Terminologia Introducció

Coordenades geogràfiques:

Són un sitema de referències espacials que ens permentesn la localització de qualsevol punt de la terra tenint present els meridians i paral.lels que es travessen Són Longitud i latitud.

Determinisme Geogràfic:

És un corrent de pensament geogràfic segons el qual els factors físics condicionen directament les activitats humanes.

Equador:

És el paral.lel principal o Oº que divideix la terra en 2 hemisferis: hemisferi nord i hemisferi sud. España es troba a l'hemisferi Nord.

Escala cartogràfica:

És la proporció existent entre plànol i la realitat. Pot esser gràfica o numèrica.

Geografía física:

És l'estudi de la geografia que interpreta la distribució dels elements del medi natural en el territori i la seva relació amb l'activitat humana.

Geografía humana:

És la part de l'estudi de la geografía que investiga la distribució de l'home i de les seves activitats econòmiques, culturals, i polítiques que influeixen en el territori.

Isolínia:

Línea corba utilitzada en els mapes per unir punts d'una mateixa intensitat.Poden esser: Isobares, isotermes, isihipses o isoilletes.

Latitud:

És la distàcia angular d'un punt a la terra del paral.lel 0ª o Equador. Pot Esser Nord o Sud. Espanya es troba entre 43º35min latitud nord (Estaca de Bares) i 27º40min. Latitud Nord (hierro)

Longitud:

És la distància angula d'un punt a la terra del meridià 0º o greenwich. Pot essér Est o Oest. Espanya es troba entre 18º5min.longitud oest (Hierro) i 4º20min. Longitud est (Menorca,Cap de la Mola)

Mapa Topogràfic

Representa els elements físics i human més destacables d'una zona, és el mapa més important.El mapa topogràfic nacional ha estat elaborat per l'institud geogràfic nacional a l'escala de 1:50.000.

Portolà:

Mapa temàtic que conté la situació geogràfica dels llocs més destacables de la costa visibles des d'un vaixell, amb la indicació de rutes i distàncies entre punts determinats. Els portolans varen esser realitzats a l'època medieval per genovesos, venecians, catalans i per l'escola cartogràfica mallorquina.

Població

Cens:

Document estadístic que estableix el recompte de la poblaicó total del país en un moment determinat; recull demogràfiques, económiques i socials de la població. A Espanya es realitza cada deu anys ( els acabats en 1) i es revisa cada cins anys segons el padró municipal.

Cicle demogràfic antic:

Règim demogràfic que correspón a l'etapa preindustrial; es caracteritza per un creixement natural baix resultat de taxes de natalitat i mortalitat elevades amb moments de mortalitat catastròfica per epidèmies, querres i crisi d'agricultura. A Espanya durà fins el 1900.

Cicle demogràfic modern

Règim demogràfic caracteritzat per baixes taxes de natalitat i mortalitat i per un creixement natural escàs. És propi dels països amb desenvolupament econòmic i cultural. Espanya actualment té un creixement natural de 0'4‰, estancament i envelliment demogràfic.

Creixement real de la població:

" o V de la població tenint en compte tant els moviments naturals (natalitat-mortalitat) com els moviments migratoris. Pot esser positiu o negatiu. A Espanya actualment és molt baix per l'escàs creixement natural, compensat per la immigració.

Migració pendular:

Desplaçament que realitzen ls habitants de la perifèria per acudir diàriament al seu lloc de treball, facilitat per l'ús dl transport públic i privat. A Espanya ha generat l'aparició de les ciutats dormitori.

Emigració intercontinental:

Moviment de la població cap a altres continents. Els espanyols es dirigiren principalment a Amèrica llatina i en segon lloc als EEUU, Canadà i Austràlia, desde mitjans del s.XIX fins a la I Guerra Mundial i de 1950 a 1960 a causa de l'endarreriment econòmic i de l pressió demogràfica.

Mortalitat catastròfica:

Creixement desmesurat de la mortalitat motivat per les epidèmies, guerres i crisi de l'agricultura pròpes del cicle demogràfic antic. A Espanya durant el s.XX hi ha hagut dos moments de mortalitat catastròfica: grip de 1917-18 i la guerra civil 1936-39

Moviment migratori de retorn:

Desplaçament de població que trona al seu lloc d'origen per jubilació o per atur. A Espanya s'han produit des del 1975 (crisi econòmica i reconversió industrial) des de les regions industrials i mineres, sobretot País Basc i Astúries, cap a les regions de l'interior.

