Biografia - Häendel (1685 - 1759)

En Georg Friedrich Haendel, impetuós però amb un gran sentit del humor, i dotat amb un gran talent pel drama, va néixer el 23 de febrer del 1685 en Halle (Alemania) en que sería un dels més grans compositors inglesos: Georg Friedrich Haendel.

Estudiant de violí, clau, harmonía i contrapunt amb F. Zachow pesi a la oposició dels seus pares, Georg Haendel (1622-97) i Dorotea Taust (1651-1730), que desitjaven estudiar de leis pel seu fill, en 1702 ja es Organista en la catedral de halle, al temps que estudia en la Universitat de dita ciutat, estrenant el 17 de febrer de 1704 en Hamburgo el seu oratori La Pasión según San Juan.

En 1706 se trasllada a italia pel príncep Ferdinando de Medici en aquest viatge visita Nápols i Venecia, posant relació amb Corelli i amb D. Scarlatti, el que influirà decisivament en la seva música camerística posterior. Aquesta és una de les etapes musicals més interesants de Haendel, en la que s'aprecia una nova pasió expresiva.

De nou en Alemania, en 1710 se instala Hannover com Kapellmeister del Elector, a càrreg que acepta amb la condició de que se li permiti viatjar a Londres durant un any, i allà marcha en 1712, acabaría per adquirir la nacionalitat inglesa en 1727, i prest obté el favor econòmic de la reina.

Conegut com el inventor de l'oratori inglès, manté en aquests aquella forma de l'òpera que tant li va impresionar en Italia, doncs de fet, la seva música que resulta un compedi del saber alemany, inglès, francès i Italia, presenta les petjades ineludibles de l'estil italià.

En 1717 entra al servei de James Brydges, futur arxiduc de Chandos, com compositor resident, sent en 1719 anomenat Director de la recent creada Royal Academy of Music, fundada amb la finalitat de representar operes italianes i que terminaría per fracasar (1728). Aquest mateix any viatja a Alemania, resultant fallat la trobada prevista amb Juan Sebastián Bach, amb el que comparteix el seu gust per la melodía i ritme.

Compositor de la Capilla Real en 1723, comença a perfilar-se un Haendel madur amb un sentit empíric aplicat a la seva música que pesi a que agrada de la improvisació com element imprescindible de la seva técnica compositiva, eludeix el aventurar-se en viatjes armònics imprevists.

En 1741 viatja a Dublín, a on la seva música és acollida amb entusiasm. Deu anys després una enfermedat en la vista el deixa completament cec, fallesquent el 14 d'abril de 1759 en Londres.

Biografía - Purcell

Un dels compositors inglesos més destacats del període de la Restauració inglesa. En les seves obres utilitza elements barrocs francesos i italians i formes musicals tradicionals ingleses. Va néixer en Westminter (actual Londres), procedent d'una familia de músics. Va entrar com cantant en la Capilla Real a l'edat de 10 anys y quan la seva veu va cambiar va passar a fer feina amb el conservador dels instruments reals.

En 1677 va ocupar el càrreg de compositor dels violins del rei, i tres anys després va succéixer a John Blow en el post d'organista de la Abadía de Westminter. En 1682 va ser nombrat organista de la Capilla Real i en 1683 compositor ordinari del King's Musick, càrreg de gran importancia baix el reinat de Carlos II. Més tard va ser claucembalista amb el rei Jacobo II. Va ser també profesor de música de membres de la aristocracia, va composar odes i anthems ceremonials per events reals, així com obres per l'àmbit teatral, eligiós i domèstic.

Entre les primeres obres de Purcell es troben les fantasíes per viola (1680), que representen el final floretjat de la música isabelina. Mosten aixímateix el domini del jove compositor en l'utilizació de les tècniques contrapuntístiques de la polifonía antigua, així com la profunditat emocional i el control expressiu de la disonancia, típiques de l'estil renaixentista, característiques tamé patentes en els anthems d'aquest període com Remember not, Lord, our offences (1682) i en la seva primera serie de salms funeraris (c.1683). En 1685 va compondre música ceremonial, com el anthem de la coronació My Herat is Inditing, al temps que iniciava la seva producció de música instrumental de càmara com les 12 sonates a tres parts (1683) i les 10 sonates a cuatre parts (1697), a on també s'aprecia la influencia de la música italiana com les onates de Arcanuelo Corelli. Apart de la música per teatre, Purcell també va composar 80 cançons i duets. Per crear tensió i un cert sentit d'inevitabilitat empleaba la chacona, forma musical en la que la meldía i l'armonia varíen sense cesar sostenides per una línia de baix repetitiva i que alcança la seva máxima expressió en el lament `'When I am laid in earth'' de la seva òpera Dido y Eneas (Londres,1690).

Alomillor les obres més famoses de Purcell siguin les de teatre, al que va començar a dedicar major atenció a mesura que la música religiosa anaba decagent. La seva única òpera es Dido y Eneas, obra maestra basada en una tragedia de Nahum Tate i estrenada en 1689. Purcell va composar altres obres dramàtiques, denominades a vegades semiòperes que són peces de música instrumental i vocal escrites per acompanyar obres com Dioclesian (16900) de Thomas Betterton, King Arthur (1691) de John Dryden, The Fairy Queen (1692) adaptació del Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare, i The Indian Queen (1695, completada pel seu germà Danial) de Dryden i Robert Howard, que conté algunes de les seves partitures més famoses. La prematura mort de Purcell va tenir un profunt efecte sobre la música inglesa.

