Els Glúcids o Hidrats de Carboni:

Són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen, i de vegades pot haver nitrogen, fòsfor o sofre. S'anomenes glúcidas perquè vénen de la p'araula grega gly´kýs que significa dolç.

Qúimicament són polialcohols en els quals un dels grups hidroxyl (-COH) ha estat substituït per un grup aldehíd o un grup cetona.

Polialcohol: CH2OH-CHOH-CH2OH

Aldehíd Cetona Aldehíd

Els monosacàrids són els glúcids més sencills i responen a la fórmula general: CnH2nOn (n= 3-8)

Si n = 3 Trioses, Si n = 4 Tetroses, Si n = 5 Pentoses, Si n = 6 Hexoses, Si

n = 7 Heptoses, Si n = 8 Octoses.

• Si presenten un grup aldehíd s'anomenen Aldoses.

• Si presenten un grup cetona s'anomenen Cetoses.

Familia d'aldoses que contenen de 3 a 6 àtoms de Carboni:

Gliceraldehíd : CHO Galactosa: CHO

H - C - OH H - C - OH

HO - C - H

CH2OH HO - C - H

H - C - OH

Ribosa: CHO CH2OH

H - C - OH

H - C - OH Glucosa: CHO

H - C - OH H - C - OH

CH2OH OH - C - H

H - C- OH

H - C- OH

CH2OH

Familia de Letoses de 3 a 6 àtoms de Carboni:

Fructosa : CH2OH

C = O

HO - C - H

H - C - OH

H - C - OH

CH2OH

TRIOSES:

Gliceraldehíd: CHO CHO

La diferència és la posició dels grups OH: H - C - OH HO - C - H

CH2OH CH2OH

Carboni asimètric.

Els que tenen el grup OH a la drta s'anomenen D- Gliceraldehíd, i els que el tenen a l'esquerra són els L- Gliceraldehíd.

Són isòmers o estereoisòmers que són formes d ela mateixa molécula però que no són idèntiques perquè la seva estructura d'àtoms està col·locada diferent. Aquestes estructures s'anomenen Estructures Enantiomorfos. I això fa que tinguin propietats físiques diferents. La presencia de Carbonis asimètrics dóna a aquestes molècules el que s'anomena: activitat óptica.

Llum no polaritzada Vertical Dissolució d'un glúcid

Les que giren a la dreta són “formes dextrogires” i la l'esquerra “levogires”. No hi ha relació entre tenir estructura D i ser dextrogires o tenir estructura L i ser levogires.

AXOSES:

No les trovarme a la natura obertes (desplegades), degut als àtoms que les formen, per evitar repulsions, els àtoms que les formen, es pleguen. Queden àtoms molt propers i es poden ciclar en forma hexagonal o pentagonal.

Piranoses Furanoses

• Procés de ciclació de la Glucosa:

H - C - OH 1.

OH - C - H

H - C- OH

H - C- OH

CH2OH

2.

3.

Estructura de cadira:

Enllaços entre diferents monosacàrids:

Els monosacàrids es poden unir entre sí mitjançant un enllaç anomenat Glicosídic o Glucosídic. Aquest enllaç s'estableix entre dos grups alcohol i en la seva formació es desprén una molécula d'H2O.

H2O

Disacàrids:

Són molècules que es formen per la unió de dos monosacàrids. Ex: Lactosa = Galactosa + Glucosa; Maltosa = Glucosa + Glucosa; Sacarosa = Glucosa + Fructosa.

Polisacàrids:

Macromolècules formades per moltes molècules de monosacàrids. (n-1 molècules d'H2O que es desprén, per la seva formació). Enllaçant 2 monosacàrids.

• Són molècules amb un pes molecular elevat.

• Desenvolupen moltes funcions.

• De reserva energética o estructural.

