TEMA15:

ALFRED WEGENER.

Afirmava que els actuals continents que venien d´un primitiu anomenat per Pangea un unic continent i un unic oceà Panthalassa. A partir d´aquest continent es fragmentà i apareixen el actuals masses i que s´aniran desplaçant en un moviment de deriva. Provocat per la rotació i l´actracció de la lluna i el Sol.

1.Linies de Costa: Existeix una gran similitud entre les lineas de costa d´alguns oceans.

2.Geologicas: Les formacions geologiques que existeixen en lines de costes encaixen. Son molt semblants.

3.Paleontologiques: La fauna i flora fosil del final de la era paleozoica d´Africa, d´America del Sud, d´Australia i de la India son molt semblants.

TIPUS DE PLAQUES:

1.VORES DIVERGENTS: En elles les plaques es separen a causa de la pujada de materials fossos procedents del mantell. A partir d´aquestes vores es forma l´escorça oceanica nova.

2.VORES CONVERGENTS: Zones on s´apropan i xoquen les plaques litosferiques un d´elles s´anfonsa sota l´altre aquest fenomen s´anomena subducció.

3.FALLES DE TRASFORMACIÓ: Son grans fractures de l´escorça que tallen les dorsals de forma perpendicular. Son vores on no es crean i no es reconstrueix l´escorça. S´anomena tambe vores pasives.

LES PLAQUES PRINCIPALS: Euroasiatica, Africana, Del Pacific, Nord-Americana, Sud-Americana, Antartica, Indo-Australiana.

LA TEORIA DE LA FORMACIÓ DELS CONTINENTS:a) Fragmentament d´una massa continental com a consequencia dels corrents de convecció del mantell. Formació d´un rift oceanic. Aquest es l´embrio d´una dorsal o.

b) Al llarg del rift oceanic puja material del mantell que origina escorça oc.

En una altre limit de la placa s´originan fenomens de subducció.

Com que de forma simultanea actuen les vores divergents i lesconvergents la forma i la disposició dels continents i el oceans variaran el llarg del temps.

TEMA14:

MECANISMES RESPONSABLES DE LES DEFORMACIONS:

Forces de compresió. Forces de distansió

DEFORMAMENTS:

Plegament Rigid Fractura

DEFINICIÓ DE DIACLISIS I FALLA:

Quan es produeix una fractura en els astrats sense desplaçament de materials. Mentre que la falla fa referencia es produeix una fractura en els astrats i a la vegada un desplaçament.

ELEMENTS D´UNA FALLA:

a)La superficie de fractura a partir de la cual la produeix el desplaçament dels blocs s´anomena pla de falla.

b)Cadascun dels blocs desplaçat rep el nom de llavi de falla.

c)El moviment del pla de falla poden ser verticals o horitzontals. Si és vertical el desnivell entre els blocs desplaçats rep el nom de salt de falla.

TIPUS DE FALLA: Falla Vertical normal, Falla Inclinada

Normal(directa), Falla Inclinada Inversa, Falla Horitzontal de Direcció, Falla de Rotació.

PLEG O PLEGAMENT: Ondulacions pronunciades que presenten les capes de roques sedimentaries o metamorfiques que es formen com a resposta de forçes originades a l´interior de la terra.

-Anticlinals(curvatura de volta, convexes).

-Sinclinals(curvatura en cuberta, concaus).

ELEMENTS QUE ES TROVA EN UN PLEGAMENT:

XARNERA: Punt o zona on els estrats varien la inclinació.

FLANCS: Plans laterals de pleg.

PLA AXIAL: Pla imaginari que divideix el plegament en dues parts simetriques pasa per les xarneres de cada estrat.

EIX AXIAL: Es una linia imaginaria que coinsideix o interssecció entre el pla axial i xarnera.

DIFERENTS PLEGS: Rectes, Inclinats, Tombats, Aseguts, o quan les forçes que actuen sobrepasan el limit de plasticitat es fan el Plegs-Falla.

TEMA11:VOLCANISME.

DEFINICIO DE MAGMA:

Materials fossos principalment silicats i gasos en disolusio que es formen en zones internes del planeta (Astenosfera 100aprox.).Temp. 900-1.200ºC.

Per refredament i solidificació es formen les roques ignies. Principal constituen de l´escorça terrestre.

EL MAGMA PRESENTA 3 FRACCIONS:

1.Fracció liquidaSilicats fossos (oxid de sillici princ.).

2.Fracció volatilGasos en dissolució.

G.InflamablesH2, Hidrocarburs, Gas metà.

G.Incombustibles CO2, CO, N2 , Sofre, H2 Ov.

3.Fracció solidaRestes de roques que no en acabat de fondres o be no cristalitzan.

DEFINICIO DE VOLCANISME:

Esquerdes o fractures de l´escorça que surten cap a l´esterior les diferentes fraccions anteriors a altres temp. L´esquerda per on flueix el magma rep el nom de xemeneia que comunica el focus volcànic. El con volcanic es per la superposició dels materials volcanics.

