1 - El franquisme.

El franquisme és el període de temps que va desde el fi de la Guerra Civil en 1939, fins l'any 1975, amb la mort de Franco. El franquisme era una dictadura exercida pels vencedors de la Guerra, els nacionals, on no hi havia ni sistema democràtic; no hi havia cap tipus de llibertat.

Durant la postguerra, malgrat que la Guerra havia acabat va seguir havent morts i persecucions.

2 - Característiques del franquisme

• Franco personificava la sobirania nacional, és a dir, tenia els poders polític, executiu, legislatiu i militar.

• Era el cap de l'Estat i el cap de govern, anomenat “generalísimo”.

• Tenia poder per a nomenar càrrecs, tant polítics com de l'administració.

• Va suprimir els estatuts d'economia de regions com el País Basc o Catalunya.

• El 27 d'agost de 1953, l'Estat va signar un Concordat amb la Santa Seu que establia la confesionalitat de l'Estat, que l'únic matrimoni vàlid era l'eclesiàstic, que el divorç estava prohibit, que l'ensenyança catòlica era obligatòria i que el cap de l'Estat tenia capacitat per a nomenar bisbes.

• El règim estava recolzat per l'Església, per l'exèrcit, ja que Franco havia eliminat d'aquest a tots els republicans, pels terratinents, per la burguesia industrial, pels financers del país, per la banca, per sectors de llauradors i gent que volia el ordre.

• L'únic partir polític era la Falange, que condemnava el lliberalisme, el consumisme i la democràcia, i que depenia del sindicat vertical, del front de joventuts i de la secció femenina.

• Tots els organismes de govern no tenies poder de decisió

• Franco suprimix llibertats mitjançant la censura de:

• Partits politics (exceptuant la Falange)

• Sindicats (excepte el sindicat vertical)

• Llibertat de premsa

• Reunió, manifestació i vagues.

• Religió

• Va suprimir la Constitució de 1935 i en el seu lloc establí les “Lleis Fonamentals del Regne”, amb les quals Franco governà:

• Llei Fur del treball (1938): volia regular les relacions laborals.

• Creació de les Corts Espanyoles (1942).

• Fur dels espanyols: declaració de drets en que l'Estat es definia com catòlic, social i de dret.

• Llei municipal (17 de juliol de 1945)

• Llei de Referèndum Nacional: pretenia que la gent pensara que l'Estat s'obria al sufragi universal.

• Llei de Succesió a la direcció de l'Estat (25 de juliol de 1947): es declarava a Espanya com una monarquia però el successor de Franco no seria Joan de Borbó, ja que Franco havia elegit a Joan Carles.

• Llei de Principis del Moviment Nacional: establia els fonaments ideològics de l'Estat.

3 - La postguerra (1939 - 1951)

Va coincidir amb l'inici de la Segona Guerra Mundial. Els primers anys van ser de repressió contínua i es pretenia eliminar totes les ideologies d'esquerres que pogueren haver-hi. A l'any 1940 hi havia 250.000 presos polítics, molts d'ells obligats a treballs forçats. Van ser anys en el quals funcionava l'anomenat Tribunal de depuració política o de responsabilitats polítiques, que entre altres coses va fer desaparéixer els llibres de text dels escriptors que consideraven republicans. Açò i la persecució de lo vanguardista donà lloc a un país empobrit culturalment.

3.1 - L'economía de la postguerra.

Després de la guerra Espanya estava arruïnada; les ciutats, les comunicacions, els camps de cultiu i les fàbriques havien patit greus danys. L'economia es va quedar estancada per donar més importància a la indústria que a l'agricultura, fet que va deixar les regions més pobres amb menys població, fam i misèria. A més molta gent jove s'havia exiliat i faltava mà d'obra.

En els anys 40, a la societat no hi havia classe mitja, sinó que estaven els que s'havien enriquit amb la guerra i la resta de la gent. Els rics especulaven reduint el nombre de productes al mercat, la qual cosa provocava la pujada dels preus.

