1.INTRODUCCIÓ A LA GRAFOLOGIA 3

QUE ES LA GRAFOLOGIA?

1.2.BREU INTRODUCCIÓ A LA GRAFOLOGIA 4

1.3.APLICACIONS DE LA GRAFOLOGIA 5

2. COM REALITZAR L'ANÀLISI GRAFOLÒGIC? 7

A)EL CONJUNT GRÀFIC I LA IMPRESSIÓ GLOBAL 7

B) EL SIMBOLISME DE L'ESPAI 9

2.1. ZONA MITJANA 10

2.2.ZONA DRETA 10

2.3.ZONA ESQUERRE 10

2.4.ZONA ALTA 11

2.5. ZONA BAIXA 11

EL LÍBIT 12

EXTROVERSIÓ/INTROVERSIÓ 14

ELS QUATRE TEMPERAMENTS BÀSICS 16

TEMPERAMENT LINFÀTIC 17

TEMPERAMENT SANGUINI 18

TEMPERAMENT NERVIÒS 19

TEMPERAMENT BILIÒS 20

ELS GÈNERES GRÀFICS 22

L'ORDRE 23

LA VELOCITAT 25

LA CONTINUITAT 28

LA FORMA 31

LA DIMENSIÓ 34

LA DIRECCIÓ 35

LA PRESSIÓ 37

SISTEMA DE CRÉPIEUX-JAMIN (TAULA) 38

LA FIRMA 39

TEXT I FIRMA 40

LA RÚBRICA 44

CONCLUSIÓ (PUNT I FINAL) 48

BIBLIOGRAFIA 49

En totes les èpoques, sempre que la ciencia ha donat un pas cap a endavant i quan se li ha tractat sobre tot de disciplines més o menys concretes, l'esperit conservador dels homes ha mostrat de certa retincencia en seguir tal avançaments.

Els començaments de la GRAFOLOGIA, es a dir, de la ciència que ens mostra el caràcter d'un èsser humà al observar i analitzar la seva escritura, conexient les mateixes dificultats. Tant amb la medicina en les seves labors, la grafologia va ser emparellada amb les ciències ocultes i els seus cultivadors considerats com xarlatans. Aquest estat ha sigut superat. Fins ara els mitjans menys ocults sabent pel menys el cuál els seus propòsits i límits, i els grafòlegs, a pesar de ser rebuts amb certa dòsi de esceptisme, aconsegueixen amb facilitat al seus interlocutors. L'estat actual d'aquesta ciència fa possible revelar les tendències característiques d'un individu amb tant sols analitzar l'escritura i extraure d'aquesta conclusió en certs numeros d'aspectes. Tot allò fins al punt de què algun país hagi instituït un certificat oficial de grafologia.

Què és la grafologia?

La Grafología és l'estudi de la personalitat d'un individu a través de la seva escritura.

Un estudi grafològic podría equiparar-se al de la comunicació no verbal d'un subjecte. Ja que, en Grafologia, no es tracta d'analitzar ni un estil de redacció ni riquesa del vocabulari, sinò el que s'expressa a través de la forma i organització.

En definitiva, interessa el seu contingut latent i no el manifest.

Al que a la Grafologia l'importa és la interpretació de “la mímica” de l'escritura. Aquest expressa com una persona es mou, se sent i camina pel món, tal com fa al deslitzar la seva escritura pel paper.

Com diu el saber popular: no conta el que l'individu diu, sinó el que fà. Aquest és un dels lemes del estudi de la Grafologia i també l'estudi de la comunicació no verbal.

Doncs així, com un individu afirma les seves paraules que no és agresiu, sinó un pacifista convençut, pel que veiem fruncint el seny, tens i expressant a crits, no el creiem o almenys llegim en ell una certa contradicció, un grafòleg sol mostrar-se dubtatiu i escèptic davant la lectura d'un text on un subjecte afirma amb les seves paraules el mateix mentres que la forma de la seva escritura és tensa, angulosa i pinxa.

