajusticiat 1944
-
Desembarcament de Normandia 1944
-
Cau Berlín 1945
-
EUA tira 2 bombes atòmiques 1945 (Hiroshima i Nagasaki)
-
socialisme UTÒPIC.
-
Crítica capitalisme
-
Rebutgen propietat privada mitjans producció: col·lectiva
-
Optimista respecte futur societat
-
Evolucionistes
-
Pròpia evolució: societat millor per imposició raó, exemple
-
Models societat alternativa
-
Internacionalista: propostes universals
-
anarquisme
-
Abolició qualsevol Estat: implica direcció i poder. El poder corromp i tendeix a l'autoperpetuació
-
Posició ateisme militant: s'ha de lluitar contra la sola idea de Déu (genera actitud de submissió
-
Llibertat en solidaritat: la llibertat s'aconsegueix quan qui ens envolta és lliure
-
Partidaris revolució fidel capitalisme però defensen revolució espontània de baix a dalt (no dirigida ni organitzada)
-
Contraris propietat privada mitjans producció
-
Proposta: creació comunes autònomes que poden federar-se o no lliurement. Propietat col·lectiva. Règim d'autogestió. Mètode assambleari
-
comunisme
-
concepció de la història diferent. Marx: protagonistes de la història són les classes econòmiques / anarquisme: concepció més individualista
-
protagonista de la revolució: el proletariat industrial (classe oprimida que caracteritza el capitalisme) / anarquisme: el protagonista és el poble
-
marxisme: la revolució ha de tenir una orientació política, proletariat organitzat en partits i ha de conquerir l'Estat capitalista / anarquisme: la revolució no ha de tenir orientació política. Refusen organització partits. Destrucció de l'Estat
-
marxisme: proposa etapa transició “dictadura proletariat” / anarquistes refusen qualsevol transició en una revolució
-
marxistes propietat mitjans producció en societat comunista és estatal, socialitzada / anarquisme: propietat mitjans producció comuna autònoma. Propietat col·lectivitzada
-
Coordinar lluita classe treballadora a nivell internacional
-
Utilitzar mitjà pressió contra governs
-
Acabar amb pràctiques del capitalisme internacional: contractar obrers d'un altre país quan hi ha vaga
-
Diversitat nacional
-
Diferències ideològiques Sindicalistes
-
Marx va redactar l'acta inaugural de l'AIT i col·laborà en els estatuts
-
Congrés de L'Haia. Són expulsats els anarquistes (Bakunin_ crea una Internacional antiautoritària i anarquista
-
es dissolen les dues
-
Diferències ideològiques (sobre tot anarquisme-marxisme)
-
Organització AIT. (Bakunin va en contra del Consell General
-
Fets comuna de París (1871). Hi ha una revolució i es responsabilitza la influència de l'AIT
-
Retirada sindicalisme britànic (eren menys radicals). Era el principal suport financer
-
Coordinar lluita classe treballadora a nivell internacional
-
Utilitzar mitjà pressió contra governs
-
Acabar amb pràctiques del capitalisme internacional: contractar obrers d'un altre país quan hi ha vaga
-
Crítica imperialisme
-
Actitud partits socialistes davant una guerra. Contraris a la guerra pq seria fraticida. Obrers com a carn de canó per defensar els interessos del capitalisme (la burgesia no anava a la guerra).Propostes de boicot.
-
Revisionisme: introduït per Bernstein (membre partit socialista de tendència marxista alemany) Revisió o replantejament de les teories marxistes. Qüestiona concepte revolució proletària i dictadura del proletariat. Proposa adequar les teories del partit a la pràctica perquè no s'havia complert el que preveia Marx
-
Fi episodi napoleònic: intent “restaurar” Anic Règim
-
Congrés Viena (1814) constitució CONFEDERACIÓ GERMÀNICA: organització política que acollí 39 Estats- entre ells, Prússia i Àustria (enfrontats) amb sistemes polítics absolutistes. Òrgan suprem: DIETA (Frankfurt)
-
Arrels nacionalisme: Idea del Reich (esplendorós)
-
Fervor patriòtic desencadenat per domini napoleònic:
-
Factor econòmic Unificació
-
Revolucions 1848/ Dieta Frankfurt
-
Unitat
-
Conseqüències naixement Imperi Alemany
-
Característiques de la Constitució
-
ITÀLIA: mosaic d'Estats i ciutats independents enfrontades: facilita ocupació
-
Estat més avançat_ PIEMONT : després revolucions 1830+1848 monarquia
-
Gènisi nacionalisme italià
-
Factor econòmic Unificació
-
Fases unificació
-
resultats unificació italiana
-
regions llengua italiana sota domini austríac: TERRES IRREDEMPTES (Ístria, Trentino, Triestre, Tirol)
-
Vaticà: estat sobirà en mans Papa. Concordat s. XX
-
Qüestió meridional: nord industrializtat i sud endarrerit- obstacle desenvolupament
-
Forces populars marginades de la política. (burgesia no vol classe treballadora qüestioni nou ordre social)
-
A l' Europa del s. XVIII cada vegada és més important el paper sòcio- econòmic de la burgesia (Comerciants, Artesans i Industrials, Financers)
-
Model clàssic de revolució burgesa pq encara q la participació popular va ser molt important, va ser dirigica, organitzada i encapçalada per la burgesia.
-
Abolició feudalisme/règim senyorial (drets com a propietari de la terra són redimibles, la resta no): s'aclareix el concepte de propietat
-
Drets de l'home i del ciutadà Llibertat
-
1ª Constitució 1791- divisió poders legislatiu
-
constitució civil clergat seràn funcionaris de l'Estat/jurament constitució
-
liberalisme econòmic llibertat producció- abolició gremis
-
A tota l' Europa occidental es van anar produint revoltes liberals contra els sistemes absolutistes, reimplantats després de Napoleó. En tots els casos es reclamava la creació de Parlaments triats per sufragi (inicialment restringit), constitució i divisió de poders que limitessin el poder reial.
-
En molts cassos, la reivindicació liberal s' unia a la “nacional” (el Congrés de Viena va trepitjar els drets dels pobles d' Europa en favor dels interessos dels grans imperis i aixó va encoratjar els anhels nacionalistes). Era el cas de pobles units a altres a través de grans imperis (o repartits en diferents regnes): Bèlgica s' independitza d' Holanda el 1830, Grècia de Turquia el 1829 i Alemanya i Itàlia s' unifiquen el 1870.
-
A finals del s. XIX la irrupció del proletariat com a força social creixent i de les idologies revolucionàries van fer que la burgesia dominant en molts països europeus acceptessin el sufragi universal i acceleressin els processos “nacionalitzadors”: a través de l' escola, la premsa, amb legislació laboral social i les societats esportives.
-
L' Europa central i oriental queden al marge de les transformacions polítiques fins que la 1ª Guerra Mundial faci esclatar les darreres monarquies reticents (Rússia i l' Imperi Austro-Hungarés)
-
Rev. Demogràfica-Augment índex natalitat
-
Rev. Agrícola: augment producció d'aliments
-
Acumulació de capital per invertir en indústria
-
Educació - Il.lustració
-
Rev. Transport- Comerç: producció per als mercats nacionals i internacionals (colònies)
-
Rev. Tecnològica: ús noves fonts d'energia (carbó mineral) i noves màquines (vapor)- energia constant amb alt potencial energètic
-
Indústria tèxtil. Cotó matèria barata i resistent a la mecanització
-
Siderúrgia (ferro)- energia carbó de coc
-
Revolució dels transports: màquina de vapor. Afavoreix mercat intern.
