L'HERENCIA PERDUDA

Primera Part

Despertar

El despertador fa que Aleix deixe de somniar amb la seua estimada però es dona conta que arriba tard per a recollir a Sara i anar a l'institut aleshores es dona tota la prisa que pot i arriba a casa de Sara amb les imatges del somni todavía en el seu cap.

Somatitzacions

Quan apareix Sara, Aleix no pot resistir la seua preciositat, l'olor que desprenia del seu perfum càlid i dolç però com el anava fet un personatge amb barba de cinc dies y una samarreta amb res que a vore amb la moda junt amb els nervis façen que deixi en el sol un record del sues nervis i les torrades de deu minuts abans.

Arriben a l'institut sense dir cap paraula de l'ocurrit al llarg del camí y el professor Joseph Bonara, amb les rises dels companys fa una broma per la seua tardança en arribar a la classe d'història.

Aportacions a la historia

El professor proposa fer un treball de les conseqüències de la Guerra Civil al poble on vivien. Es ajunten Aleix, Pau, Sara i Mireia per a fer el treball i tenen que buscar en documents de la biblioteca, en els seus avis, etc. i Aixa aportaran a la historia del seu poble.

De biblioteques i altres arxius

Elegeixen fer el treball de “La guerra civil i l'església” i anen a la biblioteca ja que Pau te una amistat amb Guillem, el bibliotecari. Aquest els dona uns documents dels quals descobreixen que en l'any 36 es cremaren a la plaça de la república(l'actual plaça de l'església) uns documents de registre de l'església i uns retaules del Segle XV. Aleix diu que la seua tia Isabel contava histories d'aquests temps, inclòs diu que van afusellar al seu germà.

La ferida dels records

Al arribar a casa de la tia Isabel aquesta els conta com va ocurrir l'afusellament del seu germà Vicent. Aquesta diu que hi ha un baúl on va guardar totes les seues pertenencies i Sara amb Aleix anen a buscarlo i mirar que hi ha dins.

Els escenaris del desig

Després de que les mans de Sara i Aleix es ajunten i trobem als dos en uns moments de desig mutu i molt afavorit amb el plaer dels besos y els abrasés però aquest moment es interromput per la tia i el pregunten si poden tornar a buscar mes informació desprès i la tia acceptà alegrement.

El present

Aleix i Sara arriben molt contents a l'institut I desprès d'aquests en el bar ells conten a Pau i Mireia el ocorrit a casa de la tia d'Aleix i aquells dos el conten que els havia dit el nou rector que l'antic ,al jubilarse, va quedarse a viure al poble i anaven a veure-ho. Sara i Aleix anirien altra volta al baúl i com no Pau fa unes quantes bromes de mal gust per a Sara.

Mossèn Serafí Guillot i el pou de la memòria

Pau i Mireia arriben a casa del rector i aquest els conta que el rojos van fer una foguera amb tot el mobiliari i els objectes de l'església. I també els conta que intenta esbrinar si era cert els rumors de que el rector al moment del incident, Julià Solís, havia amagat els objectes de mes valor però el pas del temps el fa oblidar el tema. Però a l'any següent un home ben vestit arriba dient que era investigador i el pregunta si tenia alguna dada sobre els retaules que suposadament es van cremar. Però desprès de mesos va arribar a que aquell rumor va eclipsar la realitat.

Llavis

Aleix i Sara desprès de buscar al baúl troben unes cartes al final del tot y ell diu que no passa res però llegirles ja que eren del passat. Els dos troben que les cartes eren d'alguna estimada que es dirigia a Vicent i amb la màgia de les paraules ell acaba besant a Sara.

La carta

Totes les cartes tenien un mateix remetent, Marta Dolç. Però sols una carta era diferent i estava escrita per Vicent Gisbert dirigida a Marta en la qual no te ningú contingut amorós però si el diu que qualsevol dia el acusaran de ser un roig y el empresonaran. També el diu la seua amistat amb Julià Solís i que amagaren el retalls i demés objectes del segle XV per a que no es cremen.