Breu Introducció històrica a la Grafologia

Ja què en la Grècia clàssica, Aristòtels va establir una possible correspondència entre la personalitat d'un individu i la seva escritura.

Encara que no fins al segle XVII en què apareix el primer tractat grafològic publicat, quan Camillo Baldi, professor de la Unviersitat de Bolònia, publica <<Tractat sobre un mètode per reconèixer la naturalesa i calitat d'un escritor a partir de les seves lletres.>>

La següent publicació sobre el tema es deu a Lavater, de la Universitat de Zurich, que estableix una analogía entre el llenguatge, la marxa i l'escritura. És durant el segle XVIII. A partir d'ell, la Grafologia cobra popularitat en els cercles polítics i literàris, prenent una cariu més artística que científica.

Serà Michon, un àbat francés, el que en 1871 l'otorgarà en la Grafologia un rigor científic. Es deu a l'autor a la primera utilització del tèrmit <<Grafologia>> així com la ideació d'un sistema complert de l'estudi grafològic. Va iniciar el desenvolupament de la <<Grafologia Psicològica>> i adjunt a Desbarrolles, va publicar << Els Misteris de l'Escritura >>, separant posteriorment d'aquest últim i fundant la Societat Grafològica de París.

Anys més tard, Crepieux-Jamin estableix noves lleis de interpretació i classificació grafològiques, tals com la teoría de <<Superioritat e Inferioritat gràfiques>>. Les seves obres <<L'escritura i el caràcter>> i << el ABC de la Grafologia>> s'han convertit en obres clàsiques.

És a prop de 1900 quan el caracteròleg i el filòsof alemà Ludwig Klages fa una recopilació del seus antecessors i crea la seva pròpia escola. Així mateix introdueix els conceptes de << Positiu-Negatiu >>, << ritme >> de l'escritura i << constricció- lliberació >>, entre d'altres. Inaugura la Societat Alemana de Grafologia i publica << Escritura i caràcter >>, una obra bàsica.

El sexte mestre de la Grafologia és el Dr.Max Pulver. Introdueix el << psicoanàlisi de l'escritura >> i estableix el ja generalitzat <<Simbolisme del espai >>: una tècnica de gran utilitat i precisió, que s'aplica també a les Arts Gràfiques i visuals.

És Matilde Ras la que inicia el moviment grafològic en Espanya i Sudamèrica, sent la seva sobrina Silvia la continuadora de la seva obra. Així mateix, es va fundar fa uns anys a Madrid << La Associació Professional de Grafòlegs d'Espanya >>, sent el seu president el profesor August Vels.

Cap així mateix destacar personalitats com les de Maurici Xandró, Rosa Torrent i Deogràcies Mellado que han contribuït a divulgar popularment la Grafologia en el nostre país.

Actualment, hi ha molts centres en Espanya on s'imparteix l'aprenentatge tant a nivell teòric com pràctic d'aquest valiòs i interessant Saber què és la Grafologia.

Aplicacions de la Grafologia

En l'actualitat, la Grafologia és matèria d'estudi en moltes de les universitats europees. I segons es va informar un recent congrès en Barcelona (Novembre del 1992), s'estàn creant organismes vinculats a la Unió Europea, tals com diu la <<FEDE>>, una federació d'escoles, amb sede en Zurich, que intenta fer una validació dels estudis per a què hi hagi acord i intercanvi entre els països europeus.

Mentres que en Espanya resalti la Grafoterapia, en Itàlia s'aplica la Grafologia al camp de la Psicología ,Psiquiatría i Medicina. Així mateix hi ha que destacar la seva col.laboració en l'esfera judicial i empresarial.

En l'àmbit de la psicologia constitueix, tal com la prova de le taques de tinta del <<Test de Roschard>> i els <<Tests dels Dibuixos Gràfics>>, una reconeguda i valiosa prova projectiva, que permet explorar la psicologia i la dinàmica inconscient d'un individu, les seves variables emocionals i la seva problemàtica interna. Sent així mateix una inepreciable tècnica per estudiar la personalitat del subjecte, tan per millorar el seu autoconeixement com per que els que li rodeeixin el comprenguin millor.