-
augment població:
-
renovació agricultura europea
-
desenvolupament en la ciència i tecnologia
-
noves fonts energia- del carbó al petroli i electricitat
-
nou enfocament ind. Noves potències industrials: Alem, EUA,Japó Nous sectors indus: quím, metal.lúr, elect, autom. Augment productivitat i reducció costos producció Ampliació mercat consumidor(classes mitj-pop) TAYLORISME: màxima racionalització treball estandarització: elaborar un model i fer còpies
-
capitalisme financer o monopolista Importància de la banca a la ind. Concentració empresarial càrtel trust holding
-
equilibri de poder al continent
-
congressos: decisions política europea
-
RESTAURACIÓ Antic Règim Legitimitat: sobirans tron herència dinàstica Absolutisme: sobirans x elecció divina
-
romanticisme: (cultural) fe “bondat natural” de l'home/individualisme/sentiment religiós
-
NACIONALISME: drets nacions històriques. Fer coincidir la comunitat nacional amb fronteres d'estat polític independent
-
equilibri de poder al continent
-
congressos: decisions política europea
-
RESTAURACIÓ Antic Règim Legitimitat: sobirans tron herència dinàstica Absolutisme: sobirans x elecció divina
-
romanticisme: (cultural) fe “bondat natural” de l'home/individualisme/sentiment religiós
-
NACIONALISME: drets nacions històriques. Fer coincidir la comunitat nacional amb fronteres d'estat polític independent
-
redacten una constitució i es proclama la República Socialista Federativa de Soviets de Rússia
-
es crea l' URSS. Inicialment hi havia 4 repúbliques socialistes soviètiques (després 11 i 15)
-
nova constitució que manté el sufragi restringit i indirecte amb sectors que no podien votar (sectors tsaristes). Els electors no escollien els membres que els havien de representar a les assamblees principals
-
nova constitució. Època Stalinista. Sufragi universal i directe. Manteniment de l' estructura federal de l' Estat i el monopolisme. Política repressiva contra qualsevol dissidència (purgas Stalinianas): van fer neteja contra qualsevol actitud crítica o contrària dins i fora del partit (1935-1938).
-
Es permet l'economia privada en certs sectors: (petita indústria), sector artesanal i camp
-
Control de l'estat: Gran indústria, banca, transports
-
socialització o nacionalització de l' economia (depèn de l' Estat)
-
planificació
CECA (Comunidad Europea de Carbón y Acero)
RFA, ITA, FR, BE,NE,LUX
CEEA (Com. Europ. Energía Atómica) EURATOM
CEE: libre circulación bienes, capitales y personas
NOR, SUE, DIN, AUS, FIN
GB, IRL, DIN
Objetivos políticos
Económicos ***
Reforma constitucional de la UE
Ampliación UE: países del Este, Rep. Bálticas....)
INSTITUCIONS:
Comisión: Sede Luxemburgo - Romano Prodi
Composición: 20 miembros / 5 años
5 países escogen 2
10 países escogen 1
Funciones: propone temas de actuación al consejo del trib. justicia.
Consejo: Sede Bruselas
Composición: ministros asuntos exteriores estados miembros
Presidencial: estatal/semestral/rotatoria
Funciones: legislativa, dicta las normas de la UE
*Consejo Europeo: reunión jefes estado/gobierno 2 veces al año
Parlamento: Sede Estrasburgo (FR)
Composición: 626 eurodiputados
Sufragio universal por 5 años
AL: 99
IT/FR/GB:87 c/u
ESP:64
LUX: 6
Funciones: legislativas (seguridad, educación, medioambiente) proceso de co-decisión con el consejo
Tribunal de Justicia: Sede Luxemburgo
Composición: jueces (15), fiscales y magistrados (9 en total) por 6 años
Funciones: cumplimiento derecho UE, impone sanciones económicas a los Estados
Creixement econòmic europeu
1951- 1973 Unió Europea
1960 pla concentració industrial i bancari. Intent plantar cara multinacionals americanes i japoneses
model Keynesià disminució períodes de recessió
allargament creixements econòmics
Forces panorama polític europeu
Partits Conservadors reformisme social
Demòcratacristians coexistència de blocs
Socialistes sindicats
Laboristes sector públic en benefici classes menys afavorides
Estat del Benestar Seguretat social obligatòria
Assegurances d' atur
Vacances pagades
Comunistes (anys 60) allunyament URSS tendència socialisme
Moviments protesta, desencís de la societat benestar
Maig 68 (Trotskisme - Maoisme)
Règims dictatorials (Grècia, Espanya, Portugal) desenvolupament inferior a la resta d'Europa
JAPÓ
Després 2ª GM Arruïnat
Pèrdues demogràfiques
Destruccions materials
Infrastructures inutilitzades
Nou règim polític: ocupació nord-americana (MacArthur) de colaboració (suport tècnic i financer)
Desmilitarització
1945 abolició lleis represives de l'antic règim (nova normativa: abolició noblesa + emperador no és un déu visible)
1946 nova constitució. Sistema bicameral (Cambra Representants+Cambra Consellers)
1951 sobirania japonesa (renunciació reconstrucció imperi, no exèrcit propi)
1955-1971 creixement econòmic més gran
1955 fusió liberals + progressistes (al poder fins avui)
capitalisme japonès = miracle japonès
capitalisme:
gran capacitat d'inversió
esforç innovació tecnològica
elevada productivitat (fidelitat i dedicació)
coexistència grans empreses (OLIGOPOLIS) i petites empreses tradicionals: ràpida
reconversió en temps de crisi
estat:
foment creixement indústria pesant (acer, const. Naval, química)
règim fiscal que afavoreix estalvi privat i inversió
planificació (Banc Japó, Ministeri d'Indústria i Comerç Exterior)
NO aparell militar
Societat de consum:
Consum Producció d'electrodomèstics
Automòbils
Béns de consum
Alta tecnologia Electrònica
Informàtica
Robòtica
Crisi econòmica anys 70
Model creixement econòmic deixa de funcionar. Fase de recessió d'economies capitalistes
Causes:
Millores socials pugen costos producció, baixen beneficis
Dificultat assegurar mercats
Crisi petroli 1973 (OPEP puja preus)
Característiques generals:
Creixement baix/nul de l'economia
Acumulació stocks
Tancament empreses
Disminució inversió
Més aturats
Característiques específiques (1973):
Es produeix la crisi encara que intervé l' Estat
Taxes inflació altes (pujada preus). Motiu: els Oligopolis controlen els preus
Crisi relacions dependència explotació Tercer Món
Polítiques davant la crisi:
Sistema Keynesià no funciona: polítiques NEOLIBERALS (estudis Milton Friedman/ Escola Chicago). Idees hereves dels principis de la llibertat de mercat
Política d'ajust econòmic Suport de l'Estat (subvencions, exempcions fiscals)
Desmantellament empreses
Sectors nacionalitzats(x eliminar competència sector públic)
Acomiadament lliure/ reconversions industrials
Això provoca:
Protesta sindicats i partits d'esquerra. Repte de futur era diferent distribució de treball i beneficis
Efectes socials i econòmics:
Canvis Organització econòmica món capitalista
Estructura social països desenvolupats
Accions empresaris / governs/ financers per Recuperar benefici privat
Controlar despeses públiques
Per tal de Frenar dèficit balances de pagament
Aturar la inflació
Efectes:
Enfonsament petita/mitjana empresa
Incapacitat producció sectors industrials tradicionals
Trasllat activitats productives (Corea sud, Taiwan, Singapur)
Debilitació sector públic - privatització
Retrocés condició vida assalariats (puja l'atur)
Països Tercer Món: puja factura compres i baixen ingressos
EXPANSIÓ DEL MÓN COMUNISTA
Recuperació (seguint model planificació)
Prioritat indústria pesant
Reconstrucció xarxes comunicació
Explotació col.lectiva terres (ampliació URSS)
Dificultats creixement econòmic
Manca incentius
Burocratització sistema
ð
Baixa rendabilitat sectors industrials
Sector agrari no aconseguí nivell producció necessari
Excessiva importància indústria pesant
ð
Desabastiment béns de consum
Errors planificació ð problemes proveïment
Model polític (època Stalin)
Poques diferències respecte període anterior
Monolitisme polític
Monopartidisme
Oposició no permesa
No divisió de poders: identificació entre Estat i Partit Comunista
Exaltació líder, règim personalista
Nova constitució 1977 (semblant 1936) (15 Repúbliques federades+ regions autònomes)
