GEOLOGIA DE LES ILLES BALEARS

ÍNDEX

-Les roques de les Illes Balears

1)Roques sedimentàries

2)Roques magmàtiques

3)Roques metamòrfiques

-Roques més abundants

1)Modelat càrstic

2)L'explotació de les roques

3)Marès

4)Els lignits

-Característiques generals de la geologia de les Balears

1)Característiques generals de l'evolució geològica de les Balears

2)Característiques litològiques generals

3)Carácterístiques paleontològiques

4)Característiques geomorfològiques

-Estructura

LES ROQUES DE LES ILLES BALEARS

Les roques que formen les nostres illes no tenen totes la mateixa edat ni són de la mateixa naturalesa. Es poden classificar segons l'ambient geològic on es formen:

-Roques sedimentàries. Les calcàries són les roques dominants en el nostre paisatge i formen la major part dels cims més alts de les nostres serralades. Els sediments que es varen dipositar en la conca marina varen ser empesos per les forces tectòniques, es transformaren en roques, es plegaren, s'aixecaren i formaren les muntanyes actuals. Les muntanyes de les Illes Balears es varen formar juntament amb les serralades Bètiques de la Península.

Es troben també altres roques sedimentàries com les margues grises i vermelles i les argiles. S'ha de destacar de manera especial es cas del marès, roca detrítica abundant amb molts d'indrets costaners.

-Roques magmàtiques. A les nostres illes no apareixen roques plutòniques però si que hi ha presència de roques volcàniques. Trobam basalts en algun indret de la Serra de Tramuntana i Llevant, també apareixen a Menorca i Eivissa.

-Roques metamòrfiques. Apareixien a Mallorca a la zona del Port des Canonge, són les roques més antigues d'aquesta illa. A Menorca són més abundants i apareixen al nord de l'illa. Són roques de colors foscs, vermelloses o brunes. Aquestes són les roques més antigues que es troben a les Balears.

EL MODELAT CÀRSTIC

L'aigua de la pluja actua sobre les roques calcàries que formen la major part del nostre paisatge, provocant la seva dissolució i el seu modelat. Les formacions del modelat càrstic són: els rasclers que ocupen importants extensions de la Serra de Tramuntana, els avencs, dolines, galeries i coves com les del Drac, les d'Artà o les de Campanet.

EXPLOTACIÓ DE ROQUES

Les roques han estat emprades com a recurs des de l'antiguitat. Els primers pobladors ja aprofitaven les roques per fer les seves construccions. Fins fa poc s'aprofitaven els materials autòctons per construir edificis i quasi no s'importaven roques.

Anomenam perdreres a les explotacions de roques a cel obert. Les més abundants de les illes són les de marès, les calcàries, dolomies i molasses emprades per a la construccions i com a pedreres fonamentals. Altres pedreres però no tan abundant són les d'argila, margues i guixos.

EL MARÈS

El marès és una roca detrítica que es troba devora la mar i es forma per la consolidació de fragments esquelètics i organismes marins.

Ha estat un dels materials de construcció més emprats a les Balears. I s'hi ha construït els edificis més emblemàtics del nostre patrimoni arquitectònic com el palau de l'Almudaina, en marjades i altres edificacions populars.

ELS LIGNITS

És una roca d'interès comercial, una espècie de carbó format a partir de la vegetació que cobria els antics pantans que sorgiren en determinades zones de les illes.

Els lignits s'usaven com a combustible en les centrals tèrmiques, per al transport i per a la indústria. Avui ja no s'explota cap mina pel seu baix poder calorífic i les emanacions contaminants que produeix.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA GEOLOGIA DE LES BALEARS

Els fenòmens geològics actuen amb un temps que, a l'escala humana, resulta extraordinàriament ample, i per tant difícil d'imaginar; això fa que de vegades es considerin estàtics dins la dinàmica general de l'ecosistema, que normalment actua amb unes altres coordenades temporals de referència.

1) Característiques generals de l'evolució geològica de les Balears

Les roques més antigues es troben a Menorca, són paleozoiques (400ma); estan formades majoritàriament per pissarres, amb intercal·lacions de gresos, nivells conglomeràtics i radiolarites.

El mesozoic està representat a totes les illes, format per gresos i lutites (no estan a Eivissa) que constitueix el Triàssic inferior (260ma). El Triassic mitjà (240 ma) es d'origen marí i presenta roques dolomítiques i calcàries tabulars. El Triàssic superior torna a esser continental i està format per lutites, guixos i roques volcàniques. El Juràssic és marí calcari. El Juràssic mitjà i superior i el Cretaci, també marí, presenten alternances de margues, margocalcàries i calcàries de més o menys fondària.

