DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. CAUSES, EVOLUCIÓ I
CONSEQÜÈNCIES.

La Guerra Civil tot i que va ser una guerra que es va desplegar dins la
península Ibèrica, cal situar-la dins el context internacional en què es
va produir perquè va tenir un important component a nivell mundial: els
règims autoritaris.

CAUSES
El febrer de l'any 1936 es van convocar eleccions. Les tensions es
presentaven entre els de dretes; de caire autoritaris i conservador i
els d'esquerres i el moviment obrer. En aquestes eleccions en van sortir
triomfadors els del Front Popular a nivell d'Espanya i a Catalunya el
Front d' Esquerres.
Durant aquest any, les tensions socials i polítiques anaven creixent
palatinament arreu Espanya. El sindicat de la CNT va tornar a actuar al
carrer amb vagues, manifestacions, atemptats etc. i el líder de la dreta
Gil Robles i Calvo Sotelo, acusaren enfurismats, el nou govern
qualificat d'inútil al no ser capaç de mantenir l'ordre públic i
d'aturar la revolució social d'aleshores. La violència política, però,
seguia. La majoria dels assassinats, que esdevenien ja quotidians; eren
protagonitzats pels falangistes espanyols i per aturar les activitats
violentes dels ultra- dretans es va declarar il·legal la Falange
Espanyola i José Antonio Primo de Rivera fou empresonat.
El nou govern, aquesta vegada constituït per només republicans (en
quedaven exclosos els comunistes i els socialistes) van tornar a aplicar
el programa reformista del Front Popular. Malgrat tot, no va servir de
molt. Per una banda hi havia les preocupacions dels camperols que no
eixia perquè el programa transcorria massa a poc a poc i la impaciència
creixia al mateix temps que les esperances d'aquests per a recuperar les
seves terres dequeien. I per l'altra banda hi havia l'angoixa dels
terratinents, els quals no volien perdre les seves propietats ni tampoc
els privilegis. Com a reivindicació, a Andalusia i Extremadura molts
jornalers ocuparen terres i finques i finalment el Front Popular va
accelerar la distribució de terres.
L'abril de 1936 el Parlament decideix destituir el president de la
República Alcalà Zamora per Manuel Azaña.. El clima polític va esclatar
el juliol quan el tinent de la Guàrdia d'Assalt José Castillo és
assassinat per alguns membres de la Falange i la reacció de guàrdies
d'assalt va ser l'assassinat de Calvo Sotelo.
A tot això cal afegir-hi la polarització del país. Podríem dir que dins
Espanya hi havia dues Espanyes; una nacionalista i l'altre republicana.
A principis del '36 la zona que ocupaven els republicans era majoritària
(Catalunya, València i tot el centre i sud d'Espanya i al nord Oviedo,
Santander, Bilbao i sant Sebastià) mentre que els nacionals es trobaven
concentrats a les ciutats següents: Pamplona, Burgos, Lleó, Segòvia,
Àvila i Vitòria.
Els militars de l'alçament no volien fer esclatar una guerra sinó que
volien acabar amb la República tot ocupant la capital i fent caure el
govern del moment però no va resultar tan fàcil com es pensaven i tot
desencadenà amb una guerra que duraria gairebé tres anys.

EVOLUCIÓ DE LA GUERRA CIVIL
Els generals, coronels i tinents més importants espanyols, van ser
desterrats a diferents punts de la península Ibèrica i també a algun
punt del nord d'Àfrica perquè així, els nacionalistes no poguessin fer
un aixecament. De totes maneres alguns sectors de l'exèrcit del Front
Popular van dissenyar un cop d'estat on el general Sanjurjo, exiliat a
Lisboa, n'era el cap i va ser acceptat dins la UME (organització formada
per militars de dretes i monàrquics) i qui s'encarregava de portar-ho
tot era Mola, que en aquells moments estava destinat a Pamplona. Entre
tots els militars destacaven també el general Yagüe a l'Àfrica, Queipo
de Llano a Sevilla, i Goded a Mallorca. Aquest cop comptava amb el
recolzament de la falange.