Principal òrgan de govern: SOVIET SUPREM Soviet de la Unió
Soviet de les Nacionalitats
PRESIDIUM: President (cap d' Estat)
Consell de ministres (govern)
URSS després de Stalin
1953 mor Stalin
NIKITA KHRUIXTXOV (1953/1964)- Desestalinització: crítica política
Reforma (dins d'uns límits)
POLÍTICA Crítica culte a la personalitat
Denúncia purgues stalinianes
Fi persecucions ideològiques
Manté planificació econòmica
millora jornada laboral
ECONOMIA augment salarial
avançament edat jubilació
intent millora explotació agrària (mecanització, explotació terres verges, explotació terres més enllà dels Urals)
Iugoslàvia
Rumania
POL.EXTERIOR Txecoslovàquia (intent retirada Pacte Varsòvia)
Xina (Mao)
L' apertura implica intents de dissidència i fa caure Khruixtxov
LEONIDAS BREIXNEV (1964/1982) retorn política totalitària període Stalin
Paralització reformes Khruixtxov
Culte personalitat
Tendència centralista i uniformista (dins i fora URSS)
Principals problemes Unió Soviètica
A partir anys 70 crisi model soviètic
Causes:
Augment reivindicacions (població jove) oposició interna
Reformes polítiques
Llibertat expressió i opinió
Inversió obssessiva indústria pesant
Ind. Béns equipament
Militar
Cursa espacial
Absència incentius individuals ð qualitat treball perjudicada
Aparició d'un sector privilegiat ð alts càrrecs Partit
(NOMENKLATURA) Estat
Crisi internacional 1973 (OPEP, augment preu petroli)
ð
reducció exportacions
Dificultat importacions productes bàsics
FEIXISME i NACIONALISME
Ccncepte de feixisme
Moviment d'ideologia ultranacionalista, antiliberal, antidemocràtic i anticomunista.
A Itàlia (1922) i Alemanya(1933) és on s'imposa completament en el període d'entreguerres.
Causes que afavoreixen la implantació
crisi de postguerra (els que van participar a la Ia GM)
crisi crack 29 i depressió anys 30
agumenta l'atur en general
societat desenganyada i frustrada
molt atur juvenil
sector social molt descontent: ex-combatents (dificultats integració)
Ideologia bàsicament burgesa: davant el fantasma de la revolució socialista, tenien por de perdre el seu estatus i apoien el règim
ð
per això poden captar adeptes de tots els sectors socials
és fàcil despertar el sentiment nacionalista després del Diktat de Versailles. Fomenten la xenofòbia i el racisme
en el cas d'Itàlia es parla de la “Victòria mutilada” ja que no aconseguiren tot el que volien després de la Ia GM (terres irredemptes)
la democràcia com a sistema polític és massa feble davant la situació de crisi que es presenta.
ð
Radicalització de les postures polítiques, sobretot davant el perill de la revolució socialista.
Triomf del feixisme
Itàlia es crea el 1870 i Alemanya el 1871, són dos estats nous per tant el sistema democràtic no està suficientment arrelat.
Fonaments ideològics
1. dictadura d'un partit únic antidemocràcia i antiparlamentarisme
2. el partit adopta estructura militar
3. supressió oposició política
4. exaltació cap partit i estat: FüHRER(guía)
DUCE
FüHRER: persona superior i carismàtica que ha de conduir la nació
Diferències entre feixisme italià i nazisme
El nazisme és més nacionalista i emocional. En general més exaltats que els italians. Més racistes i antisemites.
El feixisme italià és més important la concepció de l'estat corporatiu. Compromís amb les institucions tradicionals com la monarquia i l' església.
Feixisme italià
POSTGUERRA:
Camperols es queden les terres
L'Estat no pot contenir la inminent rev. Social
Política econòmica:
Programa agrari demagògic: batalla del gra
Control social:
ð
Política exterior
El cas d' Alemanya
1918 es disòl el II Reich. Guillem II renuncia a la corona i es proclama la República de Weimar (1918-1933)
ð
època de molts problemes que propicia l'ascens del partit nazi
Tractat de Versailles (1919)
insurrecció espartaquista* (1919):seguia model soviètic
crisi econòmica: postguerra / crack 29
ocupació francesa conca del Rhur
(com garantia cobrament deutes) ð Pla Dawes (1924) : revisió del Tractat de Versailles:
reducció d'indemnitzacions
retirada francesos conca del Rhur
inici préstecs nord-americans
* sector marxista ortodoxe del partit socialista (després crearen el partit comunista)
control social:
Evolució Alemanya - Partit Nazi (NSDAP)
1920 Creació del partit (PARTIT NACIONALSOCIALISTA DELS TREBALLADORS ALEMANYS) Programa: Rebuig Tractat Versailles
Unió amb Àustria (pangermanisme)
1923 Putsch de Munic o de la Cerveseria - Mein Kampf (La meva lluita:llibre on Hitler exposava les seves idees/projecte polític)
1924-1929 Estabilitat econòmica i política (Pla Dawes 1924)
1929 Crisi econ, social, pol ð ascens afiliació partit nazi
1932 Eleccions presidencials: guanya HINDEMBURG- gener 1933 nomena Hitler Canceller. Intencions: convertir la República en estat totalitari. Hitler=defensor de l'ordre contra comunisme
Abandonament Societat de Nacions
1938 ANSCHLUSS - incorporació Àustria a Alemanya (pangermanisme)
1939 invasió Polònia
3 nits històriques:
febrer 1933 incendi Reichstag: desprestigi comunista
juny 1934 nit ganivets llargs: SS eliminen les SA
novembre 1938 nit de cristalls: contra jueus
característiques estat nazi
sistema polític: partit únic (antiparlamentarisme, antidemocràcia, exaltació cap carismàtic)
política econòmica: autarquia (autosuficiència)
dirigisme, intervencionisme (industria pesant i d'armament)
mesures contra l'atur ampliació exèrcit
servei militar obligatori
ind. Armament
obres públiques
política exterior: incumpliment Tractat Versailles
expansionisme reivindicació espai vital
pangermanisme (unió tots pobles germánics en 1 imperi)
LA GUERRA FREDA I LA FORMACIÓ DE BLOCS
1941- Carta de l'Atlàntic
Roosevelt-Churchill
1943- Conferència Casablanca
EUA-GB
Rendició INCONDICIONAL d' Alemanya
1943- Conferència Teheran
URSS- EUA- GB
Forma d'ocupar Alemanya i desmilitarització
Establiment organització internacional per a la postguerra
1945- Jalta (febrer)
URSS (Stalin)
GB (Churchill)
EUA (Roosevelt)
1945- Postdam (juliol-agost)
URSS (Stalin)
GB (Attlee)
EUA (Truman)
B- CAUSES DE LA RUPTURA I ORGANITZACIÓ DEL MÓN EN DOS BLOCS
BLOC OCCIDENTAL: CAPITALISME
política: democràcia parlamentària/ llibertats individuals
Econòmic: propietat privada mitjans producció/economia d mercat
BLOC ORIENTAL: SOCIALISME
política: democràcia popular
Econòmic: control estatal/economia planificada
©- DETONANTS DE LA RUPTURA (1945/1947)
motiu fonamental: ideològic
KOMINFORM (1947) Comissió d'informació i defensa d'interessos conjunts dels partits comunistes
COMECON (1949) Mercat econòmic socialista
TELÓ D'ACER: definició de Churchill per la profunda divisió entre els dos blocs
D-GUERRA FREDA
Concepte que defineix una situació internacional d'extrema tensió. Enfrontaments indirectes entre les superpotències. L'enfrontament directe l'evita l'equilibri de la por(capacitat destructiva de les bombes atòmiques)
Màxima tensió i rivalitat
Conflictes:
1. Txecoslovàquia (1948): govern coalició comunistes i altres partits. Jan Masaryk. Intenten acollir-se al Pla Marshall. Intervenció tropes soviètiques. Fi govern coalició. Imposició sector Stalinista
2. Bloqueig Berlín (1948): fracàs del Consell Interaliat de Control (marginen l'URSS). Berlín és dins de la zona soviètica i bloquegen l'accés terrestre al Berlín Occidental. EUA estableix un pont aeri de suministrament. Alemanya es divideix en 2 estats diferents (1949)
RFA: occidental
RDA: oriental
3. Guerra de Corea (1950-1953): Japó es retira de Corea i entren els EUA I l'URRS. L' ONU divideix Corea en 2 estats pel paral·lel 38
Corea Nord: comunista
Corea Sud: autoritari amb suport bloc occidental (anticomunista)
1950 el nord envaeix el sud (unificació país comunista). Intervenció nord-americana dirigida per McArthur en nom de l' ONU. Intervé la Xina donant suport comunistes de Corea del nord. Tot queda com estava per l'equilibri armamentístic. Truman destitueix MacArthur.
