Í N D E X:

1. INTRODUCCIÓ....................................................... 1

2. VETES I CREIXEMENT DEL TRONC……................…. 1

3. CLASSIFICACIÓ: Fustes dures i fustes toves......... 3

4. TREBALLAR LA FUSTA............................................ 5

5. PROPIETATS FÍSIQUES......................................... 5

6. DURACIÓ DE LA FUSTA.......................................... 6

7. ASSECAT DE LA FUSTA.......................................... 7

8. EL CONTRAPLACAT................................................ 8

9. PRODUCTES QUÍMICS DERIVATS DE LA FUSTA...... 9

10. BIBLIOGRAFIA................................................... 10

1. INTRODUCCIÓ.

La fusta és una substància dura i molt resistent que es troba en el tronc dels arbres i que s'ha utilitzat durant mils d'anys com a combustible i com a material de construcció. La paraula fusta també s'aplica per totes aquelles parts de l'arbre, com les branques que són dures, però la més aprofitable és la del tronc.

2. VETES I CREIXEMENT DEL TRONC.

Si tallem el tronc d'un arbre de manera horitzontal veurem un dibuix que tenen totes les fustes, això es diu “veta”, i normalment és diferent en cada tipus de fusta i d'arbre.

La fusta consisteix en petits tubs que transporten l'aigua, i els minerals que es poden trobar en aquesta aigua, des de l'arrel a les fulles. Aquests tubs passen de manera vertical per el tronc de l'arbre. Si tallem un tronc veurem que la fusta té unes vetes rectes, encara que en alguns arbres també podem trobar aquestes vetes fent cercles.

Els tronc d'un arbre creix cap a dalt, però també ho fa a lo ample, i creix per la part de fora, per la part més externa del tronc i el seu creixement no es constant, sinó que depèn del clima del lloc on esta situat l'arbre. Normalment creix en primavera i estiu, d'aquesta manera es pot dir que cada any

-1-

un arbre pot guanyar dos anelles concèntriques en el seu tronc.

Quan l'arbre va embellint, la part de dins del tronc es va morint perquè els vasos que transportes l'aigua s'assequen i s'omplen de resina o goma. Quant la part de dins d'un tronc es mor canvia de color i aquest color variarà segons quin arbre sigui.

-2-

3. CLASSIFICACIÓ: Fustes dures i fustes toves.

Les fustes es poden classificar en dures y toves depenent de l'arbre del que surten.

La fusta dels arbres de fulla caduca s'anomena fusta dura, i la fusta de les coníferes s'anomena tova, encara que e vegades son també molt dures.

Les fustes dures tenen els tubs transportadors d'aigua continus de baix a dalt de l'arbre. En canvi en les fustes toves l'aigua es transporta de cèl.lula a cèl.lula. També les fustes dures no tenen gaire resina i les toves en tenen molta.

Cadascuna de les fustes de la fotografia té unes característiques particulars.

La caoba és un arbre tropical i molt apreciat per la seva fusta densa, resistent i fàcil de treballar.

La noguera americana té una fusta molt dura de gran resistència i es fa servir obre tot per fer mànecs i mobles.

La fusta del cirerer és molt apreciada per les persones que es dediquen a fer instruments musicals per la seva gran ressonància.

La tella (tejo) és molt resistent i es fa servir per fer treballs fins en fusta i per fer arcs.

“L' iroko” és molt resistent als insectes i li costa molt de podrir-se.

El roure és una de les fustes de més duració es fa servir molt per el xapat i per fer terres de fusta.

El làrix (alerce) és una fusta resistent però barata que es fa servir en la construcció i per fer paper.

-3-

-4-

4. TREBALLAR LA FUSTA.

Quan veiem fusta treballada, en un moble per exemple, veiem que fa com uns dibuixos. Aquests dibuixos depenen de la forma en que es talli l'arbre, de les vetes que tingui i dels nusos (lloc on creix la branca de l'arbre).

Quan es treballa amb fusta s'ha de tenir en conte que els nusos fan que la fusta sigui mes debil, perdi la seva resistencia pero que al mateix temps fan que al fer dibuixos diferents sigui més maco a la vista, com passa amb la fusta del pi.

Per fer decoració l'aspecte de la fusta que volem treballar és molt important. Algunes fustes, com la de la noguera, tenen vetes restes i molt paral·leles de color molt fosc que li donen una aparença molt maca. Això i que és una fusta molt resistent fan que sigui molt bona per fer contraxapats.

Les irregularitats en les vetes poden crear dibuixos molt macos, de forma que molts cops la fusta es talla de forma obliqua per poder tenir dibuixos diferents.

5. PROPIETATS FÍSIQUES.

Les propietats més importants de la fusta són:

5.1.- La resistència: Depèn de lo assecada que estigui la fusta i de la direcció en la que estigui tallada respecta a la

-5-

veta, la fusta sempre serà molt més forta si es talla en la mateixa direcció de la veta.

