Història

El Franquisme

Divisió del Franquisme en tres etapes:

Franquisme:

Des del primer moment del franquisme, el general Franco té tots els poders i és generalíssim dels tres exércits. Tenía el comandament suprem i era el cap de l'únic partit: Falange Española Tradicionalista de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (F.E.T. de la J.O.N.S.). La CNS (Central Nacional-Sindicalista) també en depenia.

La CNS era un sindicat de tipus vertical que reunia els amos i els obrers, amb una finalitat d'evitar conflictes entre classes (sense cap efecte).

La resta de partits eren il·legals i patien la repressió de llibertats democràtiques (individuals i col·lectives).

Postguerra

El régim franquista mostra la voluntat de reconstruir la Unitat Española i elimina els estatuts d'autonomia basc i català, prohibeix les llengües i les manifestacions tradicionals o culturals no castellanes.

Constitueix lleis: Bases del nou régim

FUERO DEL TRABAJO (1947): recopilava tots els drets i deures dels treballadors.

LLEI del REFERÉNDUM (1945): sufragi censatari (voten persones que demostren tenir al cap de l'any una renda per càpita de X reals amb més de 25 anys)

Les Corts Espanyoles van passar a tenir un caràcter consultiu, encara que abans eren de caràcter determinatiu o aprobatiu de lleis.

NAIXEMENT DE LA CLASSE PRIVILEGIADA:

La victòria franquista significava el triomf dels que van recolzar el bàndol nacional durant la guerra: exércit,burgesia, església, van transformar-se en l'ànima del règim, obtenint privilegis sobre la resta de població.

El dictador va col·locar als càrrecs més importants a les persones de confiança dels grups privilegiats. Ho va fer per que així premiava als seus recolzadors i tenia controlats els punts més importants de la seva política. Els burgesos van anar a parar a alguns llocs de govern i els mestres d'educació física eren tots militars, per exemple. L'església va ser afavorida amb algunes reformes com:

• Supressió del divorci

• Supressió del matrimoni civíl

• Canvi de l'Ética personal

• Llei del culte (calendari religiós aplicat a l'estat)

ALIANCES I COMPORTAMENTS ESPANYOLS:

Al 1939 el régim es va situar de manera incondicional al costat de le poténcies feixistes d'Europa i va enviar un exércit de voluntaris al front alemany (División Azul). Quan els feixistes van perdre la guerra el régim de Franco va passar a un aïllament internacional.

Es va exterioritzar per exemple quan al 1946, la ONU va aconsellar a les poténcies que tenien representació diplomàtica a Espanya, que la retiréssin. Espanya va contestar amb un menyspreu a la mesura.

Però amb el temps Espanya va anar reduint els aspectes externs del feixisme. Tant que al 1953 s'alia amb els E.U.A. i esdevé el final de l'aïllament per a Espanya. Espanya esdevé aliat incondicional d'E.U.A.

Punt De Vista Social Durant La Postguerra:

La classe obrera (majoria de la població espanyola) estava marcada per la carestia, la pobresa i fins i tot la miséria.

Apareixen les Cartillas de Racionamiento, que consistien en uns talonaris on hi havia xecs per una ració de pa, de sucre… de productes de primera necessitat que cada dia anaven a buscar un de cada família. També apareix el Estraperluo, que era un mercat negre on un productor produia més del que exigia l'estat i la resta ho venia a preus elevats

L'altre sector (església burgesia i exércit) va viure uns anys d'eufória i enriquiment fàcil. Com a conseqüència sorgeix el Especulador, que feia mercat negre amb els productes bàsics i s'enriquia.

POLÍTICA ECONÓMICA

Hi havia un persistent intervencionisme per part de l'Estat. Intervenia en tota l'economia, com per exemple en l'agricultura, decidint el tipus, la quantitat i la distribució de la producció.

Es creen organismes públics importants, com l'INI (Instituto Nacional de Indústria) que s'encarregava d'assegurar la rentabilitat empresarial i determinava els salaris, que eren molt baixos (per als treballadors, només alló imprescindible per viure).