Coexistència pacífica: Acceptació de l'existència de l'altre bloc i necessitat d'establir-hi relacions pacífiques. (Hi ha conflictes però s'inicia una política de distensió, diàleg i negociació)
1. Relleu dels sectors més intransigents de cada bloc:
Mor Stalin (1954) i puja Nikita Khrustxov
Truman substituït per Eisenhower i després Kennedy
Senador McCarthy (caza de brujas): control activitats antiamericanes- ja no hi és
2. Equilibri armamentístic: equilibri del terror/URSS 49 i 53 bomba atòmica i d'hidrogen
3. Establiment de canals de diàleg (EUA/URSS):
telèfon vermell (1961)
Conferència de Viena (1961), de Glassboro (1967) i d'Helsinki (1975) SALT, conversa sobre limitació d'armes estratègiques
4. aparició Tercer Bloc- països descolonitzats
conflictes:
1. Crisi Canal de Suez: Un dels conflictes del Pròxim Orient.
Egipte dominat per GB.
Canal dominat per GB i FR.
1956 NASSER nacionalitza el Canal = intervenció militar amb aliança d'Israel. Ocupen el Canal i la Península del Sinaí.
URSS amenaça amb atacar fent costat a Egipte.
EUA fa pressió i tothom es retira. El Canal serà egipci.
2. Crisi d'Hongria (1956): Aixecament contra Khrutsxov. Insurrecció amb proclamament de retirada del Pacte de Varsòvia i neutralitat internacional = intervenció de l'URSS.
3. Segona Crisi de Berlín (1961): es construeix el Mur per evitar que la població fugi a la part occidental.
4. Crisi dels míssils: conflicte directe entre les 2 superpotències. 1959 la guerrilla nacionalista de Che Guevara i Fidel Castro fa fora a Fulgencio Batista. Controlen La Habana. Política de nacionalització dels recursos cubans.
1961 Desembarcament Bahía Cochinos. Organitzat per la CIA amb exiliats cubans. Fracassa l'objectiu d'enderrocar a Castro.
Acostament entre Cuba i la Unió Soviètica. Soviètics col.locàren míssils orientats als EUA. En descobrir-ho s'inicià la crisi= bloqueig marítim i exigència de retirada dels míssils.
5. Guerra de Vietnam: protectorat francès. 2 conflictes
1946-1954 guerra de descolonització: organització política a Vietnam nacionalista i comunista. VIET-MINH liderat per Ho- Chi- Minh. Declaren la independència i comença la guerra. 1954 acords de Ginebra: FR es retira i el Vietnam queda dividit pel paral.lel 17.
Vientam del Nord - comunista
Vietnam del Sud - dictatorial amb suport països occidentals
Tropes EUA es mantenen al sud
1957-1975 guerra civil al Vietnam del Sud (intervenció EUA)
2n conflicte. El Viet-Kong és la guerrilla comunista de Vietnam del sud.
1975 EUA es retira i cau el règim pro-occidental i anticomunista. Triomf del Viet-Kong i unificació amb Vietnam del nord. EUA es retira per oposició de la població nord-americana, desgast del país, desprestigi i desmoralització de l'exèrcit.
6. Primavera de Praga: Txecoslovàquia (pacte de Varsòvia, bloc oriental) 1968 Alexander Dubcek (1r ministre) intent de compaginar comunisme i llibertat. Socialisme de rostre humà. Va intentar la legalització del partits i sindicats/dret de vaga/llibertat de premsa-manifestació. Interpretació com a intent de dissidència i allunyament = invassió de Txecoslovàquia pel Pacte de Varsòvia
7. Conflicte Pròxim Orient: segle I, Imperi Romà dissòl l'Estat d'Israel. Diàspora= dispersió del poble jueu arreu del món.
El territori queda integrat dins l'Imperi Romà, Bizantí, Islàmic i Turc.
Desde el s. XIX el poble jueu reivindica la recuperació de l'Estat d'Israel allà on era primitivament. Comença el moviment sionista (reivindica la creació de l'Estat d'Israel).
Final 1a GM Imperi Turc lluita al costat d'Alemanya i perd. Passa a ser mandat britànic pel Tractat de Sèvres.
Després de la 2a GM l'opinió pública internacional es sensibilitza respecte problema dels jueus.
1947 l'ONU acorda la partició del territori de Palestina en dos estats: jueu i àrab
1948 es retiren els britànics i els jueus proclamen l'Estat d'Israel.
La base del conflicte és que l'Estat d'Israel comença l'expulsió de la població àrab i els països àrabs no reconeixen l'Estat d'Israel.
Israel ocupa Síria- Egipte- Jordània
Ocupa tot el que hauria d'haver sigut l'Estat de Palestina (Gaza-Cisjordània) mes la península del Sinaí (Egipte) i els Alts del Golan (Síria)
1973. guerra del Yom Kipur
Israel atacat per Síria i Egipte. Pressió internacional, Israel es retira dels territoris ocupats.
*INTIFADA: població palestina es subleva i ataca l'exèrcit d'Israel.
* Relació entre el cas del Pròxim Orient i la Guerra Freda: URSS recolza la lliga Ârab, Israel neix amb el recolzament de països occidentals.
1975-fi guerra Vietnam
1991-dissolució Pacte de Varsòvia i Unió Soviètica.
Bloc oriental: expansionisme del comunisme capa a Angola, Mozambique, Etiòpia, Afganistan,(1979/1989), Nicaragua. Alhora s'enfonsa el règim comunista a Europa Oriental. 1989 cau el Mur de Berlín.