La fusta és molt resistent a la compressió, i algunes a la flexió, aquestes fustes seran les adequades per fer bigues, taulons o mànecs.

5.2.- La densitat: Ens indica les propietats mecàniques de la fusta, doncs quan més densa és, més forta i mes dura.

5.3.- La resistència a cops i tensions de manera repetida: Per exemple la duresa de la fusta de la noguera i la seva capacitat d'aguantar cops la fan molt bona per fer els mànecs de les drastrals.

5.4.- Elasticitat i la ressonància: aquestes característiques fan d'algunes fustes úniques per fer instruments de música per exemple un piano.

6. DURACIÓ DE LA FUSTA.

La fusta és, per naturalesa, una substància que dura molt de temps. Si no l'ataquen sers vius poden conservar-se, mils, fins i tot milions d'anys. S'ha trobat restes de fustes fetes servir en època dels romans gairebé sense fer-se mal bé.

Dels organismes que poden atacar a la fusta, el més important es un fong que produeix que s'assequi l'arrel, encara que això sols passa si la fusta està humida.

-6-

La noguera, la secuoya, el cedre, la caoba són algunes de les fustes mes duradores.

Un altre organisme que pot fer mal bé la fusta son les termites , encara que hi ha fustes com les de la noguera i algunes varietats del cedre son resistents. Es creu que això és degut que són fustes aromàtiques i que la seva resistència sigui deguda a les seves resines o als elements químics que contenen.

Per conservar la fusta en bones condicions s'ha de protegir químicament. El mètode més important és mullar-la amb creosota o clorur de zinc. Aquest tractament continua sent des de fa molt de temps un dels millors, encara que actualment s'han desenvolupat nous productes químics procedents del coure.

També es pot protegir la fusta dels canvis climàtics quan esta a l'exterior amb vernissos y altres substàncies que s'apliquen amb un pinzell, pistola o bany. Però aquestes substàncies no entren dins la fusta i no poden evitar que es facin mal bé per culpa de fongs, insectes i altres organismes.

7. ASSECAT DE LA FUSTA.

La fusta quan es talla té molta quantitat d'aigua, aproximadament un terç del seu pes. Abans de començar a treballar la fusta, s'ha de treure aquesta aigua, a aquesta

-7-

operació se li dona el nom d'assecament. Es fa això perquè la fusta seca dura més que la fusta fresca, perquè és molt més lleugera i així és més facial de transportar, també perquè té més poder calorífic. La fusta canvia de forma durant el seu assecament i aquest canvi l'ha de fer abans de ser serrada.

La fusta es pot assecar a l'aire lliure o en un forn, la diferència és que a l'aire lliure tarda alguns mesos i amb un forn sols tarda uns dies. En els dos casos la fusta ha d'estar ben col·locada i ben apilada perquè així no es deforma.

8. EL CONTRAPLACAT.

La gent també ho coneix com a “chapa”. Està fet per varies capes de fusta unides amb resina sintètica ( cola per enganxar). Les capes es col·loquen amb la veta orientada en direccions diferents, en general, unes perpendiculars a les altres perquè així el conjunt és igual de resistent per totes les bandes. D'aquesta manera és igual de fort i resistent com la fusta del que esta fet. La fusta laminada, es molt semblant però amb les lamines col·locades una sobre del altre també enganxades però amb les vetes en la mateixa direcció d'aquesta manera és resistent però una mica més flexible.

-8-

Les úniques capes del contraplacat que han de ser dures i amb bon aspecte han de ser les de fora, per dins sols han de ser resistents, per això per les parts de fins s'utilitzen fustes de més baixa qualitat, d'aquesta forma és redueix el cost perquè sols es fan servir una capa de fusta bona per tapar totes les altres capes de qualitat inferior i també més econòmiques.

9. PRODUCTES QUÍMICS DERIVATS DE LA FUSTA.

La fusta és una matèria primera molt important per la indústria química. La fusta feta una pasta serveix per fer paper. Altres indústries en treuen gomes d'enganxar, resines i olis.

Amb l'aigua que s'extreu de la fusta s'obté la cel·lulosa que serveix per fer cotó.

La fusta també es pot destil·lar i així s'obtenen productes com l'alcohol i acetona.

-9-

10. BIBLIOGRAFIA.

• ENCICLOPEDIA CATALANA DE L' ESTUDIANT, Volums: 2,3 i 11, ed. Carroggio, S.A., 1999.

• DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA, ed. DE, 1988.

• ARGOS ENCICLOPEDIA TEMÁTICA, Volum: 11 ed. Argos, 1988.

• ENCICLOPEDIA TEMÁTICA ENCARTA MULTIMEDIA, 2000.

• TECNOLOGÍA, Ed. Mcgraw-Hill/Interamericana de España, 2.001.

-10-

NOM: Laura Vega Mota.

CURS: 2on. B.

ASSIGNATURA: Experimentals.

PROFESSOR: Toni.

DATA: 2-3-2.003