Mortalitat infantil:

Relació del nombre de nins mort abans de complir un any per cada 1000 amb el total de nascuts vius. A Espanya actualment és baixa (7‰) conseqüència del desenvolupament econòmic.

Padró:

Document estadístic oficial que estableix el recompte d la població d'un terme municipial; recull les dades demogràfiques, econòmiques i socials de la població. A Espanya es realiza cada cinc anys ( els acabats en 1 i en 6)

Població disseminada:

Assentament de la població a l'espai rural formant nuclis compactes; es denomina població urbana a les ciutats i rural als pobles. A Espanya s'estén per tot el territori predominant els nuclis petits a la Meseta Nord i mitjans i grans a la resta.

Taxa de fecunditat

Relació entre: nº nascuts vius en un any x 1000

Dones en edat de procrear (15-49)

A Espanya és inferior al nivell de reemplaçament, només és de 1'1 fills per dona

Taxa de masculinitat:

Relació entre el nombre de varons x100

el nombre de dones.

A Espanya el 1996 la relació era de 96 homes per cada 100 dones, és a dir un 4% menys d'homes.

Taxa de feminitat

Rela ció entre el nombre de dones x 100

el nombre de varons.

A Espanya el 1996 la relació era de 100 dones per cada 96 homes, és a dir un 4% més de dones.

Urbana i ordenació del territori

Area_metropolitana:
Gran extensió urbana formada per diversos nuclis perifèrics continguts entorn d'una gran ciutat central que exerceix una forta influència econòmica, social, cultural. Les principals són les de Madrid i Barcelona, seguides de les de Bilbao, Saragosa, València, Màlaga i Sevilla.

Barraquisme:
tipus de construcció urbana consistent en infraviendes sense les més mínimes condicions d'habitabilitat ni de serveis; propi dels barris marginals de la perifèria de les grans ciutats. A Espanya actualment s'està erradicant.

Directriu d'ordenació territorial (DOT)

Llei que regula els creixement de les illes Balears protegint les costes i el sòl rústic.

Eixample:

Zona urbana resultat del creixement de la ciutat fora del centre per a la industrialització del s.XIX, planificada per les necessitats d'habitatge, sobretot de la burgesia, i de la circulació. Plànol en quadrícula.Eixample de Barcelona (Cerdà), de Madrid (Castro).

Centre històric:

Zona urbana corresponent a l'origen de la ciutat fins a l'època industrial.Caracteritzat per un plànolirregular, muralles, evelliment de les seves estructures i edificis de caràcter monumental. A Espanya s'està realitzant una política de rehabilitació dels centres històrics.

Conurbació:

Àrea urbana originada per la unió de vàries ciutats interrelacionades per llaços econòmics sense discontinuïtat física entre elles. Cadascuna conserva la seva independència. Exemple a Espanya: San Sebastián de los Reyes-Alcobendas (Madrid)

Districte Central de Negocis (CBA):

Inicials de Central Busines District.Àrea urbana integrada pel centre comercial, bancs, edificis d'administració, seus empresarials... Instal.lat al casc antic. A les grans ciutats com Madrid o Barcelona, s'ha desplaçat a l'eixample.

Nuclis dormitori:

Barri o municipi ubicada a la perifèria urbana on hi resideix part de la població activa que treballa a la ciutat. A Espanya ha causat rururbanització del camp.

Rururbanització:

La perifèria urbana invaeix l'espai rural associant-li l'economia i vida de la ciutat. A Espanya s'ha produit a les darreres dècades del segle XX

Planejament urbanístic:

Elaboració i aplicació d'actuacions per millorar l'urbanisme i la qualitat de vida dels habitants. Intervenen organismes públics i empresarials privades. A Espanya els desenvolupament urbà es planifica segons el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU)

Polígon residencial

Barri situat a la perifèria de les ciutats constituit per blocs de vivenda col.lectiva amb funció residencial. A Espanya sorgiren a partir del desenvolupisme dels anys 60.ex.s'indioteria

Trama urbana

És la disposició dels edificis, carrers avingudes i places que constitueixen l'estructura de la ciutat. Espanya ha estat un factor determinant per el disseny de la xarxa de transports de la ciutat

Perifèria urbana:

Àrea urbana que constitueix el creixement de l'espai urbà del s.XX.Per l'augment natural de la població, el desenvolupament industrial i de serveis, invadint l'espai rural que envolta a la ciutat.Té funció econòmica i sobretot residencial. A Espanya sorgí sobretot a partir del desenvolupisme dels 60.