Bloc occidental: crisi lideratge EUA després de la guerra de Vietnam
Crítiques internes dins propi bloc. (França al 66 es retira estructura militar OTAN. 1er país occidental en establir relacions diplomàtiques amb Xina de Mao-Tse-Tung)
RFA Canceller Willy Brandt: OSTPOLITIK: obertura cap a l'Est
1991- desmantellament Unió Soviètica
fi Pacte de Varsòvia
fi COMECON
Nou ordre internacional basat en hegemonia EUA
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
Causes:
Victòria mutilada
Crack 29
augment tensions/clima confrontacions
ð
Expansió règims totalitaris
ð
Autarquia econòmica
ð
Augment indústria bèlica/militarisme
Deteriorament relacions internacionals
No participació EUA
Retirada Japó (1931)
Retirada Alemanya (1933)
Retirada Itàlia (1937)
Expulsió URSS (1939)
Camí cap a la guerra
Imperialisme japonés - ocupació Manxúria (1931)
Itàlia - ocupació Etiòpia (1935-1936)/ aproximació Itàlia i Alemanya: Eix Berlín- Roma
Polític expansionista d' Alemanya: retirada SDN
Plebiscit Sarre (1935)
Remilitarització Renània
Servei militar obligatori
Anschluss (1938)
Llibertat Sudets
Alinaces prèvies a la guerra
Eix Berlín- Roma (1936): manifestació solidaritat, NO pacte militar
Pacte ANTIKOMINTERN (1936): pacte antisoviètic Japó- Alemanya
Pacte d' acer (1939): pacte MILITAR Alemanya - Itàlia
Pacte Tripartit (1940): pacte militar Alemanya- Itàlia- Japó
Pacte germano-soviètic (1939): SECRET, pacte de no agressió
Desenvolupament de la guerra (1939-19345)
1939-1941 OFENSIVES ALEMANYES
1941-1943
1943-1945 ETAPA FINAL
Conseqüències de la guerra
Socials: més de 50 milions de morts Sofisticació armament
Bombardeigs ciutats
Fam
Més de la meitat dels morts, civils
País amb més morts: URSS
País amb més percentatge de morts: Polònia
Holocaust o solució final
30 milions de desplaçats
ð
reducció natalitat
ð
augment immigració
econòmiques: cost total guerra 3 bilions dòlars
destrucció ciutats/ ports/ xarxes comunicació/ camps conreu
PLA MARSHALL: reconstrucció Europa amb préstecs americans a baix interès o fons perdut
Es crea el FONS MONETARI INTERNACIONAL (Washington)
Polítiques/ideològiques: pèrdua hegemonia política Europa a favor EUA- URSS (guerra freda)
Territorials: menys importants que a la I GM. Canvis més importants a Europa Occidental
URSS incorpora ES/LE/LI
Carèlia (Finlàndia)
Bessaràbia (Rumania)
Part Polònia est
BULGARIA perd Macedònia (passa a Iugoslàvia)
Tràcia (passa a Grècia)
ITÀLIA perd Colònies
Ístria (passa a Iugoslàvia)
JAPÓ perd Kuriles (passa a l' URSS)
es retira de Xina i Corea
ALEMANYA dividida en RFA i RDA
L'IMPERIALISME COLONIAL DELS S. XIX i XX
ð Van participar en aquesta segona onada imperialista els països que estaven seguint el procés d'expansió econòmica del capitalisme industrial: Europa occidental, EUA i Japó.
ð Factors que ho van facilitar
ð
Creixement demogràficð facilitaven efectius a l'exèrcit
aturats perill social en moments de crisi
Dinàmica del capitalisme industrialð necessitat 1es matèries
ampliació de mercats en exclusiva
Capacitat tecnològica dels exèrcits gràcies a l'indústria d'armament ð acer
explossius
ð Colonització d' Àfrica ð s'inicia l'entrada a l'interior del continent a partir de la Conferència de Berlín (1885) on els països que tenien colònies a la costa pacten el sistema de colonització interior: França, GB, Alemanya, Bèlgica, Portugal, Itàlia i Espanya.
ð Colonització d' Àsia ð GB colonitzà la Índia i creà un cinturó defensiu ocupant Afganistan, Tíbet, Birmània i Tailàndia.
França tenia Indoxina (Vietnam)
(Mantenien lliure i neutral l' Estat de Siam que servia com a frontera.)
ð Xina ð A partir de la guerra de l'opi (1840) GB es queda Hong Kong i s'inicia l'obertura dels mercats xinesos als productes occidentals. En poques dècades de Cort Imperial es troba totalment entregada als interessos econòmics occidentals.Les potències es van repartir la Xina en zones d'influència.
La revolució nacionalista de 1911 que s'enfrontava a l'expolicació, va acabar amb el sistema feudal però no amb la influència estrangera. Amb la Revolució comunista de 1949, la Xina es tanca als productes occidentals.
ð EUA ð A partir de 1898 amplia la seva influència a les ex - colònies espanyoles. Doctrina Monroe: Amèrica pels americans. (Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib).
ð Japó ð A partir de 1868 (Revolució Meijí) la necessitat de 1es matèries i mercat per als seus productes condueixen Japó cap a l'imperialisme: Corea i els arxipiel.lags del Pacífic durant la II GM. Manxúria (Xina) arrebatada a la Rússia tsarista fa del Japó una potència imperialista.
ð La descolonització de les colonies s'inicia després de la II GM. França i GB deixen de ser les principals potències. Moltes colònies entren en la dinàmica de la guerra freda i acaben en guerres civils entre pro-capitalistes i pro-comunistes.
MOVIMENT OBRER
Treball: Horaris excessius , Salaris baixos, Perillositat - alta sinistralitat, Absència assegurança, Manca higiene, Explotació infantil i femenina
Vida: Barris obrers al voltant de fàbriques- manca infrastructures
Amuntegament a les vivendes, Augment índex alcoholisme i prostitució
TEORIES SOCIALISTES
Anglaterra- França
1ª ½ s. XIX. Hereus de la Il·lustració/Romanticisme- filosofia radical Rev. Franc.
