Sociología y Trabajo Social


Fonts estadístiques de la mortalitat a Catalunya


OBJECTIUS

Recerca de les fonts estadístiques que fa referència a la mortalitat a l'àmbit de Catalunya i un estudi crític dels principals problemes d'aquestes, utilitzant les bases estadístiques que disposem al Centre d'Estudis Demogràfics (CED) i al Fons Estadístic de la Biblioteca de Ciències Socials i que són publicades per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i l'institut d'Estadística de Catalunya

(IEC), així com altres publicacions sobre el tema que publica la Generalitat.

Al nostre treball tractem d'aprofundir sobre possibles problemes i mancances que tenen les font estadístiques referides al tema. Aquests problemes seran tractats de manera important.

DESCRIPCIÓ DE L'ESTADÍSTICA ANALITZADA

Història:

L'origen de les estadístiques del Moviment Natural de la Població (MNP) i per tant de l'estadística sobre la defunció s'origina als registres parroquials. A l'Estat espanyol després del Concili de Trento (1564) es va obligar a les parròquies a dur "libros de registros sacramentales" sobre naixements, casaments i enterraments. Els primers en aparèixer varen ser els registres de batetjos i matrimonis. Més tard o van ser els de defuncions que van ser posteriors al 1600. Aquests en un principi eren llibres de testaments ho van ser de defuncions. Les dades bàsiques que recollien eren els noms, cognoms i sexe del difunt/a.

A partir de 1838 comencen a aparèixer les causes de defunció i en el segle XVIII l'edat del difunt.

Al 1870 es va establir el registre civil, malgrat que ja que s'intentava des de feia 50 anys. Aquest registre es va idear com una forma de ser conegut públicament sota el control de l'Estat, i per tant era obligatori inscriure's en cas de naixement, matrimoni o defunció, davant un jutge municipal. S'organitza per municipis i els ajuntaments se'n encarreguen.

La informació sobre les defuncions s'obté a partir del Butlletí Estadístic de Defuncions (BED) que és omplert obligatòriament en cada òbit. Les dades que es recullen fan referència a la data i lloc de la mort, l'edat, el sexe, estat civil, activitat, lloc de residència i causes.

Les dades que provenen del BED són les que posteriorment s'utilitzen en les publicacions del MNP, que duen a terme tant l'INE com l'IEC, encara que aquest últim ho fa des de fa pocs anys.

El Moviment Natural de la Població publicat per l'INE té els seus inicis amb la publicació al 1867 per part de la "Comisión Estadística General del Reino" amb elements referents al trienni 1858-1861 on hi apareixien les defuncions per província i estat civil. Des d'aquests anys fins a la implantació del Registre Civil, les dades publicades procedien del Registre Parroquial.

Amb la implantació del Registre Civil es produeix un parèntesi en la publicació del MNP la qual es reanudarà al 1886. A Partir de 1890 aquestes publicacions apareixien amb regularitat anual.

Des d'aquells moments fins als nostres dies el MNP no ha patit grans canvis, però s'han introduït moltes millores i noves dades com la classificació de les causes de mort, la classificació per avortament al 1932 o defuncions per professió al 1903. El canvi més important es va produir al 1975 amb uns canvis de conceptes.

Procés d'obtenció de dades sobre les defuncions:

Quan es produeix una defunció els familiars o les persones obligades per la llei han de, mitjançant el BED, consignar al Registre Civil les dades sobre el difunt.

Per altra banda, el metge mitjançant el Certificat Mèdic Oficial de Defunció (CMOD) dóna constància legal d'aquesta i aquest s'utilitza també en el Butlletí de Defuncions pel que fa referència a les causes de mort.

Els registre Civil lliure els impresos a les Delegacions de L'INE i aquestes les passen als Serveis Centrals d'aquest mateix organisme, que són els que s'encarreguen de publicar les estadístiques oficials com el MNP i subministrar la informació a altres organismes públics pel mateix fi.