Franco es comprometé a aconseguir una economia que s'autoabastira, sense dependre de l'exterior, ja que després de la Segona Guerra Mundial, s'havien tancat totes les fronteres i Espanya havia quedat aillada. Però la població tenia un baix nivell de vida i s'enfrontà al racionament (repartir els productes necessaris entre tota la població). Açò es va fer mitjançat cupons, en els quals s'establia quina quantitat corresponia a cada persona.

L'Estat impulsà la producció dels sectors bàsics. Amb el Servici Nacional de Blat (1937) i l'INI (Institut Nacional d'Indústria - Hunosa, Endesa, Eradel...), fundat en 1941, es pretenia recolzar la indústria espanyola. Les indústries deficitàries passaren a mans de l'Estat.

3.2 - La societat de la postguerra

En la postguerra va ser difícil manifestar una oposició al franquisme, per l'absència de líders republicans i perque la repressió era durísima. A pesar d'açò, en 1944, davant les perspectives del final de la Segona Guerra Mundial i el triomf dels aliats, i amb l'esperança de la restauració del sistema democràtic a Espanya, es va formar una Aliança Nacional de Forces Democràtiques que englobava republicans, socialistes i anarquistes. Aquesta Aliança va fracasar i es va iniciar una lluita desesperada contra el Règim protagonitzada pels Maquis. Els Maquis eren guerrilles de republicans o milicians que no s'havien volgut exiliar després de la guerra, i que estaven ocults en zones de muntanya. Abundaven en la zona en la Cordillera Cantàbica, Pirineus, Andalusia i la zona de Llevant. Franco va aniquilar aquestes guerrilles empleant la Guàrdia Civil i l'Exèrcit.

El 19 de juny de 1945 l'Assemblea General de l'O.N.U. celebrada en San Francisco aprovava, a proposta de Mèxic, una ressolució que negava el ingrés d'Espanya en la nova organització internacional. França, Inglaterra i Estats Units recomanaren a Franco l'eixida pacífica del poder. En desembre de 1946 l'Assemblea General de l'O.N.U. va sancionar Espanya per considerar-la un perill per a la pau mundial i va recomanar la retirada del embaixadors. Com a resposta per aquesta decisió els espanyols organitzaren una enorme manifestació en la plaça d'Orient de Madrid.

4 - Els anys de transició (1951 - 1959)

Durant els anys de transició començaren a notar-se tímids moviments de protesta al carrer, com la vaga de tramvies a Barcelona (1951), la movilització estudiantil (1956) o les vagues a Asturias (1958). Els líders republicans, en l'exili, descartades les esperances d'una possible restauració democràtica, es van reunir en Munich amb membres del PSOE, altres nacionalistes i amb altres forces polítiques europees per a denunciar el franquisme.

Gràcies a l'ajuda militar i econòmica d'Estats Units cap a Espanya, a canvi de les basses militars en el nostre territori durant la Guerra Freda, es va iniciar una reconstrucció de les insfraestructures del país, una reindustrialització i una reactivació del mercat, decretant-se la llibertat de preus i de comerç. Es va acabar amb el racionament i es van introduir nous productes de la tecnologia nordamericana.

Econòmicament es va produir una obertura, dirigida per un grup de tecnócrates, que van gestionar la integració d'Espanya en l'OECE i en el Fons Monetari Internacional.

En 1956 Espanya, finalment, va ingresar en l'ONU.