GUEISERS: Son emisions de vapor d´aigua que es licua quan entre amb contcte amb l´atmosfera surten en forma de brullader.

FUMEROLES: Son emisions de gasos atraves d´esquerdes solflater quant els gasos presenten sofre.

MATERIALS EN UNA ERUPCIÓ:

1.PRIMERS P. VOLACTILS Gas incombustible, G.

combustible.

2.SEGONS P. LIQUIDS Lava quan es refreda es forma les colades. Pot ser la lava acida que tenen un contigut elevat de silici. O lava basica que té poc silici.

LAVA ACIDA: Son biscoses es refrecedan rapidament i donen colades, aquestes laves poden taponar el crater i pot provocar explosions.

LAVA BASICA: Son fluides que es refreda lentament i, formen colades llargues. Temp. 600-1200ºC.

3.PRODUCTES SOLIDS: Tambe anomenats piroclasts. Son fragments de lava solidificada o roques arrancades de la xemeneia. Es divideixen en grups:

CENTRES: Formades per particules inferiors a 2cm.

LA PILLI: Compresa en 2-50mm.

BOMBES: >50mm.

TIPUS DE VOLCANS:

HAWAIA: Solament lava. Volcans amb magma molt basic. El con es molt extern i de pocaa altura.

ESTROMBOLIA: Degut a un volca del sud d´Italia. Amb explosion. Poques i poc violentes. Alguna manera el magma es més acid. El con es mes alt.

VOLCANIA: Caracteritzat per laves acides poc fluides que suvint taponen la xemeneia i provoca explosions.

PELEA: Son els que tenen 100% explosions. Son anoments nuvols ardents perque pot formar un nuvol de 800ºC.

TEMA13: TERRATREMOLS.

DEFINICIO DE SISTMA:

Moviment brivatori que s´origina en zones internes del planeta i que es propaga en forma de ones elastiques anomenades ones sismiques.

Pun de la terra intern s´anomena hiposentra.

Pun de la terra superficie es el mes intens s´anomena epicentre.

Els grans terratremuls no son gaire aillats. Sempre precedut de petites sacseiades. Anomenades sistmes pronunciatoris.

TIPUS DE ONES SISMIQUES:

ONES P. ONES LONGITUDINALS: Aquestes fan que les particules de les roques presentin moviments en la mateixa direcció en que es propaga la ona distancional de les roques.

ONES S. ONES TRANSMISORES: Fan que les particules de roca de propagació. Son ones que viatgen capa l´interior.

Aquestes dues clases de ones son internes.

ONES SUPERFICIALS: Es formen quan arriven a la superficie la P i la S son les responsables de les destruccions.

MAGNITUD: Objectiu, determina la cuantitat d´energia liberada en el hipocentre. L´escala que s´utilitza es la de Richter.

INTENSITAT: Depen de la magnitud, de la fundaria, del hipocentre. Es mesura en la MSK..

TEMA12: ROQUES MAGMATIQUES:

CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES:

-ROQUES PLUTONIQUES: Refredament de magma d´un altre planeta. Es realitza de forma lenta. Textura cristalina granuda tots els minerals es troven cristalitzats, son cristalls, macroscopics.

-ROQUES FILONIANES: Es formen quan en el magma produeix escuadres. Es referida amb el refredamen exterior i interior mes rapid que les plutoniques. Textura porfiricaCristalls ignies(fenocristalls).

Cristalls petits(matriu).

-ROQUES VOLCANIQUES: El magma

es refreda al exterior van asociades amb l´erupció molt rapidament. Cristalls no es veuen. Tex. Microlitica.

ROQUES PLUTONIQUES:

EL GRANIT: Mes abundan de l´escorça continental.. Tambe

forma la columna vertebral de orogens. Es una roca pesada. Tacta rugos. Dificil de trencar. Fractura cantelluda. Color clars amb taques negres. Amb la lupa es potveure 3 tipus de grans: l )Negre, brillant, ratlla amb agulla, lamines (mica).

2)Gris, transparent, brillant(quars). 3)Colors clars (blanc, crema)(felspats).

En zones de clima humit el granit meteoritza facilment i origina un sediment sorrenc (sauló).

SIENITA: Formada per felspats; minerals foscos (mafics), (anfibols, miques), No brilla, Color Rosat, Esta el Mediterrani.

DIORITA: Presenta colors foscos, color gris, Format per feldspats. Biotita. Poc quars. Serralada Litoral, Pir.

ROQUES VOLCANIQUES:

BASALT: Mes abundant a l´escorça oceanica potser la que mes en el mon. Roca basica. No quars, ni feldpats. Format per colors grisos. Tex. Microlitica. A vegades es veu un gra de cristall.

TRAQUITES: Roques petites, De tonallitat clara de feldspats i mica. Es formen a partir de laves acides.

RIOLITA: De color clars (gris o verd). Acida, Textura porfirica. Quars, feldspats, El vergueder.

ANDESITA: Roca volcanica acida. Textura porfirica. Tonalitats clares. Formada per felspada i pirosens i anfivols. Tipica dels Andes.