Descripció de l'estadística analitzada:

Les fonts estadístiques més importants que podem trobar per l'estudi de la mortalitat són les següents:

-El Moviment Natural de la Població de l'Estat publicat per l'INE des de 1863 fins a l'actualitat. És de periodicitat és anual.

El MNP avarca àmbits concrets: l'estat, les comunitats, les províncies i des d'una època més recent alguns municipis grans.

Les dades les extreu de les declaracions fetes en el moment de la inscripció d'una defunció en el registre civil mitjançant el Butlletí Estadístic de Defuncions que és omplert obligatòriament.

Les dades que trobem a les estadístiques han variat durant el pas dels anys, encara que majoritàriament són comuns a tots els anys. Aquí en tenim alguns exemples:

Al MNP de 1955 i al de 1965 trobem publicades dades sobre el total de defuncions; defuncions infantils; defuncions en beneficència; defuncions segons el lloc de residència; defuncions per mesos i per edat; estat civil i; també per la causa de defunció.

En el de l'any 1975 en tenim sobre les morts fetals tardanes; les defuncions segons edat, sexe i estat civil; segons edat i professió; per lloc de residència; lloc de la mort i sexe; defuncions de menors d'un any segons edat i sexe; defuncions segons sexe, estat civil, any de naixement i anys complerts, per mesos i la causa.

-El Moviment Natural de la Població de Catalunya és publicat conjuntament pel departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat i per l'IEC.

El primer elabora les estadístiques de defuncions i l'IEC les de naixements i casaments.

Aquesta publicació es realitzada anualment des de 1985 gràcies a la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'INE al 1984.

Les dades que es recullen en aquesta publicació provenen, al igual que les del MNP de l'INE, del BED dels registres civils.

Des de la seva primera publicació avarca només quatre àmbits que s'han repetir en les posteriors edicions, aquests són: els municipis, les comarques , les províncies i Catalunya.

Dos àmbits més han aparegut en anys concrets com són: dades sobre les regions als anys 1985 i 1986 i sobre l'àmbit del Pla Territorial a partir de 1995.

Els camps publicats al MNP de Catalunya són escassos i fan referència al total de defuncions, defuncions per sexes i pel lloc de residència.

Les publicacions més importants que tenim són aquestes dues encara que en tenim altres complementaries sobre temes concrets de la mortalitat:

-l'IEC publica anualment l'Estadística comarcal i municipal que té informació des de 1991 sobre el total de defuncions a nivell comarcal, municipal i autonòmic.

-Anàlisi de la mortalitat a Catalunya és una publicació del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat que es publica cada any des de 1983.

Els àmbits que compren l'estadística són Catalunya, les províncies i les Àrees de Gestió sanitàries de Catalunya que són 9.

Les dades publicades provenen del BED, són facilitades per l'INE i es refereixen a persones mortes després de 24 hores de vida.

La informació que recull és: la mortalitat per sexe i malaltia; per edat i causa i la mortalitat infantil per sexes.

-Estadística del suïcidi és publicat per l'Institut Nacional d'Estadística i té dades sobre Espanya i a nivell provincial.

La seva publicació es realitza des de la Real Orden de 1906 i es produeix amb una periodicitat anual des de 1986 any en el que es va abandonar la periodicitat anual.

La informació referida al suïcidi com a causa de mort la trobem al BED, el qual, quan és enviat a les delegacions provincials el tramiten cap al jutjats d'instrucció i aquests omplen els butlletins de suïcidi on es recullen els suïcidis consumat i els intents. Aquests butlletins són retornats de forma mensual a les delegacions de l'INE per a la seva depuració i publicació.

Hi apareixen els suïcidis consumats per sexe; per sexe i estat civil; per sexe, estat civil i paternitat; per sexe i si són o no analfabets; per professió i sexe; estat laboral i sexe; motiu i sexe; mes del suïcidi segons sexe; i mitjans emprats en el suïcidi per sexes.

