El Grup Local

Grup Local: És un cúmul de gal·laxies veïnes de la Via Làctia, n' hi han 45 gal·làxies, la majoria són gal·laxies més petites. No se sap el nombre exacte de components del grup local per que molts estan amagats darrere de nuvols de gas i pols.

El sol és una de les cent mil·lions d'estrelles que hi ha a la nostra gal·làxia. Es troba a la Via Làctia, la nostra gal·laxia, la distància de banda a banda és de 100.000 anys llum.

Dins del grup local de la via làctia

La galàxia més pròxima a la via làctia és la gal·laxia Nana, és molt petita i esta sent absorbida per la nostra. Està amagada en els nuvols del centre.

Després de la nana les més properes són els nuvols de Magalhaes, el Petit i el Gran.

Nuvols de Magalhaes

La gal·laxia M-31(Andròmeda) és la més gran del grup local i és l' única visible des de la terra a ull nu (a l' hemisferi nord). Té gal·laxies satel·lit, se'n coneixen 14. És espiral. Té 3.000.000 mil·lions d' anys llum de diametre.

La gal·laxia més llunyana dins del grup local és a 6.000.000 d' anys llum i es troba a la constel·lació del Pegàs. M-31, Andròmeda

Via làctia

El sol és a un costat de la via làctia, encara que a on hi ha més concentració d' estrelles, gas i pols és al centre.

Al centre hi ha un objecte Sagitanius que emèt frequèn-cies llargues. Es creu que és el centre real de la gal·la-xia.

Via Làctia

La M-74 és la que més s'assembla a la via làctia. Té la mateixa grandària i el mateix nombre d'estrelles(aprox) El seu nucli és molt dens.

Estel Polar

És l' estel que coincideix a sobre el pol nord per això quan mirem al cel sembla que tot giri al seu voltant, però no s'hi troba a sobre exactament per això l'estrella polar va canviant segons quina es trobi al nord. També perquè la terra fa un moviment de precisió, o sigui qu el seu eix també es mou, el pol nord gira en cercles. Cada 26.000 anys dona una volta de precisió. Però el pol geografic i el pol magnètic no coincideixen, el pol magnètic es desplaça, a vegades fins a 80 km en un dia. L'estrella polar és l'lfa de l'ossa menor. No és pas l'estrella més brillant, ocupa la posició 49 de lluminosat al nostre firmament.

Cúmuls Oberts

Es cúmuls oberts són uns núvols d'estrelles nascudes alhora i al mateix núvol de gas i pols. Durant la nit se'n poden veure uns quants, al toro n'hi ha un parell. Pleiades i Iades. Pleiades són estrelles joves. Iades, que davant seu hi ha Devaran. Un és a 8000 anys llum i té més de 400 estels, i l'altre a 3000 i en té més de 300. Les estelles acostumen a ser supergegants blaves o blanques, també a vegades vermelles però no tant.

Inici i Final

La creació de l'univers no està gens segur. Hi havia un punt de densitat infinita, que va començar a espandir-se. És el que s'anomena el Big-Bang. Començava la creació de l'espai, el temps i el moviment.

Un intant després la temperatura era de 100 quintilions de graus, era tot plasma format per fotons, particules i antipartícules. Dos segons després la temperatura havia baixat a 10.000 milions de graus. Al cap d'un minut i mig la temperatura havia baixat a 1000 milions de graus. En aquell moment es van començar a formar els primers nuclis de hidrogen i xocant entre si van formar atoms d'Heli, Liti, Beril·li i Bor. Durant els 300 mil anys pròxims el procés d' expansió es va alentir. Es van començar a formar les primeres galaxies i els astres.

El final és molt confús, es creu que els astres anirant morint tots i els centres de les galaxies seran immensos forats negres. Que s'aniran atraient entre ells. Acabat això, podria ser que es produïs un altre Big Bang.