Relleu

Depressió:

Zona enfonsada segons l'entron que l' enrevolta. Formades en la Península Ibèrica a l'era Terciària. Es formàren les depressions de l'interior (duero, Tajo i Guadiana) i les depressions prealpines ( Ebre i Guadiana)

Ibèria Argilosa:

Està localitzada a les depressions interiors de la meseta, a les depressions prealpines de l'Ebre i Guadalquivir i a les planes al.luvials costaneres mediterrànies. Constituïda per sediments poc resistents depositats al final del terciari i en el quaternari.

Ibèria Calcàrica:

La seva localització està formada damunt el mapa com a una Z invertida: Als Pirineus, Muntanyes Vasques, Serralada Cantàbrica sector est, Sistema Ibèrica,Serralades costaneres catalanes, S. Subbètica, S tramuntana, S.Llevant i nord d'Eivissa. Constituïda per terrenys calissos que són sediments de l'era secundària aplegats a l'orogènia alpina.

Ibèria Silícica

Està localtzada als antics sòcols de l'era primària o paleozòica, al sector oest de la península i a altres llocs localitzats: Oest de la S.Cantàbrica, sist. Central, Muntanyes de Toledo, Sierra morena.Punts localitzats com La zona axial dels Pirineus i a sectors del sist. Ibèric, S. Costanero-catalana, sist. Penibètic i nord de Manorca. Està composta per materials antics, roques palozoiques on es predomina el granit.

Meseta:

És un sòcol amb terreny pla a conseqüència de l'erosió, però a la vegada alt. Ocupa el 45% del relleu peninsular el qual es considera l'unitat fonamental d'Espanya.Està constituït per l'antic massís hespèric tornat a aixecar-se i fracturar a l'orogènia alpina del terciari.

Modelat càrstic:

Modelat produït per l'acció dissolvent de l'aigua sobre la pedra calissa pròpia de les zones calcàrees. Es creen formes peculiars com: lapiaz,canyons, poljes, dolines, coves, cimes... A Balears són exemples el Torrent de Pareis, les coves del Drach,la Cova Hams...

Modelat Glacial:

Formacions ocasionades pel desplaçament de masses de gel, que ocasionen petits valls en forma de U. Es produïren en l'època de les glaciacions de l'era quaternàriaen les parts altes de les muntanyes, actualment a la Península Ibèrica només hi queden glaceres als cims.

Orogènia Alpina

Fase d'activita tectònica de l'era terciària. Responsable de la ractivació dels antics massissos paleozoics i de l'aixecament de materials secundaris; origen de la formació de les serralades alpines(Bètiques i Pirineus) i les depressions prealpines (Guadalquivir i Ebre)

Planes Litorals

Costa baixa i arenosa, suaument inclinada cap a la mar, resultat de l'acumulació de sediments al.luvials o marins. Es troben només a la zona mediterrània per la mar suau i com a conseqüència de les alineacions de les serralades paral.leles a la costa i litoral. S'hi destaquen les formacions d'albuferes i abundants golfs i caps.

Relleu Volcànic

Formacions horogràfiques resultat de l'erupció del magma a l'exterior del volcà. A Espanya es localitza a les illes Canàries originada a l'era terciària per l'orogènia alpina i a zones puntuals de la Península com Camp de Calatrava (Ciudad Real), Olot (Girona) i Cap de Gata(Almeria).

Clima

Aridesa:

Relació establerta en un espai entre el calor i la humitat. Augmenta amb les temperatures i l'escasesa de les precipitacions. Espanya es dona al >Sud-Est Peninsular.(Almeria i Murcia) i a la zona mitana de l'Ebre.

Clima de muntanya

Clima que es dona als territoris superiors als 1000m d'altitud mab la altura augmenten les precipitacios i baixen les temperatures. Les precipitacions superen els 1000mm anuals. Les temperatures ténen una mitjana anual baixa i una amplitud tèrmica reduïda. Espanya ocupa 1/7 part del territòri.

Clima Mediterràni

Clima característic per precipitacions irregulars escases inferiors als 800mm. La temperatura varíen entre la costa i l'interior i de Nord a Sud. Pot esser continental, estepari i litoral. Espanya es localitza a les Balears, Ceuta i Melilla i el territori Peninsular. Exceptuant les zones de cila oceànic i de clima de muntanya.