Dos publicacions molt més específiques es refereixen a les causes de mort: per accidents de trànsit de vehicles a motor i per causes externes en la infància.

-En la primera, Defuncions per accidents de trànsit de vehicles a motor, la publica el departament de Sanitat i Seguretat Social, i l'àmbit d'estudi és Catalunya, les comarques i les Àrees de Gestió Sanitària.

Només s'ha publicat un sol volum que fa referència al període 1983-89.

Aquesta informació També prové del BED en el que la causa de mort és codificada segons la Classificació Internacional de Malalties (CIM), d'aquestes causes se'n extreuen les defuncions causades per accidents de trànsit de vehicles de motor.

Mortalitat per accidents de trànsit segons sexe i per edat i sexe és la informació que hi ha en aquesta font estadística.

-En la Mortalitat per causes externes en la infància. Catalunya, 1983-91, trobem informació a nivell de comunitat i de província.

La seva publicació, igual que l'anterior, és duta a terme pel Departament de Sanitat i Seguretat Social i també és un sol volum sobre els anys esmentats.

Les dades sobre la mortalitat s'obtenen del Registre de mortalitat d'aquest departament amb informació cedida per l'INE del BED.

La població objecte d'estudi són tots els nens menors de 15 anys complerts i les causes de mort tractades són les que donen lloc a traumatismes i emmetzinaments.

Sobre les morts amb els anteriors requisits tenim: defuncions per totes les causes i sexe; per totes les causes i edat; per causes externes i sexe; per causes externes i edat; per causes externes segons causa i edat; i per sexe i causa.

PROBLEMES DE L'ESTADÍSTICA

Problemes en el càlcul de taxes:

La mortalitat infantil:

Com totes les taxes calculades en any natural i no per generació, aquesta conté errors de perfecció, ja que mentre el denominador són els nascuts en un any concret, els menors de menys d'un any morts dins l'any corrent poden ser d'aquest any o de l'anterior. Això pot produir una deformació en la taxa ja que en el cas que hi hagi molts menors morts de l'any anterior, podria semblar que hi ha una gran mortalitat entre els nascuts l'any contant.

Per exemple: així moltes defuncions ocorregudes l'any 1997 eren de menors d'un any nascuts l'any 1996 i que es comptabilitzaven ja que no havien complert l'any de vida.

Això presenta un problema en el moment de calcular la taxa pels nascuts en un any concret, ja que pot donar-se el cas que els nascuts l'any 96 es morin i encara no tinguin l'any de vida, el resultat seria que la taxa de 1997 sortiria molt elevada i podríem pensar que entre els nascuts en aquest any hi ha hagut una gran mortalitat.

Problemes en l'àmbit: a nivell comarcal i municipal

A diferència de a nivell provincial i de comunitat, on podem trobar fonts estadístiques des de fa molts anys, per exemple el Moviment Natural de la Població publicat per l'Institut Nacional d'Estadística apareix ja en el segle passat, en l'àmbit municipal i comarcal, tenim una mancança tant pel que fa als anys com pel que fa a la informació que presenten les fonts.

Només en el cas de municipis grans trobem més dades ja que l'INE en publica els més grans des de fa anys al MNP, la resta de municipis tenen dades en el MNP publicat per l'IEC des de 1985 i només sobre les defuncions totals que s'hi produeixen.

Aquesta situació ens pot crear molts problemes en voler fer un estudi exhaustiu de temes relacionats amb la mortalitat a Catalunya. No podrem tractar la majoria de municipis en dates anteriors al 1985 o si volem estudiar una zona concreta o una agrupació de municipis és molt possible que d'uns en tinguem dades sobre mort per edat, per estat civil,... perquè són municipis grans i en altres més petits només en tinguem, simplement, les defuncions totals.