Nebuloses de Pols

La constel·lació d'Oficic conté una de les regions més denses de la Via Làctia, una zona on les estrelles es conten per milers. Enmig d'aquesta aglomeració hi ha una nebulosa en forma de cuc. Aquesta nebulosa limita la visió de les estrelles del darrere. Quan aquest nuvol té una estrella a davant brilla, sinó no es veu. És tan gran i negre que se'n diu el Sac de Carbó.

Magnituds

Mesura la brillantor d'un estel. Cada graó de magnitud correspon a una diferència de brillantor lleugerament superior a 2'5 vegades; així un estel de sisena magnitud(la mínima apreciable a ull un és 100 vegades més tènue que una de primera magnitud. Els astres més brillants que primera magnitud. Els astres més brillants de la magnitud 0 reben magnituds negatives, per exemple Sírius té magnitud -1,47 venus és -4,3 en el seu millor moment., el sol -26,5. Els més tènues detectats són de +25.

Quàsars

Quasar->Galàxia molt energètica.

Paraula derivada de la frase Quasi Stellar Object (objecte quasi estelar) creada a 1963 per a definir una nova classe d' objectes celestes descuberts en el transcurs de conjuntes observacions òptiques i radioastronòmiques. Es tracta de cossos celestes que tenen una aparença estelar i que, al telescopio, apareixen com dèbils estrelles; no obstant, observades amb el radiotelescopi, mostren una emisió energètica tan intensa com per ser comparable amb la d' una gal·làxia íntegra. Els quàsars mostren també un desplaçament de les ratlles espectrals fins a vermell tan fort que, si aquest fenòmen hagués de ser interpretat en termes d' Expansió de l'Univers, ells haurien d'estar animats amb velocitats pròximes a les de la llum i trobar-se als extrems confins de l'Universo mateix, a mils de mil·lions d' anys llum de nosaltres.

Als anys seixanta es va trobar el primer quàsar a la constel·lació de la verge, era un punt insicnificant. Es veia amb radiotelescopi, però no òpticament. Un dia es va fer un seguiment de l' objecte just abans de que la lluna passés per devant. La lluna s'hi anava acostant i la intensitat disminuia i quant va passar per davant va desapareixer. Es veia perfectament que la lluna havia ocultat dues fonts.

Més tard es va aconseguir fotografiar però allí on es creia que hi havia una gal·laxia s'hi va veure un astre amb raigs de gasos.

Actualment s'han descobert centenars de quàsars a molta més distància i intensitat.

Forats Negres

Els forats negres són uns dels son uns objectes més extranys de l'univers, es caracteritza per que tenen inmenses quantitats de matèria en poc espai, és inmensament dens i per això té molta força de gravetat. N'hi ha que són unicament formades de neutrons i algun protó i electró(estrelles de neutrons).

Si dels forats negres la llum surt a feixos laterals es tracta de púlsars i es veuen intermitents.

Donada la seva altíssima gravetat que ho atrau tot, fins i tot no en deixa sortir la llum, per això no es pot veure. Tot el que se sap dels forats negres és deduit i estudiat a través de la interacció dels astres que hi ha al voltant.

L'objecte que és més segur que sigui un forat negre medeix unes 10 masses solars i va ser descoberta per el català Jordi Casares. Té al costat una un objecte invisible.

Púlsar

Es creu que al centre de la M-31 hi ha un gran forat negre. Aquest tindria una massa d' uns 30 milions de sols. I en seria el centre.

DIMENSIONS DE L' UNIVERS

En tema d' astonomia les magnituds que s'utilitzen són sovint grandioses. Ni els més els astònoms més experts poden fer-se carrec de la espectacularitat de les xifres amb que treballen.

Per fer un sistema solar simulat podriem posar un globus com a sol, seguidament una llentia de mercuri de 3,5mm, al seu costat venus és com cigró de 9 mm I la terra com un cigró de 10. Mart seria un pèsol. Jupiter amb una taronja de 10 cm de diàmetre, saturn amb una taronja petita però amb un anell molt prim de 20 cm de diàmetre. Urà I Neptú com dues prunes. I Plutó com un grà de caviar.

