- Redacció sobre la vida de Gandhi a partir de la pel·lícula

Gandhi era un home hindú, va estudiar dret a Londres. Tot seguit va anar a exercir d'advocat a Sud-África. Allà va veure i viure la injustícia en que eren tractades les persones de color, per això va convocar una manifestació, en la qual tenien que cremar els passis que deien que eren gent de color. En aquesta manifestació va conèixer en Charlie que era un pastor anglicà. Quan va acabar la manifestació van detenir a la gent que hi havia assistit. A la presó el crida el general Smuts, aquest el va treure de la presó i li va donar diners perquè pogués tornar a l'Índia.

Quan va arribar a Bombay el va rebre molta gent i amb una gran ovació. Tot seguit el van portar al parlament, allà debatien com podien aconseguir la independència de la Índia. Molta gent deia que la violència era una bona estratègia, Gandhi s'hi va oposar rotundament i va convèncer als parlamentaris que practiquessin la no-violència. Gandhi va decidir viatjar per tota la Índia ja que si volia solucionar els seus problemes, primers els tindria que conèixer, i va viatjar amb en Charlie i la seva dona. Durant el seu viatge Gandhi es troba en un poble amb la obsoleta misèria ja que fabricaven tints pels anglesos i ara no els n'hi compraven ja que els exportaven d'Anglaterra. Gandhi convoca un manifestació per cremar la roba dels anglesos i fabricar la seva pròpia roba. Conseqüentment detenen a Gandhi. A la presó Gandhi li diu a en Charlie que els problemes dels indis se'ls tenen que solucionar ells i que millor que tornés a Anglaterra i els ajudés des de allà, així ho va fer. Li van fer el judici per sortir de la presó, en surt victoriosament i sense pagar res. Tot seguit va anar a una reunió amb els polítics i els hi suggereix que convoquin un dia per resar, ells ho accepten i el dia següent tota la Índia no va treballar i es queda a resar a casa seva. Aquesta notícia surt a tots els diaris. El dia següent van fer una marxa i van detenir a Gandhi. A la presó el vam a visitar uns quants polítics i li diuen que hi ha violència als carrers i que si l'aconsegueix parar el deixaran lliure. Momentàniament en una plaça estan fent una conferència per mantenir el poble fidel als ensenyaments de Gandhi, però, el general Dyer entra a la plaça i ordena el foc, això provoca moltes víctimes. Gandhi surt de la presó i va a veure la matança que hi va haver a la plaça. Aquell fet el fa decidir d'anar a veure els anglesos. Ells li diuen que la independència no és el seu únic problema sinó la coexistència entre els hindús i els musulmans, Gandhi els hi respon que practicarà la no-violència i la no-cooperació. Tot seguit s'en va a fer un discurs on demana unitat i boicot contra el tèxtil anglès, que, si més no es fabriquin la seva roba i la portin amb orgull, com ell. La manifestació continua fins a la nit on succeeix un tràgic accident, assassinen a policies anglesos, aquest fet surt a tots els diaris britànics. Això provoca que Gandhi comenci una vaga de fam. Finalment aconsegueix que pari la violència i les manifestacions. En acabar la vaga de fam detenen a en Gandhi per sedició i el condemnen a 6 anys de presó, el jutge en el judici li dóna la raó, això no impedeix que li aixequin la condemna. Al cap de sis anys, quan surt de la presó fa la Marxa de la Sal, que consisteix en anar al mar i fer la seva pròpia sal. Al principi els anglesos no en fan cas però, els indis els hi provoca una gran commoció. Per aquest fet tornen a arrestar a en Gandhi. Els indis volen “apoderar-se” de la fàbrica de sal pacíficament i els militars els peguen i els indis no s'hi tornen. Això fa perdre la moral a occident. Gandhi surt de la presó i és convidat a la reunió del Consell per la independència de la Índia a Londres, no aconsegueix res. Per causes desconegudes Gandhi i la seva dona van anar a la presó, allà la seva dona mor i Gandhi sent molta tristesa. Després d'això declaren la independència de la Índia. Els musulmans proposen fer un nació a part, el Pakistan. Gandhi por triar entre això o la guerra Civil, finalment tria la opció dels dos estats. Comença el trasllat de persones als diferents països. A la frontera hi ha molta violència i mor molta gent, amb aquest fet Gandhi perd tot el poder polític. Per pal·liar la violència fa la seva segona vaga de fam al cap d'uns dies els dos bàndols reaccionen i prometen la pau. Gandhi acaba la vaga de fam. Tot i això Gandhi se sent fracassat perquè volia uns Índia unida. Quan surt de casa seva per anar al Pakistan l'assassina un fanàtic que no estava d'acord en què pensava Gandhi sobre les religons.