Així mateix és molt útil en el camp de la Orientació professional, per ajudar a l'individu a escollir una vocació acord a les seves motivacions, personalitat i aptituds.

Pot ser també de gran ajuda i col.laboració amb metges i psiquiatres en els seus diagnòstics i exploracions. Moltes vegades s'aprecien ja en l'escritura dels indicis d'un transtorn abans de la seva manifestació somàtica, pel què és molt útil tant per prevenir com detectar els síntomes de la seva evolució. Hi ha per ell escales de medició molt sistematitzades.

I és utilitzada en el terreny de la Selecció de Personal on pot ser la grafologia que està obtenint la seva major difusió i aplicació en els últims anys. Actualment són ja molt poques les empreses que no demanen la col.laboració d'un grafolèg per sel.leccionar als seus empleats i reorganitzar els seus departaments de treball. S'utilitza conjuntament amb la entrevista i test dels psicotècnics. A més a més, també afina molt en la questió de fiabilitat d'una persona, podent així evitar possibles problemes de infraccions, robament o conflictes.

Un altre camp on la Grafologia ofereix la seva valiosa ajuda és en el Peritatge Judicial, en la qüestió de falsificació de firmes i documents, afinant moltíssim amb les seves tècniques. Col.labora així mateix amb la criminologia, ja són alguns dels països on Grafòlegs col.laboren amb comisaries.

I per últim, cap citar-la com a instrument terapèutic i inclòs com a potenciació de l'Auto-imatge. En col.laboració amb psicòlegs i pedagogs es realitza una reeducació motriu de l'escritura si hi han problemes de mal aprenentatge instrumental, rigideses apreses i problemes emocionals i característiques, ajudant a l'individu a expressar-se amb soltura i ja que sigui ell mateix, tant en casos de nens com en adults.

Inclòs en la Grafologia té una present interessant aplicació en l'àmbit de la <<Terapia de parella>>, ajudant a que cadascú reconegui i comprengui els destacaments personals, motivacions, compatibilitats i incompatibilitats. Potser en un futur formarà part de les tècniques de les Agències matrimonials, si alguna no l'està utilitzant ja.

Com s'ha pogut apreciar tras aquest resum, la Grafologia conta amb un ampli camp de possibilitats i aplicacions. Doncs , a més, una dels seus grans avantatges és el fàcil accés al seu material d'estudi, ja que no necessita ni tans sols el subjecte de la seva presència física com si ocurreix amb altres tècniques, com la entrevista.

La seva fama enigmàtica ha arribat a que sigui erròniament introduïda en el món de les ciències ocultes i adivinatòries. Però hi ha que aclarar que no serveix per adivinar el futur. Ciència, Art, prova psicològica, la seva definició és que porta la polèmica entre els estudiosos. Tenen precises escales de medició, requereix saber observar, ser analític a la vegada que intuitiu, afinant << ull clínic>>.

Saber amb personalitat pròpia la Grafologia desperta polèmica i curiositat, a la vegada que va guanyant prestigi i acceptació, tenint davant de sí un interessant futur a recòrrer.

El conjunt gràfic i la impressió global

El primer pas consisteix, com és lògic en pendre un text manuscrit del subjecte què es pretèn analitzar grafològicament. Per realitzar un anàlisi que sigui més complert i rela possible és convenient que consti de entre 10 i 20 línees aproximadament amb la seva firma al final. Axí mateix és preferible que el text no hagi sigut escrit amb la idea pre-concebida de que va a pasar per un anàlisi grafològic, ja que en el subjecte pot buscar oferir una imatge més “lisonjera” de sí mateix, buscant complaer i oferint així una mostra més artificial, que natural. El millor és un manuscrit que hagi sigut executat de forma espontànea.