ROQUES FILONIANES:

PORFIRS: Textura fenocristall. Porfir granit. Roca magmatica.

APLITES: Roques filonianes acides. Cristalls petits. Colors clars. Format: Feldspats, minerals foscos.

PEGMATITES: Roques acides. Formades per fenocristalls i ortosa. Minerals foscos (pocs).

DEFINICIÓ DE METAMORFISME: Canvis en la textura i en la composició dels minerals d´una roca per efecte de la presio i la temperatura. Aquest canvis poden afectar a les magmatique com a les sedimentaries i les metamorfiques. Aquest canvis sempre es transformen en r. metamorfiques.

FACTORS DE METAMORFISME 2 CANVIS MINEROLOGICS

1.TEMPERATURA: Pot venir prodeit per dues coses:

1.Per soterrament 33m lºC

2.Proximitat de massa de magma. Compresió.

2.PRESIÓ: Tambe dos:

1.Per soterrament 33m lºC.

2.Distanció y Compresió.

TEMA10:

LES ROQUES SEDIMENTARIES.

ROCA SEDIMENTARIA: Els sediments com a resultat dels procesos geol´`ogics externs (meteorització, erosió, transport, sedimentació i diagènesi).

L´ESTRATIFICACIÓ: és la disposició típica d´aquestes roques per la qual es presenten en capes o estras superposats. És una conseqüència de la variació del procés de sedimentació o cumulació en el temps. Cada episodi d´acumulació del procés de sedimentació queda enregistrat en forma d´un estrat

ESTRAT: Un estrat és una capa o nivell de roca que es distingeix per la seva litologia, la seva coloració, etc., i perquè està limitada per dues superfícies clares anomenades plans d´estratificació.

-La presència de fòssils és important de les roques sedimentàries. No totes les roques sedimentàries contenen fòssils.

-Com a conseqüencia de la meteorització s´origina el material sedimentari, en forma de clasts, sorres, argiles, i de substàncies en dissolució (carbonats, sals, etc.). L´area que subministra el material sedimentari s´anomena àrea font.

-Tota la matèria meteoritzada que es belluga per la superfície terrestre acaba dipositant-se. La sedimentació es pot roduir per gravetat o per precipitació quimica del material en dissolució.

-Com a resultat de la sedimentació es formen materials incoherents que s´anomenen sediments.

DIAGÈNESI: és el conjunt de canvis que transforma els sediments en roques sedimentàries coherents i compactes.

-Les roques sedimentàries es classifiquen en:

-Sediments i roques detritiques: Formats pel material sedimentari transportat en forma de partícules sòlides i sedimentat per gravetat.

-Sediments i roques no detritiques: Originats per precipitació de les substancies dissoltes.

-Roques organògenes: S´originen per transformació de matèria

orgànica.

DETRITIQUES:

LES LUTITES: Són els sediments i les roques detrítiques de gra més fi. El grup inclou els llims i les argiles.

-Les margues són lutites que tenen un elevat percentatge de carbonat de calci.

-Els principals constituents de les lutites són els minerals de l´argila, originats per meteorització química dels feldspats i de minerals foscos (biotita,etc.).

-Altres components són el quars, les miques, el carbonats i matèria orgànica.

LES ARENITES: SORRES I GRESOS.

-Les sorres són sediments incoherents constituïts per grans de mida compresa entre 1/16 i 2 mil.limitres.

-Els gresos o arenisques són sorres cimentades en què cal distingir:

--Els grans, de forma i composició variada;

--La matriu, fracció detrítica (lluminosa o argilosa) que ocupa els espais entre els grans;

--El ciment o material d´origen químicc que uneix els grans.

LES RUDITES: GRAVES I CONGLOMERATS.

-Son sediments i roques detrítiques formats per fragments de minerals i de roques.

--Els clasts, fragments de mida superior a 2mm. Els de forma cantelluda i amb arestes sense desgastar s´anomenen còdols o palets;

--La matriu, fracció detrítica que emplena els buits entre els clasts. Pot ser argilosa, llimosa o sorrenca;

--El ciment, matèria d´origen químic que ocupa els buits existents en la matriu i en els clasts.

-La presencia o no de ciment permet dividir-les en dos grups: les graves i els conglomerats.

NO DETRITIQUES:

ROQUES CARBONÀTIQUES: Són formades majoritariament de carbonats de claci de magnesi. Els components bàsics són la calcita, l´aragonita i la dolomita. Altres components menors el quars, l´argila i els bioclasts o fòssils.

-Són roques compactes, difícils de trencar amb el martell: per aixo són resistents a l´erosió.

-Es ratllen amb facilitat.

-Dissolució facil amb acids.

LES EVAPORITES: Dissoltes en aigües de conques lacustres i marines, sotmeses a una intensa evaporació.

LES ROQUES ORGANÒGENES: La font energètica més important de les que fa servir l´home en l´actualitat. Es coneixen també amb el no de combustibles fòssils.

Els combustibles fossils son recursos no renovables.