- Cinc coses o fets de la vida de Gandhi que es veuen a la pel·lícula que m'hagin agradat

- La meva opinió sobre Gandhi

Molta gent pot dir que era un enviat de Déu, però jo crec que no era això sinó que era un home que es va adonar de la veritat, com molts, però ell va ser l'únic que va tenir coratge per portar-la endavant i fer-la una realitat palpable. Gandhi amb paraules sinceres va aconseguir l'ho què molta gent no ho va aconseguir amb les armes. També va dir que totes les religions són branques d'un mateix arbre, amb aquesta frase pots aprendre molt i jo hi estic totalment d'acord. Podríem dir que Gandhi era un enviat de la humanitat.

- Resum de la faula: A la riba de l'Oka

A la riba de l'Oka hi vivien camperols feliços i amb l'ho què produïen en tenien prou per viure i a vegades sobrava algun. El problema però començà quan un camperol, anomenat Ivan, va anar a la fira de Tula i va comprar dos gossos. Aquests van causar destrosses al poble i en veure això Nicolai també se'n comprà, però els quatre gossos s'ajuntaren i encara feren més destrosses. Al cap de poc temps tot el poble tenia de 10 a 15 gossos a casa, per poder-los mantenir els seus fills casi bé no menjaven i el poble caigué a la misèria. Un dia els camperols es queixaven de la seva mala sort al savi del poble. Els hi digué que si podien mantenir als gossos perquè no als fills. Ells contestaren que eren els seus defensors, i el savi digué que si ningú tingués gossos no necessitarien defensors. Es deslliuraren dels gossos i la riquesa i la felicitat tornaren al poble.

- Relació entre la faula i la violència

Aquesta faula està relacionada amb la violència perquè els gossos la porten, ja que sense ells no n'hi hauria i cada vegada en necessiten més, o sigui, quan hi ha violència cada vegada la gent en vol més fins que s'adonen que és una tonteria, com explica aquesta faula.

- Explica què simbolitzen els gossos d'aquesta faula

Per mi, els gossos d'aquesta faula simbolitzen les armes ja que sense elles no hi hauria violència. En el món cada vegada hi ha més armes i això suposa més violència, és igual que l'ho què passa en la faula: cada vegada hi ha més gossos, i per tant hi ha més violència. Però en el poble se n'adonen que és un tonteria, però en el món real ja molta gent que no ho vol admetre i perjudica molt a la gent que vol la pau i “no vol més gossos”. Algun dia potser se n'adonaran però pot ser que sigui massa tardi no hi hagi volta de full.

- Frases importants de la pel·lícula

· Si et peguen a la galta dreta para l'esquerra ( La va dir Gandhi a l'Àfrica quan passaven per l'acera amb en Charlie).

· Encara que siguis una minoria d'un sol home la veritat és la veritat( La va dir Gandhi al parlament).

· Per aquesta causa estic disposat a morir ( La va dir un parlamentari al parlament).

· Farem el què estigui a les nostres mans ( La va dir Gandhi després de xerrar amb aquell avi que li va explicar el problema dels tints).

· Al llarg de la història la pau i l'amor sempre han guanyat ( La va dir Gandhi).

· Ull per ull, dent per dent i tota la humanitat serà cega ( La va dir Gandhi un cop que xerrava amb els seus amics polítics)

- Valors

• La veritat: Gandhi sempre ha buscat la veritat i amb aquesta ha aconseguit dret per la gent de color a Sud-Àfrica i la independència a l'Índia. En la pel·lícula es veu molt aquest valor i la gent decideix a seguir-lo així creant una unitat ferma i sincera, amb la veritat per davant de tot.

• La no-violència: Aquest valor és el que inculca més a Gandhi, ja que, amb ella aconsegueix la independència. En molts moments de la pel·lícula en indis no resisteixen més i trenquen aquest valor però quan Gandhi actua, tots els segueixen i així tanmateix practiquen la no-violència, com és el cas de l'ocupació a la fàbrica de sal.