• Composició

Homopolisacàrids (formats per la unió de molècules iguals)

Heteropolisacàrids (formats per la unió de molècules diferents)

Exemples:

Homopolisacàrids:

Midó: format per glucosa enllaçada de maneres diferents. Té dues estructures: Amilosa i Amilopectina. La seva funció és ser substància de reserva en els vegetals, ho trobem per exemple als tubercles i les llavors.

Glucogen: format per molècules de glucosa enllaçada de diferents maneres. És una substància de reserva en els animals (Al cosa humà està al fetge). Aquest glucogen és desprén del fetge aplicant-li aigua (hidròlisi).

Cel·lulosa: és un polisacàrid estructural, forma estructures de sosteniment. Es troben als vegetals.

Quitina: està formada per derivats de la glucosa. La seva funció és formar exoesquelets. Els artròpodes en tenen.

Heteropolisacàrids:

Pectina: està a la paret cel·lular dels vegetals. Té una funció estructural.

Agar-agar: és estructural però el trobem en algunes algues. És un medi de cultiu de microorganismes o bacteris.

Goma Arábiga: és una mena de pasta que segreguen alguns vegetals per cicatritzar les seves ferides.

Els Lípids:

Són un grup heterogeni, hi ha molt tipus de lípids, però tots compleixen dues condicions:

• Són insolubles en aigua.

• Són solubles en dissolvents orgànics.

Estan formats bàsicament de Carboni i Hidrogen, però en alguns podem trobar Fòsfor, Nitrogen i Sofre.

Funcions dels Lípids:

Funció de reserva: són substancies que s'acumulen i que quan es necesiten es poden fer servir perquè alliberen molta energia (1gram de greix = 9'4 kcal, i quan una cel·lula crema 1 gram de greix produeixen = 4'1 kcal).

Funció estructural: Membranes cel·lulars

Capes inferiros de la pell (estan formades de greixos) que protegiesen de l'exterior.

Funció reguladora: Hi ha hormones que són lípids i produeixen alguns canvis a l'organisme. Ex.: menstruació.

Funció transportadora: alguns greixos es poden unir a altres molècules i es poden transportar per la sang.

Els àcis grassos:

Són unes molècules llargues de longitud variable. Són cadenes carbonades, són hidrocarburs. Poden presentar a la seva cadena o no insaturacions. I a uh extrem de la cadena presenta un grup àcid. Són molècules amfipàtiques, és a dir, presenta grups amb propietats diferents.

= O

--------C Aquesta part de la molécula és hidrófila i la resta hidrófoba, però

• OH en canvi; té afinitat pels lípids i és apolar. Si fiquem un àcid gras a l'H2O, formarà petites gotes i les parts hidròfiles estarán en contacte amb l'aigua.

o oh o oh o oh o

Els àcis linoleic, linolènic i arquidònic són àcids grassos essencials que no trobem enlloc, i per tant els hem de fabricar.

Propietats Químiques:

Esterificació: és una reacció que es produeix entre el grup àcid gras i un grup OH d'una molécula d'alcohol.

O =

OH + C H2O

OH-

= O * Enllaç èster de

O - C reaccion esterific.

Saporificació: és una reacció típica dels àcis grassos que es produeix quan reaccionen amb substancies bàsiques. Ex: NaOH. Es produeix una sal d'àcid gras que s'anomens sabó.

Àcid Gras Alcohol H2O

CH3- (CH2)n-COOH + HO- CH2 - R CH3- (CH2)n- COO-CH2-R

NaOH

Saporificació

+ HO- CH2- R

Alcohol

Solubilitat:

Els més curts, entre 4 i 6 àtoms de Caroni. Són solubles en H2O, i a partir de 8 carbonis són insolubles. Degut a que el grup -COOH - COOH - no és polar soluble. Quant més llarg més insolubles en H2O i més solubles es ......................