El Cenozoic (dels 65 ma ençà) mostra roques que pertanyen a diversos cicles marins, lacustres i continentals, bastant complexes, entre els que hi trobam ventalls al·luvials, llacs amb producció de lignits, dunes i platges, esculls i dipòsits turbidítics.

2) Característiques litològiques generals

Etimologia: lito = pedra, logia = estudi

Ciència que estudia les roques.

Des del punt de vista litològic es pot dir que les Balears són unes illes eminentment calcàries. Exceptuant les formacions paleozoiques de Menorca, en gran part pissarroses, i les arenisques triàsiques de Menorca i Mallorca, les roques calcàries siguin d'origen detrític, químic o orgànic, dominen el paisatge balear. Localment hi ha formacions argiloses i estretificacions silícies enmig de sèries detrítiques del terciari, que no desdibuixen el panorama general esmentat abans.

Interessa observar les roques segons la seva coherència i duresa, pel relleu que ens donen i per facilitar en disgregar-se i tipus de materials que ens proporcionen i que ens permeten relacionar-les amb els sòls.

3) Característiques paleontològiques

Etimologia: paleo = antic, onto = ésser, logia = estudi

Ciència que estudia els éssers antics, és a dir, dels fòssils.

Els fòssils són el testimoni d'una història viva de la Terra. Representen la sèrie d'organismes que han viscut sobre un espai determinat i ens informen de les condicions ambientals en què vivien i de l'edat dels materials en els quals es troben.

A les Balears trobam bons jaciments fossilífers, especialment d'algunes èpoques tant en macrofossils com en microfauna, encara que aquesta requereix un treball més precís i utillatge específic per a la seva determinació.

4) Característiques geomorfològiques

Etimologia: geo = terra, morfo = forma, logia = estudi

Ciència que estudia la forma de la Terra.

Les formes topogràfiques actuals són el resultat de l'acció dels agents geològics externs sobre uns materials afectats per una disposició tectònica determinada. A l'escala global de les illes podem veure la relació entre aquests elements a través dels mapes topogràfics, litològics i tectònics.

A nivell d'observació local podrem constatar relacions entre les propietats físiques materials, la seva disposició estructural i les formes del relleu, circulació de les aigües, alineació de les muntanyes, etc.

També podem veure els factors que incideixen actualment sobre el modelat i així relacionar les precipitacions, les superfícies de les conques, etc.

ESTRUCTURA

L'illa de Menorca presenta zones estructurals ben definides: la Tramuntana i el Migjorn. L'estructura de l'àrea de Tramuntana consisteix en plecs i encavalcaments, producte de la compressió miocena que involucren àmpliament el Paleozoic. A l'àrea del Migjorn, en canvi, els materials es troben horitzontals indicant que s'ha depositat posteriorment a la compressió esmentada.

Des d'un punt de vista estructural, a l'illa de Mallorca, es distingeixen quatre grans zones: la Serra de Tramuntana, les serres centrals, les Serres de Llevant i les cubetes (Palma, Inca, Sa Pobla, Campos i Manacor). Les serres de Mallorca estan formades per plecs i encavalcaments que, a diferència de Menorca, afecten materials bàsicament Triàssics, més moderns. Els plecs i encavalcaments es produeixen a partir d'un nivell plàstic basal (els guixos i les margues del Triàssic Keuper) que afavoreix el desplaçament dels materials superiors. El límit entre les serres i les cubetes correspon a falles normals, les quals crearen zones deprimides (les cubetes) que han estat reomplenades des de el Miocè superior fins a l'actualitat.

L'illa d'Eivissa presenta una estructura geològica semblant a l'extrem sud de la serra de Tramuntana, ja que és la seva continuació. Està estructurada per làmines encavalcants, miocenes, mentre que les falles normals posteriors als encavalcaments han definit àrees més planeres entre les que destaquen la zona d'aiguamolls de ses Salines i la zona de plana al·luvial de Portmany.

L'illa de Formentera està configurada únicament per materials postorogènics (Miocè superior i Quaternari). Les planes de sa Mola i des Cap estan formades per calcàries d'origen arrecifal, s'uneixen mitjançant una sèrie de cordons dunars quaternaris.