L'herència del vent

1.- Identifica cada un dels personatges de la pel·lícula amb els protagonistes del fets.

Advocat de la defensa:

• Nom en la pel·lícula: Henry Drummond

• Nom de l'actor:Spencer Tracy

• Nom en els fets reals: Clarence Darrow

Advocat acusant:

• Nom en la pel·lícula: Matthew Harrison Brady

• Nom de l'actor:Frederich March

• Nom en els fets reals: William Jennings Bryan

Professor acusat:

• Nom en la pel·lícula: Bertram Cates

• Nom de l'actor: Dick York

• Nom en els fets reals: John Thomas Scopes

Periodista:

• Nom en la pel·lícula: E.K. Hornbeck

• Nom de l'actor: Gene Kelly

• Nom en els fets reals: H.L. Mencken

Novia de l'acusat:

• Nom en la pel·lícula: Rachel Brown

• Nom de l'actor: Donna Anderson

Jutge:

• Nom en la pel·lícula: Judge Mel coffey

• Nom de l'actor: Harry Morgan

• Nom en els fets reals: John Raulston

Dona de l'advocat acusant:

• Nom en la pel·lícula: Sarah Brady

• Nom de l'actor: Florence Eldridge

Pare de la novia (capellà):

• Nom en la pel·lícula: Reverend Brown

• Nom de l'actor: Claude Akins

Alcalde:

• Nom en la pel·lícula: Mayor Jason Carter

• Nom de l'actor: Philip Coolidge

Diputat:

• Nom en la pel·lícula: Diputado Horace Meeker

• Nom de l'actor: Paul Hartman

Un dels estudiants:

• Nom en la pel·lícula: Howard

• Nom de l'actor: Jimmy Boyd

2.- Com apareixen reflectits en la pel·lícula els fets reals?

En la pel·lícula s'explica la història real, però amb coses diferents, com per exemple, l'Scopes no era un professor de biologia, només feia una substitució. O altres petits detalls, com que l'advocat que acusa, no va morir a la sala, sinó uns dies més tard de diabetis. Però en general, per mi, la pel·lícula reflecteix molt bé els fets reals.

3.- Com apareixen cada un dels personatges i quines actituds mostren?

El professor: Ell decideix ensenyar als seus alumnes, la teoria de l'evolució de Darwin, ja que no creu en la teoria de l'evolució segons la bíblia.

Advocat defensor: Creu i no creu en el que diu la bíblia. Està d'acord amb coses i desacord amb altres. Es presenta de voluntari per a defensar al professor, després de que es sabés qui era l'advocat acusant.

Advocat acusant: Es un creient i historiador de la bíblia. Està d'acord amb tot el que diu i se la sap tota de memòria. El que l'impulsa a entrar en aquet cas es que es fes públic el nom del fiscal, i això li va cridar l'atenció.

Jutge: Depèn dels moments, sembla que estigui més a favor del bàndol que acusa que del que defensa. També es creient en la bíblia, però intenta posar-se dins del cas.

Novia del professor: Intenta impedir que no es celebri el judici. Ella està a favor del professor però el seu pare li menja una mica el cap. És creient en la bíblia, però no excessivament.

4.- Dels personatges que apareixen a la pel·lícula, amb quin t'identifiques més? Per?

Amb el professor. Jo crec que té tot el dret d'explicar als seus alumnes el que ell creu que es veritat, i encara més si està demostrat científicament. Crec que tothom ha de tenir dret de pensar i ensenyar el que creu que es veritat.

5.- Creus que una situació similar es pot repetir actualment?

A Europa, crec que es bastant impossible que una situació així es pugui originar, sobretot perquè la quantitat de creients a Europa, cada dia disminueix més. Ara bé, als Estats Units crec que si que podria ser possible, ja que allà el nombre de creients es molt elevat, i el grau de creença també es molt elevat; cosa que facilita que pugui tornar a passar un esdeveniment així.

