Gràcies per la propina - Ferran Torrent

ÍNDEX

1 : Tema: ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 1

2 : Argument i la Trama ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 1

3 : L'estructura ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 2

4 : Narrador ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 2

5 : Els personatges ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 3

6 : El temps ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 4

7 : L'espai ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 4

8 : Tècnica i estil ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 4

9 : Opinió personal ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· 4

Gràcies per la propina - Ferran Torrent

Anàlisi de la novel·la Gràcies per la propina

de Ferran Torrent

1 : Tema:

La vida de dos germans orfes, des de la primera masturbació del protagonista, criats per els seus oncles i el seu avi en temps de postguerra.

2 : Argument i Trama :

2.1 : Argument:

Aquesta novel·la ens narra la vida de dos germans, orfes de pare des de molt petits i mes tard també de mare. En ella, veiem l'evolució dels nanos i de com van passar els temps de post guerra i franquisme, aïllats en un mon a part creat per el seu avi i els seus oncles.

2.2 : Trama:

La novel·la comença, quan ja els protagonistes son grans, en una vesprada del 1992. aquests son a la casa on varen passar la seva infantesa, esperant el camió de mudances. Allí, hi ha un evocament al passat que es produeix per els records de Ferrant Torres.

Amb la seva primera comunió ens porta al passat, als seus nou anys, quan es va masturbar per primer cop. Ens conta les seves experiències a l'escola publica i les ensenyances “morals” que li feia el seu amic Gamenyo, tant a ell com al seu germà. Les passejades amb autobús, arrambant-se a les dones que trobaven. Més endavant, la mare els interna als jesuïtes i finalment, aquesta mor. Quan els dos germans van a viure amb els oncles i l'avi, no els treuen pas del jesuïtes per tal de respectar la voluntat de la difunta mare, però mes endavant són expulsats de l'escola i gràcies al oncle Tomàs entren en el món laboral. Tomàs també es l'encarregat de portar-los a una pensió on treballen prostitutes per tal de que els nois s'estrenin.

Més tard, l'avi, una persona molt lliberal i comprensiva, es posa malalt fins a tal punt que mor. En aquest moment, la situació econòmica de la família es força baixa i cal incrementar-la, per aquest motiu decideixen perdre terreny de casa i vendre-la per poder treure uns quants diners.

Més endavant, els germans i Tomàs decideixen muntar un negoci de fusteria, on s'encarreguen de muntar mobles per vendre'ls mes tard. Tomàs, que fuma i beu habitualment, segons el protagonista, comença a envellir. Quan Tomàs comença a trobar-se malament, decideixen fer un viatje, els dos germans i ell; i marxen a Bucarest.

Quan tornen al poble, descobreixen que el Boquerón, un bar, es tancat i decideixen llogar-lo i portar-lo ells, deixant així la feina dels mobles, que era , per a ells, massa pesada.

Tomàs, després de molt alcohol i molt tabac es posa molt malalt, i un cop a l'hospital, mor.

En aquest moment la vida dels protagonistes dona una volta, i, a més, descobreixen que els seu tiet mort tenia un important secret. Miquel, un amic de Tomàs, els confessà que aquest tenia una filla.

L'oncle Ramonet, queda molt trist després de la mort de Tomàs, i els dos germans decideixen donar-li una sorpresa. Ells sabien que Ramonet s'entenia amb un home d'amagat i varen decidir convidar-lo a sopar. D'aquesta manera acaba l'obra, amb una petita satisfacció per aquell personatge que en tota la obra ha treballat, patit i callat.

3 : L'estructura:

3.1 : L'estructura externa:

El llibre consta de 223 pagines les quals es divideixen en el pròleg, que n'ocupa tres i en els vint-i-cinc capítols restants. Els capítols no consten de títol, així que sols estan numerats.

3.2 : L'estructura interna:

L'estructura d'aquesta novel·la es divideix en un plantejament, un nus i el seu desenllaç.

El plantejament comença en el pròleg, on el narrador ens situa en un present dins la novel·la i a partir d'aquest present hi ha un evocament al passat que ens porta directament al primer capítol, on comencen els records d'infantesa del narrador. Des de el dia de la primera comunió del noi, que suposà també el seu primer intent de masturbació, fins a la mort de la seva mare.

En el moment que els dos germans marxen a viure amb els seus tiets i el seu avi, comença el nus. Quan, finalment aquests son expulsats de l'escola dels jesuïtes es quan realment comencen a viure en un núvol creat per l'ambient familiar.