Segona Part

Conjectures

Aleix es explica les seues conjectures als amics sobre els descobriments fets (dia vint-i-quatre de setembre de 1936 amaguen les obres d'art; el dissabte vint-i-sis enduran pres a l'oncle Vicent i la nit de l'u d'octubre te lloc l'assalt de l'església) i vol trobar els retaules i els objectes amagats del seu oncle i el rector però Pau el veu un poc pelicul·ler això i el critica però a la fi finalitza ajudant-lo.

Lligant caps

El grup es queda a l'hora del pati a parlar amb Joseph Bonara i el conten el descobert. Aquest es anima a seguir investigant i els dona una tarjeta d'un antiquari d'un amic seu anomenant Williams Vich Dickie Desprès anen a demanar opinió a Guillem, aquests desprès d'escoltar l'historia els porta un llibre titulat: La pintura al segle XV. On es veu la mida dels retaules i els porta a la conclusió de que tenen que estar a l'església per la seua grandària i el perill que portaria si els agafaven amb la tensió social que hi havia al moment.

Òlibes

A l'església i amb el rector, el grup d'amics tracten de trobar els objectes per tots els llocs d'arreu, però es decepcionen i no troben res. Desprès com a escusa anen Sara i Aleix van tornar a l'andana de la tia Isabel on, desprès d'una pausa de desig, Aleix pregunta a la seua tia sobre el tema però no sap res però abans de apersonar a l'oncle estava fent d'obrer, però ell no sabia res d'aquest ofici, dons tractaven d'amagatar els retaules i en el baúl troben uns apunts d'una paret de 2 metres d'alçària i 4 d'amplària.

Judicis

Anen a l'església, i al contar al rector el que hi havien descobert aquests es ten que anar a ver a un malalt i els deixa en l'església per a investigar. Descarten la possibilitat de que es troben a la part alta d'aquesta però la mida dels retaules i comenten a buscar per tot arreu. A la sagristia troben una porta que te molt de temps però al trobar la clan resolta ser unes diverses andròmines que s'utilitzaven als actes religiosos.

El fil d'Ariadna

Desprès de negarse a que acavara així abans d'anarse revisen palm a palm l'església i es donen que darrere de l'altar hi havia uns taulons o pareixia haver darrere d'ells una entrada. Quiten els taulons pareix que hi ha unes escales que porten a un pis inferior. Aleix baixa i desprès d'un llarg moment sense resposta s'escolta a Aleix gritant que a trobat la paret. Anen a sa casa per una llanterna y un martell.

La Vall dels Reis (Alt Egipte) versos l'Horta Sud (País Valencià)

Amb l'escusa d'anar a casa d'un amic a estudiar es troben de nou i anem a l'església. Aleix amb el martell i Sara amb la llanterna arriben a la sala on es troba la paret. Desprès de fer uns forats a l'esquena inferior per no danyarl el que hi haguera darrere Aleix pot ver una llana cobrint alguna cosa. Uns quants forats mes i troben els objectes.

Escenes bíbliques

Retirant les teles que cobrien les obre van trobar diverses obres molt antigues però amb molta preciositat que mostrava. Un d'ells mostrava el judici final amb les dues parts, les portes del cel i els dimonis causant terror, altre una verge amb el xiquet al genoll dret i per últim la crucifixió de Crist i les dues maries sota ell. També troben dues caixes que no van poder obrir però recorden el que deia la carta d'altres documents i els deixen. Una vegada observat tot això retornen a les seues cases i dormen plàcidament pel treball ben fet.

La pell de la felicitat

Al mati següent arriben a l'escola la parrilla i el conten els fets al professor bonora. Aquest els felicita pel seu treball i els diu que no a estat be com han entrat a l'església però que tinguem que redactar el que han fet i donar avis a les autoritats. Joseph Bonara pensa que això els marcarà per sempre i pot determinar un nou camí a les seues vides.