Marx, Engels els qualifiquen d'utòpics despectivament
Cabet, Owen, Blanc, Blanqui, Fourier, Saint Simon
Característiques:
països mediterranis (Espanya, Itàlia, Rússia)
2ª ½ s. XIX, XX
Bakunin, Kropotkin, Malatesta, Proudhon
Característiques:
Tendències ANARCO-COL.LECTIVISME (Bakunin)
Accepta creació sindicats com forma d'organització
Participació segons voluntat, rebre segons treball
ANARCOSINDICALISME (CNT)
ANARCO-COMUNISME (Kropotkin, Malatesta) Com.llibertari
Rebutja creació sindicats
Participació segons capacitats, rebre segons necessitats
*PROPAGANDA PEL FET/ACCIÓ DIRECTA (justifiquen actes violents contra representació capitalisme o poder per crear revolució. Ex: bombes Liceu
Marx i Engels. Influència concepció dialèctica de Hegel: evolució idees a partir de la relació dialèctica o de la relació entre elements contraris
Tesis, antítesis, síntesi
Marx aplica la relació dialèctica a la evolució de la història
MATERIALISME HISTÒRIC
L'evolució històrica és l'evolució dels modes de producció (social, polític, econòmic, jurídic, ideològic)
En cada mode de producció (fase de la història) en que existeix propietat privada hi ha una classe dominant (prop. Mitjans prod.) i una classe dominada (força treball)
L'aparició d'un nou mode de producció és evolució històrica
El MOTOR de la història és la relació dialèctica = LLUITA DE CLASSES
Mode de producció Comunista primitiu
Esclavista
Feudal
Capitalista
Comunista
Entre el capitalisme i el comunisme ha d'haver una fase de transició (dictadura del proletariat) fins a conquerir l'Estat
Plusvàlua: marge de benefici que obté el propietari dels mitjans de producció a partir del treball NO pagat al productor
Diferències entre anarquisme i marxisme
I INTERNACIONAL (AIT)
Londres 1864
Objectius:
Característiques:
Anarquistes
Marxistes
Demòcrates
Proudonians
Organització:
Seccions locals que es federaven a nivell nacional i enviaven representants als congressos anuals
Òrgan permanent i directiu COMITÈ CENTRAL
CONSELL GENERAL
Seu a Londres. Marx
Evolució:
Causes del fracàs:
Importància AIT:
Tribuna de Marx i centre difusió de les seves teories
Contribució desenvolupament consciència política i social de molts treballadors
II INTERNACIONAL
1889. París (centenari de la Revolució Francesa)
Objectius:
Organització:
Federació partits obrers amb plena autonomia
Partits socialistes d'inspiració marxista (més cohesió)
Congressos cada 3 anys
Principals institucions: BURÓ SOCIALISTA INTERNACIONAL: organització assegura moviment i li dona continuïtat entre congressos
COMISSIÓ SOCIALISTA INTERPARLAMENTÀRIA: coordina activitats parlamentàries partits socialistes (Alemanya, França)
Debats
*El sentiment nacionalista va ser més fort que la consciència de classe
Causes de la dissolució
Primera guerra mundial
Diferències entre Ia i IIa
La I és més heterogènia (hi ha més diferències ideològiques. La II està més definida
L' organització
A la I van intervenir teòrics fonamentals del socialisme
La I es va dissoldre per diferències internes del moviment obrer i la II per causes externes (Primera Guerra Mundial)
NACIONALISME GERMÀNIC/ UNIFICACIÓ ALEMANYA
Exemple França: rebutg tirania estrangera
Sentiment de traspassar a la política el sentiment cultural
Herder, Fichte, Hegel, Kant
ROMANTICISME: independència dels pobles - identificats per raça, llengua, cultura, història política independent deriva en 2 formulacions polítiques
NACIONALISME CONSERVADOR: tradicionalista / costums, valors / no revolució
NACIONALISME PROGRESSISTA: burgès / voluntat reajustar fronteres (dins un únic i mateix poble)
Cap a 1850 creixement sense precedents economia alemanya
Ferrocarrils, canals
Mercat llire circulació econòmica: ZOLLVEREIN (ports mar Nord NO,GB)
Jaciments carbó i ferro a Westfàlia
Banca gran protagonista en subministre de capital
Estats Sud: proteccionistes
Estats Est i Prússia: lliurecanvistes
1846 crisi econòmica - agitació social - moviment nacional liberal intenta unificació d'Alemanya con Estat democràtic
Revolució: Camperols alemanys pretenen suprimir drets senyorials
Prússia (Frederic Guillem IV) cedeix davant moviment revolucionari- liberalització política
Diputats Parlament Frankfurt GRAN ALEMANYA- tots territoris + Àustria
*PETITA ALEMANYA- domini Prússia, sense Àustria
1848- Constitució- dissolució Parlament- via parlamentària/democràtica fracassa
Burgesia alem pacta amb els JUNKERS (grans terratinents) por al proletariat
Prússia dirigirà la unificació- BISMARCK (1862) Canceller. Enfrontaments amb Àustria
Aïllar Àustria dis la Confederació Germànica (apoiada pels Estats catòlics del sud d'Alemanya
Enfrontament amb Dinamarca per dos ducats
Guerra austro-prussiana
Guerra amb França- Bismarck proclama a Versailles el II Reich, Guillem I Emperador alemany
Primera potència militar del continent
Unitat: canvi equilibri forces entre potències europees
L'Imperi alemany exalta el paper de Prússia
Estuctura federal- 22 Estats + 3 ciutats lliures, sobirania dels prínceps
Autogovern assuptes interns, deleguen Reich matèries àmbit federal
Institucions representatives REICHSTAG: Poder legislatiu en teoria
BUNDES RAT: dret vet lleis Reichstag, competència en fiscalitat i duanes
NACIONALISME ITALIÀ/ UNIFICACIÓ ITALIANA
del país (I: Alemany, I. Austríac, França, Espanya). Tot ratificat Congrés de Viena (1815)
constitucional (Savoia)- Desenvolupament industrial, comercial, financer (Torí)
Incorporació nord Itàlia (Piemont, Sardenya) a França Jacobina i Napoleònica- Augmenta sentiments nacionalistes i prepara terreny cap a la unificació
Fa arribar principis de NACIÓ, CIUTADANIA : dona elements liberals/nacionalistes als burgesos i patriotes italians - identitat cultural italiana
Estats italians- Restauració- oposició política il-legal: burgesia actua en clandestinitat: societat secretes (CARBONARIS)- objectiu: enderrocar règims restaurats per un Estat unificat i democràtic
Aixecaments 1820/1831: intnt aconseguir goberns liberals, fi règims absolutistes
1848 consciència nacional- model Estat Teo. republicana unitària
Teo.feudal,presidènica Papa/Neogüelfista
Teo. Monàrquica entron del Piemont
Condició indispensable per al desenvolupament és la creació d'un espai econòmic més ampli (MERCAT NACIONAL)
Empresaris creuen que l'accés al poder dels grups burgesos faria possible la unifició
Grans propietaris de terres i industrial són motor movimen nacionalista
1859- adquisició de la Llombardia. Victòries franco-prussianes Magenta i Solferino (tractat d'aliança amb França i Piemont en cas de guerra amb Àustria. Napoleó III armistici amb Àustria)
1859- annexió Itàlia central i del sud. Creació Regne d'Itàlia
1866- annexió Venècia. Derrota d'Àustria davant Prússia a Sadowa
1870- annexió Estats papals i Roma serà capital
*Garibaldi més l'exèrcit de camises vermelles: insurrecció caràcter popular contra govern borbònic absolutista- reconeix Víctor Manuel II rei d'Itàlia
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Gràcies a la revolució industrial aquesta classe social es reforça, creix i tendirà a reforçar el seu paper polític.
Sorgeix també una altra classe social: el proletariat
El poble es mobilitza per la fam
La burgesia lluita per convertir els sistemes feudals en liberals.
Sistema resustant: burgès
1 | 1789 | Estats Generals | |
2 | 1789 | Assamblea Nacional | Burgesia moderada poder |
3 | 1789-1791 | Assamblea Constituent | Burgesia moderada poder |
4 | 1791-1792 | Assamblea Legislativa | Burgesia moderada poder |
5 | 1792-1793 1793-1794 1794-1795 | Convenció Girondina Convenció Jacobina Convenció Thermidoriana | |
6 | 1795-1799 | Directori | |
1799 | Fi Revolució Francesa | Napoleó |
CAUSES CONJUNTURALS
Crisi econòmica
desequilibri població/recursos= augment preus productes bàsics
males collites (1787-1789)
Crisi social
societat estamental: Privilegiats: - Noblesa (no impostos,propietat terra,alts càrrecs) - Alt clergat
No Privilegiats o Tercer Estat: Burgesia
Camperols
Sans-culottes
Crisi política
Monarquia absoluta Lluís XVI- intenta mantenir privilegis
Crisi financera de l'Estat (despeses cort, guerra independència EUA:apoia colons)
Recuperació: que els privilegiats paguin impostos
Ilustració
Moviment cultural relacionat burgesia s. XVIII/França (s. Llums, s. Raó)
MONTESQUIEU: L'esperit de les lleis (divisió de poders)
VOLTAIRE: crítica de lésglésia, societat estamental
ROSSEAU: sobirania popular
CAUSES ESTRUCTURALS
Situació desequilibri entre estructures socials-polítiques antic règim i el desenvolupament capitalisme econòmic
És necessària la revolució francesa per posar en pràctica les teories del capitalisme econòmic
DETONANT
Revolta dels privilegiats = no volen pagar impostos
Demanen convocatòria Estats Generals (Parlament o Assamblea Nacional)
Envien al rei els quaderns de queixes
Conflicte: Tercer Estat demana la duplicació de representació (burgesia)
Es demana el vot individual (no estamental)
Els privilegiats es retiren i el Tercer Estat es constitueix com a Assamblea Nacional
El Rei ordena tancar la sala- es reuneixen en un frontó. 20 juny 1789 Jurament del Joc de la Pilota: juren no separar-se fins haver redactat una Constitució.