En el penúltim capítol, la mort de Tomàs ens anuncia el final, si no de la novel·la, sí del núvol on vivien els dos germans. Aquí comença, crec jo, el desenllaç de la història. La novel·la acaba donant una gran satisfacció a l'oncle Ramonet, oferint-li, en un sopar, l'oportunitat de gaudir d'una relació de parella, per primera vegada, sense haver d'amagar-se.

4 : Narrador :

En aquesta novel·la, el narrador de la història es el mateix Ferrant Torres, protagonista de la història. Es una història narrada en primera persona.

5 : Els personatges:

5.1 : Protagonista:

Ferran Torres i el seu germà petit Pepín.

5.2: Adjuvant:

Al meu parer, l'oncle Ramonet, es un adjuvant, ja que sense destacar molt en la lectura es qui es cuida de la casa, dels menjars i la neteja i totes les feines domestiques en la vida dels germans, podríem dir que els hi fa de mare.

5.3 : L'objecte :

Professora Pepita: segons l'autor era una dona baixeta, fadrina i una mica geperuda amb una abundant pitrera. Ella i qualsevol dona, grassa o prima; alta o baixa; jove o bella a la que poguessin arrambar-se dins l'autobús, representen per a ells, un desig sexual normal en la seva edat i en l'època que visqueren.

La mare dels germans, trobo que tot i no suposar-lis cap mena de trauma la seva mort, es present en la vida dels protagonistes, ja que per la seva voluntat passen anys de la seva vida escolar als jesuïtes. A més, la manca de mare, i potser també de pare, els marca la seva manera de ser i de viure.

5.4 : El destinador:

Trobo que hi ha tres personatges principals que marquen les vides dels dos protagonistes, aquests són, evidentment, l'avi Ramon, l'oncle Ramonet i l'oncle Tomàs. Ells, tots tres amb caràcters molt diferents, fan de les seves vides algo interessant i fins i tot de profit.

Jo crec, que en la novel·la es veu molt clarament que, a part dels tres familiars mes pròxims als germans, el paper de destinador l'encarna Paquito el Gamenyo. A part que ja es pot intuir per les situacions en que es troben, el narrador protagonista també ho deixa molt clar, que la aparició d'aquest nano en la vida dels dos germans marcarien la seva forma de fer i de pensar.

5.5 : Testimonis :

Tot i que Pepín, considero que es un protagonista, també el podria incloure com a testimoni.

5.6 : Decoratius:

El metge del poble: Eulogio. El rector: Don Mariano...etc.

5.7 : Col·lectiu:

De col·lectius n'hi ha varis, els mes destacat, per a mi, es la gent de l'autobús. Les nenes de l'escola de monges

6 : El temps :

La novel·la comença situant-nos en una vesprada de l'any 1992, en la que els protagonistes són en una antiga casa on han passat la seva infància; es allí on el narrador protagonista comença a tenir records de la seva infantesa i la novel·la pateix un gran blax-back al passat que ens porta a la primera comunió del narrador. A partir d'aquí el temps que transcorre es mes o menys lineal. No pateix alteracions importants sinó de dies. La novel·la ens situa al voltant dels anys 60.

7 : L'espai :

L'espai on transcorre tota la novel·la, es un poble anomenat Benicorlí, a València. Tot els espais als que es refereix en la novel·la son descrits, per el protagonista, tot i que no en dona masses detalls del seu aspecte et situa força be. Els principals escenaris són: la casa on vivien amb la mare; casa de l'avi, on viuen els tiets, l'avi i els dos germans; el cinema on van un cop per setmana; l'escola dels jesuïtes; el bar on treballen quan deixen l'escola; el gimnàs i el ring, on Ferrant lluita... etc.

8 : Tècnica i estil :

La novel·la utilitza la narració com a tècnica principal, tot i que també hi ha petits diàlegs. La novel·la utilitza un lèxic força variat i ric, tot i que el llenguatge sol ser de carrer i col·loquial. La manera d'expressar i descriure les situacions son molt amenes i fan lleugera la lectura.

9 : Opinió personal:

Tot i ja haver llegit aquesta novel·la amb anterioritat i haver vist també la adaptació al cinema que se'n va realitzar, no m'ha costat gens tornar a agafar el llibre i llegir-lo de nou.

Ferrant Torrent es un escriptor que a mi personalment m'agrada força, no tant pel que escriu sinó per la manera en que ho fa. M'atrau molt la senzillesa amb la que parla de els fets i els sentiments, els pensaments i les creences dels seus personatges. Tot i utilitzar un llenguatge molt senzill i fàcil d'entendre, usa també innumerables metàfores i comparacions molt subtils i força encertades.

- 2 -