Clima oceànic

Caracteritzat per precipitacions abundants superiors als 800mm anuals i per temperatures suaus amb una amplitud tèrmica reduïda. A Espanya es localitza a Galícia, Asturies, Cantàbria, Pais Vasc, nord de Navarra, nord d'Osca i nord de Lleida

Clima urbà

És un tipus de clima propi de les grans ciutats com Madrid o Barcelona. Característiques per l' augment de la temperatura que es crea per la pròpia ciutat (cotxes,industries...) i per l'augment de la nubolositat a causa de la contaminació i per les barreres que formaen per grans edificis.

Continentalitat climàtica

Característic del clima interior consistent en temperatures extremes estacional, alta amplitud tèrmica i escases precipitacions inferiors a 800mm. Es prdueix per la manca influència moderadora de la mar. Espanya es dona a la submeseta Nord i Sud i a la vall de l'Ebre

Desertització

Aridesa extramada, provocada per les altes temperatures i per precipitacions baixes inferiors a 150mm anuals. A espanya es dona al Cap de Gata (Almería)

Rius d'Espanya

Albufera

Zona humida salada o semisalada separada de la mar per un cordó arenós; només comunicada per un pas estret. Formació litoral mediterrani. Albufera de València, d'Alcúdia i del Grau

Aquífer:

Sustrat de voca permeable que permet la circulació d'aigua pel seu interior i que si troba un sustrat impermeable dóna lloc a un magatzem d'aigua subterrànea. A Espanya n'hi ha més de 400 utilitzats per l'explotació agrícola, industrial i urbana. Hiha actualment problemes d'esgotament i de salinització.

Cabal Relatiu:

És la relació entre el cabal absolut d'un riu, és a dir, el volum d'aigua que el riu evacua al llarg de l'any i la superfície de la conca. Es mesura en litres per segon per Km². A Espanya és baix: 20l/seg/km² com a mitjana

Endorreisme:

Es produeixquan els cursos d'aiguano arriben a la mar sinó que van a llacs o llacunes o se perden per evaporació o per filtració. A Espanya hi ha un nivell alt d'endorreisme a causa de la poca força de l'escassa aigua, l'alta insolació i els terrenys calissos on dónen la filtració dels sòls

Estiatge:

Disminució del cabal d'aigua d'un riu. A les zones de clima mediterrani és molt accentuat a l'estiu, sobretot en els rius llevantins.

Torrent:

Curs intermitent que només duu aigua després de les pluges torrencials. Propi de la zona llevantina , de les Balears i de les Canàries.

Recursos hídrics

Quantitat d'aigua que disposam procedent de rius, llacs,llacunes,aqüífers i aiguamolls . Expliquen la divisió entre l'Espanya humida i l'Espanya seca condicionants pel clima, el relleu, la litologia, el consum humà. Planificats pel Pla Hidrològic Nacional.

Règim Fluvial Pluvial:

L'alimentació d'aigua del riu depèn de les característiques de les precipitacions i del seu ritme estacional. Crescudes a la tardor i a la primavera, estiatge a l'estiu. Propi dels rius que neixen per davall dels 1000m. Rius llevantins, Guadiana i Guadalquivir

Règim Fluvia Nival:

Les aportacions d'aigua al cabal del riu depèn de la fusió de la neu crescudes a la primavera i a l'estiu; estiatge a l'hivern . Rius que neixen a més de 2000-2500m. Capçaleres dels rius del Pirineu Central, de Sierra Nevada.

Règim Fluvial Pluvionival:

Les aportacions d'aigua al cabal del riu depèn majoritàriament de les precipitacions i en segon lloc de la fusió de la neu. Crescudes a la primavera i amb menys intensitat a la tardor. Estiatge a l'estiu. Rius que neixen a alturesentre els 1600 i 1800m. Duero Tajo.

Revinguda:

Forta crescuda del cabal del riu generalment provocada per les pluges torrencials de la tardor a l'espanya de clima mediterràni pot tenir resultats catastròfics.

Salinització d'aqüífers:

La sobreexplotació del aqüífers produeix un descens del nivell que pot conduir a un augment de la proporció de la sal dissolta a l'aigua o a la intrusió marina en els aqüífers litorals.És un problema medioambiental a Espanya.

Transvassament entre conques:

Transferència d'aigua entre conques excedentàries i conques deficitàries. En l'actualitat a Espanya en funcionen 38 entre els que destaca el transvassament Tajo-Segura. Regulat pel Pla hidrològic Nacional.