Juliol Rei legalitza l'Assamblea i promou que representatns dels altres dos estaments participin: Assamblea Nacional Constituent
Juliol-agost 1789 sèrie revoltes
Urbà: assalt Bastilla (14 juliol)
Camperol: insurrecció antisenyorial “la gran por”
Resolucions Assamblea Nacional Constituent (agost 1789)
Igualtat (davant la llei i fisc)
Propietat
Resistència opresió
executiu
judicial
sobirania nacional
sufragi censatari població activa- drets polítics
població pasiva- no en té
(segons pagament impostos)
juramentistes i refractaris
llibertat circulació- abolició duanes interiors
llei “le chapelier”: no associacions (prod/empres)
entre les dues assamblees:
expropiació béns Església per part de l'Estat per recaptar diners
emmissió d'assignats- títols deute pública amb terres de l'Església com a garantia
intent fugida del Rei a Àustria- detinguts a Vannes
Assamblea Legislativa (1791-1792)
Inici guerra (abril 1792) contra Àustria i Prússia. Intent d'impedir expansió d'idees liberals i defensar l'absolutisme
Insurrecció popular (agost 1792). Assalt Palau de les Tulleries (reial). Destitució i empresonament rei i dissolució de l'Assamblea. Convocatòria noves eleccions per formar-ne una nova per sufragi universal masculí (etapa democràtica de la revolució)
REPUBLICANS:
Girondins- moderats. Sufragi censatari. BRISSOT
Jacobins- radicals/Democràtics/Sufragiuniversal/ROBESPIERRE,MARAT, ST.JUST
Convenció
Girondina. 1792 proclamació república
1793 execució Lluís XVI (fiscal Robespierre)
1ª coalició- entren més països en guerra contra França (Prússia, I. Austriac, Espanya, GB, Portugal, Estats Italians)
revolta contrarevolucionària rural (La Vendée)
Jacobina Règim d'excepció:
Comité Salut pública (òrgan executiu/govern) es va imposar als altres
Convenció- Assamblea (poder legislatiu)
Comité Seguretat Nacional (vetllar per la revolució)
Llei del terror (guillotina als contrarevolucionaris)
Economia dirigida- control Estat per guanyar la guerra i contrarevolució. Taxació preus productes 1ª necessitat
Productes agraris requisats
Nacionalització indústria armament
Nova constitució 1793 (el sufragi universal no s'arriba a aplicar pq hi ha règim d'excepció)
Thermidoriana (juliol 94) jacobins detinguts i executats. Buit de poder i retorn dels girondins
Nova constitució 1795
Restabliment sufragi censatari
Poder legislatiu dues cambres (consell 500 i consell d'ancians)
Poder executiu mans d'un directori (òrgan de 5 persones)
Abandonament economia dirigida Liberalisme econòmic
Augment preus
Directori (1795-1799) Fracassa
Causes Reduïda base social, no suport popular
Inestabilitat constitucional
Conspiració del Iguals (Babeuf 1797) tendència comunista igualitària
Cop d'Estat 1799, 18 Brumani (9 novembre). Napoleó representa la burgesia moderada (la qual té por a perdre el poder). Li cedeix a un militar
Després de la derrota de Napoleó a Waterloo (1815), la coalició vendedora va intentar desfer l' obra de la Revolució i restablir l' Antic Règim a Europa: restauració de l' absolutisme
La revolució industrial
2a ½ s. XVIII al 1830
interrelació entre revolucions industrials
FACTORS
Reducció índex mortalitat higiene
Millores sanitàries
Canvis propietat terra (openfield- enclosures)
Sistema Norfolk: eliminació guaret- plantes lleguminàcies
Arada Roterham
Sistema Jethro Tull
Mentalitat empresaris: rentabilitat i capitalisme
Rotació de conreu x evitar esgotament terra
Filar Teixir
Spinning Jenny llançadora volant
Water Frame
Mule Jenny teler mecànic
Conseqü. socials mecanització: Atur
Moviment Ludita- reacció espontània contra les màquines. Destrucció i responsabilització de la pèrdua de treball
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
augment producció i abaratiment costos producció
consolidació sistema capitalista
Mode de producció social i econòmic
propietat privada de mitjans de producció
producció orientada al mercat
divisió entre mercat i treball
relació entre capital i treball d'intercanvi- LIBERALISME ECONÒMIC
Liberalisme econòmic:
Teoria econòmica en que es fonamentava el primer capitalisme. Principal teòric ADAM SMITH (Escola de Manchester) “Assaig sobre la riquesa de les nacions”
Característiques: economia és una ciència que té les seves pròpies lleis.
Llei oferta i demanda regula preus
Nivells de producció
Salaris
Horaris
No intervenció estatal en l'economia
©rítica teories anteriors- mercantilisme
©rítica polítiques econòmiques- proteccionisme*
esperit guany individual i competència compatibles amb interès general
teoria valor del treball- (plusvàlua de Marx) valor d'intercanvi d'un producte- treball incorporat al producte
* Proteccionisme:
política/ actitud econòmica
característiques- augment duanes/arancels que graven els productes d'importació amb objectiu de protegir pròpia producció i propi mercat
altres autors escola de Manchester:
Malthus- població augmenta progressió geomètrica/recursos en aritmètica- el desequilibri provoca: guerres, epidèmies i conflictes socials
Control natalitat selectiu
David Ricardo- teoria de la Llei de Salari o Llei de Bronze del Salari- equilibri o tendència a l'equilibri entre nivell salarial i nivell de subsistència
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
Augment població urbana en detriment de la rural
Creixement població dedicada sector secundari i terciari
Treball:
Horaris excessius
Salaris baixos
Perillositat - alta sinistralitat
Absència assegurança
Manca higiene
Explotació infantil i femenina
Vida:
Barris obrers al voltant de fàbriques- manca infrastructures
Amuntegament (hacinamiento) a les vivendes
Augment índex alcoholisme i prostitució
Aparició primeres teories socialistes- Socialisme utòpic
Anarquisme
Socialisme científic- marxisme
Aparició primeres formes organització obrera Sindicats
Partits obrers
La 2a revolució industrial
Investigacions científiques i tecnològiques orientades a la indústria
Últim ¼ s. XIX fins s. XX- canvis que fan parlar 2ª rev. Industrial
FACTORS
Avenços mèdics i sanitaris Pasteur-vacuna ràbia (microbiologia)
Kock- tuberculosis
Avanç transports Emigracions urbanes
Emigracions intercontinentals / ultramarines
REVOLUCIONS LIBERALS s.XIX
Acaba Imperi Napoleònic
Congrés Viena (1814/1815)
Àustria, Prússia, Rússia, GB
Intervencionisme: defensa interès colectiu
Relacions europees
Santa Aliança Àustria, Prússia, Rússia
Pacte polític i militar per defensar principis legitimisme cristià (Antic Règim/Absolutisme)
Quàdrupla Aliança Àustria, Prússia, Rússia+ Anglaterra
Aturar possibles intents expansionistes de França
Oposició Restauració (1ª ½ s. XIX)
exaltació valors culturals i sentiment nacional
2. LIBERALISME (Locke) drets naturals inherents a l'home : (llibertat/propitat/igualtat) davant llei i fisc
divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial)
sobirania nacional i sufragi universal (radicals)
censatari (moderats)
Conservador: nació és un fet natural, atemporal, inmutable
Progressista: expressió democràtica voluntat de poder
Disgregador: Bèlgica, Grècia (estats propis)
Integrador: Alemanya, Itàlia (unió)
Causes: economia i mercat caràcter nacional
Sentiment revolucionari
Esperit romàntic
solidaritat davant ocupació francesa
Congrés Viena ignora aspiracions nacionals
MOVIMENTS LIBERALS- NACIONALISTES
Potències europees volen evitar còpia model revolució francesa
Oposició il.legal - violència - societats secretes (minories cultes)
3 onades revolucionàries
1820 - qüestiona absolutisme monàrquic
(ale, est, ita, port, russ, grè)
Congressos Aix la Chapelle (1818): França entra a l'Aliança
Troppan (1820) + Laybach (1821): Àustria repressió insurrecció Itàlia
Verona (1822): França intervenció militar a Espanya
*Grècia: s. XIX ràpida decadència I. Otomà. Moviment d'alliberament i organització societat secretes: HETAÍRIES (dins i fora de Grècia). Gener 1822 rebels proclamen independència a l'Assamblea d'Epidaure.