Va morir el 21 de novembre de 1695 en Londres i va ser enterrat baix l'òrgan de l'abadía de Westminter.

Biografía - Bach

Organista i compositor alemany del període barroc. Fou un dels més grans i productius genis de la música europea. Bach va néixer el 21 de març de 1685 en Eisenach (Turingia), en el sè d'una familia que durant set generacions va donar origen, al menys, a 53 músics de importancia, desde Veit Bach fins Wilhelm Friedich Ernst Bach. Johann Sebastián va rebre les seves primeres leccions musicals del seu pare, se'n va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, per doncs organista de Ohrdruff.

En 1700 Bach començà a guanyar-se la vida com membre del cor de l'iglesia de San Miguel, en Lüneburg. En 1703 passà a ser violinista de l'orquestra de càmara del príncep Johann Ernst de Weimar, però més tard, aquell mateix any, es va anar a Arnstadtm, os es va convertir en orgasnista de la iglesia. En octubre de 1705 Bach va conseguir un mes de permís per estudiar amb Dietrich Buxtehude, renomenat organista i compositor danès, aunque afincat en Alemania, qui per doncs se trobaba en Lübeck i que la música va influir enormament en Bach. Aquesta visita li va agradar tant que prolongà la seva estància un mes més de lo acordat, lo que va aixecar critiques per part de les autoritats eclesiàstiques, que adamés es queixaven de les extravagantes floritures i armoníes amb les que acompanyaba a la congregació en els seus cants religiosos. A pesar de tot, la seva art ja era massa respetada com per que aquestes critiques poguessin desembocar en el seva despatxada. En 1707 es va casar amb na María Bárbara Bach, cosina segona seva, i marxà cap a Mülhausen com organista en la esglesia de San Blasius. L'any següent tornà a Weima com organista i violonista de la cort del duc Wilhelm Ernst. Allà va permanèixer durant els 7 anys següents, I es convertí en concertí de l'orquestra de la cort en 1714. En Weimar composà unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral `'Gottes SEIT ist die allerbeste seit'' (El temps de Déu es el millor), i també composà obres per orgue i clavicèmbal. Començà a viatjar per Alemania com virtuós del orgue i com asesor de orgueners. En 1717 començà en una nova feina, que durà 6 anys, com mestre de capilla i director de música de càmara en la cort del príncep Leopoldo de Anhalt-Köthen. Durant aquest període va escriure fundamentalment música profana per conjunts instrumentals i instruments solistes. També va composar llibres de música per la seva dona i fills, amb l'objecte de ensenyar-lis la técnica del teclat i l'art de la música en general. Aquests llibres inclosen el Clau ben temperat, les Invencions i el Petit lklibre de l'orgue. Un any després de que la seva primera dona moressi en 1720, Bach es va casar amb na Ana Magdalena Wilcken, cantant i filla de un músic de la cort que li va donar 13 fills, adamés dels 7 que havía tingut amb la seva anterior dona, i el va ajudar en la labor de copiar les partitures de les seves obres pels músics que debíen interpretar-les. Bach es va traslladar a Leipzig en 1723 i allà va permanèixer la resta dels seus dies.

Bach comença a quedar-se cec l'últim any de la seva vida, i va morir el 28 de juliol de 1750, després de someter-se a un fallida operació ocular.

Biografía - Vivaldi

Antonio Lucio Vivaldi neix en Venecia el 4 de març de 1678. Allà estudia violí amb el seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, destacat violonista de l'època, padesquent de asma desde la infancia.

En 103 es ordenat sacerdot, però no sempre pot cumplir amb les seves obligacions degut a la seva afecció respiratoria aunque fou comú en l'època acusar a Vivaldi d'abandonar l'ofici de la Misa per atendre la seva inspiració.

Home vanidós i obsesionat pels diners, entra curiosament com Profesor de Violí en el Hospicio de la Pietá impartent classes a niñez huèrfanes, arribant a ser en 1716 Mestre de Concerti de Venecia. Dos anys després, 1718, es trasllada a Mantua on es anomenat Mestre de Capella, posat que manté fins el 1720.

El seu opus 8, Il Cimento dell'Armonia e del'Inventione, apareéis en 1725, obra en la que destaquen els seus 4 primers concerts coneguts com Las Estaciones.

Entre 1729 i 1733 viatja per tota Italia arribant inclòs a Praga, tornant a ocupar el càrreg de mestre de Capella en la Pietà.

Vivaldi morí en Viena el 26 o 27 de juliol de 1741 en extranyes circunstancies. Había dedicat la seva vida a tres aspectes relacionats amb la música: com pedagós va conseguir una alta capacitació de l'orquestra de la Pietà així com la formació de deixebles que transmateren les seves obres i la seva técnica instrumental per tota Europa; com compositor, deixà un llegat de més de 500 obras, d'una calitat que va reconèixer ràpidament J.S. Bach, i com empresari, va prendre al seu càrreg la responsabilitat económica de moltes obres pròpies i deixebles.

Durant la seva vida fou més conegut com violinista que com compositor, siguent ràpidament acusat de repetitiu i rutinari. El seu redescobriment no succeeix fins el començ del segle XX. No obstant fou el primer compositor en utilitzar profusament la técnica del ritornell i convertir l'estructura en 3 moviments en el estándar dels concerts, deixant-lo escrits més de 230 concerts per violí en els que destaquen les seves orquestacions i els seus efectes coloristes per l'orquestra.

La seva obra de càmara, sense embargament, es més conservadora.