El segon pas és situar-nos davant del manuscrit i deixar-nos portar pel què ens suggereix la visió en conjunt gràfic que mirem. Sobretot hi ha que fer una advertència: és important no deixar-se influenciar pel que diu el subjecte en una carta o redacció. És a dir, no hi ha que sugestionar-se per les seves paraules o contingut. Això pot sobretot passar quan es tracta d'una autodefinició personal, on, per exemple, el subjecte en qüestió pot afirmar què és extrovertit o molt racional. Pel que s'aconsella que primer es llegeix-hi el manuscrit totes les vegades que sigui necessàri per posteriorment <<desconnectar de la lectura>> i deixar-se portar per la forma. És possible que després de molt temps de pràcticar la Grafologia s'arribi a l'actitut contrària; o sigui, pendre una carta, deixar-se portar primer per la impressió global de la seva forma i després llegir-la, moltes vegades sense pretendre realitzar un grafoanàlisis. Això és el que passa molt amb professionals i que segurament és una deformació professional!

Davant de tot, l'essencial, l'entrada és sentir com vibra aquesta carta, Què ens comunica intuitivament, què impressió ens dóna, és viva i dinàmica amb variacions de ritme?, o pel contràri , dóna la impressió de lentitut, monotonía i automatisme, com si estigués feta en molde?

És un exercici a través del cuàl activem l'Hemisferi dret cerebral, l'anomenat cervell emocional, visual i intuitiu.

El següent pas és més analític. Ens fixarem en l'espai en blanc i l'espai escrit. En Grafologia, l'espai en blanc de la fulla fà referència al marc de relacions socials i/o professionals òn es mou l'individu. És a dir, l'espai on es mourà : la fulla, el món on és.

Mentres que el text, la organització de la seva escritura simbolitza com la persona es mou, es manifesta i expressa en aquest marc o ambient. per una altra banda, la Firma fà referència a la part més íntima de la seva personalitat. Si en el text hi ha el <<jo social>> d'un subjecte, en la firma l'està en el seu <<jo íntimo>>.

I és observant aquest conjunt, percebent la seva armonía, vitalitat, expressió i imatge, com pendrem el primer contacte amb l'individu que volem analitzar. Així com tindrem una primera impressió quan ens presentin o coneguem per primer cop a una persona. Causa en nosaltres una impressió favorable o desfavorable? De la mateixa forma, un text és Positiu o Negatiu.

Un text serà Positiu quan doni una impressió global de claritat i armonía, ritme i progressió.

Un text serà Negatiu quan ofereixi un aspecte desordenat, brut i inarmònic. També ho serà quan es doni una imatge d'excessiva artificialitat.

Evidentment, pocs textos trobarem que siguin Positius o Negatius al cent per cent. L'important és observar amb tendència el text: Domina més el Positiu o el Negatiu? D'això dependrà, en certa mida, la interpretació d'un aspecte de l'escritura com a qualitat o com per defecte. Per exemple: una escritura molt oberta en un Text Positiu pot interpretar-se com amable receptivitat al seu entorn, mentres que en un Text Negatiu pot significar un aspecte <<interessat>> o indiscret.

POSITIU / NEGATIU
POSITIU	NEGATIU
1.Ovals oberts i/o <<m>> i <<n>> s en forma de <<u>> s	1. Ovals tancats i/o <<m>> s i <<n>>s en forma de arcada.
2.Clara	2. Confusa
3.Agrupada o Ligada	3.Desligada
4. Proporcionada	4.Amb desproporcions
5.Respecte de les línees	5.Amb invasions en línees.
6. Sobria	6.Complicada o artificiosa, amb molts adornaments.
7.Una mica inclinada a la dreta	7.Arremblada cap a l'esquerra
8.Àgil i ràpida	8. Molt lenta o retardada
9. Neta	9.Bruta
10.Firma semblant al text	10.Firma molt diferent a la del text

El Simbolisme de l'espai

Un cop hem près la impressió del conjunt que ens dóna el text a analitzar que tenim davant nostre, anem a donar un pas més analític i a estudiar de forma més detallista com el subjecte es mou, al escriure, en la fulla, centrant-se en les zones de l'espai i al seu simbolisme.

Segons la teoría de Max Pulver i seguint també les directrius d'altres Test Projectius (tals com el de la figura humana, l'arbre i la casa) considerem la fulla en blanc com l'ambient gràfic en què es desplaça l'individu, al igual que ho fà en la seva vida quotidiana.