L'alçament militar va iniciar-se a Melilla el 17 de juliol de 1936 i poc
després Yagüe va declarar l'estat de guerra a Ceuta, on el Marroc va
caure en mans dels sublevats i ja passava a formar part del territori
dels nacionals.
Franco, que es trobava a les Canàries se'n va anar a l'Àfrica per
posar-se al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica, que era imprescindible per
a la victòria.
L'aixecament, tenia com a objectiu ocupar la capital per feu caure el
govern de la República. Mola, que ho havia intentat des del nord va
fracassar i aleshores Franco va fer un segon intent avançant des del
sud. Van començar ocupant les primeres ciutats del sud com ara Mèrida i
Badajoz tot entrant per Almandrejo i en el seu camí Franco va aturar-se
a la ciutat espanyola Toledo per alliberar a tots els insurrectes que
estaven empresonats alcàsser. A Sevilla Queipo de Llano va fer sortir
les seves tropes al carrer i gràcies als reforços que venien de l'Àfrica
van poder controlar tota la zona d'Andalusia occidental sense gaires
complicacions.
El mes d'octubre l'exèrcit de Franco va intentar ocupar Madrid però
l'intent va fer fallida perquè quan hi van arribar es van trobar amb una
resistència molt ben organitzada per la Junta de Defensa. Malgrat no
haver aconseguit el principal objectiu a moltes ciutats espanyoles com
Còrdova, Granada i Sevilla el cop va tenir el seu èxit.
El febrer de 1937 va tenir lloc, al sud de Madrid, la batalla de Jarama
però tampoc es va aconseguir ocupar de la ciutat. Paral·lelament a la
batalla de Jarama, es va tancar la frontera francesa, cosa que va fer
impossible l'arribada de material armamentístic i bèl·lic a la zona
republicana per a la guerra i va ser un punt a favor dels nacionalistes.
Mola, aprofitant-se de la situació, va ocupar la ciutat de Sant
Sebastià.
A l'abril del mateix any es va iniciar una gran ofensiva contra el País
Basc i es va produir el famós bombardeig de Gernika on els republicans
sense rebre l'ajuda de la Unió Soviètica van haver de cedir per culpa de
la seva inferioritat i finalment Santander i la resta d'Astúries cauen.
Per tal de contrarestar força als nacionals, els republicans van iniciar
dues campanyes defensives: la batalla de Brunete i la batalla de
Belchite, però com que no van aconseguir avançar en terreny ni tampoc
impedir la caiguda de tot el nord d' Espanya, es va convertir amb un cop
molt fort per a la República. El gener de 1938 es torna a executar una
dura ofensiva republicana a la ciutat de Terol, la qual és ocupada i
reconquerida per les tropes de Franco. La guerra ja feia anys que havia
començat i havia desgastat l'exèrcit republicà. Els nacionals van acabar
atacant tot el front d'Aragó. Ara ja només quedava Toledo, Granada,
Cartagena, València, Catalunya i el principat d'Andorrà sota l'Espanya
republicana.
L'ofensiva dels franquistes va arribar a Catalunya el 29 de març de 1938
quan van entrar a Seròs, Aitona... i el 4 d'abril els nacionals van
ocupar Lleida
L'any 1938 a Catalunya l'exèrcit s'havia tornat a organitzar. El juliol
l'exèrcit va creuar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Flix i altres
pobles de la zona. A finals d'octubre els nacionals, amb la seva setena
contraofensiva, van aconseguir avançar tot entrant per Móra d'Ebre i els
republicans que també hi eren van haver de retirar-se. El 15 de gener de
1939 els nacionalistes van aconseguir entrar a Tarragona i el dia 25 del
mateix mes van ocupar Terrassa, el dia següent Barcelona i el 4 de
febrer ho van fer a Girona.




CONSEQÜÈNCIES
L'exèrcit guanyador, com era d'esperar, foren els nacionalistes.
Les conseqüències foren social i polítiques.
Un cop els franquistes havien arribat al poder, Franco va promulgar una
llei (5-IV-1938) on derogava l'Estatut juntament amb una dura repressió
a tots els soldats del bàndol republicà. Aquesta repressió consistia en
portar a tota aquella gent que duran la guerra havia esperat amagada als
camps de concentració on més endavant eren executades. També es van
iniciar moltes represàlies a mestres, professors etc. que havien estat
fidels a la República. A més a més, els vencedors van imposar un règim
dictatorial, el qual, de bon principi ja negava la possibilitat de
llibertats democràtiques i manifestacions de la identitat nacional per a
Catalunya. Aquesta dictadura tenia com a fi l'aniquilació de tot allò
que durant la Guerra Civil havien estat combatent.