Ajuda: Filohelenisme: corrent d'opinió favorable independència Grècia
Anglaterra, Rússia i França
1827 flota anglo-franco-russa destrossa flota turco-egipcia
set 1829 Pau d'Adrianàpolis - fi de la guerra
1830 - qüestiona legitimisme
Triomfants França
*Bèlgica: Països Baixos sorgeix moviment pro- independència Bèlgica. Conferència Internacional a Londres (1830-1831) nou Estat Independent
Fracassats Itàlia, Alemanya, Polònia, Espanya, Portugal
1848 - crisi econòmica i descontentament públic
causes:
situació econòmica: alta demografia atur/malestar social
crisis agrícola, tèxtil, financera, metal.l
situació social: proletariat amb conciència de classe
situació política: manca llibertats d'homes i pobles
*França: Enderrocament Lluís Felip
Govern revolucionari (llibertat premsa/associació, dret reunió, sufragi universal masculí, dret treball, obradors socials)
Divisió entre Obrers París (socialistes)
crisi Població rural (conservadors)
Insurrecció obrera- exèrcit reprimeix moviment
Assamblea Constituent: constitució executiu UNIPERSONAL
*Resta d'Estats copien a França
Resultat Revolució 1848:
Alliberament serfs
Manteniment formes constitucionals (a alguns estats)
Política realista
Separació moviment obrer en diferents corrents socialistes
REVOLUCIONS LIBERALS s.XIX
Acaba Imperi Napoleònic
Congrés Viena (1814/1815)
Àustria, Prússia, Rússia, GB
Intervencionisme: defensa interès colectiu
Relacions europees
Santa Aliança Àustria, Prússia, Rússia
Pacte polític i militar per defensar principis legitimisme cristià (Antic Règim/Absolutisme)
Quàdrupla Aliança Àustria, Prússia, Rússia+ Anglaterra
Aturar possibles intents expansionistes de França
Oposició Restauració (1ª ½ s. XIX)
exaltació valors culturals i sentiment nacional
2. LIBERALISME (Locke) drets naturals inherents a l'home : (llibertat/propitat/igualtat) davant llei i fisc
divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial)
sobirania nacional i sufragi universal (radicals)
censatari (moderats)
Conservador: nació és un fet natural, atemporal, inmutable
Progressista: expressió democràtica voluntat de poder
Disgregador: Bèlgica, Grècia (estats propis)
Integrador: Alemanya, Itàlia (unió)
Causes: economia i mercat caràcter nacional
Sentiment revolucionari
Esperit romàntic
solidaritat davant ocupació francesa
Congrés Viena ignora aspiracions nacionals
MOVIMENTS LIBERALS- NACIONALISTES
Potències europees volen evitar còpia model revolució francesa
Oposició il.legal - violència - societats secretes (minories cultes)
3 onades revolucionàries
1820 - qüestiona absolutisme monàrquic
(ale, est, ita, port, russ, grè)
Congressos Aix la Chapelle (1818): França entra a l'Aliança
Troppan (1820) + Laybach (1821): Àustria repressió insurrecció Itàlia
Verona (1822): França intervenció militar a Espanya
*Grècia: s. XIX ràpida decadència I. Otomà. Moviment d'alliberament i organització societat secretes: HETAÍRIES (dins i fora de Grècia). Gener 1822 rebels proclamen independència a l'Assamblea d'Epidaure.
Ajuda: Filohelenisme: corrent d'opinió favorable independència Grècia
Anglaterra, Rússia i França
1827 flota anglo-franco-russa destrossa flota turco-egipcia
set 1829 Pau d'Adrianàpolis - fi de la guerra
1830 - qüestiona legitimisme
Triomfants França
*Bèlgica: Països Baixos sorgeix moviment pro- independència Bèlgica. Conferència Internacional a Londres (1830-1831) nou Estat Independent
Fracassats Itàlia, Alemanya, Polònia, Espanya, Portugal
1848 - crisi econòmica i descontentament públic
causes:
situació econòmica: alta demografia atur/malestar social
crisis agrícola, tèxtil, financera, metal.l
situació social: proletariat amb conciència de classe
situació política: manca llibertats d'homes i pobles
*França: Enderrocament Lluís Felip
Govern revolucionari (llibertat premsa/associació, dret reunió, sufragi universal masculí, dret treball, obradors socials)
Divisió entre Obrers París (socialistes)
crisi Població rural (conservadors)
Insurrecció obrera- exèrcit reprimeix moviment
Assamblea Constituent: constitució executiu UNIPERSONAL
*Resta d'Estats copien a França
Resultat Revolució 1848:
Alliberament serfs
Manteniment formes constitucionals (a alguns estats)
Política realista
Separació moviment obrer en diferents corrents socialistes
Formació de l' URSS i sistema constitucional soviètic
nou tipus d' estat que correspon a dictadura de proletariat
monolitisme polític únic partit al poder bolxevics (partit comunista)
estat centralista unitari al voltant del partit
es crea la policia política Txeca
Soviet suprem: òrgan suprem de l' Estat (escull poder executiu)
Soviet de Comissaris del Poble: consell de ministres
Presidium: president i vice-president (comitè executiu)
Soviet de la Unió
Soviet de les Nacionalitats
Nova Economia Política (NEP) (1922-1927)
Posa fi al comunisme de guerra.
Sistema d'economia mixta (augment de la producció i suport població).
El context de la guerra civil ha canviat i necessiten l'estímul privat per millorar la situació econòmica. El sector més beneficiat és l'agrari. Kulacs: propietaris agraris acomodats.
Al 1923 l' Estat intervé per equilibrar la diferència. Augmenta els impostos al sector agrari (capitalista) i controla l' especulació.
Crisi de les tisores:
Els preus dels productes agraris disminueixen i els industrials augmenten.
Relacionat amb el fet que el sector agrari és privat i de més fàcil recuperació ð augmenta la producció i disminueixen els preus.
Planificació econòmica (1928-1945)
Dura fins la 2a Guerra Mundial.
Característiques:
sector agrari:
1- explotació col·lectiva de les terres:
Pretenen augmentar la producció agrària per poder alimentar la població urbana i alliberar mà d' obra agrària.
SOVJOZ: granges estatals - la terra i els mitjans de producció pertanyen a l' Estat. Són assalariats
KOLJOZ: cooperatives agrícoles - segueixen les directrius de l' Estat.
2- plans quinquennals:
Pla econòmic de 5 anys de durada. Elaborat per l' Estat i en concret per un organisme anomenat GOSPLAN (Comitè estatal de planificació) creat al 1921.
1918-1932 (1er pla)
prioritat absoluta a la industrialització accelerada. Objectiu fer de l' URSS una gran potència econòmica. Intentar ser el màxim d' autosuficient i dependre el mínim de l' exterior. Incentius per la indústria pesada i de béns d' equipament. Electrificació del país. Combustible. Obres d' infrastructura. Resultats: impressionants. Al principi de la 2a GM era una gran potència a tots els nivells.
Descargar
Enviado por: | Steriki |
Idioma: | catalán |
País: | España |