5 - Època de desenvolupament (1959 - 1973)

5.1 - Els canvis polítics

Per a poder ser acceptat en les relacions internacionals, Franco va haver de realitzar un canvi polític. La Falange va passar a anomenar-se moviment Nacional. El 17 de maig de 1958 es va aprovar la Llei de Principis del Moviment i en 1966, mitjançant la Llei Orgànica de l'Estat, va definir el règim espanyol com una Democràcia Orgànica on la representació política en les corts estava constituïda, no per ciutadans, sinó per les unitats orgàniques de la societat (la família, els municipis i els sindicats). Els diputats eren elegits per sufragi restringit, encara que alguns van ser designats per el Cap de l'Estat. Amb aqueixa llei també s'admitia l'existència d'un cap de Govern diferent del cap d'Estat. Però Franco va seguir tinguent tot el poder i els canvis només es van produir de cara al exterior.

En 1962 va sorgir un sindicalisme que s'apartava del règim protagonitzat per Comisiones Obreras (CC.OO) i van augmentar els conflictes laborals i les vagues. Els estudiants reclamaven canvis democràtics (en 1965 van crear els Sindicats Democràtics d'Estudiants) i despertàren els nacionalismes, sorgint ETA com a banda terrorista. L'Església també es va distanciar del règim.

En 1968 es va reconéixer la independència de la Guinea espanyola, aquesta, poc després, va entrar en una situació d'anarquia.

En 1969, Franco va nomenar al príncep Joan Carles de Borbó com successor al títol de rei.

5.2 - Els canvis econòmics

El 2 juliol de 1959 es va produir un canvi en la política econòmica que conduïa Espanya al capitalisme i al contacte amb aquest món. El Pla d'Estabilització es caracteritzava per l'entrada de capital extranger, amb el turisme, i d'altre guanyat pels emigrants a França, Suïssa i Alemanya. Els objectius del Pla eren equilibrar la balança dels pagaments i detindre i controlar la inflació. Per a gestionar aquest augment i desenvolupament econòmic, es van oferir tecnòcrates de l'Opus Dei (Ullastres, Navarro Rubio, López Rodó,...).

Benidorm en els anys `60

Es va abandonar l'autarquia i l'Estat va deixar de dirigir l'economia per a fomentar la iniciativa privada. Els empresaris capitalistes comptaven amb el recolzament del govern.

S'impulsà l'aparició de “pols de desenvolupament”, que eren ciutats que concentraven varies indústries; un focus per al desenvolupament econòmic. A Galícia hi havia dos pols, La Coruña i Vigo. Més tard apareixeren Ferrol, Pontevedra i Vilagarcía de Arousa.

El turisme a España en els 60 va ser productïu i va anar en augment. Era un país atractïu per la seua cultura, gastronomia, etc. Però principalment pel sol i pel Mediterrani.

5.3 - Els canvis socials

Els anys de desenvolupament coincideixen amb el creixement espectacular de la població espanyola. Són anys d'un “Baby Boom”, és a dir, un augment de la natalitat espectacular a causa del creixement econòmic.

En els 60 es produix l'èxode rural i es reduix la població dedicada a l'agricultura, mentre que augmenta la dedicada a la indústria i als servicis. La classe mitjana passa a ser la dominant. La introducció de l'automòbil marca l'època i Espanya s'incorpora a la societat del benestar. Es produix una petita obertura informativa (Llei de Premsa de 1966), i sindical.

En el 70 la societat espanyola s'aproximava a la d'un país desenvolupat. Es produeixen una sèries de canvis, com per exemple que les dones s'escomencen a incorporar al treball, la introducció dels mitjans de comunicació o l'ensenyança obligatòria (EGB). La societat de eixa època és més conflictiva i les noves generacions s'escomencen a questionar el govern. El partit comunista i el socialisme resurgixen, a més de grups terroristes i sindicats il·legals com CC.OO. Són anys de continus atemptats, manifestacions, etc. però el règim no vol canviar i no fa res. Quan s'aproximen els anys 1973-74, Franco està major i malalt i desitja que el seu successor d'Estat siga Joan Carles I. Però en cas de malaltia o mort el successor seria Carrero Blanco.