Vessant hidrogràfica:

Està format per totes les conques hidrogràfiques les aigües de les quals desmboquen al mateix mar. A l'Estat espanyol hi ha dos vessants: el mediterràni i Atlàntic constituint per dos rectors; el Cantàbric i l'Atlàntic.

Vegetació i medi ambient

Endemisme:

Espècie que viu a un sol territori. El seu aïllament ha originat unes carcterístiques pròpies per adaptar-se a l'entorn. A Espanya es dóna als paratges de muntanya i a les illes sobretot a les Canàries

Garriga:

Formació de matollà baixa i poc densa que creix sobre sòls calcarics. És propi del paisatge vegetal de clima mediterrani. Farigola, Romaní...

Màquia:

Formació arbustiva alta i densa que creix sore terrenys silícics, és pròpia del paisatge vegetal del clima mediterrani. Burc, retama...

Península Ibèrica bruna:

És la zona seca, la que presenta un clima mediterrani. El seu nom és degut a que l'escassetat de les precipitacions deixa al descobert la terra seca i bruna.

Península Ibèrica verda:

És la zona humida, presenta un clima Mediterràni i de muntanya. Ocupa el Nord de la Península i els pasos intermedis de la muntanya. El seu nom prové a causa de l'abundant vegetació on predomina el color verd.

Pis o estatge de vegetació.

Formació vegetal distinta en funció de l'altura que es dóna a les zones de muntanya. Ex. Pirineus, Sierra Nevada i a les illes occidentals canàries.

Prats d'alta muntanya:

Formació vegetal de plantes herbàcies que es dóna al pis alpí de les muntanyes entre el 2400 i 3000 metres. El seu període vegetal és curt per la presència e la neu. Ex els Pirineus

Vegetació Eurosiberiana:

Integrada pel bosc caduccifoli de roure o faig. Per la landa i pels prats. Està adaptada a les temperatures suaus i a les precipitacions regulars i abundants del clima oceànic. Localitzada al nord peninsular.

Vegetació macaronèsica:

Pròpia de les canàies per la peculiaritat del seu clima i per la predisposició geogràfica.Caracteritzada per plantes xeròfiles a les zones baixes i àrides i pels bosc de laurisilva i de pi canari ales zones més altes .Són abundants els endemismes.

Vegetació Mediterrània:

Integrada pel bosc escleròfill d'alzina i alzina surera i pel matollà de garriga, de màquia o d'estepa.Són formacions vegetals adaptades a la duresa del clima mediterrani: arbres perennifòlis, fulles cariàcies, tronc llenyosos i arrels esteses. Localitzada a les Balears i a tot el territori peninsular excepte al nort.

Vegetació xeròfila:

Adaptada a l'aridesa estacional o perenne. Arrels llargues, fulles petites i coràcies, escorça dura, espines, sobretot la trobam al sud-est Peninsular i a les Canàries.

Delicte ecològic:

Atemptat comès contra un espai natural protegit per la llei de la Conservació d'Espais Naturals de la Flora i de la Fauna Silvestres de l'any 1989.

Ecosistema:

Unitat funcional constituida per un territori definit i els organismes que hi habiten. Els Parcs Nacionals espanyos han representat els principals ecosistemes segons la Llei de 1989. La llei de Conservació d'Espais Naturals de la Flora i de la Fauna Silvestres.

Espai Natural protegit:

Zona natural protegida per la Llei de Conservació d'Espais Naturals de la Flora i de la Fauna Silvestres d l'any 1989. Es classifiquen en 21 categories. Representen el 5% del territori espanyol repartits en 400 espais.

Parc Natural

Espai natural protegit per la Llei de Conservació d'Espais Naturals de la Flora i de la Fauna silvestres de 1989. En ell es manté l'explotació dels recursos primaris de la zona i es fomenta el turisme rural Per exemple. L'Albufera de València,d'Alcúdia, Sa Dragonera i Cap de Gata....

Pluja àcida:

Problema medioambiental conseqüència de la contaminació atmosfèrica. Consisteix en una acidificació de les precipitacions quan entren en contacte els gasos derivats de la combustió d'hidrocarburs amb el vapor d'aigua de l'atmòsfera. Té efectes negatius sobre els sòls, la vegetació, els conreus, les aigües... Es dóna amb una gran intensitat a les zones més industrialitzades i amb més trànsit: Zones perifèriques i Madrid.