6.- Què opina cada un d'ells sobre la Bíblia?

Professor: No creu en la bíblia, i s'oposa totalment en la seva teoria de l'evolució.

Advocat defensa: No creu en la bíblia, però tampoc hi està totalment en contra, ara bé, no creu en que s'hagi de fer el que es fa per no dir el que diu la bíblia.

Advocat acusant: Es un total creient en la bíblia, un fonamentalista religiós. Ha estudiat tota la bíblia i creu exactament el que ella diu.

Jutge: És creient de la bíblia, però no en excés com l'advocat acusant.

Novia del professor: També es creient, ja que el seu pare es el capellà. Però també estaria una mica d'acord amb la teoria de Darwin.

7.- Quines proves i arguments dona cada un dels personatges per demostrar la seva opinió?

Professor: Creu que la teoria de Darwin es totalment certa. Està totalment en contra que pugui ser condemnat per una llei injusta, ja que la teoria de Darwin està molt més demostrada que la bíblia.

Advocat defensa: Demostra que el que diu la bíblia no es del tot cert. No coincidiria amb la realitat, moltes coses són impossibles de demostrar o molt poc creïbles.

Advocat acusant: Es centra totalment en la bíblia, en que tot el que diu es cert, i ho intenta demostrar tot amb les paraules de la bíblia.

8.- Tu que penses: la Bíblia és un llibre científic? S'equivoca?

Crec que la bíblia es un llibre realment interessant, però que el van escriure fa molt temps però no ho van fer científics, i si van ser científics, no en tenien proves reals o del tot certes; per tant, no es podria considerar com un llibre científic, ja que no es pot demostrar tot el que diu.

I crec que s'equivoca en moltes coses, sobretot amb el tema de com es va crear l'univers, sobre l'origen dels primers humans, i en molts altres temes, en que la ciència ha pogut demostrar coses que afirmen el contrari del que diu la bíblia.

9.- Busca a la Bíblia els següents passatges que apareixen nomenats a la pel·lícula: Gn 1,1-2,4. Gn Jos 10,12-14. Com s'han d'entendre actualment aquestes afirmacions se la Bíblia.

Gn 1,1-2,4:

La creació

1

1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües.

3 Déu digué:

--Que existeixi la llum.

I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

6 Déu digué:

--Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.

7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. 8 Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

9 Déu digué:

--Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un sol indret i apareguin els continents.

I va ser així. 10 Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.

11 Déu digué:

--Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.

I va ser així. 12 La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.

13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.

14 Déu digué:

--Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il·luminin la terra.

I va ser així. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. 17 Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, 18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.

19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.

20 Déu digué:

--Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.

21 Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l'aigua, i tota mena d'animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los:

--Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.

23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.

24 Déu digué:

--Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs.

I va ser així. 25 Déu va fer tota mena d'animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.

26 Déu digué:

--Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.

27 Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. 28 Déu els beneí dient-los:

--Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.

29 Déu digué encara:

--Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment.

I va ser així.

31 Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.

2

1 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet. 3 Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.

4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.

L'home en el paradís

Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l'herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. 6 Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.

7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l'Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal.

10 De l'Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d'allà se separava en quatre braços: 11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d'Havilà, on hi ha or, 12 i l'or d'aquest país és molt fi; també s'hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d'ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d'Assíria, i el quart és l'Eufrates.

15 El Senyor-Déu va prendre l'home i el va posar al jardí de l'Edèn perquè el conreés i el guardés. 16 I li va donar aquest manament:

--Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17 Però no mengis del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.

18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»

19 El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. 20 L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.

L'home i la dona

21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home.

23 L'home exclamà:

--Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. 24 Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn.

25 Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien.

El pecat i les seves conseqüències

3

1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.

Preguntà, doncs, a la dona:

--Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

2 La dona va respondre a la serp:

--Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

4 La serp li va replicar:

--No, no moriríeu pas! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.

6 Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.