El punt de Fusió:

Saturats CH2- CH2

Insaturats -CH= CH-

Saturats: Forces de Vandre Waals és un enllaç entre molècules i serà més dificils de fondre'ls. Tenen punts de fusió elevats. Quant més llargs siguin, més elevat és el punt de fusió.

Insaturats: Poden formar menys enllaços de Vander Waals. Els seu punt de fució serè més baix.

Classificació de Lípids:

Lípids amb àcids grassos saporificables: Són lípids complexs que contenen àcis grassos, però que poden ser alliberats mitjançant una hidròlisi. Tipus:

• Lípids siemples: són els que la seva molécula només tenen C, O, H.

Acilglicèrids: és formen per la esterificació d'àcids grasos amb una molécula de glicerina.

Diàcidglicèrid si s'uneix amb dos àcids grasos i Triàcidglicèrid si s'uneix amb tres. I monoacidglicèrid di s'uTeix amb un.

Són molècules insolubles en H2O i si reaccionen amb una base (NaCl) es converteixen en sabó. Suren en H2O. La seva funció és acomplir una missió de reserva energética, normalment són triacidglicèrids, en el cas del cos humà. Són molt energètics (1g 9'4 kcal).

Ceres: Es formen per unió d enllaç èster d'un àcid gras de cadena llarga, algun alcohol també de cadena llarga. Són hidròfobes i es fan servir per impermeablilitzar i protegir als èssers vius. (fulles, oida humana, ocells).

• Lípids Complexos: Són saporificables i a més de contenir C, H, O poden tenir N, S, P i una molécula de glúcid. Es troben formant part de la membrana del·lular i els podem anomenar: lípids de membrana. Es dividiesen en:

Fosfolípids: estàn formats per una molécula de glicerina, dues d'àcid gras i una d'àcid fosfòric (H3 PO4).

Part hidròfoba

Glicolípids: Són lípids formats per la unió d'una cera (que conté nitrogen i s'anomena ceramida) i un glúcid. També el trobem a le membranes cel·lulars, però sobretit a les neurones del cervell.

Esfingolípids: En lloc d'estar formats per glicerina, estàn formats per un alcohol anomenat espingosina. Estan units a un àcid gras, un àcid fosfòric i una molécula d'alcohol. Són components de les cel·lules vegetals i animals, i són essencials del sistema nerviós.

Lípids amb àcids grasos o insaporificables: Tipus:

Terpens: molècules que poden ser lineals o cícliques i estàn fomades per la unió de molècules: Isoprè. També els anomenem Isoprenoides i es classifiquen segons les molècules d'isoprè que tenen: Diterpè, triterpè...Són molt comunes als vegetals.Ex:

CH2 = CH - C - CH2 Isoprè

CH3

Esteroides: Lípids que deriven d'una molécula que s'aomena: Esterà.

Tipus: Colesterol: És una molécula molt important per les cèl·lules animals. És molt important en l'estabilitat de la membrana. Aquest colestrol és nociu quan mengem molt o quan el nostre cos produeix en excés. Es transporta mitjançant dues lipoproteïnes: LDL (de baixa densitat) i HDL (de alta intensitat). [[[Explicar placa d'arteroma, arterioesclerosi]]].

Hormones sexuals: regulen la menstruació i fabricació d'hormones sexuals.

Hormones suprarenals: Fabriquen esteroids i regulen la concentració iónica.

Àcids biliars: Fan que els àcids dels greixos siguin absorbits.

Vitamina D: La mengem amb eks aliments (pastanaga) però està inactiva i l'activem amb la llum solar.

Prostaglandines: es fabriquen a partir d'àcids grasos i se sintetitzen contínuament. Surten de les cadenes de fosfolípids. Intervenen en: coagulació sang, receptors dolor, aparició de febre i dilatació de l'úter.

OH OH

o o o o o o

ÀCID GRAS

ÀCID GRAS

MOLÊCULA

MOLÈCULA

CH3- (CH2) n - COONa

Sabó

P

CH3

CH3