• La pau: La violència comporta a més violència, en canvi, la pau soluciona aquest problema, en la pel·lícula Gandhi sempre inculca la pau en tots els homes fins i tot el més cruel. Les vagues de fam que fa Gandhi són perquè torni a haver-hi pau al seu país.

- Contra valors

• La violència: En molts moments de la pel·lícula es mostren batalles o matances, com a la plaça on hi ha tanta gent, o quan els indis mates als policies britànics, o a la ocupació de la fàbrica de sal, etc... Gandhi “lluita” per esvair la violència de les nostres vides i així deixar entrar la pau.

• La injustícia: La vida de Gandhi va estar plena d'injustícia, com per exemple a l'Àfrica eren superiors els blancs i a l'Índia els britànics menaven d'una manera injusta. Gandhi va estar en contra d'això tota la seva vida i en certa manera el va dissipar del seu entorn.

• La mort: És una de les coses que Gandhi no vol, en molts moments a dit que no a les armes i a la guerra, com per exemple el primer dia al parlament. De tal manera en estar en contra d'això ha renunciat a la mort.

- Personatges

• Mahatma Gandhi: És un advocat, que exerceix el seu ofici i es guanya bé la vida. Però un dia veu la injustícia que hi havia a Àfrica i va actuar per fer-la desaparèixer i recuperar el dret de tothom. També amb aquesta ideologia, més amb la no-violència, va aconseguir la independència de l'Índia. Durant la seva vida va ser honest, just, sincer, va respectar a totes les religions i a tots els homes i va “lluitar” per això. Estava casat i amb fills i portava un matrimoni feliç i amb confiança.

• General Dyer: És un home britànic i presidia l'exèrcit militar. Amb un atac de bogeria entra a la plaça on hi havia molta gent congregada xerrant de Gandhi, allà, va donar l'ordre de disparar a tothom i provoca una gran matança. El van despatxar per haver comès aquest acte.

• Mirabehn: És una dona anglesa que es cartejava amb Gandhi. És la filla d'un general britànic. Quan Gandhi va anar a viure a l'Índia, ella, se'n va anar a viure amb ell per aprendre'n. El segueix allà on vagi i hi és present en tots els seus actes. És una dona sincera i fidel als ensenyaments de Gandhi.

• Kasturba Gandhi: És la dona de Gandhi, era fidel al seu marit. El va seguir a tot arreu, fins i tot un dia va anar a la presó amb ell i allà, va morir, al costat del seu marit seguint-lo fins i tot essent morta.

• General Smuts: És el que mana a Sud-Àfrica en nom dels britànics. Va imposar una llei terrorífica que posava una gran desigualtat de dret a les persones de color. Va treure a Gandhi de la presó i li va donar diners perquè pogués marxar cap a l'Índia.

• Pandit Nehru: gran admirador i amic de Gandhi, el va seguir durant tota la seva “lluita”. Quan l'Índia es va fer independent va agafar la presidència. Va defendre a Gandhi durant la disputa entre els hindús i els musulmans.

• Charlie Andrews: És un pastor anglicà, admirador i seguidor de Gandhi. El vol ajudar a solucionar els problemes de l'Índia però Gandhi li diu que els problemes dels indis se'ls tenen que solucionar ells i que millor que els ajudés des de Anglaterra i així ho va fer.

• Nahur: Cap o home important de la rebel·lió hindú contra els musulmans. Va anar a veure Gandhi en la seva segona vaga de fam. Va matar a un nen musulmà perquè li havien matat el seu, Gandhi li digué que adoptes un nen musulmà i el pugés com si fos el seu fill. Ell li prometé la pau i que faria l'ho què li havia dit.

- Relacions entre l'ensenyament de Gandhi en l'hinduisme i el cristianisme

Gandhi creia que totes les religions eren bones i tots els ensenyaments de les religions es poden aplicar a qualsevol lloc i a qualsevol persona. Com en la pel·lícula, quan passen per la vorera i els fan baixar perquè són de color, ell creu que és una injustícia i lluita per ella i al final aconsegueix abolir aquesta injustícia. També Gandhi ensenya a estimar a totes les persones i a respectar-les, per mol dolentes que siguin. Totes aquestes coses les trobenm presents en aquestes dues religions.