Es tene en compte cinc zones: la del Centre, la Dreta, l'Esquerra, l'Alta i la Baixa.

Zona Mitjana

En una escritura domina la Zona Mitjana quan destaca el cos central de l'escritura. No és molt alta ni molt baixa, ni a principis ni finals llargs. Per exemple: es marquen molt els òvals, els palets de les consonants no són molt alts i els descensos d'aquestes es veuen molt curts. En general és una escritura més bé redondejada i de inclinació recta. I a més la firma està situada al centre de la pàgina, encara dominarà més aquesta zona.

Zona dreta

Dominarà la Zona Dreta si una escritura és inclinada i extensa amb finals llançats. Així mateix destacarà amb un marge dret petit i la firma a la dreta.

Solen ser persones extrovertides, receptives al seu entorn i als altres, comunicatives, que poseeixen iniciativa i sentit de l'aventura.

Zona Esquerra

Dominarà aquesta zona en una escritura on es destquin els principis de les lletres ( sobretot si hi han bucles i adornaments en ells), els moviments de retrocediment, la inclinació invertida ( a l'esquerra) i un marge esquerre casi inexistent , I a més , la firma situada a l'esquerre de la pàgina, encara que destacarà més en el predomini de la zona esquerre.

Està relacionada amb una personalitat més aviat passiva (sobretot si és una escritura lenta, amb presió tenue), reprimida, regressions i necessitat de seguretat en el que es coneix, que impedeix a vegades l'avanç, pel que en ocasions és signe d'egoïsme en aquest sentit. També és signe d'introversió.

Zona Alta

Destacarà la influència de la Zona Alta en una escritura quan hi hagi predomini de les parts ascendents, que es veurà sobretot les consonants (d,l,t,h,b), amb majúscules sobreelevades, així com lletres, tals com la p i la f.

Dominarà en el subjecte la part Conscient, l'Intel.lecte i les Aspiracions (ideals). Podent ser una persona fantasiosa (si hi han inflacions exagerats, en <<l>>s i <<d>>, per exemple) o Creativa.

En aquesta persona dominarà la part mental, podent ser molt utòpica.

Zona Baixa

Hi haurà predomini d'aquesta Zona quan en una escritura destaquin les <<jambes>> o zones descendents de les lletres, tals com en la <<g>> i <<f>>. Així com quan els descensos exagerats que cridin l'atenció a simple vista.

Solen ser persones instintives i sexuals (sobretot si destaquen els descensos en les <<g>>s) i amb ambicions i necessitats materials importants, que solen ser pràctiques i pels que conta molt el costat material i terrenal de la vida. Pel que farem bé desconfiar d'algú que afirma ser molt místic i etèreo si veiem que la part descendent de la lletra invadeix la línea següent, ja qie solen ser persones de necessitat de poder i expansió que literalment poden invadir el terreny alien.

L'ideal és que les cinc zones estiguin equilibrades en una escritura. Però això no succeeix sempre així. Encara és possible que amb els canvis i evolució personal d'un persona les integri, canalitzant la seva energia en el moment adequat. És a dir, que sapiga ser un amant apasionat en el seu moment, utilitzar intel.lecte i creativitat en l'altre, obrir-se als altres a la vegada que preocupar-se pel que necessita afectivament i saber escoltar i entrar en el seu món interior.

El Líbit

Un altre aspecte important a considerar, quan es realitza un anàlisi grafològic, és la mida del Líbit d'una persona.

Aquest tèrmit, que s'utilitza col.loquialment en sentit eròtic o sexual, té Psicologia analítica i en Grafologia un altre significat. S'entèn en aquest context com Energia vital. Precisant més, es tracta del potencial energètic amb que conta un individu, producte de biodinanisme. I, encara que el seu tipus d'organització vital, alimentació i ambient en què es troba, influeix, és un tipus de somatisme heredat, hi ha una predisposició genètica.

