Tema 2: geodinàmica interna i sistemes i volcans/plecs i falles.

• És la capa més superficial i més fina de la Terra

• Està formada per oxígen, silici, Fe, Al; que es el component més abundant.

• Té un paper fonamental a la dinàmica de la Terra i en manteniment de la biosfera.

• S´hi distingeixen : a) Escorça oceànica b)Escorça continental

a) L´escorça oceánica es troba a nel fons de les zones més profundes dels oceans.

b) L´escorça continental es troba en le zones emergides del planeta i a les zones submergides d´alguns continents.

Esquema capes externes:

E.continental:

• Formada principalment per granit .

• Ocupa el 47% de la superficie terrestre.

• Gruix: oscil·la entre 25-70 km.

• Densitat= 2´5g/cm

E. oceánica:

• Formada principalment per basalt.

• Ocupa un 53% de la superficie terrestre.

• Gruix: oscil·la entre 6-12 km.

• Densitat = 3 g/cm

- És la capa situada debaix l´escorça i s´estén fins a l´interior de la Terra.

- Té un gruix d´uns 2900 km.

- Està format per oxigen, Si, Mg, Fe.

- Podem distingir entre:

- Gruix de 1000 km.

• està format per roques en estat sòlid.

• Entre els 75-400 km de profunditat hi ha l ´ASTENOSFERA (té un comportanent més plàstic)

• Mantell inferior:

• composició homogènia (ric en Si, Fe i Mg)

• arriba fins al 2900 km.

• Nucli (intern i extern)

- És la part més intensa del planeta.

- S´estén des dels 2900 km fins al centre de la Terra.(a 6371 km de profunditat)

- Està format per Fe, Ni.

- S´hi poden diferenciar 2 zones:

• Nucli intern (*)

• Nucli extern (#)

(*) ->Es troba en estat sòlid

(#) ->Es troba en estat líquid

->Es situa entre els 2900-5100km de profunditat.

• Astenosfera

• És la capa superficial del mantell on hi trobam el MAGMA (conjunt de roques a uns 100ºC)

• Els moviments i fenòmens que aqui es produeixen determinen l´activitat interna de la terra: terratrèmols, vulcanisme, formació de serralades i deriva de continents.

Esquema de les capes terrestres:

• Wegener i la deriva dels continents.

En Wegener presenta la teoria de la deriva dels continets i afirma que els continents, tals com es coneixen ara, estigueren units fa uns 200.000.000 d´anys. I que costituien un sol bloc anomenat Pangea. La Pangea a conseqüència de grans trencaments es va dividint en fragments que vàren anar separant-se. Alguns dels continets a la deriva vàren col·lisionar i originaren les serralades. Per demostrar aquesta teoría es va basar en: dades geográfiques, dades paleontològiques i en dades tectòniques.

Esquema deriva dels continents:

a) Fa 250 millions d´anys hi havia un sol

continent anomenat Pangea.

b) Aquesta configuració va existir fins fa 200 millions d´anys. I després va fragmentar-se i va originar dues porcions:

-Lauràsia: formada per:

-a. Nord Amèrica.

-b. Euràsia (sense la península de la Índia)

- Gondwana: formada per:

a. Sud Amèrica

b. Àfrica

c. Índia

d. Austràlia

e. Antàrtida

• Nova Zelanda

Aquestes dues porcions estan separades per el Mar de Tetis.

c) Lauràsia es va dividir i separar en:

1) Amèrica del Nord.

2) Euràsia.

Gondwana s´ha fragmentat per donar:

• Amèrica del Sud.

• Austràlia- Antàrtida.

• Àfrica.

• Índia.

d) Gondwana s´ha separat per donar:

-> A.S

-> Àfrica(A)

-> Índia (I)

->Antàrtida- Austràlia (encara no s´ha separat)

e)

• Proves geogràfiques

Wegener observà que els controns actuals dels continents, sobretot els d´Àfrica I els d´Amèrica del Sud, encaixen com les peces d´un trencaclosques.

De la mateixa manera encaixen les vores del mar Roig i Madagascar amb la costa africana.

• Proves paleontològiques.

Els fòssils indiquen que fa uns 350 millions d´anys la fauna I la flora d´Àfrica, d´Amèrica del Sud, de la Índia i d´Austràlia coincidien; això vol dir que en aquella època, aquests continenents devien estar units formant Pangea on habitaven totes aquestes espècies que ara trobam fossilitzades.

• Tectònica de Plaques.

La teoria de la tectònica de plaques estableix que la part sòlida està formada per un nombre reduït de plaques rocoses que són les que es mouen contínuament; desplaçant-se lentament com un bloc rígid sobre l´astenosfera.

Segons l´estructura distingim:

• Paques continentals o mixtes

• Plaques oceàniques

• Plaques continentals i oceàniques (Exemple)

Plaques continentals: només tenen escorça continental, es a dir, inclouen els contienents. Exemple: Placa euràsica.

Plaques mixtes: tenen escorça continental i oceánica, per tant inclouen els continets i una part dels oceans. Exemple: placa Nord- Americana.

Plaques oceàniques: només tenen escorça oceánica, per tant, es trobaran als oceans. Ex: placa pacífica.

• Límits de plaques.

Són on tenen lloc la major part dels processos interns de la Terra (volcans, terratrèmols, etc). El moviment entre les plaques té velocitats que oscil·len entre 1 i 12 cm per any.

El sentit del desplaçament origina 3 tipus de límits. DIVERGENTS, CONVERGENTS, TRANSFORMANTS.

• Límits divergents.

Tenen lloc quan dues plaques es separen, lo qual facilita el trencament o la fracturació dels continents i es forma l´escorça oceánica.

També s´anomenen limits constructius.

• La subducció.

La subducció té lloc quan una placa litosfèrica s´introdueix per davall d´una altra. La fricció entre les plaques és l´origen d´alguns terratrèmols (ja que l´augment progressiu de la temperatura permet la fusió de les roques i l Aparició de l´activitat sísmica).

• Falla San Andrés

Està a Califòrnia. És la zona de confluencia de dues plaques:

-> Nord- Americana -> Pacífica.

Es produeix degut al desplaçament de les plaques:

-> Nordamericana cap al sud.

-> Pacífica cap al nord.

Això genera una forta fricció que dóna lloc a una intensa activitat sísmica.

• Dorsals oceàniques.

Són enormes serralades de milers de km disposades a les zones centrals dels oceans.

La part més alta de la dorsal té una doble cresta que l´eix central, la qual constitueix una obertura per on emergeix el magma i provoca una activitat volcànica lenta però constant.

El material que és basàltic i quan es refreda es transforma en escorça oceànica.

• Fosses oceàniques.

Són llargues depressions que poden fer 10 km de profunditat i milers de km de longitus.

Es troben en els marges dels continents i d´alguns arxipèlags.

En les fosses es destrueixen l´escorça oceànica.

• Corrents de convecció.

Per explicar el moviment de les plaques litosfèriques s´usen els corrents de convecció, ja que es produeixen en qualsevol fluid que està en contacte amb un focus de calor.

La calor fa que els materials puguin(és a dir, es translladin horitzontalment prop de la superfície ) i que baixen en refredar-se.

Així es forma un corrent cíclic que empeny les plaques.