Confessions

Els quatre amics del grup anem a l'església abans de que el rector Vidal comença la missa. Sara presenta als altres dos membres i just desprès Aleix explica el fet ocorrutit la nit anterior i el rector els perdona i amb l'intriga els demana que el postren les obres. Però com es lògic es queixa de la forma que havien arribat a l'església.

Compartint emocions

Arriben al lloc i Pau comença a fer fotos amb la seua nova camera digital. El rector esta molt fascinant amb el descobert perquè hi ha molts objectes eclesiàstics com una creu processional, un calze preciós i es meravella mes amb el quinqué libri(el llibre que recogéis les partides de naixement, dades de morts, etc.). Aleix i Sara s'encarregaran d'anar al Museu de Belles Arts de València i Antoni Vidal donarà part del tresor a l'arquebisbat i l'ajuntament del poble.

Al museu

No feia un bon temps a València quan van arribar la parella però al museu la cúpula blau aïllava tot això. Una vegada açi parlen amb la vicedirectora i aquesta quan veu les imatges truca al director que es queda molt sorprès del que han trobat el xics. Aquestos els conten la historia i truquen a Anna(cap de restauració del museu) i aquesta conta l'historia que el contava sa mare de aquestes obres i resulta que era veritat. El deien que aniran el dilluns un grup de tècnics del museu a les deu però que no es tenia que assabentar ningú pell perill que això pot portar.

L'emmudiment del tro

Comenta a ploure quan s'encontraben a l'antic llit del riu Túria, passejant utilitzant les balconades com a paraigües arriben a refugiarse en un antic portal on Sara confessa que els trons l'espanten i el fa el que pot per que no estigueren amb por però desprès d'un rat no escoltaren mes els trons...

Hora punta

Torna el subministrament elèctric i es a on en conta que deuen donarse prisa pera arribar prompte a l'estació. Al arribar es hora punta perquè tothom eix del seu treball o d'estudiar i arriba a la ciutat o s'anà d'aquesta. Però ells dos no s'assabenten de res perquè per a ells era un autèntic moment d'hora punta.

Darrera del temporal...no sempre ve la calma

El dilluns no te res a vore amb el dia passat, molt de sol y ben il·luminat. Però al arribar a la porta de l'església es troben a una multitud de gent, i policia. El director del Museu els diu que han robat la nit anterior els quadres i desprès el sergent Verdú els interroga. Els recomana que estigueren localitzats per si els tenen que vore altra vegada.

Tercera Part

Notícies amargues

Al dia següent tots sabien el que havia passat pels mitjans de comunicació. Inclòs al tablo de l'escola es podia ver la noticia, que implicava al dos estudiants, ampliada. La noticia detallava com havia sigut el robatori i quines eren les peses robades. Solament es salva el Quinqué Libri.

Interrogatoris

Arts de tindré que suportar les diverses preguntes a l'escola s'anem a la biblioteca on es ajunten amb Guillem. Aquest diu que també a rebut la visita del sergent com tots. Comenten que el professor Bonora també hi haurà rebut al sergent i Sara diu que l'ha vist aquest mati amb cara de preocupació però que no ha anat a la seua classe i Guillem els quita qualsevol pensament d'investigar això pel seu conte

La bella dama

Un cel ennuvolat i gris acompanya a la trista noticia que haurien de rebre Sara i Aleix al arribar a l'institut. El professor Josep Bonora havia mort d'un accident a la nit amb el seu cotxe. No hi hauria classe en dos dies i tot això el recorda a Aleix la mort del seu avi el cual abans d'aquesta sort el va dir que quant la dama blanca arrive no podia negarse a acompanyarla i que el recordarà amb un somriure.

L'arrogància del dolor

Al mati desprès de alçarse del llit i despenjar un poc la seua ment de la mala noticia del dia anterior va llegit el periòdic que sa mare l'havia deixat a la cuina. En aquest hi havia una noticia en la qual es culpava al professor del robatori perquè en l'accident es troben dues peces robades a l'església(la creu processional del S.XIV i un calze de plata del S.XV). Aleix no es pot creure i conte una ràbia per demostrar l'inoncencia del seu professor.