Tema7

Agricultura alteranativa (ecològica o biològica)

Cultiu de laterra que utilitza tècniques estrictament naturals.sense la presència de substàncies química sintèctiques per a la fertilització del sòl. S'ha desenvolupat a Espanya en els darrers anys coincidint amb un major intrès general per a la conservació del medi ambient

Agroturisme:

És la presació de serveis turístics en el marc d'una explotació agrària. Actualment a Espanya és una activitat complementària a l'agropequària pel manteniment i per la rendabilitat del món rural; també és una alternativa a l'estacionalitat turística.

Aigües jurisdiccionals.

Aigües que estàn subjectes a la jurisdicció d'un estat fins a les 200 milles de la costa. Espanya està sotmesa a la normativa de UE en aigües comunitàries i extracomunitàries.

Parceria

Règim de tinença indirecta de la terra. Es basa en el manteniment de beneficis entre el propietari i el cultivador proporcional a la magnitud de la collita realitzada. Atualment aquest règim està en retrocés a Espanya dominant el regim de tinença directa o propietat.

Aqüicultura:

Cris i desenvolupament d'espècies marines i fluvials a les piscifactories per a la reproducciói reploblació i comercialització. Actualment a Espanya és una alternativa per satisfer el mercat front a la forta demanda de peix i a les dificultats de l'activitat pesquera

Conreus mediterranis:

Constitueixen la trilogia mediterràne(cereal,olivera i vinya).Són monocultius de secà adaptats al medi mediterràni continentalitzat. Constitueixen l'agricultura extensiva de l'interior peninsular.

Conreus subtropicals:

Conreus que es dónen a les zones de clima càlid.Papaya,mango,pinya, aguacate. A Espanya es dónen a les àrees litorals regades de Canàries i andalusia.

Conreus transgènics.

Són conreus genèticament modificats a un laboratori per considerar que es milloren les seves qualitats naturals. Espanya segueix la normativa de la moratòria de la UE per a la introducció de conreus transgènics.

Indústria agroalimentària.

Industria que transformales primeres matèries agràries vegetals o animals, en rpoductes industrialitzats destinats a l'alimentació. Els subsetors més importants són els de cereals, càrnies, lactis, oliers, sucreres, conserveres. A espanya transformen quasi el 70% de la producció agrària.

Monocultiu:

Sistema de cultiu basat en el predomini d'un producte. A Espanya està caracteritzat tradicionalment peels conreus de la triligia mediterrània(cereals, Vinya i olivera) a l'interior peninsular.

Pesca litoral

Pesca que es realitza aprop de la costa pe embarcacions de petit tonelatges amb sortides diàries i es destinen les captures al consum en fresc. A Espanya la flota que la realitza és excesiva, artesanal i antiquada tecnològicament; estimulada per la demnada de peix ha contribuit a la sobreexplotació dels caladors nacionals.

Piscifactoria

Granges d'espècies marines o fluvials on es practica l'aqüicultura. Espanya presenta bones condicions(litoral ,clima) per a la seva instal.lació, són públiques o privades i la seva producció es destina a la reproducció, reploblació i comercialització.

Policultiu

Sistema de culiu basat en una diversificació de productes en una explotació agrícola. Autoconsum o comercialització. A Espanya és característic dels regadius del litoral mediterrani amb tècniques intensives.

Política Agrària Comunitària:

Coneguda com a PAC.És la plíica que controla l'activitat agrària dels països de la UE.Els seus principis fonamentals són: Unitat de marcat, preferència comunitària i solidaritat financera. Espanya s'hi va incorporar al 1986 tenint un règim transitori de 7 ò 10 anys.

Ramaderia intensiva:

També denominada industril. Caracteritzada per l'estabulació del ramat amb l'alimentació de pinsos i l'aplicació d'avançades tècniques genètiques. Cerca la màxima productivitat. A Espanya aplicada al ramat porquí i l'avicultura a Catalunya, Castella Lleó, Aragó, Múrcia i gal.lícia entre d'altres...

Ramaderia extensiva:

Ramaderia caracteritzada per tenir el ramat no estabulat, alimentat amb pastures naturals complementades amb pinsos o amb ferratges cultivats. A Espanya constitueix el ramat boví, boví, oví i porc ibèric.

Repolació forestal:

Constitueix en la sembra d'espècies frondoses i de coníferes per pal.liar la desforestació causada per la tala abusiva i pels incendis. A Espanya i seguint la normativa de la UE, s'ha passat d'una políticaforestal productivitat a una política proteccionista.

