INTRODUCCIÓ

Grècia és una república del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la península Balcànica. Limita al nord amb Albània, la República de Macedònia i Bulgària, a l'est amb Turquia i amb la mar Egea, al sud-est i al sud amb la mar Mediterrània i a l'oest amb la mar Jònica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents. Sobre la fi de l'Antiga Grècia, molts autors consideren el període fins a la mort d'Alexandre Magne, l'any 323 aC). Grècia va donar també grans filòsofs que van servir per crear teories del pensament que mai ningú s'havia plantejat abans. Com a exemples de grans filòsofs grecs trobem Tales de Milet, el primer filòsof conegut. La gran figura de Sòcrates, el primer filòsof que pensà en la ment humana i en l'origen de les coses. O la important figura de Plató en el món filosòfic Occidental i mundial. Per això Grècia és considera per molts el bressol de la cultura Occidental.

L'organització de Grècia durant els diferents anys va ser molt desigual. Des d'un principi al voltant de l'any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilització hel·lènica, la Grècia de les ciutats estat que van establir colònies arreu de la Mediterrània, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilització hel·lenística que va seguir l'imperi del macedònic Alexandre el Gran.

Militarment Grècia va entrar en decadència fins que fou conquerida pels romans a partir del 168 aC, tot i que la cultura grega va conquerir la vida de Roma. Grècia va esdevenir una província de l'Imperi Romà fins a la seva partició en dos; la part oriental (l'Imperi Bizantí, amb seu a Constantinoble) va continuar sent de natura grega i se'n considerava l'hereva directa. Des del segle IV fins al segle XV l'Imperi Romà d'Orient va sobreviure onze segles als atacs d'occident i d'orient fins a la caiguda de Constantinoble (29 de maig de 1453).

Històricament parlant, els fundadors de Micenes entre d'altres varen conquistar Atenes, més concretament la zona que correspon al Peloponès, van envair Creta i Saquejar Troia. En la societat els reis, els nobles i els guerrers, propietaris de les millors terres van exercir el seu domini sobre agricultors, artesans i pastors.

Cap a l'any 1000aC, la civilització micènica va caure derrotada davant dels invasors doris, ja que portaven armes de ferro desconegudes per ells, qui van fer que s'implantés un idioma comú a tota la regió.

Tot i les diferències socials existents, els grecs van tenir una concepció original de l'ésser humà, ja que anteriorment estava considerat per les altres civilitzacions com un simple instrument de la voluntat dels Déus. Per això diem que a Grècia l'ésser humà cobra un valor com a individu i com a concepte de ciutadà. Ciutadà perquè convivia dins d'una polis i això era molt important per ells.

Les polis gregues van anar tenint conflictes entre sí durant períodes. Les més importants eren Atenes, Esparta, Empúries i Bizanci. Tot i així, els pobles hel·lènics van anar reconeixent una mateixa nacionalitat en el que tenia a veure els Jocs Olímpics, la religió i l'idioma.

Al segle V durant el govern de Pericles Atenes es va convertir en el centre comercial, polític i cultural de la regió. Dominaven el comerç marítim y la prosperitat van permetre al governador, reformar les polis amb un caràcter democràtic. En aquest període trobem savis com Anaxàgores, Sòfocles, Èsquil, Aristòfanes o Fidies, considerat el millor escultor grec. En aquesta etapa els grec varen arribar a un gran desenvolupament en l'àmbit de les ciències. També hi han importants aportacions sobre medicina i astronomia i sobre geometria i matemàtiques indispensables actualment.

A la segona meitat del segles V aC trobem molts enfrontaments entre Esparta i Atenes per obtenir el control de la regió. Aquestes lluites són conegudes com a Guerres del Peloponès. El desgast d'ambdós pobles va permetre als macedònis conquistar aquests dominis. Alexandre Magne (336-323 aC) va conquerir nous territòris i va expandir la influència helènica pel nord d'Àfrica i de la Península Arabica tot i passant per Mesopotàmia i arribant fin a l'India. Això va contribuir a la difusió de la cultura grega per l'Orient. Quan Alexandre Magne va morir l'imperi macedònic es va anar abaix, mentre que successives guerres i rebelions van continuar a la península.

La decadència grega va facilitar l'avenç romà. Deprés d'algunes guerres de conquesta, les macedòniques, per exemple, els romans van establir el seu domini sobre Grècia cap a l'any 146 aC.