8 Quan l'home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.

9 Però el Senyor-Déu cridà l'home i li va dir:

--On ets?

10 Ell li va respondre:

--He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat.

11 El Senyor-Déu li replicà:

--Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?

12 L'home va respondre:

--La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.

13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:

--Per què ho has fet, això?

Ella va respondre:

--La serp m'ha enganyat i n'he menjat.

14 El Senyor-Déu va dir a la serp:

--Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap i tu l'atacaràs al taló.

16 Després digué a la dona:

--Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.

17 Després va dir a l'home:

--Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t'hauràs d'alimentar d'allò que donin els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.

20 L'home va donar a la seva dona el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l'home i la dona.

22 Després el Senyor-Déu digué:

--L'home s'ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l'arbre de la vida, el cull i en menja, viurà per sempre!

23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret. 24 Un cop l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edèn els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per a guardar el camí de l'arbre de la vida.

Caín i Abel

4

1 L'home s'uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia:

--He procreat un noi, gràcies al Senyor.

2 Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d'ovelles i Caín treballava la terra. 3 Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. 4 Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes.

El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, 5 però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. 6 El Senyor li digué:

--Per què estàs irritat i no aixeques el cap? 7 Si obres bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l'has de dominar.

8 Caín va dir al seu germà Abel:

--Sortim al camp.

Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.

9 Llavors el Senyor va preguntar a Caín:

--On és el teu germà Abel?

Ell va respondre:

--No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?

10 El Senyor li replicà:

--Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra! 11 Des d'ara, doncs, seràs maleït de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà. 12 Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món errant i fugitiu.

13 Caín respongué al Senyor:

--El meu crim és massa gran per a poder-lo suportar. 14 Des d'avui em bandeges de la terra fèrtil, i m'hauré d'amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà.

15 El Senyor li va replicar:

--Això, no! Si algú mata Caín, Caín serà venjat set vegades.

Llavors el Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien.

16 Caín es retirà de la presència del Senyor i se n'anà a viure al país de Nod, a l'orient de l'Edèn.

Descendents de Caín

17 Caín es va unir a la seva dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. Caín va fundar una ciutat i li posà el nom d'Hanoc, el seu fill.

18 Hanoc va ser el pare d'Irad; Irad, de Mehuiael; Mehuiael, de Metuixael; i Metuixael, de Lèmec.

19 Lèmec es va casar amb dues dones; una es deia Adà i l'altra Sil·là. 20 Adà va donar a llum Jabal, l'avantpassat dels pastors nòmades. 21 El germà de Jabal es deia Jubal, i fou l'avantpassat dels qui toquen la cítara i el flabiol.

22 També Sil·là va tenir un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d'eines o armes de tall, tant de bronze com de ferro. La germana de Tubal-Caín era Naamà.

23 Lèmec va dir a les seves dones:

--Escolteu-me, Adà i Sil·là,

dones de Lèmec, estigueu atentes

al que us dic:

He mort un home

que m'havia malferit,

he mort un noi

que m'havia donat cops.

24 Caín serà venjat set vegades,

però Lèmec ho serà setanta-set.

Set

25 Adam i la seva dona van tenir un fill, i ella li posà el nom de Set, perquè deia:

--Déu m'ha concedit un altre fill en lloc d'Abel, que va ser mort per Caín.

26 Set també va tenir un fill, i li posà el nom d'Enoix. Llavors es va començar a invocar Déu amb el nom de «el Senyor».

Gn Jos 10, 12-14

Aquet tros de la bíblia, l'he buscat, però no he aconseguit trobar el “Gn Jos”, sinó que era o el Gènesis sol, o el llibre de Josué sol. Per tant no he sabut quin escollir entre els 2, i tampoc n'he sabut relacionar cap amb el tema de la pel·lícula.

Sobre la creació, no crec que les haguem d'entendre com a reals, ja que no es poden demostrar científicament i són difícils de creure.