Transhumancia:
Migració estacional del ramat, sobretot ovi, per aconseguir pasures. A Espnaya es pracicava a l'estiu des de les terres seques de la meseta a les pastures de les muntanyes. Pràcticament desapareguda en l'actualitat.

Energies alternatives

Fonts d'energia vinculades al medi natural inesgotables i no contaminants,són renovables. Tecnològicament encara no s'han desenvolupat suficientment per a ser alternativa a les fonts tradicionals. A Espanya les més viables són: la hidáulica, solar, eòlica,geotèrmica,biomassa...

Parc tecnològic

Concentració d'empreses d'alta tecnologia com la telemàtica i la microelectrònica en un espi epecífic que disposi de bones infraestructures i bons serveis especialitzats. A espanya hi ha 3 cantos (Madrid) Paterna (València) Vallès (Barcelona).

Pol de desenvolupament

Zona delimitada fiacialment amb els plans de desenvolupament desde 1964 es donaren incentius fiscals i financers per atreure les inversions empresarials i afavorir el desenvolupament industrial de les zones deprimides espanyoles: Vigo, La Corunya,Valladolid,Saragossa,Sevilla,Granada.

Reconversió industrial:

Política de reestructuració industrial per afrontar la crisi produïda desde 1975. Pretén assegurar la viabilitat de les indústries del sector madur en crisi adaptant-les al nou cicle tecnològic i al mercat en condicions competitives que provocà atur. A Espanya per les circumstàncies polítiques es retardà fins al 1983.

Reindustrialització.

Política de reestructuració industrial per afrontar la crisi produïda desde 1075. Pretén el teixit, l'entremat, industrial de les zones afectades per la reconversió. Al 1983 es declararen les zones d'urgent reindustrialització (ZUR) a: Galícia, Astúries, País Basc, Barcelona, Cadis i Madrid.

Sector terciari

Balança de pagaments

Document que recull totes lesoperacions econòmiques amb altres països: exportacions-importacions,transferències de capital, prestació de serveis... La balança de pagaments espanyola és negativa degut al dèficit de la balança comercial, tendeix a equilibrar-se gràcies als ingressos del turisme i a les inversions de capital estranger.

Balearització.

Terme utilitzat per fer referència al turisme de masses a les illes Balears i als greus impactes medioambientals que implica l'ocupació urbanística de la costa.

Cadena Hotelera:

Conjunt d'establiments que formen part d'una empresa dedicada a l'hoteleria. Les principals cadenes hoteleres són: Sol-Melià, Barceló; operen a nivell nacional i també s'han establert a altres zones del món com al Carib, a països sudamericans, a la costa sud-africana...

Dèficit comercial:

Significa un excés del passiu sobre l'actiu. A la balança de pagaments és el resultat negatiu que obté un país al cap d'un any per tenir més importacions que exportacions. A Espanya el dèficit de la balança comercial se compensa amb el turisme i amb les inversions de capital estranger.

Divisa:

Capital d'origen estranger representat per diner que arriba a un Estat gràcies a una balança de pagaments positiva. Les fonts més importants d'entrada de divises a Espanya són la balança comercial, el turisme i les inversions de capital estranger.

Estacionalitat turística:

Ativitat que només es realitza durant una època de l'any. És un dels principals problemes del turisme de masses a Espanya. La major estacionalitat la presenta el turisme estranger que en un 80% ve a l'estiu a les zones de sol i platja del litoral mediterrani, i Balears. Es vol regular diversificant l'oferta per aconseguir la desestacionalització.

Hinterland;

Àrea d'influència d'una ciutat o d'un centre comercial. A Espanya la major influència es dóna a les grans superfícies comercials o a les grans ciutats( Madrid, Barcelona, València...)

Ocupació Extrahotelera:

Oferta d'allotjalment complementària a l'hotelera: apartaments, campings... A Espanya suposa 10 milions de places.

Overbooking:

Terme anglès que designa l'excés de reserves de paquets turístics respecte del nombre realment disponible per evitar les possibles baixes de darrera hora i així els turoperadors aconsegueixen el màxim de rendibilitat. Ha estat un problema del turisme de masses a Espanya en els darrers anys.