Modes

Aleix truca a Sara la qual el diu que no eren hores per res a les set del mati i ell el conta la historia de la noticia. Sara es queda de pedra i truca a Mireia i Aleix a Pau. Desprès de trucarlo observa al mòbil dues missatges a la bústia de veu. Els dos eren del professor Bonora. En un el diu que tenien que parlar demà pel mati i en l'altre no s'escoltaba res, simplement…silenci.

Presumpció d'innocència

El grup queda a la porta de l'institut i comenten la noticia pero Aleix els mostra els missatges i pensen que pot ser una bona prova per a demostrar la seua innocència.

Missatges i consciència

Al pensar que el missatge pedia ajuda a Aleix per part del professor no volien anar a la policia per que es culparien. Comencen a analitzar les dades de la seua mort i resulta que la trucada a Aleix va ser mig hora abans de la seua mort. Mireia el havia donat el numero de mòbil d'ell a Bonora i Aixa sabia Aleix com el tenia el professor.

Els cavallers de la taula rodona

Continuen la conversa en el Zurich, el bar a on solien quedar quan no anaven a classe. Açi decideixen que Pau i Mireia intenten trobar per Internet algo relacionat amb el mercat negre d'art i ell amb Sara anirien a l'antiquari del seu amic.

L'antiquari

Arriben a l'antiquari i desprès d'esperar un poc a que el botiguer els atenguera estableix conversació però resulta que aquest no era el senyor Vich si no un encarregat de la tenda. En una fotografia l'intensificà Sara.

Fotografies

Sara veu una foto del professor bornora amb el senyor Vich i el antiquari diu que es de quan es van conèixer en l'inaguracio de l'institut Valencià d'Art Modern. Els conta que el senyor Vich es molt important però que no poden parlar amb ell per que el seu estat de salut es molt malament dons Sara el pregunta si el creu que es l'autor. El antiquari els conta que el professor la vesprada posterior al robatori en va oferir(fent-se passar per intermediari) els objectes desapareguts i jo el diu que no i el es va anar amb un fort cop amb la porta.

Obsessions

Quan van surti al carrer Aleix no es creia el que havia escoltat dins i es planteja molts de dubtes com ja que l'antiquari era tan honrat no aviso a la policia i si era veritat que Bonora considerava la seua vida mediocre. Desprès continuen pasetjan el dos enamorats pel carrer.

Telefonada al museu

Aleix truca al museu preguntant per la vicedirectora però al fi es posa Anna Guaix i aquesta el conta la historia de la família Vich. Aquesta família des de el segle XIV te en les seues possessions moltes obres d'art i Anna els invita a una presentació d'una restauració a costos del senyor Vich.

Robatoris

Pau els cita per a mostrar el que ha trobat a Internet. Aquest els conta que el mercat negre d'art es sol superat en volum de diners pels mercats de les drogues i les armes. També els conta l'historia d'una col·lecció que van comprar una important família espanyola y va vendre al estranger que amb aquesta estafa aconsegueix 1000 milions d'euros i com això esta censurat a espanya qualsevol pot ser l'autor de robatori.

La festa dels sentits

Ja en la festa, desprès de presentar el retaule restaurat i parlar Anna i Vich, Anna presenta als dos joves al Senyor Vich. Desprès d'un monòleg d'aquest Aleix i ell mantinguem una conversa en la qual Aleix descobrí que en Vich va a ser l'últim a veure al professor i el Senyor Vich diu que els invitarà a continuar aquesta conversa a sa casa, en Gandia.

Quarta part

La mansió Vich

Arriben a l'hora estipulada a la mansió Vich. Joan els fa passar fins a la biblioteca on estava en Vich amb una pipa de la seua amada i valorada col·lecció. Mantinguem un conversació en la qual en Vich diu que el professor va anar dient-li que comprara els quadres i desprès es va anar refunfunyant. No va avisar a la policia per les clares probes i per que no seria just amb l'amistat que van tenir ells dos. Sara i Aleix arriben al seu poble amb un desconcert i una desagradable conclusió.