L'ART GREC

L'art grec, s'acostuma a dividir en tres períodes ben diferenciats. El primer és l'anomenat Període Arcaic que s'inicia des dels primers estats grecs, entre els segles VII aC fins aproximadament l'any 475 aC. Artísticament comencen a establir-se els ordres arquitectònics (ordre dòric, jònic i corinti). El segon és el Període Clàssic que comença al final de les Guerres Mèdiques al voltant de l'any 475 aC i acaba en la mort d'Alexandre el Gran. Podem assegurar que aquesta és l'etapa de més esplendor i originalitat de l'art grec. I finalment trobem el tercer que és el Període Hel·lenístic que se situa des del 323 aC que correspon amb la mort d'Alexandre el Gran fins al 31 aC la conquesta mediterrània oriental per part de Roma. Tot i així, també podríem considerar com un petit quart estil els inicis de l'Època clàssica ja que veiem un canvi molt important entre el període arcaic i el clàssic.

PERIODE ARCAIC

L'època arcaica abarca els segles VIII al VI aC i és el primer estil important de l'art grec ja que es comencen a veure les formes artístiques de l'escultura i l'arquitectura.

Com a context històric podem dir que durant els segles que correspon el període arcaic la societat i les formes d'art canvien de manera considerable. Primer de tot, diem que les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana, és a dir, que es comença a establir la vida camperola en el dia a dia dels grecs. També trobem que les tiranies que s'imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l'individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia.

Trobem que hi ha un art molt canviant degut a les constants fluctuacions polítiques i socials característiques de l'època. La ciutat principal en aquells moments era Olímpia i com a tal, tota l'aristocràcia estava concentrada en aquella ciutat i la participació als Jocs Olímpics estava reservada plenament per aquests.

També podem dir que es comença a treballar l'art per l'art ja que a l'Època Arcaica els artistes dexen enrere tot tipus de simbologia màgica o religiosa de les obres. No és un trencament total, sino que es tracta més aviat d'un distanciament amb la significació de la obra, ja no es tracten les obres com a sagrades. A partir d'aqui es comença a tenir una vivió completament nova de l'art: l'art ja no és una cosa pràctica, ja no té perque ser-ho, ja no s'ha de fer art per treure-li profit. Es converteix en un puc joc de linies i colors, en ritme i harmonia. És en aquest punt quan l'art comença a buscar la representació de la realitat. Podem classificar aquest canvi com un dels més importants en tots l'Historia de l'Art.

A l'Escultura podem centrar l'atenció en dues figues important i imprescindibles en l'història de l'art:

Kouros i Koré

Com podem veure en les fotografies, i fixant-nos en els elements formals de l'escultura del període trobem que queden reflectits perfectament en aquesta obra. Així doncs, descubrim una gran simetria en els cossos, sobretot en les figures masculines (kouros) ja que no presenten cap diferenciació d'una banda a una altra. També veiem que l'eix principal és l'eix vertical, tot i que com a eixos horitzontals podem trobar el melic, entre els pectorals i les clavícules, la línia de la cella segueix la del parpella, el cabell com a protuberàncies esfèriques, la forma UU poc pronunciada dels muscles pectorals es repeteix sobre les ròtules i la V de la divisió del tors es repeteix sobre els colzes. Els primers kouros ens recorden molt a les primeres figures egípcies ja que per exemple, una cama una mica més adelantada que una altra en senyal de caminar és tipica dels egipcis. Així doncs podem dir que els grecs van adoptar la manera de fer dels egipcis amb algunes diferències. Les principals són que l'estatua grega és més abstracta i es busca tan sols fer bonic. Koré a l'actualitat i Koré cromàtica.

Com podem apreciar hi ha una important millora en el progés tècnic, i el naturalisme aixi com un constant avenç culturalment parlant. Hi ha un urbanisme irregular, el que porta a una adapatació al terreny. En l'àmbit de l'arqueitectura podem distingir l'orde dòric i el jònic. El nu masculí com a propaganda dels jocs atlètics, del culte al cos. I no busquen la semblança, són retrats escultòrics ideals. L'artista ja no depèn de ningú, tenen llibertat creativa i busquen constantment noves formes. Els patrons són ara les ciutats, els tirans i els particulars rics.

PERIODE CLÀSSIC

Durant l'època clàssica hi han una sèrie de canvis molt importants en l'art que denoten una gran diferència respecte als períodes anteriors. La democràcia com a sistema polític i social. Durant aquesta etapa maduren les més importants formes naturalistes. El propi desitg del naturalisme creix cada vegada més i se li sumen la importància per l'ordre i la prefecció que caracteritza aquest estil que cada vegada més va en busca de la idealització. Aquesta idealització es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s'originen entre valors individuals i valors col·lectius.

Tota l'època clàssica es caracteritza per l'ús de dos conceptes bàsics que cal anomenar: el naturalisme i la idealització. Quan ens referim a naturalisme intentem anomenar l'intent per fer d'allò lo més real possible. És a dir, busquen la mesura i la perfecció per fer del que fan una cosa gairebé amb vida. També direm que intenten idealitzar els cossos i fer-los perfectes. Al cap ai a la fi, podríem resumir l'art grec amb la recerca de la perfecció formal tant en formes com en materials.

Els treballs més importants d'aquesta època es troben en l'escultura o l'arquitectura. Els més destacables són:

Després dell dinamisme del Discòbol de Miró s'arriba a la formula de síntesi de Policlet (Dorífor, Diadúmen) i dels relleus del Partenó i a mesura que s'arriba a la fi els elements individualistes van guanyant en importància cada vegada més gran durant el segle IV amb Praxíteles (Hermes) i Lisip (Apoxiomenos). Aquest gust per un naturalisme cada vegada més individualitzat es correspon a la idea social i filosòfica de l'home com a mesura de totes les coses. Introducció de la corba Praxiteliana i més atenció als sentiments i a les emocions. També trobem la incorporació del Contrapposto. (foto: Discòbol, Miró)

Les característiques principals de l'art són per exemple la centralització en la figura humana i la recerca de la bellesa com a harmonia i proporció. També trobem una fantastica combinació entre l'idealisme i el realisme, així com la preocupació pel moviment i el volum i per suposat la policromia. Els materials emprats són principalment el marbre i el bronze. També li dónen molta importància als relleus decoratius dels temples.

Sobre l'arquitectura podem dir que són molt importants els elements urbanístics com per exemple la importància de la disposició dels edificis, del conjunt. La poca importància dels interiors. Arquitectura arquitravada. I com a exemples tenim els temples (funció religiosa, era la casa del déu o la deesa, importancia exterior, esta construit a escala humana, planta rectangular.) (foto: Partenó, Ictini, Cal·lícrates i Fidies )

Una de les coses més importants és que apareixen els tres ordres grecs. De fet no se sap ben bé quan apareixen, es diu q entre mig de les dues primeres èpoques, l'arcaica i la clàssica. Tot i així les principals característiques són:

• DÒRIC

• Grècia i Magna Grècia

• Auster, senzill, sobri

• Estilobat de tres graons

• No té base

• Fust estriat (20 canaladures)

• Columna més ampla d'abaix

• Pot presentar lleuger èntasi al centre

• Capitell amb àbac, equí i collarí

• Altura total de 4 a 6 vegades el diàmetre inferior

• Arquitrau d'una peça

• Fris amb triglifs amb gotes i metopes

• Cornisa

• Frontó ( timpà, acroteri, gàrgoles )

• JÒNIC

• Apareix al segle VI a. C.

• Origen a Àsia Menor

• Té base amb tor i plint

• Fust més esbelt ( 9 vegades el diàmetre inferior ) i 24 canaladures

• No presenta èntasi

• Capitell amb cos central ( cimaci ) i dues volutes

• Arquitrau de tres bandes que surten progressivament cap a l'exterior

• Fris llis

• Frontó igual al dòric

• CORINTI

• Més tardà

• Fust 10 vegades el diàmetre

• Només varia respecte del jònic en el capitell

• Capitell: cos central troncocònic ornamentat amb fulles d'acant i roses

• Més utilitzat pels romans

PERÍODE HEL·LENÍSTIC

Si parlem de l'art i la societat podem dir que Grècia s'uneix sota Alexandre el Gran i despres de les conquestes d'aquest l'atenció es centra en Orient enlloc de en Grècia. El gust de l'època porta a l'acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, i al desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d'aquesta època. En l'arquitectura es barregen els ordres i s'obliden els canons. Gust pel colossalisme i molta ornamentació. S'acaba la sobrietat clàssica.

Sobre l'escultura podem dir que els trets característics són la valoració del pathos (intensitat extrema dels sentiments), trenca radicalment amb la serenitat i l'equilibri clàssics, introdueix temes anecdòtics i quotidians, adquireix més moviment i dinamisme com podem veure en escultures com la de Laocoont i els seus fills. Dóna molta importància als grups escultòrics i mostra certa influència de les cultures asiàtiques.

Bibliografia

www.xtec.es/~jarrinad/grecia/grecia2.html

www.xtec.es/~jarrinad/grecia/grecia1.html

www.step.es/personales/jns/grecia/historia1.htm

Visualart - Vicens Vives

Història de l'Art - Batxillerat

INDEX

Introducció.........................................................................pàg.1,2,3

Període Arcaic...................................................................pàg.4,5,6

Període Clàssic..................................................................pàg.6,7,8,9

Període Hel·lenístic............................................................pàg.9,10

Bibliografia.........................................................................pàg.11

Les koré en plural s'anomenen korai.

Són escultures arcaiques de dones.

Porten posat un vestit anomenat peple, que se'l posàven en cerimònies.

S'intenta donar més realisme al rostre, i els vestits quedaven com zones mortes amb plecs paral·lels, sense cap vitalitat i amb gran austeritat.