Aquest fet, per exemple, impediria descobrir que en un municipi concret es produeixen més morts per una causa concreta que no en altres i per tant no en deixaria descobrir les causes.

Altres àmbits:

A part de tots aquests també tenim dades publicades sobre l'àmbit del Pla Territorial de Catalunya al MNP de l'IEC del 1995 i per regions al MNP dels anys 1985 i 1986. Aquest fet ens fa impossible la comparació entre els diferents anys en aquests àmbits concrets a no ser que vulguem recórrer a la suma de totes les dades dels municipis que integren aquestes zones, i en aquest cas el primer problema que ens trobaríem és la identificació dels municipis que les componen.

Canvis conceptuals i al butlletí al 1975:

-Canvi en la definició de nascut viu, avortament i mort fetal tardana.

Nascut viu: El Codi Civil en l'article 30 defineix nascut viu com "Sólo se

reputarà nacido el feto que tuviere figura humana y viviere 24 horas enteramente desprendido del seno materno".

Les estadístiques de naixements i defuncions realitzades abans del 1975 no s'ajustaven als conceptes demogràfics reconeguts internacionalment ja que no incloïen els nascuts amb vida que van morir abans de les 24 hores de vida, que en el Codi Civil són considerats criatures abortives, això significa que les estadístiques d'abans d'aquest any tenen una subpoblació de naixements.

A partir d'aquesta data se segueix la directiva de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) segons la qual: "Un nascut viu és l'expulsió completa o l'extracció de la mare de la concepció independentment de la duració de l'embaràs, que després d'aquesta separació respiri o mostri alguna evidència de vida (batecs de cor, pulsacions del cordó umbilical, tant si s'ha tallat o com si està unit a la placenta". Això vol dir que es comptabilitzarà com viu quan mostri qualsevol símptoma de vida i si es mor, encara que no hagin passat les 24 hores de rigor segons el Codi, també es comptarà com a nascut viu i per això també en defunció en el cas de mort. Abans del 1975 les defuncions de menors de 24 hores eren considerades avortaments.

El fet del canvi en la manera de tractar les dades fan que canviïn moltes taxes específiques: infantil, neonatal, perinatal... que donaven una versió deformada de la realitat.

Avortaments: En l'actualitat es considera avortament la mort del fetus abans dels 6 mesos de gestació, contràriament als anys anteriors al 75 en que es considerava avortament els nascuts morts, morts en néixer i els nascuts vius morts abans de 24 hores. Amb aquestes dades a la mà podia semblar que en aquests anys es produïen molts avortaments a diferència de l'actualitat i també podria semblar que la medicina a progressat molt i ja no es produeixen tantes morts en aquests grups.

Mort fetal tardana: Aquesta s'entén com la que es produeix després dels 6 mesos de gestació i abans de l'expulsió dels fetus.

Esquema:

A partir de 1980 es produeix una refundació dels butlletins estadístics de naixements i avortaments en un únic de part, d'on s'obtenen les dades dels nascuts en vida i morts abans de 24 hores.

El major problema que en trobem amb aquesta sèrie de canvis és la comparació de dades entre diferents anys i diferents països que complien els conceptes demogràfics reconeguts internacionalment. Per aquest fi la solució que tenim és la de recalcular les taxes.

Canvi en la classificació segons la causa de mort (canvi de dígits):

Fins al 1975 les causes de mort es classificaven seguint el tres dígits de la Classificació Internacional de Malalties (CIM) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a partir d'aquest any aquesta va passar a quatre dígits, a quatre xifres, la màxima especificació possible d'aquesta classificació. Aquest fet fa que d'uns anys tinguem dades amb un detall superior a altres i no segons l'estudi no podrem utilitzar la màxima especificació de 4 dígits.

Les causes de mort solen ser a vegades confuses ja que poden ser simple, múltiples o complexes (immediata, principal, causes contributives o secundaries).