6 - La crisi del franquisme (1973-1975)

La crisi del franquisme es va iniciar amb l'atemptat de ETA (20 de desembre de 1973) que va causar la mort al president del govern Lluís Carrero Blanco. Es va voler frenar la onada de terrorisme amb la Llei Antiterrorista; aquests fets eren continus. A més, la crisi va ser causada per la situació de tota Europa que estava submergida en la crisi del petroli.

El nou govern va estar presidit per Carles Arias Navarro i es va caracteritzar:

• Pel reforç a l'ordre púlbic

• Una major obertura informativa (T.V.E.)

• El surgiment de les associacions polítiques.

El 30 de juliol de 1974 va nàixer la Junta Democrática, en la qual s'integraven el Partit Comunista, el Partit Socialista Popular (Tierno Galván), Carlistes i independentistes de España. A més existien altres partits nacionalistes, demòcrates-cristians i socialistes (P.S.O.E.).

En la primavera de 1975, Socialistes, Socialdemòcrtes, lliberals, nacionalistes i democristians, van crear la Plataforma de Covergència Democràtica (o Platajunta), similar a la Junta.

També en 1975, el govern va haver de renunciar a la sobirania del Sàhara occidental. Franco estava morint i el règim arribava al fi , a més França havia decidit donar la independència al seu protectorat marroquí. Aleshores el nou rei de Marroc va aprofitar per a reivindicar els seus drets i amb el recolzament sercret d'Estats Units va organitzar la manifestació de la Marcha Verde. Espanya va cedir l'administración del territorio a Marroc i a Mauritania. En l'actualitat, el problema de la sobirania encara no està resolt.

La mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, va significar l'inici d'una nova etapa anomenada la Transició. Dos dies més tard, Joan Carles I va ser coronat Rei d'Espanya.

7 - La política exterior

Quan Franco va triomfar, la comunitat internacional, exceptuant Hitler i Mussolini, el va rebutjar. Durant la Segona Guerra Mundial, Franco recolzava ideològicament a les potències de l'Eix i va enviar la División Azul per a lluitar a Russia contra el comunisme. La División Azul va ser com una devolució per l'ajuda prestada per la Legió Condor a les forces del general Franco durant la Guerra Civil. A canvi, Franco, demanava ajudes econòmiques desorbitades i les seues pretensions territorials eren imposibles. Espanya es va fer neutra quan la derrota alemanya escomençà a apropar-se. Dels 18.804 homes de la División Azul, el nombre de expedicionaris morts va ser de 3.934; 8.466 ferits i 326 desapareguts.

Després del fi de la Segona Guerra Mundial es va iniciar una política d'aïllament al Govern Espanyol per part dels aliats (EE.UU, Gran Bretanya i França). Espanya va quedar exclosa de les ajudes nordamericanes del “Pla Marshall”. Quan França va tancar les seues fronteres a Espanya, Franco va convocar manifestacions recolzant el franquisme i rebutjant tot lo extranger. Stalin, de seguida, va considerar Espanya com una amenaça per a la pau, i va ser expulsada de tots el organismes internacionals. Només va comptar amb el recolzament moral de Portugal i Argentina i va haver de desenvolupar l'autarquia (economia d'autoabastiment).

A partir de 1947, amb l'inici de la Guerra Freda i la política de blocs que enfrontava EE.UU i la URSS, les coses van canviar i EE.UU i Espanya van firmar uns acords en els quals en Espanya s'establien bases nord-americanes a canvi d'ajuda econòmica i de defensa.

Salut feixista a l'eixida de la División Azul

ÍNDEX

1 - El franquisme.

2 - Característiques del franquisme

3 - La postguerra

3.1 - L'economía de la postguerra.

3.2 - La societat de la postguerra

4 - Els anys de transició (1951 - 1959)

5 - Època de desenvolupament (1959 - 1973)

5.1 - Els canvis polítics

5.2 - Els canvis econòmics

5.3 - Els canvis socials

6 - La crisi del franquisme (1973-1975)

7 - La política exterior