P.I.B:

És la suma del valor de tots els béns i serveis produïts per un país en un any descmptant la part deguda a béns i serveis estrangers i sumant la part obtinguda en altres països. A Espanya és una mostra dels desequilibris econòmics entre les regions més desenvolupades (Madrid i Barcelona) i les regions de l'interior

Renda per càpita:

Es calcula dividint el PIB del país entre la població total. A Espanya és una mostra dels desequilibris econòmics entre les regions més desenvolupades(Madrid i Barcelona) i les de l'interior.

Touroperador:

Agència majoritària encarregada de l'organització i venda de paquets turístics obtenint uns preus molt avantatjosos. A Espanya els touroperadors estrangers(alemanys, anglesos) controlen l'activitat turística creant una dependència.

Residus urbans:

Són les aigües residuals i els restes sòlids que generen les activitats a les ciutats. A Espanya constitueixen un greu impacte ambiental pel seu gran volum i s'intenten mitigar amb les instal.lacions de depuració integral de l'aigua i fomentar el reciclatge.

Transports discreccionals:

Transports amb serveis eventuals. La seva contractació és lliure i segons les exigències de la persona o entitat contractant. A Espanya estàn en mans de companyies privades.

Transports regulars:

Transports sotmesos a un horari preestablert que pot variar segons l'estació de l'any. A Espanya són assumits generalment per companyies estatals o que han concertat un acord amb l'Estat.

Turisme alternatiu:

Nova modalitat de turisme consistent en diversificar l'oferta per fer front als problemes del turisme tradicional a Espanya i aconsegiur la desetacionalització. Fomenta el turisme esportiu, rural, de congressos,l'ecoturisme...

Turisme de masses:

Model tradicional de turisme a Espanys consistent en la venguda masiva de turistes amb poder adquisitiu mitjà o baix, a l'estiu a zones de sol i platja. ÉS contarctat pels touroperadors estrangers, provoca estacionalitat i impacte ambiental.

Xarxa Radial:

És el sistea de comunicació terrestre d'Espanya. Carreteres i línees ferroviàries parteixen de Madrid(Centralització) comunicant la capital amb la perifèria. Contribueix als desequilibris interregionals.

Activitats econòmiques

Economia submergida:

Activitat econòmica que es desemvolupa al marge de la llei evitant totes les obligacions fiscals. Genera fins el 20% de la riquesa espanyola.

Població_activa:
Conjunt de persones que proporcionen mà d'obra disponible per a la producció de béns i serveis de entre la població mjor de 16 anys. Comprèn la p.a. ocupada i la p.a.desocupada. La població activa espanyola supera els 16 milions.

Població ocupada:

És el grup de la població activa que té un treball. Atualment a Espanya és de 12 milions.

Privatització:

Transvassament de mitjans de producció i de capital del sector públic a mans privades. A Espanya el 1996 s'aprovà un pla de privtitzacions per a la “modernització del Sector Públic Empresaril de l'Estat”.

Sector privat:

Àmbit d'activitat econòmica en què els mitjans de producció i el capital són lde propietat particular o privada. A Espanya el 1996 s'aprovà un pla de privatització del sector públic empresarial.

Sector públic:

Àmbit de l'activitat econòmica que controla l'Estat. El sector públic espanyol s'estructura en les empreses públiques, financeres i no financeres, i les administracions públiques.

Sector primari:

Sector econòmic constituit pel conjunt d'activitats econòmiques a l'obtenció de primeres matèrie: agricultura,ramaderia, explotació forestal pesca i mineria. Ocupa el 8'3% dela població otal activa espanyola.

Sector Secundari:

Sector económic constituit pel conjunt d'activitats encaminades a la transformació de les primeres matèries en productes elaborats: indústria i construcció.Representa el 29'9% de la població activa epanyola.

Sector terciari:

Sector de l'economia d'un pais que agrupa totes aquelle activitats conegudes com a serveis (no produeixen ens materials de forma directe) sinó que satisfan necessitats de la població: comerç,transport sanitat, educació, turisme, finances... representa el 61'8% de la població activa espanyola.

Taxa d'ocupació:

Percentatge de la població activa ocupada sobre el total de la població activa total. A Espanya és el 80'% de la població activa.

Taxa d'atur:

Percentatge de la població activa desocupada sobre el total de la població activa total. A Espanya representa el 19'6% de la població activa.

Treball a temps parcial:

Combinació del treball remunerat amb un altre treball que es realitza en el temps lliure. A Espanya va en augment afavorit per la jornada laboral seguida , les jubilacions anticipades i la contribució a l'economia familiar.