Classificació pel lloc de residència:

Després de l'any 1975 la classificació de la mort es fa pel lloc de residència i no pel lloc on s'ha produït, malgrat que encara es publica aquesta dada ja que s'havia fet sempre.

Aquest fet provoca que en voler tractar les dades anterior ens trobem amb llocs on existia un hospital, les defuncions eren molt nombroses, cosa que no era certa, però era provocada per la classificació de la defunció pel lloc on es produeix.

Estat i any de creixement:

A partir d'aquest any es publica per primera vegada les defuncions segons edat i any de naixement.

L'edat es calcula per la diferència entre la data de defunció i la del naixement, a excepció dels menors morts de menys de 24 hores de vida, dades que són extretes i sol·licitades en el Butlletí Estadístic de Defuncions.

Diferències entre les dades publicades els anys 1955, 1965, 1975 i 1985

-Mentre l'any 1975 i el 1985 les dades surten publicades segons sexe,

professió i lloc de residència, no així al 1955 i 65.

-Al 1975 no apareixen la mortalitat per mesos a diferència dels altres anys

comparats en que si ho fa.

-Al 1955 hi ha defuncions en beneficència no així en la resta d'anys.

AVALUACIÓ I VALORACIÓ

Malgrat que la informació demandada pel Butlletí Estadístic de Defuncions és bona trobem que en aquest es podrien fer millores per complementar-la, com:

-Es podria tractar en el camp de l'estat civil de manera individual els separats i els divorciats, com fan ja en molts altres països, a més, hi hauria la possibilitat que les parelles de fet siguessin un registre més acompanyant als de solter, casat, viudo i l'abans esmentat.

-La població difunta també es podria classificar segons la seva ocupació actual, per això faria falta un altre camp per tabular que podria tenir els següents registres: treballa, jubilat, retirat, pensionista, estudiant, rendista o aturat.

Aquest camp seria molt útil per estudiar les causes de la mortalitat per l'ocupació. Per exemple podria ser, estadísticament, que les persones aturades es morissin més joves, o que es suïciden més (per les depressions, angústia...). Cal recordar que en el nostre país la taxa d'atur és la més elevada d'Europa i ronda el 20%.

Les estadístiques que tenim al nostre abast són molt complertes i aprofiten bé les dades provinents del BED i en fan un ús i un tractament molt acurats.

La mancança més gran que, en la nostra opinió, hi ha és la referida a l'àmbit, ja que sobre els municipis i en menys mesura sobre les comarques, ja que aquestes són la suma d'aquests últims, no hi ha gaires dades i les que estan al nostre abast són d'una època molt recent.

Bibliografia

  • Deher,D; Valero, A; (1995). Fuentes de información demográfica en España. Madrid.CIS

  • Vinuesa, J; et al (1988). El estudio de la población. Madrid. IDEAl

Fonts estadístiques analitzades

  • Movimiento Natural de la Población. (INE)

  • Moviment Natural de la població de Catalunya (IEC)

  • Estadística comarcal i municipal (IEC)

  • Anàlisi de la mortalitat a Catalunya (Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya)

  • Estadística del suicidio (INE)

  • Defuncions per accidents de trànsit de vehicles a motor a Catalunya, 1983-91 (Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya)

  • Mortalitat per causes externes en la infància, 1983-91 (Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya)

Fonts estadístiques de la mortalitat a Catalunya

Pàgina -3-

Esquema del Circuit

Defunció

Certificació Mèdica

Certificat Mèdic Oficial

Butlletí Estadístic de Defuncions (BED)

Registre Civil

Delegacions terrritorial de l'INE

Jutjat d'Instrucció

Causa Suïcidi

Servei Central de l'INE

Estadístiques oficials

TMI =

Defuncions menors d'1 any

Nascuts el mateix any

Fins al 1974

Concepció

Part

24h

Nascut viu

Avortament

Des de 1975

Concepció

Part

24h

Mort fetal tardana

Avortament

Nascut viu




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar