Història - El franquisme (tema 1)

El pensament polític del general Franco:

• Militar africanista

• Catolicisme elemental

• Nacionalisme espanyol agressiu i excloent

• Valors nacionals: jerarquia, disciplina i ordre

• Caudillo, persona elegida per Déu.

• Catolicismo = pàtria

• Interpretació heroica de la història d Espanya

• Models a imitar: reis catòlics

• Il·lustració i liberalisme culpables de la decadència d Espanya

• Enemics: liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes

• Espanya identificada amb Castella.

• Negava la democràcia i la separació de poders

• Unitat, autoritat i jerarquia.

Naturalesa de la dictadura franquista

• Dictadura personal (no grups ni estaments)

• Unipartidisme

• Divisió permanent del pais entre vencedors i vençuts

Estat antidemocràtic i totalitari, inspirat en el feixisme de Mussolini. Negació de les llibertats bàsiques de reunió, expressió i associació. Vamos, q se resume todo diciendo q es un regimen totalitario y por tanto el tiene todo el poder y lo ejerce como el kiere :D. Va durar molts anys, i poc a poc va anar adoptant una façana de tolerància i respectabilitat, però sense renunciar als seus principis. Molt important es la influència de l'exèrcit, més q la de un partit únic tan cohesionat.

Els suports de la dictadura franquista

• L' Exèrcit: ministres, governadors civils i alts càrrecs burocràtics. Tb el poder dissuasiu, format per la policia i la guàrdia civil

• La Església: Anomenat poder legitimador. A canvi del suport, amb el concordat de la Santa Seu se li van donar moltes concessions, com posicions altes al règim. S'encarregaven dels ministeris d'Educació, Hisenda i afers estrangers. Poc a poc, i sobretot a Catalunya, l'església es va anar distanciant del règim.

• La Falange i els tradicionalistes: Funcions de propaganda i organització en el sindicat Vertical. Poc després es va fusionar amb el Movimiento Nacional, que a la vegada substituia al FET i a les JONS. Ministeris d' Habitatge, Treball i Agricultura. Els tradicionalistes es van encarregar del ministeri de Justícia i la presidència de les corts. Falange i tradicionalistes van formar el poder organitzador del règim.

• Tb va ser recolzat pels terratinents, financers, empresaris, petits i mitjans propietaris agraris... y tb l'anomenada majoria silenciosa, que era el suport popular indirecte.

EL PROCÉS INSTITUCIONALITZADOR

Fase totalitària (1939 - 1959)

• Retrocés econòmic

• Involució ideològica

• Duresa de la repressió

• Situació internacional:

• La segona guerra mundial: Espanya es declara neutral. Alemanya obté triomfs i espanya comença a relacionarse amb ella. Espanya envia la “división azul” per lluitar contra la URSS. Al 1942 la guerra empitjora i espanya es torna a declarar neutral. Es van crear les Corts i el Fuero de los Españoles. Aprofundim:

• Les Corts: 424 “procuradors”. Sense gaire poder, Franco decidia tot.

• El fuero de los Españoles: Declaració de drets dels espanyols, succedani de constitució. Es defineixen drets de reunió i expressió, pero sempre el règim té el poder per censurar i suspendre.

• L'aillament internacional (1945 - 1950)

• La guerra va acabar i les potències guanyadores (FR, UK, EEUU i URSS) consideraven a Espanya com l'ultim reducte europeu del franquisme. La ONU no accepta a espanya, y comença a aillar-se. Franco presenta la situació com a una conxorxa contra Espanya. Comença a dissimular la dictadura proclamant a espanya com un regne, encara q ell es el cap de govern a perpetuitat. Es creen el consell de Regència (per si de cas mor sense nomenar a ningú) i el Consell del Regne (per nomenar a algú en cas d q no hagi nomenat ningú en vida.).

• La guerra freda (1950 - 1959)

• Espanya estava situada en un punt estratègic i un alt valor militar, per això EEUU va donar un prèstec a Espanya, i per tant, gaudien d'una bona relació. 1959 es crea l'OTAN. 1952 Espanya entra en la UNESCO. 1953 Pacte de Madrid: Espanya i EEUU signen un pacte en el qual es concedeix la creació de bases militars americanes a la península a canvi d'ajut militar i econòmic. El vaticà signa amb espanya un concordat. Espanya es troba legitimada per EEUU i per la principal autoritat religiosa catòlica. 1955 Espanya entra a L'ONU. 1958 Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional, on es mantenia la vigència de determinats principis falangistes on els unics sistemes de participació política era la familia, el municipi i el sindicat, principis permanents i inalterables.

La fase tecnocràtica (1959 - 1969)

• Modernització accelerada de l'economia i de la societat espanyoles.

• Ley de prensa (1966) amb molt control i cautela

• Ley de libertad religiosa (1967) però l'estat segueix sent catòlic.

• Ley orgánica del estado (1966) constitució franquista que volia assegurar la persistència del règim després de Franco. Estat com a regne, i fidelitat als principis del Movimiento. Juan Carlos va ser anomenat succesor el 1969.