Maregassa

Quan arriba a casa el truca Pau per que el explicarà com era la vida d'un ric amb pels i senyals. Desprès de la conversa el truca altra persona, era Anna Guaix i els va invitar a la seua casa però a parlar amb ells. Aleix es tomba a la cama i amb l'estrès de tot el que hi havia passat comença a somniar con el professor i Sara. Quan es alça del llit es sent més lúcid i agredeix al professor ja que es per ell el per que esta amb Sara.

Ingenuïtat

Quan arriben a la casa de Anna els convida a passar a un quart on hi havia una dona de avançada edat que resulta ser la mare d'Anna Guaix y amada de l'oncle Vicent, estem parlant de Marta Dolç. Però l'Aleix no es dona conta fins que no el diu Sara i Marta fa memòria de l'ingenuïtat del seu oncle.

Vicent Gisbert

Marta Dolç conta la seua historia de l'exili a França que dura trenta-vuit anys. Quan s'assabenta de la mort de Vicent va prometre no pisar mes el poble. Anna parla de les cartes i Aleix el diu que ell també guardava les seues cartes. Desprès del moment d'emoció per part de Marta ella conta que va ser ell qui el contagia l'entusiasme per l'art i la literatura.

Passejant pel passat

Aleix va passejant pel poble i pensant en els recordes de Marta i ordenant idees. Quan arriba a casa de la seua tia entra ràpidament, i el pregunta si l'oncle fumava. Aquesta el diu que no, mai i Aleix puja les escales fins arribar al bagul i quan baixa de nou el mostra una pipa. Ella el diu que va ser un regal d'un home molt elegant que el va visitar diverses vegades i el va regalar la pipa desprès de dir-li que parlarà amb el rector a l'home.

Intuïcions

Aleix truca a Sara i desprès de trucarla en mig hora l'arreplega i s'anem a casa de l'antic rector, Serafi Guillot. Sara desconcertada i Aleix sobresaltat el pregunta al rector si l'home que el va visitar preguntant pels retaules fumava. Ell contesta que no i l'Aleix es derrumba però avanç d'anarse diu que no el va saber exactament perquè el va regalar una pipa molt preciosa inclòs sense hi haver-li donat informació.

Dies Irae

En Gandia, a la biblioteca de en Vich, aquest s'encontrava escoltant una musica calabós que s'anomenava Dies Irae. Aleix comença a acusar-ho del seu interès pels retaules de l'església i dels seues regals a la gent que hi anava visitant. En Vich molt incòmode fa sonar una campaneta que tenia sobre la taula.

Acusacions

Joan Garriga apareix a l'instant i en Vich el demana que es porti als dos joves a l'eixida però Aleix es nega profundament i comença a acusar al senyor Vich i a l'antiquari de còmplice. Comencen a forcejar l'Aleix amb Joan i Sara molt preocupada agafa la ma de'n Vich i el diu que es tranquil·litzi. A en Vich es van caure dues llàgrimes admeten la vellesa de la jove.

Història d'una espoliació.

En Vich comença a contar l'historia del seus avantpassats i Joan intenta parar-lo però no ho fa. En 1641 Diego Vich dona la seua col·lecció a un monestir. Però aquest monestir incompleix les condicions de quedarse els quadres indefinidament i ven alguns quadres. La majoria de quadres arriben al Museu Sant Pius. El tan sols estava recuperant el que era de la seva família.

Dret de sang

En Vich diu que ell havia acabat de recuperar la pinacoteca Vich i Aleix el causa de robatori. Vich va polsar un botó que ell tenia amagat sota la taula i apareix una gran porta d'acer. Desprès d'arrimar l'ull a un lector s'obri la porta i apareix tots els quadres furtats. I com la policia no te proves no pot culpar a Vich per res.