HHi ha una manera per poder recrear minimament la proporció del sistema solar amb objectes cotidians.

Tipus de Galàxies

Galaxia: Nebulosa d'estels que tots orbiten al voltant d' un centre.

Hubble utilitzant el millor microscopi del moment Va crear una classificació que és, encara avui, la base de l'actual, segons la qual hi ha tres tipus de galàxies quant a la seva forma:

Espirals: plenes de gas i pols, amb nucli i diversos braços, i irregulars, amb estrelles, gas i pols, sense cap estructura definida

Les espirals es divideixen en normals, eliptiques

Normals: Les primeres amb nucli més o menys gran i amb un mínim de dos braços més o menys separats del nucli.

M63 (NGC 5055)(Espiral)

Barrades: amb dos braços units per una barra d'estrelles que conté un nucli de dimensions variables.

NGC 2903. (Espiral)

Elíptiques: De forma més o menys el.lipsoidal, riques en estrelles i pobres en gas i pols.

Irregulars: Provenen de les gal·laxies barrades quan ja s'han aixamplat molt dels extrems.

Repàs

Segons la teoria que seguim tot comença en un estat inicial, el principi només hi havia un punt energètic que ers a bilions de graus. En aquest punt no hi hi havia matèria, ni temps, ni espai.

Llavors aquest punt es va desestabilitzar i va baixar la temperatura. Aquest fet es coneix com a “Big Bang” el gran esclat.

100 segons després del BB Va apareixer el deuteri(D), és un tipus d'hidrògen compost per 2 neutrons, 1 protó i 1 electró.

3 minuts després del BB Va apreixer l' Heli((He)2 protons+2neutrons +2electrons.

3 milions d'anys després Es va formar l'Hidrògen(1p+1e), el Liti(3p+3n+3e) i el Beril·li(4e+n+4p)

Al cap de 1000 milions d'anys es van formar nebuloses que per acció gravitatòria es van formar les galàxies.

Preons

Quarks(Matèria màsica) Leptors(Matèria elèctrica)

Protó Mesó Electró Neutrí

Neutró Positró

Glossari i apunts solts

Blazers:nuclis de gal·laxies molt actixes amb canvis de lluminositat des del centre.

Planeta:cos ultra dens format per molts materials.

Estrella:cos format per hidrògen en termofusió, emèt llum.

Nebulosa: Massa de pols i gasos dins de la gal·làxia.Algunes brillants, reflecteixen la llum dels estels que contenen. Altres són fosques.

El sol té 5.000 milions d'anys i serà una gegant vermella d'aquí a 5.000 milions. d'anys.

Fa 14.000 milions d'anys que es van formar les gal·làxies.

Andròmeda:Gal·laxia espiral d'estels, és l'objecte més lluny`s visible a ull un.És semblant a la Via Làctia.

Núvols de Magalhães: Són dues petites galàxies veïnes de la nostra Via Làctia que es veuen com febles zones difuminades a l'hemisferi sud celest. Són situats a uns 160.000 anys llum. El més gran conté vols 1000 milions d'estels, un 1% de la Via Làctia. L'altre només 300 mil·lions.

Quàsar: Objecte d'una intensa brillantor que es creu que és el centre d'una gal·làxia en formació. Els quàsars són molt petits, emeten milers de vegades més energia que la nostra.

Via Làctia: Hi ha més o menys uns 100.000 milions d'estels. El diàmetre és de 100.000 anys llum. És a un 60% del radi. És espiral.

Nan Blanc: Estel petit i calent, de mida com la terra però tenen més matèria que no el sol.Sírius i Proció ho són i només es poden veure amb telescopi. Són estrelles en la seva ultima etapa de vida.