Un Líbit pot ser Fort o Dèbil i canalitzar-se de forma continua o discontinua. Això és important , ja que va a influir en el tipus de vida d'un individu, tan en la seva esfera personal com social i professional, influint e en el seu rendiment i salut.

Seguidament, il.lustrarem els dos casos extrems de Líbit Fort i Líbit Dèbil, explicant i mostrant com es detecta en l'escritura.

Una persona amb un alt potencial energètic, o Líbit Fort tendeix a ser vital, activa i emprendedora, en un camp o altre. S'aprecia en una escritura si aquesta té un traçament amb firmesa, amb lletres nutrides i amb relleu,(part descendent de les lletres) ben fetes i amb línees rectes o poc ascendents. I, en general, encara que no sempre, el tamany de la seva escritura sol ser gran.



Líbit fort

Mentres que una persona tè un Líbit Dèbil tendeix a fatigar-se fàcilment davant d'un esforç , la seva activitat és més escasa i desfalleix davant d'una tarea a fer. Sol ser un individu amb escasa vitalitat. Axiò detecta en la seva escritura, sent el traç fluix, amb lletres tènues, fragmentades o tembloroses, totes inacabades i línees descendents. hi ha, doncs, un to baix que mostra grafisme.

Evidentenment, si canalitza continuament o discontinuament la seva energia això influirà en el seu rendiment. Treballar a salts no és el mateix que dosificar regularment i organitzadament la seva energia. Els hàbits també influiràn, si fuma , si beu, si menja bé, si dorm...

EL LÍBIT
Puntuar cada item del 0 al 3 i sumar cada columna, hallant el tant per cent.
LÍBIT FORT	LÍBIT DÈBIL
1. Traçament amb firmesa	1.Traçament dèbil
2.Escritura gran	2.Escritura petita
3.Nutrida amb relleu	3.Lleugera o tènue
4. Formes precises.	4.Formes fragmentades o tembloroses
5.Jambes ben fetes	5.Jambes inacabades
6.Línees rectes o ascendents	6.Línees serpentines i descendents.

Extroversió/Introversió

Segons les definicions del eminent psicòleg suïs CG Jung, la Extroversió sería <<EL vertir-se interior del Líbit>>, mentres que la Introversió indicaria <<el vertir-se cap a dintre>> de la mateixa.

A més de dos direccions diferents de canalitzar l'energia vital, sigui cap a l'exterior o bé cap a l'interior d'algú, Extroversió i Introversió representen dos actituts de la vida.

Així com l'individu extrovertit necessita dos estímuls externs, apasionant-se pel que li rodeja, l'individu introvertit viu bàsicament en el seu món intern de emocions, idees i sentiments, oferint en general una aparença solitària i reservada a l'exterior.

Encara que si bé es cert, que hi ha individus molt extrovertits i altres bàsicament introvertits, també hi han qie oscil.len entre les dos actituts segons l'ambient en què es troben o el moment vital en que es troben. Una persona introvertida pot actuar com una extrovertida si es troba en un ambient relaxat o interessant, que l'empenya a comunicar-se i obrir-se al seu entorn. O un individu extrovertit pot passar per un moment de la seva vida que necessita tancar-se en ell mateix, per exemple, durant la crisi afectiva, no es pot etiquetar. Però bàsicament, els dos tipus de individu tenen filosofies de vida diferents.

Extroversió

Si veiem una escritura inclinada a la dreta, extensa i oberta, amb fets adelantats (com les barres de la <<t>>s i els punts de les <<i>>s) podem afirmar que ens trobem davant d'un individu extrovertit. Si a més a més, la seva escritura és ràpida, lleugera i gran, amb un marge dret molt petit i amb una firma gran i/o situada a la dreta , encara reforçaría més.

Introversió

Detectaríem a un individu introvertit, a través de la seva escritura si aquesta fòs de inclinació vertical o invertida (és a dir, suspesa a l'esquerra), concentrada o apretada, tancada i amb gestos de retrocediment. En ell quedaría reforçar si a més fòs pausada, deslligada, sense gestos complicats, amb un marge dret enganxant i amb la seva firma situada a l'esquerra o allunyada del text.