CONSEQÜÉNCIES de la intervenció del'Estat:

• Estancament económic d'Espanya (Autarquia)

• Poc poder adquisitiu per part de la població.

Producte d'aquesta situació sorgeixen activitats paral·leles il·legals, com l'Estrapérluo (contraband dels exedents dels agricultors).

Desarrollisme

Conseqüéncia del fracàs de la política autàrquica i del reconeixement internacional del régim franquista es produeix un canvi de política económica a partir de 1959, basada principalment en:

• Successió dels militars dels càrrecs importants a l'economia i substitució d'aquests per economistes professionals els tecnòcrates. Amb aixó, Franco buscava treure de l'estancament polític a Espanya.

• Substitueix la FET de la JONS per el Movimiento Nacional.

• Elabora noves lleis: LEY DE LOS PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO (1958).

LEY ORGÁNICA DEL ESTADO (1966), on afirmaven que l'estat espanyol es regia per una democràcia orgànica (nega totes les llibertats).

LEY DE SUCCESIÓN, on determina al príncep Joan Carles de Borbón el seu successor amb títol de Rei, i no de Generalíssim.

Els Tecnócrates inicien un procés de liberaltzació económica per vincular Espanya dintre de l'economia capitalista occidental i estimular el creixement económic espanyol. Dessarrollenplans de 4 anys que fomenten la indústria i la societat.

Duen a terme algunes reformes:

• Inicien una economia de lliure mercat.

• Milloren les relacions económiques amb l'exterior.

• Suprimeixen els obstacles d'entrada de mercaderies que caracteritzen el primer període.

• Dóna facilitats per quecapital estranger inverteixi en la península.

Com a conseqüencia:

• Augmenta la renda per càpita i el poder adquisitiu dels espanyols els permet de millorar la qualitat de vida.

• Es produeix un aperturisme cap a l'exterior (turisme entren diners)

• Els espanyols emigren als països europeus per treballar.

Comença un període: Estat de Benestar. La gent comença a adquirir cotxes (época del siscents), alguns electrodoméstics, nevera, televisió…

Crisi

Al 1973 es dona la “Crisi del Petroli” a nivell mundial, en la qual el preu del petroli i de les primeres matéries puja. Com a conseqüéncia es produeix un canvi en l'economia dels països capitalistes on finalitza el periode d'expansió económica i s'inicia un període de recessió económica.

A Espanya no passa desapercebuda aquesta crisi que produeix un estancament de l'economia, amb una constant pujada de preus (inflació fins a un 26% anual), un retrocés en quant al turisme (que començava a ser una important font d'ingressos) i una reducció d'entrada de capital extranger i de divises.

Espanya entra en una situació difícil, ja que s'ajunta la crisi amb la malaltia del general i la pujada de l'atur.

Aprofitant la malaltia de Franco els grups antifranquistes es revolten:

• Al 1973-74 el president del govern era Carlos Arias Navarro. Aquest va proposar uns canvis en la política però els grups antifranquistes van dir que no acceptaven cap canvi si no comportava una amnistia (reconeixement de les llibertats i convocatória d'eleccions democràtiques).

• Els grups populars es manifestàven als carrers en contra de la dictadura.

• Els grups terroristes intensifiquen atemptats (ETA duu a terme l'assassinat de L. Carrero Blanco).

L'economia espanyola frena a partir de 1975 i moltes indústries van fer fallida.

Mort del dictador, Camí cap a la Democràcia

El 20 de novembre de 1975 mor el general Franco, i el 22 del mateix mes Joan Carles jura el càrrec com a Rei. En el seu missatge deixaentreveure una futura reforma política.

El 23 de desmbre es crea a Catalunya el Consell de les Foces Polítiques. Aquest defensava la recuperació de les llibertats i l'autogovern català.

Al juny de 1976 s'anomena president del govern a Adolfo Suàrez, Aquest engega un procés de canvi polític:

La 2ª Guerra Mundial Història Apunts

_______________________________________________________

4º E.S.O. - A gener-febrer'99