La fase de descomposició del règim (1969 - 1975)

• Evident deteriorament de Franco

• Delega cada vegada més poder en Carrero Blanco.

• Distanciament de l'església

• Accions d'ETA i el FRAP contra el règim.

• El règim es divideix en dos sectors: Els immobilistes (partidaris de mantenir els senyals d'indentitat) i els aperturistes (partidaris d'una democràcia limitada.)

• Contradiccions insalvables: l'estat no es podia obrir mantenint els ideals del Movimiento.

• 1973 assassinat Carrero Blanco. Els dos ultims anys la dictadura la va conduïr Carlos Arias Navarro. Enduriment de la repressió. S'executen moltes condenes de mort. Europa protesta i Franco pronuncia l'ultim discurs, classificant les protestes com una conxorxa.

LA REPRESSIÓ

Repressió del règim contra qualsevol llibertat o expressió nacionalista (linguística, cultural o política).

La repressió política, social i cultural

• Ley de responsabilidades políticas (1939) i Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940); aquestes lleis deleguen tots els pressumptes delictes a la jurisdicció militar.

• Molts encarcelaments i execucions.

• Tribunal d'ordre públic (1963) per jutjar delictes polítics.

• “depuracions” a catalunya de mestres, per evitar l'ensenyament de idees contràries al règim.

• Repressió cultural a través dels llibres de text.

• Situació de la dona molt deteriorada.

L'intent de genocidi cultural a Catalunya

• Imposició del Nacionalisme espanyol Unitari.

• Repressió de tots els senyals d'identitat catalana (derogació de l'estatut, prohibició del català i prohibició de la senyera i de ballar sardanes. Canvi de nom de carrers i ciutats i pobles. Confiscació de béns d'institucions catalanes.

• 1940 - Afusellament de Lluis Companys, presi d la generalitat.

• 1966 amb la llei de prensa s'aconsegueix poder escriure en català.

L'OPOSICIÓ A LA DICTADURA

L'oposició durant la fase totalitaria (1939 - 1959)

Fronts de lluita antifranquista:

• Moviment obrer: PCE PSOE i CNT, però de forma clandestina. Execucions de militars d'aquests partits.

• Els grups monàrquics: Volien la reinstauració de la monarquia. Al 1945 Joan de Borbó va intentar restaurar-la però la guerra freda s'ho va impedir.

• Els maquis i la guerrilla: els maquis eren grups escampats per zones de muntanya que volien seguir la guerra que per a ells no havia acabat, la lluita contra la dictadura. La guerrilla eren unitats q havien lluitat victoriosament contra els alemans que intentaven traslladar la experiència a Espanya.

A causa de la repressió i l'aillament social entre els fronts no va sorgir efecte. Tot això va desenvolupar una renúncia a la pràctica violenta, la transformació social i generacional dels seus membres i l'impuls de l'oposició a les universitats.

L'oposició a Catalunya entre el 1939 i el 1959

Molts ilustrats catalans estaven a l'exili a causa de la repressió. Van aconseguir tirar cap endavant la generalitat, i l'any 1954 van nomenar president de la generalitat a Josep Tarradellas. Des de l'exili es va difondre el català pels fòrums internacionals. Des de Catalunya, van lluitar contra el règim el Front Nacional de Catalunya i el Moviment Socialista de Catalunya, juntament amb el PSUC. Els anarquistes seguien lluitant de forma violenta, fins al 1960. El 1950 Jordi Pujol crea els Grups Crist-Catalunya, de caràcter catalanista. Amb tot, l'oposicio a Catalunya, no va ser massa important i només va servir per mantenir viva la identitat catalana.

De la fase tecnocràtica a la fi de la dictadura (1959 - 1975)

L'oposició era molt gran en tots els aspectes. El col·loqui de Munic va provocar una forta repressió cap els participants i a la societat es va estendre un rebuig cap al règim. FRAP i ETA seguien actuant i havien vagues il·legals tant als llocs de treball com a les universitats. PCE i PSOE es van fer decisius a la oposició. Santiago Carrillo liderava el PCE i Felipe Gonzalez el PSOE. Al voltant d'aquests partits es van crear la Junta democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica que va evidenciar que la oposició es donava en diferents classes socials.

L'oposició a Catalunya entre el 1959 i el 1975

• Els fets de Palau: al 1960 es va celebrar un concert al Palau de la Musica on s'anava a interpretar “el cant de la senyera”, però va ser censurat, i quan tocava interpretar-lo una part del public el va començar a cantar, i les forces de l'ordre van irrompre i van detindre a alguns catalanistes, entre ells Jordi Pujol.

• L'oposició política i obrera: es va crear CCOO (1962), sindicat que va atraure a molts treballadors.

• L'oposició popular: Intent de recuperació de la identitat catalana; llibres i música en català.

• L'assemblea de Catalunya (1971): Llibertat, amnistia, Estatut d'autonomia. Catalanisme clandestí a molts pobles de Catalunya.

LA MORT DE FRANCO

Franco mor el 20 de novembre de 1975. Comença la transició a la democràcia.