Més respostes

Despres de varies acusacions a en Vich aquest es delata de que el professor s'assabentà del que feia i com no seguia els mateix ideals que el senyor Vich aquest fa que Joan vuit el líquid de frens i el posa la creu i el calze per a inculpar-li i que no diera res.

Pactar amb el diable

El senyor Vich els proposa dues opcions, una es que acceptaren un xec cadascun amb el valor de 500.000€ i l'altra amb una pistola en la ma ja es sap qual es. Però Joan molt decepcionat intenta queixarse i Vich el mana silenci.

Injustícies

Joan demanava la mateixa quantitat pel seu silenci ja que ell havia estat tota la seua vida al costat de Vich però aquest apunta a Joan amb l'arma i quan l'antiquari s'abalança Vich el pega un tir en l'estómac i açi Vich veu com el seu únic amic per la seua culpa esta morint. Aleix agafa a Sara de la ma i eixien corrent fins que en la porta truquen al 112.

Un nou dia

Aleix dorm mes de dotze hores i desprès de parlar amb la mare Aleix Anna a casa de Sara, comença a besarla i eix el seu pare. Amb els nervis Aleix es posa molt nerviós i per casi veiem la escena del principi a la porta de Sara. Sara el diu que fauna hora que els esperen els seus amics al bar.

Els honors

Quan arriben al Zurich Pau i Mireia no paraven de fer bromes a la parella i els descobreixen que Pau i Mireia estaven enrotllats. Desprès Pau el confessa que Colomba estava seguint la pista a Aleix perquè sàvia les trucades del professor. Desprès continuen parlant i Aleix el diu a Sara que passarà a les sis a recogerla que tenen una cosa pendent a l'andana de sa tia.

El sabor del Caramel

En la cambra de la tia Isabel sense dir res, un front a l'altre comencen a besarse i finalment finalitzen fent l'amor.

Punt i final

En un vago amb destí a Valencià Sara el pregunta que si era el seu pla fer l'amor i ell diu que anava buscant l'ultima carta que no va arribar a les mans de Marta Dolç i per això es dirigien a la seua casa i per això van anar ahir a l'andana.

Personatges

Aleix Alberola: Protagonista principal.

Sara Fornés: La amada d'Aleix.

Josep Bonara: Professor d'història de l'institut, que coneixia tot l'ocorre en aquest darrere 30 anys. Per als alumnes era un professor que feia les seues classes atractives.

Pau: Amic d'Aleix

Artur: Parla del seu avi al front de Perol a classe.

Mireia: Amiga de Sara, forma part del grup per al treball i aquesta esta enamorada de

Pau. El qual va desenganyar a Mireia enrotllant-se amb Cris. Però Mireia seguia perdudament enamorada de Pau.

Guillem: Bibliotecari del poble.

Tia Isabel: es la tia d' Aleix la qual conta la historia del seu llerna.

Antoni Vidal: rector actual que sols fa quinze anys que hi és a la parròquia.

Serafí Guillot: el rector al qual succeeix Antoni que esta en la parròquia trenta-cinc anys. Tenia vuitanta anys i un cos esquelètic però es movia amb sorprenent agilitat.

Marta Dolç: l'amada de Vicent a la qual l'escriu cartes i ella l'escriu a ell. Es la mare de Anna Guaix.

Petet “el Coniller”: es el sobrenom que el posen a l'avi d'Aleix però la seua reflexió amb els conills que tenien a sa casa.

Adela Pujol: vicedirectora del Museu Sant Pius V

Francesc Cassany: Director del Museu Sant Pius V

Anna Guaix: cap de restauració del museu. La seua mare es del poble del grup d'amics.

Sergent Verdú: cap de la policia local que també l'anomenen Sergent Colombo però la sèrie televisiva però mes que per això era perquè et posa el cap com un bombo.

Joan Garriga: encarregat de la botiga del senyor Vich des de fa més de vint anys i el seu servent.

Williams Vich: Home d'avançada edat, molt deteriorat físicament però de família important, ric.